dimecres, 29 de juny del 2011

El ginjoler d’Arimon encara està en perill

Crida per a preservar i defensar els arbres
de Sant Gervasi de Cassoles


Quan falten pocs dies per al cessament de l’alcalde Hereu, els veïns de Sant Gervasi ens enfrontem amb un dels últims abusos del consistori que se’n va: Quatre anys després de la batalla col•lectiva per preservar el que és possiblement l’exemplar més important de ginjoler d’Europa, enmig de la ciutat de Barcelona, que ha crescut al llarg de més de 200 anys al carrer Arimon 7 (un arbre catalogat gràcies a aquesta batalla ciutadana, ja que l’Ajuntament havia signat l’aprovació perquè un constructor privat el tallés).
Quatre anys sense que l’Ajuntament hagi accedit a contestar als 1.400 barcelonins que vam presentar per escrit la sol•licitud perquè els 10 x 30 = 300 m2 del solar es dediquin –i amb més raó en temps de crisis econòmica i mediambiental— a una petita plaça o un parc, amb l’objectiu de que les arrels del magnífic arbre no es vegin afectades per la construcció, i pugui seguir en peu altres cent anys, com certifiquen els especialistes: si li deixen aquest mínim terra necessari.
El proppassat dimarts 21 de juny vam veure al petit solar del ginjoler una camioneta de la constructora Cots i Claret; interpel•lats in situ, els tècnics que aixecaven plànols i feien mesuraments del solar, van argumentar que tenien l’obligació del secret i la confidencialitat (amb qui?) per no dir res de les intencions i l’encàrrec que havien rebut. Tanmateix, l’endemà hi van penjar el cartell de l’empresa a la tàpia del solar.
La manca de transparència i el secretisme dels afers que interessen i afecten la ciutadania es fa insuportable. Alguns ja ens hem adreçat al Sr. Xavier Trias, qui,a les promeses electorals deia, entre altres coses: “Actuarem per recuperar i potenciar el centre històric de Sant Gervasi: l’ entorn de Galvany i la Bonanova. Proposarem una plaça de referència…”
I li hem demanat que acordi des de l’alcaldia dedicar el solar d’Arimon, 7 a l’equipament que cents de veïns vam demanar, amb el suport explícit de molts intel•lectuals i professionals coneguts a la ciutat, a saber La plaça del Ginjoler, en el dens nucli històric de Sant Gervasi, a la Bonanova, en un carrer extremadament concorregut, que porta al metro, que té una escola a 50 m del ginjoler, a una zona del barri que ha vist fa un any la destrucció de l’arbreda de 29 lledoners de la plaça Joaquim Folguera (amb el pretext de l’ampliació d’una L9 que ara se suspèn sine die), en realitat per protegir un aparcament i amb una plaça adjacent, Frederic Soler, abans coneguda al barri com plaça Pitarra, que és ja tota formigó, gràcies al mateix pàrking.
A més, es va aprofitar per retirar els fanals de l’època, que es preserven a tot Europa i aquí son substituït per uns terribles fanals d’autopista. En lloc d’una plaça plena de quietud, arbres i frondositat, on jugaven els nens i llegien els avis, tenim ara un forat immens i brut, que augmenta la calor, el soroll i la contaminació.
Els últims mesos, als jardins de Vil•la Florida, aquest ajuntament ara en funcions ha tallat tots els magnífics arbres centenaris de la part que dóna a Sant Gervasi de Cassoles, amb el pretext de construir una biblioteca, ha destruït el mur antic i ha deixat un gran forat, rematant la trista reforma d’uns jardins que van ser frondosos i d’una propietat que es veia més ben cuidada en ple abandonament, fins i tot amb els okupes, ja que havia conservat tota la frondositat i el bonic edifici encara no havia estat objecte d’una reforma molt discutida.
Però la llista de la destrucció del patrimoni verd i el patrimoni arquitectònic i històric en aquest barri és massa llarga.
Faig una crida a la consciència de tots perquè fem el que podem per difondre i denunciar aquest arboricidi imminent i aquest atemptat contra la nostra ciutat, i ens hi oposem amb tots els recursos.

Isabel Lacruz

· Més informació : Salvarem el ginjoler? · Salvem el Ginjoler · Un ginjoler intens ·
· El vell i enorme ginjoler · El vell Ginjoler espera la seva sort ·
· Un ginjoler motiu de reflexió ... · La Festa del Ginjoler ·

diumenge, 26 de juny del 2011

Els guanxes el veren néixer

Pinus canariensis, el foc no pot amb ell

A principis de maig me'n vaig anar a Tenerife a fer una vega de natura, si, tal com sona, fer una vega, pegar una panxada de vida encara en estat pur. Em féia falta per a carregar les piles de la meva ment, ànima, esperit o com ho volgueu anomenar. Les meves reserves d'esperança estaven a baix de tot.

