dijous, 29 de gener del 2015

Una fageda a l’hivern


La Fageda entre el Coll de Sant Marçal
i el Coll de l'Home Mort

Heràclit d’Efes va dir "Mai no podem banyar-nos dues vegades al mateix riu", aquesta és la frase que se’m va ocórrer mentre pujava al cim del Matagalls pel corriol que s’agafa des del Coll de Sant Marçal. És obvi que als que ens agrada fer senderisme ens agrada descobrir noves rutes, nous camins, però també és cert que mai podem repetir un recorregut doncs ni nosaltres ni el camí serem els mateixos de la vegada anterior.

Aquest conegut corriol, que travessant una preciosa fageda ens atansa al cim, n’és un magnífic exemple. En ple gener el paisatge despullat res a veure pot tenir amb el que exhibirà a finals de maig o a principis de novembre. En ple gener podem copsar un aspecte del faig molt diferent al que trobem quan encara està vestit. És el faig que d’alguna manera ens parla de l’espera i del silenci, fins i tot de la mort necessària per deixar pas a la nova vida. El color gris del tronc amb clars i obscurs de blanc no deixen de recordar-nos el color dels esquelets, d’allò que sustenta el cos i li dona estructura. La manca de fullam també ens permet gaudir de les diferents disposicions entre els brancatges de faigs en funció de si s’ubiquen en espais una mica oberts o més atapeïts. En el primer dels cassos el faig estén els seus braços, els obra radialment sense por; en el segon, les branques s’alcen al cel com si reclamessin algun bé dels Déus que no acaba de baixar mai però que els empeny a buscar la llum del Sol.

La descripció d’aquest mateix itinerari seria ben diferent si ens traslladéssim a la primavera, amb els faigs plens de fulles verdes, o bé a finals de tardor, quan comença l’espectacle de tonalitats ataronjades, torrades, brunes i ambres,prèvies a la caiguda de la fulla. Potser esmentaríem els mateixos noms propis, com el Pla dels Évols, el Coll Pregon i el Coll de l’Home Mort,...però, com bé deia Heràclit, seria la mateixa nomenclatura però no la mateixa experiència.
Franc Guinart i Palet
Capellades (gener-2015)


Avenço pel llarg corriol ascendent,
el Coll Pregon m’acull i em crida,
la fageda que l’habita m’acompanya,
estrenant gener, diàfana i sincera;
la seva nuesa és la meva nuesa,
el seu silenci és el meu silenci,
la seva quietud és la meva quietud.
Veig grans palmells oberts
amb dits clavant-se al terra,
veig esquelets plens de vida
amb sobrietat desafiant l’equilibri,
i veig, per uns breus instants,
la permanència de les coses,
fora i, fins i tot, dintre meu.

Franc Guinart
4-gener-2015

dimarts, 27 de gener del 2015

Floreixen les mimoses

27.01.2015
259 anys del naixement de Mozart i
70 de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

Esclat de groc en l'adormit verger,
cant de tendresa, joia del gener.

27.01.2005 (Aniversari del naixement de Mozart i
de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz.)

Celdoni Fonoll
Arbres dels nostres paisatges. Valls: Cossetània Edicions, 2007.

Groga mimosa,
amargant i amorosa
sentor hivernenca.

Celdoni Fonoll
Bones herbes. Barcelona: Pòrtic, 2004.

Si miro per la finestra
veig la lluna i un estel
--petita falç en creixença
i pampallugueig rebel--,
la torre de Collserola
que guspireja, fidel,
i l'ampla nit que s'acosta
com un fantasma de gel.

La mimosa ja és desclosa,
olor amarga, llum de mel.

Celdoni Fonoll
Tocat d'amor. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1997.

Mimosa del parc Güell (Fotografia de Lloll Bertran)

dilluns, 5 de gener del 2015

Bon 2015 !!!

Totes les Mediterrànies del món

Al jardí de totes les mediterrànies del món, el JBB (Jardí Botànic de Barcelona), he vist el primer ametller que ha desclòs les seves flors !
M’ha semblat que compartir aquesta troballa amb vosaltres era una bona ocasió per a desitjar-vos un bon 2015.

Superades les adversitats de l’any passat, espero que enguany sigui prolífic en anotacions al bloc gràcies aquests petits descobriments que fan la vida més agradable.
Aquest 2015 és l’any internacional del sòl i de la llum que tan imprescindibles son per a tots nosaltres i per als nostres amics arbres. Ells, irreductibles, configuren una part essencial de la biodiversitat d’un paisatge alterat per la crisi, la corrupció i el canvi climàtic més que mai.

