tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-58597488006892459212008-05-15T23:32:00.000+02:002008-05-15T23:32:00.000+02:002008-05-15T23:32:00.000+02:00Mira Joan Vicenç, deia fa uns dies, per un blog veïnat, que si contava la meva vida, o fins i tot un tros, ploraríem més de quatre... i ja ho has vist, no m’han tret a coces perquè era virtual... Altra vegada estava en el lloc equivocat en el moment inoportú, però...<BR/><BR/>Jo he viscut aquells temps de cliclostil, d’edicons en offset, en fotocòpies... de galerades, la que picava i el corrector d’estil, que no entenia el meu estil i me’l reinterpretava amb les normes acadèmiques renaixentistes i fabrianes i, es clar, no ho entenien, ni els fabristes ni jo.<BR/><BR/>He viscut enviar un article per correu analògic a una revista de cal Déu, i esperar i esperar...<BR/><BR/>Vaig fer un llibre durant anys i més anys, i canòssies per aturar un tren... de fet, allà on els altres llibres diuen “...laus deo”, en aquest diu “a pesar de...” Quan semblava que ningú no me faria cas de res, vaig veure un article a un diari, d’un professor d’universitat, que calcava l’argument d’un capítol... Eureka! vaig dir... “s’hi han fixat”... T’ho penses, el professor aquell, tot fent un gir inversemblant, surt del guió per citar descaradament Folc i Guillen i torna per copiar un desconegut...<BR/><BR/>Definitivament, l’èxit directe és d’una altra pel•lícula.<BR/><BR/>Anys i més anys, per no dir tots, de rota batuda, de sembrar per les bardisses de les rotes batudes, i per què, si tot indica que no val la pena.<BR/><BR/>Perquè és congènit? perquè no sabem fer res més? perquè és aquest el paper que ens ha donat el teatre de la vida? I per això cal continuar sembrant en rota batuda? I és clar, el temps i l’energia no ens el regalen, cal rapinyar d’altres activitats i obligacions vàries, de la família... cal acceptar que estarem en més d’una llista negra... val la pena?<BR/><BR/>No ho sé, en tot cas és una qüestió molt personal i intransferible, però... si ens hi fixam bé, totes les plantes tiren milers i milers de llavors, i per què? doncs perquè, per càlcul de probabilitats n’ha d’aferrar alguna.<BR/><BR/>Un bon dia reapareix un tal Joan Vicenç i te diu: jo n’he après amb el teu llibre... aquell que... sí, amb aquell... Vés per on: ha valgut la pena! Haver contribuït, per poc que sigui, en la formació d’un home com en Joan Vicenç, ja ha valgut la pena.<BR/><BR/>I per càlcul de probabilitats hi ha bastants més Joans Vicenços que no han tingut oportunitat i medi avinent per dir-ho, però també has contribuït en la seva formació. Tots els que som per aquí, i molts que no hi son, evidentment, tenim algú que ens escolta i alguna cosa li quedarà. <BR/><BR/>Doncs jo ara tenc un blog sense brutor de ciclostil, ningú no me l’ha de picar, ningú no me trepitja l’estil ni me posa un filtre gris damunt les fotos i ho puc dir directament: gràcies Joan Vicenç, gràcies Joans Vicenços.Pere Llofriuhttp://www.blogger.com/profile/17614371778806415736noreply@blogger.com