Magestuós pí canari que em vaig trobar de sobte passejant per dins un exuberant bosc de Laurisilva. Caminava capbaix mirant les petites falgueres del sotabosc i de cop es va enfosquir l'escassa llum filtrada per les capçades dels Erica arborea gegantins. Això em va sorprendre i vaig aixecar la mirada per a saber-ne la causa. Em trobava a menys de tres metres de la soca del pí i no me n'havia adonat. Les primeres mil.lèssimes de segon vaig tenir la impressió de trobar-me davant un gegant ciclopi i quasi em vaig assustar. Estava molt fosc davall la inmensa capçada d'aquell pinarro disforjo i les seves branques com llargs braços ascendents em féren feredat. Si ampliau la foto amb un doble clic veureu que no exager gens. La vaig haver de fer amb flash i no s'aprecia la fosca d'aquest bosc meravellós que es troba a uns 1.800 msnm a la falda del cràter del Teide. Un poc a ull li vaig calcular una gruixa de soca d'un metre i mig i una altària de l'arbre d'uns 20 metres.

Per sort a molts llocs queden encara petits reductes de natura salvatge sense corrompre, sense humanitzar, sense destruir. Aquests petits paradisos són els meus destins predilectes a l'hora de viatjar. No m'interessen els museus plens de coses mortes o inertes, ni les ciutats, ni les grans obres arquitectòniques.

La disposició tan ascendent de les branques principals fa pensar que el pí va néixer a davall les capçades d'altres pins i per a aconseguir el màxim de llum va haver de creixer amb les branques verticals cap amunt. Li vaig voler fer una foto d'enfora però no vaig poder. El bosc era massa espès. Davant aquella meravella de la natura no vaig poder evitar pensar que tal vegada els guanxes el veren néixer i que els seus esperits estaven allà mateix. La pau que es respirava davall la seva capçada esponerosa es podia quasi tocar, se sentia, es notava. El seu tronc em va atreure com un imant i us assegur que irradiava una extranya energia que asserenava l'esperit.

Els guanxes berebers, feliços fins aleshores a les seves estimades illes volcàniques, sofriren un atac despietat i aniquilador fa uns quants segles. La soberbia i la cobdícia dels europeus que consideraven els nadius i/ò aborigens de la resta de la Terra com éssers inferiors, salvatges, no humans, o sigui, animals sense drets i sense ànima, els va portar a robar-los la vida, la cultura, la llengua i les terres en nom i amb la benedicció dels seus déus i els seus reis. Els pocs nadius que sobrevisqueren a les matances fóren denigrats a l'estatus d'esclaus a la seva pròpia terra i obligats a "convertir-se" a la religió dels genocides. Els illencs canaris actuals són una barreja esquizofrènica entre genocides i massacrats. A molts d'ells es perceb la fesomia bereber dels seus avantpassats guanxes.

Bellíssima escorça del pí canari amb una gruixa considerable i una composició ignífuga que impideix que el foc cremi el tronc i les branques més gruixades, de manera que després d'un foc devastador els pins canaris rebroten de bell nou directament de la soca i les branques. Al món només hi ha cinc pins amb capacitat de rebrot, tots ells d'ambients subtropicals: els americans Pinus leiophylla, Pinus echinata i Pinus rigida, l'asiàtic Pinus merkusii i el macaronèsic Pinus canariensis. El seu secret és l'existència de cercles de teixit meristemàtic davall l'escorça capaç de generar gemmes noves.

Una altra curiositat del pí canari, un vertader fòssil vivent del Juràsic, són les seves fulles amb tres acícules. Cap altre pí d'Europa i Àfrica té les fulles com el canari. Tots tenen només dues acícules a les seves fulles. El pí amb tres acícules més proper es troba a l'Himàlaia, el Pinus roxburghii. Això fa pensar que el seu origen és antiguíssim.

De fet s'han trobat fòssils de pins similars a Europa, des d'on segurament varen colonitzar les Illes Canàries després del seu naixement enmig de l'Oceà Atlàntic per successives erupcions volcàniques. Les glaciacions varen extingir els exemplars europeus i només quedaren a les Canàries, gràcies al seu benèvol clima subtropical.

