Amics arbres · Arbres amics

Bons moments de reflexió i d´aprenetatge entrar en...

2008-05-20T17:43:00.000+02:00

Bons moments de reflexió i d´aprenetatge entrar en aquest bosc silent i màgic !
Gràcies per ser.hi.
Ibèria

Algunes consideracions.Primer, quan feia esment de...

2008-05-20T17:02:00.000+02:00

Algunes consideracions.
Primer, quan feia esment de que cal una màquina de 20ATM no és per mullar el fullatge de la palmera, això es pot fer amb una motxilla, és per omplir la cavitat que les larves del morrut han deixat amb la suficient força d'impulsió per que el líquid arribi fins al final de les galeries que els cucs minen.

Segon “quan un organisme oficial es pren la molèstia de redactar un protocol...”, segur que l'ha fet un funcionari que mai no ha vist una palmera ni un morrut. Penso, pensem molts, que l'actuació dels organismes oficials ha sigut nefasta vers el control de la plaga del morrut, que hi ha hagut molt diner i molts interessos pel mig que han acabat amb la vida i salut de centenars de palmeres, algunes d'elles insignes, catalogades o de gran valor paisatgístic. I, un protocol és una forma d'actuació, sí, però n'hi pot d'haver d'altres, i no pitjors.

Tercer, segueixo pensant que eliminar el 100% del fullatge de la palmera és un error.

Quart, és cert que el diazinon és tòxic, persistent, etc, Però l'àmbit d'actuació són uns pocs metres quadrats, sovint circumscrits a un entorn natural “no natural”. No ens enganyem, molts jardins són una natura artificial on no hi trobarem ni tritons, ni salamandres, ni eriçons ni .... ni cap fauna que no sigui una supervivent ferotge (rates i ratolins) o una colonitzadora (tortores turques, cotorres d'argentina) i poca cosa més.

Cinquè, “La lluita química només té sentit dintre d’un control integrat de les plagues”, sí, és cert, però les darreres notícies diuen que el control del morrut mitjançant fongs no estarà viable i comercial fins d'aquí a 18 mesos o més, els nematodes encara no han demostrat la seva vàlua lluny de laboratori, i la injecció o endoteràpia és cara (lògicament qui té l'injector vol treure-n'hi profit) i no he vist que els seus resultats siguin massa encoratjadors.

Sisè, ja era hora que el DAR prengués consciència de la magnitud del problema, que potser si l'hagués pres abans tots aquests articles foren una anècdota.

Miquel Costa i Llobera ens llegà els celebèrrims p...

2008-05-18T23:11:00.000+02:00

Miquel Costa i Llobera ens llegà els celebèrrims poemes ‘Lo pi de Formentor’ i ‘La gran alzina de Mossa’.
Al Die Balearen podem veure un gravat excel•lent del pi de Formentor. La descripció ens l’estalvien, encara no s’usa i pareix ésser que n’hi havia per triar: segons l’Arxiduc el més gros era el pi de la Posada, que ja ben entrat el segle XX encara fou el model preferit per a reproduccions. Aquest pi havia donat nom a la cala principal de Formentor, que l’insigne poeta va sublimar en ‘Cala Gentil’.
El pi de la litografia era un pi de sementer, molt probablement el pla de les Arenes, prop de les cases. Així doncs, Costa i Llobera ja hi jugava quan era nin (era l’hereu de Formentor), i és més que probable que, a la seva ombra, s’hi extasiàs amb ‘l’Olivera mallorquina’, obra del seu mestre Pons i Gallarza. Però a l’hora de perfilar ‘l’excels poema del poble mallorquí’, el pi aquest no va ésser prou apassionant, aleshores se’n va cap als penyals de la ribera, s’enfila a la serralada i... val més que llegiu el poema directament. El cas és que es va extasiar tant, el mossèn, el va sublimar tant, el pi, que el títol del poema ja no es refereix a cap pi concret, sinó al pi de la creació o, perfilant un poc més, a la millor casta. I hem esmentat expressament el títol, perquè és l’únic lloc on diu ‘pi’; el protagonista del poema és l’arbre: el gegant de la creació i compendi de virtuts del món vegetal.
‘La gran alzina de Mossa’, sense posar en dubte el seu gran valor simbòlic, sí que té per referent un arbre físic concret. També apareix dibuixada al Die Balearen, i posteriorment ha estat reproduïda per tot.
Acabam de mencionar Pons i Gallarza, un altre poeta d’aquests que fan país i època: ‘L’olivera mallorquina’ ha esdevingut un símbol de la història i és el precedent més clar de tota la poesia de l’Escola Mallorquina.
L’Arxiduc diu que l’olivera “de perímetre més gros que vaig veure està prop de Palma, i l’anomenen l’olivera de la Por”, pel dibuix calculam uns 10 m, i continua: “a Deià hi ha també el garrover de la Por, que no poden abraçar quatre homes que es donin la mà”.
No ens oblidam dels pintors, que també foren pioners en mostrar les excel•lències dels nostres paisatges i dels nostres arbres, el que passa és que els protagonistes dels quadres, encara més vocacionalment, són exemplars anònims si no són directament abstractes, cosa que ja s’allunya força del nostre objectiu. Menció especial torna a merèixer ‘el pi de Formentor’, que ha estat font d’inspiració contínua.