Si us voleu escapar una estona, al JBB en trobareu uns quants d’arbres florits !
El silenci, les vistes, la lluminositat i el disseny del jardí fan que sigui un lloc excepcional.
Bon 2015 per a tothom !
jd

dissabte, 3 de gener del 2015

Sembra d'espores de Cantharellus lutescens

El seu micel.li viu en simbiosi com a micoriza envoltant les arrels del pi blanc i el càrritx

Després d'atipar-nos bé amb una contundent paella valenciana cuinada per dos valencians de socarrel, en Blai i na Paqui del poble de Canals, la més deliciosa, saborosa i fins i tot confitada que he menjat mai en tota la meva vida, els meus amics Marcelina i Biel m'han regalat un tupper plè a vessar de Cantharellus lutescens, un bolet molt aromàtic que a Mallorca anomenam picornell de càrritx i a Catalunya camagroc.

Els han trobats avui dematí entre la fullaraca d'un típic bosc mediterrani de pins blancs, Pinus halepensis, alzines, Quercus ilex i carritxeres, Ampelodesmos mauritanica. Segons m'ha explicat na Marcelina el micel.li d'aquests picornells creix envoltant les arrels del càrritx com una micoriza simbiont. 

També m'han regalat les restes de netejar els picornells: bases dels peus plenes de terra, capells esclafats i esflorats, peus durs dels exemplars més vells, diversos trossos rebutjats de l'escassissim i preuat cep i la fullaraca que els acompanyava, tot plè d'espores de Cantharellus lutescens i Boletus edulis.

Així que més content que un nin petit amb una jugueta nova he pujat al trosset de muntanya adjacent al meu jardí on creixen precisament les espècies boscoses que abans he anomenat, mesclades amb ullastres, Olea europaea var. sylvestris, mates llentiscleres, Pistacia lentiscus, llampúdols, Rhamnus alaternus i argelagues, Calicotome spinosa.

 
Per a la sembra de les espores he escollit una clariana fresca i humida entre alzines, pins blancs, ullastres, mates llentiscleres i moltes carritxeres.

Amb l'ajuda d'una xapeta he anat cavant clotets d'uns pocs centímetres de profunditat molt aprop  de la base de les plantes de càrritx.

A cada clotet hi he tirat una grapada de restes de Cantharellus lutescens i Boletus edulis, cobrint-les tot seguit amb fullaraca, amb l'esperança de que les seves espores germinin i s'uneixin en simbiosi amb les arrels del càrritx. Sembla que ambdós bolets també viuen en simbiosi amb les arrels de nombroses coníferes, com el nostre Pinus halepensis mediterrani. 

D'aquí tres o quatre anys sabré si l'experiment ha tengut èxit. Per descomptat na Marcelina i en Biel tendran el privilegi de collir els primers picornells de càrritx i amb sort també els primers ceps que sorgeixin del micel.li simbiont de les espores que avui he sembrat.

Tots els bolets comestibles m'agraden molt, així que avui vespre no he pogut resistir la temptació de tastar-los i m'he preparat una sopa amb ells. Aquí teniu la recepta i unes imatges:

Sopa de picornells de càrritx i sobrassada de Vic


Ingredients

-Picornells de càrritx
-Unes rodanxes de sobrassada de Vic
-Una catxofa
-Uns pesols de bullir
-Un tros de pebre vermell
-Dues tomàtigues seques en oli d'oliva
-Un all
-Oli d'oliva
-Sal de cocó

La sobrassada de Vic és un embotit mallorquí molt antic, parescut al fuet català, herència culinària dels repobladors catalans que vengueren fa 800 anys després de la conquesta de l'illa a mans de Jaume I d'Aragó i els seus corsaris catalano-aragonesos.

Les tomàtiques seques en oli d'oliva són un regal dels meus amics Agustina i Tomeu de Sóller.

La sal de cocó o sal marina es un regal dels meus amics Marcelina i Biel de Bunyola. La recullen cada estiu damunt les roques esquitxades per les ones.

Us assegur que la sopa ha estat deliciosa, un vertader menjar de déus.

----ooOoo----

Un parell de dies després em vaig preparar un "soparillo" amb els picornells que em quedaven:

Dues llesques de pa moreno amb picornells fregits amb un all a llenquetes i quatre tallades de sobrassada de Vic també fregides, tot generosament regat amb l'oli de fregir els bolets. Deliciós!!!