El Teide nevat en plè mes de maig. A les seves faldes hi creix una exuberant vegetació antediluviana plena d'endemismes únics. Al cim damunt la lava recent de les darreres erupcions només hi creixen herbes i arbustos, com el meravellós Tajinaste rojo, Echium wildpretii subsp. wildpretii.

Baixant un poc dominen els inmensos pinars de Pinus canariensis, més adaptats al clima subalpí. Més avall els pinars van sent substituïts pels boscos de Laurisilva macaronèsica, que reben la humitat de la brisa marina i la condensen a les seves fulles, degotant una aigua dolcíssima que rega la gruixada capa de fullaraca que actúa com una esponja i permet l'existència d´aquesta exultant vegetació paradisíaca. Un poc més avall la Laurisilva és substituïda pel Faial-brezal format per arbres i arbustos més baixos i més resistents a la sequera. I finalment abaix del tot aprop de la mar hi ha una vegetació quasi predesèrtica formada per plantes molt resistents a la sequera i a la forta insolació, l'anomenat Tabaibal-cardonal, amb les lletreres carnoses com a plantes més representatives.


divendres, 24 de juny del 2011

Males ombres per a les belles ombres

Bellaombra, mal veïnat

Ja hi tornam a ser, a la parada de les cebes. La veïna de dalt torna a moure cel i terra perquè, anau a saber per què, assegura que l'arbre de davant "necessita poda". En aquest cas es tracta de la bellaombra del carrer Catalina Marc de Son Rapinya, allà on fou Son Quint, més conegut com "Los Almendros", nom dels arbres que, lògicament, varen arrasar per construir i ara, de miracle, la bellaombra és una de les poques coses d'aquell redol que fan mirera.

No seria la primera vegada, ni la que fa cent, que els responsables de l'Ajuntament, per por de perdre un grapat de vots, o per altres manies inconfesses, responen donant una pallissa de mort a l'arbre en qüestió.

He anat a veure l'arbre aquest i a mi m'ha dit tot el contrari: que el que necessita ell, l'arbre, és precisament que li facin un tancat d'una dotzena de metres de diàmetre, a fi que no s'hi pugui acostar ningú, ni veïns ni jardiners, i que, si no és molt demanar, no el molestem mai més. No és que sigui imprescindible, però perquè la gent ho entengui, es conformaria amb un reixat de filferro d'aquest que es posa contra l'excursionisme i amb uns quants rètols dissuasoris, per exemple "Propiedad privada, prohibido el paso y peligro caza de cabras".

Tot aprofitant que una ànima caritativa li feia un poc de cas, cosa que no passa cada dia, també m'ha dit si us podia dir que ja està bé de donar la culpa a les altres espècies de les nostres manies: que els arbres arribaren a la Terra molt abans que nosaltres, cosa de milions d'anys, no són bromes; que les selves tropicals no necessiten esser arrasades; que els pins nostres no necessiten esser odiats; que els abellerols de Son Bosc no necessiten que els canviïn l'hàbitat; que els braus no necessiten que els clavin la puya; que les milanes no necessiten que els posin verí; que els tudons no necessiten que els caçadors els disparin; que es pensava que l'havien plantat per fer planta, però que si el seu creixement natural ha de ser font de conflictes, s'estimaria més que el trasplantàssim al parc de les Estacions II, on podria arribar a ser un atractiu turístic, i així encara tindríem excusa per tornar un parell d'aquelles oliveres marcianes horribles a qui ens les va endossar. Si no és per això darrer, i encara falla bastant, cap arbre no necessita que el podin.
També m'ha dit més coses: que els arbres no ens han demanat que els facem fer carrer, que, si hem fet un urbanisme lleig i maldreçat, els arbres no en tenen la culpa, i per fer-los fer de cortina tampoc no tenim gràcia. És impossible que un arbre demani que el plantin allà on no hi cap ni que, a qualsevol altre lloc, el tinguem d'espàrring, com podrà entendre qualsevol.

A aquesta bellaombra, com totes les bellaombres que he conegut, li agrada ser com és, fa les branques i arrels que ha de menester, ni una més ni una manco, li agraden les seves flors i està ben orgullosa de les seves fulles i, sense voler ofendre ningú, fa més planta que molts d'altres que, per respecte, no esmentam.
Un altre tema completament diferent és que, per usos i costums dels humans, no de les plantes, se li puguin llevar els bordalls i els branquillons que puguin pegar pel nas de qui passi per davall, i no passa res; però, cal repetir-ho, no és l'arbre qui ho reclama. A partir d'aquí, i de la crisi que ens esclafa, serà més bo d'entendre que donar pallisses als arbres per la sola mania de deixar-los més lleigs. A més d'inútil i ridícul, també és un gastòrum inadmissible.