Gracies per l'abraçada en entrar a Son Busquets us...

2008-05-18T21:39:00.000+02:00

Gracies per l'abraçada en entrar a Son Busquets us haurem de menester.

Via fa qui no te pressa

guaita el que es diu al "blog"

http://sonbusquet.blogspot.com/2008/05/soc-multimilionari.html

que trist,,, es molt facil "copiar i pegar" eh...e...

2008-05-18T19:18:00.000+02:00

que trist,,, es molt facil "copiar i pegar" eh...el ke la gent vol, apart del poema es saber la seva estructura, metrica, rima, comentari...:) ale!! apreneu una mica

Gràcies Pere. Endavant les atxes i muntanya amunt....

2008-05-18T17:02:00.000+02:00

Gràcies Pere. Endavant les atxes i muntanya amunt. Salut!

Mira Joan Vicenç, deia fa uns dies, per un blog ve...

2008-05-15T23:32:00.000+02:00

Mira Joan Vicenç, deia fa uns dies, per un blog veïnat, que si contava la meva vida, o fins i tot un tros, ploraríem més de quatre... i ja ho has vist, no m’han tret a coces perquè era virtual... Altra vegada estava en el lloc equivocat en el moment inoportú, però...

Jo he viscut aquells temps de cliclostil, d’edicons en offset, en fotocòpies... de galerades, la que picava i el corrector d’estil, que no entenia el meu estil i me’l reinterpretava amb les normes acadèmiques renaixentistes i fabrianes i, es clar, no ho entenien, ni els fabristes ni jo.

He viscut enviar un article per correu analògic a una revista de cal Déu, i esperar i esperar...

Vaig fer un llibre durant anys i més anys, i canòssies per aturar un tren... de fet, allà on els altres llibres diuen “...laus deo”, en aquest diu “a pesar de...” Quan semblava que ningú no me faria cas de res, vaig veure un article a un diari, d’un professor d’universitat, que calcava l’argument d’un capítol... Eureka! vaig dir... “s’hi han fixat”... T’ho penses, el professor aquell, tot fent un gir inversemblant, surt del guió per citar descaradament Folc i Guillen i torna per copiar un desconegut...

Definitivament, l’èxit directe és d’una altra pel•lícula.

Anys i més anys, per no dir tots, de rota batuda, de sembrar per les bardisses de les rotes batudes, i per què, si tot indica que no val la pena.

Perquè és congènit? perquè no sabem fer res més? perquè és aquest el paper que ens ha donat el teatre de la vida? I per això cal continuar sembrant en rota batuda? I és clar, el temps i l’energia no ens el regalen, cal rapinyar d’altres activitats i obligacions vàries, de la família... cal acceptar que estarem en més d’una llista negra... val la pena?

No ho sé, en tot cas és una qüestió molt personal i intransferible, però... si ens hi fixam bé, totes les plantes tiren milers i milers de llavors, i per què? doncs perquè, per càlcul de probabilitats n’ha d’aferrar alguna.

Un bon dia reapareix un tal Joan Vicenç i te diu: jo n’he après amb el teu llibre... aquell que... sí, amb aquell... Vés per on: ha valgut la pena! Haver contribuït, per poc que sigui, en la formació d’un home com en Joan Vicenç, ja ha valgut la pena.

I per càlcul de probabilitats hi ha bastants més Joans Vicenços que no han tingut oportunitat i medi avinent per dir-ho, però també has contribuït en la seva formació. Tots els que som per aquí, i molts que no hi son, evidentment, tenim algú que ens escolta i alguna cosa li quedarà.

Doncs jo ara tenc un blog sense brutor de ciclostil, ningú no me l’ha de picar, ningú no me trepitja l’estil ni me posa un filtre gris damunt les fotos i ho puc dir directament: gràcies Joan Vicenç, gràcies Joans Vicenços.

Diguem que aquesta lletrera arbustiva torna d'aque...

