dimarts, 24 de juliol del 2012

Incendis urbans

Escalivades esgarrifoses

Vatua a Déu ! Infernal !
No hi ha res que més m’emprenyi que haver de llevar-me enmig d’un núvol de fum. Això castiga el psiquisme: genera la ràbia pròpia d’una agressió que queda sense resposta. Potser n’hauria d’aprendre dels arbres. M’agradaria viure en aquesta ataràxia arbòria, impertorbable davant la possibilitat d’acabar escalivat només per que un beneit així ho ha decidit.
Han calat foc a dos contenidors simultàniament i això ja passa de vandalisme. He preguntat un agent de l’autoritat però comunicava per a dir-ho finament. Suposo que la fiscalia tindria un punt de vista més original…Un arbre mai serà considerat una víctima i per sort no hi hagut desgràcies personals però, per a mi,el cas és esgarrifós.
És una vergonya total i absoluta que hores d’ara t’hagis d’anar a dormir contemplant la probabilitat de que pugui explotar el dipòsit de gasolina d’un vehicle sota el teu balcó.
Qui és més responsable, el piròman, l’urbanista, o el setge econòmic que genera la misèria del pertorbat ?
Sense cap mena de dubte: contenidors i arbres són incompatibles. És una ximpleria no posar-hi remei tenint en compte que aquest és tan trivial com canviar l’emplaçament dels contenidors. Mentre criminòlegs i paisatgistes s’ho pensen el cretinisme infecta el sistema, però sort n’hi ha dels bombers.
Salut i llarga vida als bombers !
J.D. Fernàndez i Brusi