Definitivament: els arbres estan millor com més enfora de nosaltres estan. Si realment "necessiten" alguna cosa, és que els deixem viure.

Deixau-los viure. Deixau-los que facin planta.
Pere Llofriu
Diari de Balears 24 de juny de 2011

----------------------------------------------------------------------------------

Avui, gràcies a aquest article, també és un bon dia per recordar aquesta enorme malifeta contra l'arbrat urbà de Palma i que, llevat de qualque veu ferida, poc ressò va tenir entre la ciutadania d'aquesta ciutat mediterrània, avui capital de Mallorca: l'eliminació de cinc exemplars centenaris de Bellesombres al mateix passeig del Born de Palma. Tot perquè la façana comercial, consumista, dels magatzems de Zara no tinguessin noses arbrades al davant. Una mostra de la genuflexió, sovint remunerada, dels poders públics cap als particulars.


dimecres, 22 de juny del 2011

Cupressus semperbougainvirens?

Una abraçada asfixiant

Hi ha amors que maten: l’acolorida abraçada que suporta el pobre xiprer ja comença a ser asfixiant...
Sembla impossible que un xiprer, tan etern i mediterrani ell, pugui claudicar davant l’exòtica i seductora buguenvíl•lea.
L’encanteri d’aquesta enfiladissa tropical s’argumenta amb bràctees de paper de seda defensades per uns punxots de por. Selvàtica ella s’ha fet domèstica per l’estimació dels jardiners.
Ara bé, aquesta competència per la llum ha estat forçada per algú més interessat per una determinada estètica que no pas per un possible equilibri ecològic. És respectable que cadascú faci allò que cregui més adient a casa seva però un bon disseny contempla molts més aspectes.
La mateixa situació en un altre context (l’enjardinament situat en una zona de jocs infantils, unes runes romanes o un cementiri) ja seria molt més discutible. I definitivament sobrera si parléssim d’una planta que, a més a més d’al•lòctona (forània vull dir) fos invasora i visqués en un medi més aviat natural.
I passa més sovint d’allò que ens poguéssim imaginar que gràcies a la iniciativa privada es contamina el medi natural amb plantes que s’escapen d’una finca pertorbant delicats equilibris de la flora i la vegetació autòctones. Igualment és remarcable l’impacte ambiental d’algunes obres públiques amanit amb una un repertori vegetal que no acompanya massa.
És aleshores quan aquell qui té criteri passa per ser un tabernacle, només pel fet de tenir sentit comú, ésser coherent i no pertànyer al club dels naturalitzats de la Font del Ferro...
Serà potser perquè està en boga el fúcsia de la buguenvíl•lea ?

PS: Aquí disposeu d’un treball imprescindible sobre la flora al•lòctona de Catalunya: Tesis Doctorals en Xarxa: La flora al·lòctona de Catalunya. Moltes gràcies Teresa pel teu ensenyament !
J.D.Fernàndez i Brusi

dimarts, 21 de juny del 2011

Sobre un tema menor


La importància de les cabres per a l'economia balear

A començament del segle vint, les muntanyes de Mallorca eren molt netes. Gairebé no tenien arbres. Qui ho vulgui discutir que repassi les fotografies que pugui trobar al respecte. La fam, que el feixisme franquista imposà, les va mantenir encara més netes. Calia aprofitar cada pam de terra per sembrar i sobreviure. Més endavant, cap als seixanta i setanta, amb l'arribada del boom turístic, la deserció de la feina del camp i molt especialment la de muntanya, deixà passar el que havia quedat confinat, la natura salvatge. De tal manera que aquelles marjades d'un pam de terra i un tronc d'olivera, començaren a poblar-se de càrritx, argelagues, pins i ullastres de les mateixes oliveres que morien. L'alzinar s'hi va congriar i quan començaren a minvar els incendis que els darrers carronyaires de les possessions i les pastures provocaren, s'hi va poder establir un paisatge esplèndid de pins i alzines i altres vegetacions associades que li anaven darrera. De tal manera que el turisme en quedava saciat de tal paisatge. Un paisatge que ens domina i ens atorga rendiments econòmics molt mal trobar. Ni Mediterrània enllà.