2008-05-13T22:03:00.000+02:00

Diguem que aquesta lletrera arbustiva torna d'aquest color ara, roges abans de l'estiu, no després. Just començar l'estiu perden les fulles, les branques queden nues tot l'estiu mediterrani. Durant el nostre estiu també perden moltes fulles els ullastres, les alzines, els aladerns, els garrovers... A la tardor ja no en perden de fulles, és llavors, amb les enyorades pluges que en treuen de noves. Ben igual fa l'Euphorbia dendroides.

Tot ben diferent d'aquella tardor del Tall Anglès, tan centreropea on cauen les fulles dels arbres i que ens han imposat fins i tot a les escoles. Els nostres arbres en treuen de fulles, no les tiren, no, a la tardor. Les perden a l'estiu, per no patir, per superar aquesta calor, aquesta eixutesa dura, dramatica, de l'estiu mediterrani que només deixa viure als seus.

Ara ve el temps de fer-li fotos ben guapes al paisatge pintat de lletreres arbustives. Tan atzaroses en la seva ubicació. Una població aquí, una taca allà.

Molt bé Pere, coincidim en el sentiment quan a aquesta planta.

Salut

Penso que un bon epitafi per L´Alzinar de Collsero...

2008-05-13T11:25:00.000+02:00

Penso que un bon epitafi per L´Alzinar de Collserola o per cualsevol altre mort anunciada,seria fer pública la llista de persones que no votaràn més per un politic en concret o un Partit determinat.
I portar.li directament al despatx del polític en questió.Potser s´espanta i recapacita. Salut i ecologia.
Ibèria

Mira Marina, estava pensant en escriure un article...

2008-05-12T22:20:00.000+02:00

Mira Marina, estava pensant en escriure un article d'acomiadament, una cosa així com "ara me'n vaig, adeu" o "ara me n'he d'anar, ja ens veurem, salut" i deixar el que hi ha fet com una feina que queda i prou. Tan mateix el temps, més prest o més tard en marcarà la data.
A la vida hi ha fases, cicles, temporades en que hom fa allò o això i ja està, sense que sigui més important una cosa que l'altra. El cas és que en una faceta o en una altra cal creure en un mateix i en allò per el que hom creu que val la pena lluitar.
En llegir el teu comentari, però, vaig tornar a penjar un nou article i vaig deixar de pensar en abandonar el blog. Això no vol dir que en una altra ocasió no acabi per concretar aquesta acció.
Altres companys continuaran la feina.
Gràcies pel teu comentari que en el meu cas ha estat encoratjador i m'ha fet un be.
Salut

De les places de Barcelona en les que he estat, qú...

2008-05-11T20:30:00.000+02:00

De les places de Barcelona en les que he estat, qúe en són moltes, la de Sant Agusti i la de Sant Felip Neri, són, per mi, les que tenen més encant.

Salutacions

aquest bloq considero que es EXCEL.LENT !!!US FELI...

2008-05-10T16:31:00.000+02:00

aquest bloq considero que es EXCEL.LENT !!!
US FELICITO !!!! PER TOT PER LES FOTOS , ELS MISSATGES . FEU UN GRAN BE
MARINA

Jo també estic a favor del decreixement. És l'únic...

2008-05-05T01:55:00.000+02:00

Jo també estic a favor del decreixement. És l'única opció raonable i sensata en aquest món finit en el que vivim. Renunciar al creixement econòmic no vol dir tornar a l'edat de pedra o la misèria, com diuen els indocumentats, sino racionalitzar els recursos finits dels que disposem. És obvi que NO podem créixer indefinidament en un món finit, i ens estem acostant a un límit en el que la propia natura comença a dir prou.

I que n'ets d'innocent!

2008-05-04T22:04:00.000+02:00

I que n'ets d'innocent!

NON COMMENT. Avui, ara mateix llueix el sol sobre ...

2008-04-29T15:08:00.000+02:00

NON COMMENT.

Avui, ara mateix llueix el sol sobre una part de la terra, més tard ho farà a l'altra. L'aire es mou, circula. Arreu hi ha gent que pensa que la seva existència és la cosa més important. Més fins i tot que aprendre a viure per aturar aquest desastre ecològic que a la terra provocarà la desaparició de multitud d'espècies animals i vegetals. Més fins i tot que aprendre a viure per aturar el patiment i la mort per fam de molta gent. Són coses que ja sabem de sempre. No hi ha res a fer. Tot és possible, però a l'inrevés de com proposava el poeta.
Cap problema, no ho miris i no hi és. Fins que et toqui a tu.

Bones preguntes, quina és més difícil de contestar...