Però si com ha passat a molts indrets muntanyencs de la mateixa mar, la desertització s'imposa, llavors el millor argument turístic morirà. La cabra, les cabres que en plena crisi climàtica s'han ensenyorit de les muntanyes d'ençà que el pastor va morir, augmenta la temperatura dels ecosistemes arbrats, en baixa la humitat, devasta la biodiversitat, impedeix la regeneració i el relleu genètic i provoca que un cicle adaptatiu del clima mediterrani, es converteix en un final de camí. Els interessos insignificants, representats per negocis cinegètics i de grans propietats, no es pot imposar a l'interès general. Cal resoldre de manera ràpida i contundent aquesta predicció. Fins i tot amb el PP.

Joan Vicenç Lillo i Colomar, Alaró, 21 de juny de 2011.

Fotos JV

Una olivera d'uns 700 a Xaló

L’Olivera de Cuta

Aquesta olivera, dita també "dels Moros", es troba situada a la partida de Cuta, al terme municipal de Xaló, a la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha rebut la declaració d'arbre monumental. Els experts calculen que tindrà una edat d'uns 700 anys. Cuta era a mitjans del segle XV una alqueria mudèjar que la família de l'escriptor Joanot Martorell va lliurar com a dot al poeta Ausiàs March amb ocasió del seu enllaç matrimonial amb Isabel, la germana de l'autor de "Tirant lo Blanc". Aquesta alqueria formava part d'un conjunt de poblats musulmans que hi havia aleshores a la Vall de Xaló: Benibéder, Traella, el Rafalet de Famut i el Ràfol de Xaló (l'actual Xaló).
Joanot Martorell i Ausiàs March van ser cunyats, però després de la mort d'Isabel Martorell les relacions entre tots dos no van ser gens cordials a causa del testament de la difunta. El seu contingut fou clarament favorable al seu espòs, a qui va nomenar hereu universal. Per aquesta via, el poeta de Beniarjó es va convertir en senyor de l'aljama del Ràfol de Xaló. La gran perjudicada fou, per contra, la família d'Isabel. Amb la despossessió de l'esmentat territori, els Martorell es van veure privats d'unes rendes que els urgien de manera imperiosa. Les finances familiars es trobaven llavors en una situació crítica que la voluntat de la difunta agreujaria encara més. Ferran Garcia-Oliver qualifica l'anterior acció d'inaudita perquè, si el matrimoni no havia tingut descendència, "a què trau cap nomenar-lo hereu de les alqueries que els seus germans no sols necessitaven per defugir la previsible hecatombe econòmica sinó que les consideraven pròpies dels Martorell?". Aquest autor manté l'opinió que amb el seu capteniment Isabel va trencar les pautes del seu llinatge i, alhora, en va accelerar la ruïna. Certament, creiem que va ser així. La imatge que ens transmet l'escassa documentació que tenim sobre ella és la d'una dona que, ben a les clares, va decidir separar-se dels seus causant-los un dany irreparable. Tot i que no estem en disposició de conèixer el veritable motiu que la va moure a comportar-se d'aquesta manera, res no ens impedeix lliurar-nos al joc de l'especulació. Un seguit d'hipòtesis ocupen tot d'una el nostre pensament. La primera és la d'imaginar si Isabel era plenament conscient de la transcendència dels seus actes o si, pel contrari, la seua voluntat havia estat "captada" per la fascinació que la persona d'Ausiàs hauria pogut despertar en ella. Tampoc, no devem descartar la possibilitat que la decisió que va prendre estiguera condicionada per una mena de recança contra la seua família o, així mateix, podem interpretar-la com un gest d'amor sincer cap al seu marit. (Informació extreta del llibre "La vinculació històrica d'Ausiàs March amb Xaló" (2010), escrit per Jaume Noguera i Mengual.)
Jaume Noguera i Mengual

dilluns, 20 de juny del 2011

Cabres,a Mallorca, un greu problema ambiental


Comunicat d'Associacions de caça i propietaris en favor de la cabra mallorquina

La Associació de Caça Major i Protecció de sa Cabra Mallorquina, la Associació de Vedats de Caça Major de Mallorca, la Fundació Balear per a la Fauna i l´Art Cinegètic y el Safari Club Internacional, han suscrito un manifiesto mostrando su "total disconformidad" con la conselleria de Medio Ambiente del Govern "por su total falta de criterio científico en el Plan de Descarte de la cabra fina mallorquina en el Parc Natural de Llevant aprobado por el Govern, y que provocará una irreparable pérdida del patrimonio cultural cinegético de Mallorca".
Los colectivos recuerdan en el documento que el denominado científicamente ´Balearean Boc´ "es un animal protegido por la legislación balear vigente y, por tanto, su aniquilación en el Parc a cargo de funcionarios de la Conselleria y por tanto dependientes del Govern, constituye un atentado penado por la Ley".
En el Parc Natural de Llevant conviven cabras híbridas y finas, siendo, según el grupo de entidades, "las únicas susceptibles de descarte por parte de los agentes medioambientales". "Exigimos la paralización de las órdenes dadas para una cabra que lleva más de 4.500 viviendo entre nosotros".

Diario de Mallorca 19juny11
Per a més informació:
El GOB reclama als nous responsables de medi ambient de Consell i Govern que abordin convenientment la problemàtica ambiental de les cabres orades als espais forestals

Consideram molt positiu i imprescindible el control de cabres assilvestrades realitzat fins ara al Parc Natural de Llevant

Davant les manifestacions públiques dels col·lectius lligats a la caça de la cabra mallorquina, criticant el control de la població d’aquests animals al Parc Natural de Llevant, i fins i tot acusant absurdament de delicte aquesta situació, des del GOB volem recordar que:

1. La pastura de cabres als nostres boscos, garrigues i muntanyes és un dels majors problemes ambientals de les nostres masses forestals. Quan la densitat d’aquests herbívors traspassa el màxim assumible per l’ecosistema, es produeixen greus danys a la vegetació, s’impedeix la regeneració natural, s’empobreix la coberta vegetal i fins i tot es posa en perill la supervivència d’algunes espècies.

2. A les Illes comptam amb un bon nombre d’espècies vegetals que en tot el món només viuen aquí o que presenten poblacions molt reduïdes. Una part d’elles es troben restringides a zones de muntanya, i la pressió herbívora de les cabres n’és el seu principal problema de conservació. Així ha estat reconegut als plans de conservació que s’han redactat per aconseguir la conservació de més de 30 espècies vegetals amenaçades.

3. La pastura incontrolada de cabres genera evidents perjudicis econòmics que s’assumeixen socialment:
El paisatge forestal és un patrimoni amb fortes implicacions sobre altres activitats econòmiques com el turisme de masses.

La manca de regeneració natural suficient de les masses forestals condiciona el seu futur aprofitament forestal sostenible.

Els seus efectes negatius sobre espècies amenaçades fan necessaris plans de conservació que impliquen importants partides econòmiques i que pagam entre tots.

En algunes zones es fa necessari fer reforestacions, que són igualment molt cares i que a més a més tenen poques garanties de futur si no s’elimina la pressió caprina.

4. El control d’aquests animals que des de fa anys es realitza al Parc Natural de Llevant ja comença a donar resultats, i s’observa una millora en la regeneració natural de la vegetació.

Des del GOB veim amb molta preocupació l’incipient negoci de la caça de cabres mallorquines, per les seves implicacions amb els problemes abans esmentat. Igualment ens preocupa l’actual separació entre els organismes competents: el Consell de Mallorca té les competències en caça, i promociona aquesta modalitat cinegètica. D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient és la responsable del control biològic de l’espècie per evitar danys ecològics.

Per tot lo abans esmentat, volem manifestar:

el nostre suport al control de la població de cabres, mallorquines o d’altres varietats, als espais naturals i especialment als espais protegits com el Parc Natural de Llevant o la Serra de Tramuntana, per tal de minvar la seva densitat fins a nivells que no generin danys ambientals.

La nostra demanda als governs del Consell de Mallorca i de la Comunitat Autònoma per tal que considerin adequadament la magnitud del problema i apliquin mesures per tal d’abordar-lo de forma convenient, prioritzant per davant de tot la conservació del nostre patrimoni natural i el bé comú dels ciutadans.

Per a més informació:

Fotos JV

diumenge, 19 de juny del 2011

Les acàcies ja són mortes

Objectiu: matar les acàcies
Els exemplars d'aquesta espècie a la font del Ferro de Girona han estat sacrificades perquè no són autòctones, i s'ha perdut un espai agradable i d'ombra a Sant Daniel

El marró de les acàcies mortes contrasta amb el verd de la zona.
Foto: David Brugué.