2008-04-27T11:33:00.000+02:00

Bones preguntes, quina és més difícil de contestar? A casa nostra deu fer uns quinze anys, pel cap baix, que no hem estirat la cadena del water. I no està embossat!. L'aigua de l'escurada sobretot, l'aigua de la dutxa, l'aigua del ploure... van a parar a poals arrenglerats i en diferents mides i d'allà a l'excusat o a les plantes si és aigua neta. Aprendre a viure amb poca llum, amb poca tele, amb pocs aparells electrodomèstics. Si és possible conrar un petit bocí de terra, sobretot a l'hivern quan no hi ha consum d'aigua important. Si és possible recuperar un olivar, un hort. Establir contactes amb agricultors ecològics. Usar el cotxe per el que és important. Si és possible establir acords amb els veïnats més conscienciats o senzillament ben avinguts per compartir trasllats de cotxes o de gèneres... Establir el nostre territori com un lloc per a millorar la nostra qualitat de vida, la de l'entorn, la del planeta. No fer cap passa enrere. Ensenyar amb l'exemple. Denunciar tots els atemptats greus i menys greus contra la integritat del paisatge, de la biodiversitat, dels recursos naturals, del planeta... Viure moments de felicitat nua. I molts etcèteres més que cadascú pot aportar.

Molt bo. Molt clar. Cal veure'l.

2008-04-27T09:31:00.000+02:00

Molt bo. Molt clar. Cal veure'l.

El primer arboricida de la nostra ciutat, Barcelon...

2008-04-27T09:22:00.000+02:00

El primer arboricida de la nostra ciutat, Barcelona, es l'Ajuntament. El primer destructor de l'arquitectura que fou la nostra historia es l'Ajuntament. I l'Ajuntament diu que es d'esquerres i ecologista. Jajajajajajaja!!!

Ho he llegit. Terrible. Tu i jo, per que això no ...

2008-04-27T09:05:00.000+02:00

Ho he llegit. Terrible.
Tu i jo, per que això no sigui així... que estem disposats a fer?
I encara més important (i difícil)com son les coses actualment... a que estem disposats a renunciar?

eing?

2008-04-25T14:52:00.000+02:00

eing?

Entranyable i magnífic.Avui, Saó m’ha alegrat el m...

2008-04-24T11:30:00.000+02:00

Entranyable i magnífic.
Avui, Saó m’ha alegrat el matí.

Ja, ja, ja ! Es tracta del 75 aniversari de l’esco...

2008-04-22T00:22:00.000+02:00

Ja, ja, ja ! Es tracta del 75 aniversari de l’escola de jardineria més petita del món !
La Ventafocs del l’ensenyament de Barcelona, amb una biblioteca minúscula i unes aules que mai reberien una cèdula d’habitabilitat.
Potser per això han demanat aixopluc al CaixaForum per fer els actes de l’aniversari. Una entitat que va exigir l’arboricidi més gran de tot Montjuïc només per lluir la seva façana neta de plàtans. No patiu que ara plantarem un arbre i mirarem cap un altre
costat !
La taula rodona té un tema políticament tan correcte com aquells que se l’agafen amb paper de fumar per pixar : “ Jardins i jardiners...”
Sobretot no es parlés pas dels reptes els quals ha de fer front la jardineria actual i els seus professionals sotmesos a l’imperi del totxo i a intrusismes de tota mena. Muts i a la gàbia !
No es parlés pas tampoc d’aprofitar per escola l’edifici de l’antic institut botànic - que ja porta deu anys tancat i degradant-se davant dels mateixos morros dels sostenibilistes municipals.
Els mateixos que tenen tancat el Costa i Llobera i que van privatitzar mig Miramar tot desvirtuant l’obra d’en Forestier...
De fet què es pot esperar d’un ajuntament que encara manté el nom d’un esclavista al carrer de l’escola...

Es veu que encara hi ha gent que creu que a l'Ajun...

2008-04-21T17:03:00.000+02:00

Es veu que encara hi ha gent que creu que a l'Ajuntament, neocon disfressat d'ecologista, i que a la majoria de barcelonins els hi importa que un arbre s'arrenqui o que un ser humà es peti la crisma treballant, segurament mal pagat.

Cony, amb perdó, d'això se'n diu arramblar amb tot...

2008-04-20T20:25:00.000+02:00

Cony, amb perdó, d'això se'n diu arramblar amb tot el que es pot, quina bestiesa, pobre pebrer...

Doncs, si és tal com dieu, ja podeu parar compte e...

2008-04-20T12:07:00.000+02:00

Doncs, si és tal com dieu, ja podeu parar compte els que aneu a muntanya entremig d'aquest bestiar perquè els dels rifles, quan veuen que alguna cosa belluga li engeguen un tret (o més!) i després miren què era... Pregunteu-li-ho als pobres gossos dels pistolers aquests (als vius, és clar), que alguns van carregats de perdigons i bales per tot el cos.
És que no s'entén...