Van aparèixer fa uns dies determinats individus a la font del Ferro, a la vall de Sant Daniel, proveïts d'eines, i injectaren a les acàcies de tot l'indret un mortífer element químic, després d'haver practicat prèviament uns grans forats a la superfície dels arbres. En preguntar-los per què ho feien, contestaren que ells no en sabien res, que eren d'una empresa subcontractada... que els havien donat ordres de fer-ho, i que el resultat de l'operació seria la mort de les acàcies. Un escrit d'en Lluís Torner ja va avisar d'aquesta “operació” sense que, ara per ara, en tinguem cap resposta.
Hem tornat a visitar la font, i el diagnòstic s'ha complert: totes les acàcies que orejaven l'entorn i proporcionaven frescor i ombra en temps de la calor són mortes. Mentre les altres espècies mostren pletòriques la seva ufana després d'una primavera pròdiga en pluges, aquests arbres encara són dempeus, però cap bri de verd els corona. Són tristos espectres d'un passat esponerós.
Els mateixos obrers ja manifestaren que acabarien extirpant-les una vegada mortes i que, en el seu lloc, s'hi plantarien altres arbres d'una espècie diferent. Però ara arriba l'estiu, i aquell és un punt que convidava al descans i l'ombra, amb una fondalada fresca, freqüentat actualment per moltes persones que no gaudeixen d'una segona residència a on fugir de la calor. L'any 1980 l'Ajuntament hi va instal·lar unes barbacoes, i va arranjar la font, de la qual continua brollant aigua ferruginosa, extreta d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, avui clausurada. Però ara tot el conjunt es mostra decadent, polsós i brut, francament abandonat... Només hi faltava la mort de les acàcies!
Sembla que la iniciativa parteix dels Verds europeus, que proposaren l'eliminació de totes les plantes no autòctones, entre les quals les acàcies, i la Comissió Europea ha destinat fons econòmics abundants a aquesta finalitat. Hom pot pensar el cost que tindrà l'eliminació física d'aquesta planta, de la qual es coneixen no pas menys de 1.300 espècies diferents al món, i que necessiten créixer en un lloc fresc. Hem llegit que ja a l'antic Egipte era un arbre conegut i emprat, i els hebreus utilitzaren l'Acacia seyal com a única fusta per a la construcció del Tabernacle. Ara resulta que és un arbre maleït, perquè no es tracta d'una espècie autòctona.
Curiosament, no fa gaire temps que el mateix Ajuntament n'ha plantat al centre de la ciutat, i han crescut i fan bona ombra. A la rotonda dels Maristes se'n poden veure de fulla groga, i també de fulla rosada. Però si es compleixen els propòsits, perillen: els obrers de l'empresa subcontractada poden arribar-hi qualsevol dia amb els seus estris mortífers. I si vostè, amic lector, en té alguna al jardí... vagi amb compte... vigili!
Suposem que la Comissió Europea ha de tenir bones raons per haver ordenat aquest genocidi arboricida a gran escala. Però, com a mínim, podrien explicar-les, i intentar convèncer la població, abans de tirar pel dret i deixar-nos atònits contemplant el rostiment voluntari de les acàcies. Tant urgent era destinar fons per fer aquesta operació, en plena crisi econòmica mundial?
Joan Ribas
· Article publicat a El Punt el 19.06.2011

dissabte, 18 de juny del 2011

Informe sobre el Llibre Verd dels Boscos Europeus


Proposta de Resolució del Parlament Europeu

El Parlament Europeu,

– Vist el Llibre Verd de la Comissió sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi (COM(2010)0066),
– Vistes les conclusions del Consell, d’11 de juny de 2010, sobre la preparació dels boscos al canvi climàtic.
– Vistes les Conclusions del Consell, de 15 de març de 2010, sobre la biodiversitat després de 2010,
– Vistos el Llibre Blanc de la Comissió titulat “Adaptació al canvi climàtic: Cap a un marc europeu d’actuació” (COM(2009)0147) i la Resolució de 6 de maig de 2010(1) sobre el mateix.
– Vista la Conferència Ministerial sobre la Protecció dels Boscos a Europa (MCPFE) - FOREST EUROPE, així com les seves diferents resolucions i els treballs dels experts dirigits a oferir orientacions, criteris i indicadors per a la gestió sostenible dels boscos,
– Vistes la Resolució del Consell, de 26 de febrer de 1999, sobre una estratègia forestal per a la Unió Europea(2) i l’informe de la Comissió sobre l’execució de dita estratègia (COM(2005)0084),
– Vistos el Pla d’acció de la UE per els boscos 2006-2011 (COM(2006)0302) i l’avaluació externa a mitjà termini de la seva execució(3),
– Vistes la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres(4), l’informe de síntesi sobre l’estat de conservació dels tipus d’hàbitats i espècies, de conformitat amb l’article 17 de la Directiva Hàbitats (COM(2009)0358) i les seves resolucions, de 21 de setembre de 2010, sobre l’aplicació de la legislació de la UE relativa a la protecció de la biodiversitat(5), i de 3 de febrer de 2009, sobre els espais naturals a Europa(6),
– Vistes las conclusions de la dècima reunió de la Conferència de les Parts en el Conveni sobre la Diversitat Biològica del PNUMA, celebrada a Nagoya l’octubre de 2010 i els Objectius d’Aichi per a la biodiversitat, en particular el compromís de protegir el 17% de les zones terrestres i d’aigües continentals mitjançant mesures de conservació efectives, integrades en els paisatges més amplis,
– Vist l’estudi titulat «Shaping forest communication in the European Union: public perceptions of forests and forestry(7),
– Vista la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Protocol de Kyoto y la guia de bones pràctiques del Grup intergovenamental d’experts sobre el canvi climàtic per a l’ús de la terra, els canvis en l’ús de la terra i la silvicultura (LULUCF),
– Vist el Pla d’acció de la UE sobre la biomassa (COM(2005)0628),
– Vistos la Directiva 2009/28 CE del Parlament Europeu y del Consell, de 23 de abril de 2009, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables i per la que es modifiquen i es deroguen les Directives 2001/77/CE y 2003/30/CE (Directiva de l’energia renovable)(8), la Directiva 2009/29/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 23 de abril de 2009, per la que es modifica la Directiva 2003/87/CE per a perfeccionar i ampliar el règim comunitari de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (Directiva ETS)(9), la Decisió núm. 406/2009/CE del Parlament Europeu y del Consell de 23 de abril de 2009, sobre l’esforç dels Estats membres per a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle amb la finalitat de complir els compromisos adquirits per la Comunitat fins el 2020 (Decisió de repartiment de l’esforç)(10), l’informe de la Comissió relatiu als requisits de sostenibilitat per a l’ús de fonts de biomassa sòlida i gasosa en els sectors de l’electricitat, la calefacció i la refrigeració (COM(2010)0011 final), el Capítol 9 del Quart Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) (sector forestal), i els resultats de la consulta pública sobre la preparació d’un informe relatiu a un projecte de sostenibilitat per els usos energètics de la biomassa,
– Vistos el Programa Europeo de Canvi Climàtic i el resultat dels treballs del Grup d’experts sobre la política del clima per a l’ús de la terra, els canvis en l’ús de la terra i la silvicultura(11),
– Vistos els seus estudis núm. 449.292, d’avaluació del Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE núm. 440.329, sobre el règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle d’acord amb el Protocol de Kyoto i els boscos, i núm. 449.237 sobre l’estratègia europea per a la prevenció i lluita contra els incendis forestals, així com les conclusions de la reunió del subgrup “Bosc” de l’Intergrup sobre canvi climàtic, biodiversitat i desenvolupament sostenible, de 13 de juliol de 2010 a Brussel•les,
– Vist el Conveni Europeu del Paisatge de 2000 (Conveni de Florència),
– Vistes la Directiva del Consell 1999/105/CE sobre la comercialització de materials forestals de reproducció(12) y la revisió del règim fitosanitari de la UE,
– Vistos l’Informe de síntesi sobre l’economia dels ecosistemes i la biodiversitat (TEEB) titulat «Incorporació dels aspectes econòmics de la natura” i l’Informe d’actualització «TEEB Climate Issues»
– Vistes las conclusions del Consell, de 26 de abril de 2010, sobre la prevenció d’incendis forestals a la Unió Europea,
– Vistes les Conclusions del Consell, de 8 i 9 de novembre de 2010, sobre solucions innovadores per a finançar la prevenció de catàstrofes,
– Vista la Directiva 2008/99/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 19 de novembre de 2008, relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal (13),
– Vist l’Informe final sobre l’aplicació del Reglament relatiu al sistema Forest Focus COM(2010)0430,
– Vist l’Informe tècnic de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) nº 9/2006 titulat «European forest types: Categories and types for sustainable forest management reporting and policy»,
– Vist l’Informe a la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea titulat “L’impacte del canvi climàtic en els boscos europeus i les possibilitats d’adaptació” 14),;
– Vist l’informe de la DG de Medi Ambient de la Comissió titulat “EU policy options for the protection of European forests against harmful impacts»(15),
– Vist l’Informe especial del Tribunal de Comptes Europeu núm. 9/2004 sobre les mesures forestals en el marc de la política de desenvolupament rural (juntament amb les respostes de la Comissió),
– Vist el Reglament (UE) núm. 995/2009, del Parlament Europeu y del Consell, de 20 d’octubre de 2010, per el que s’estableixen les obligacions dels agents que comercialitzen fusta i productes de la fusta (16),
– Vistes las recomanacions de la xarxa d’experts de la FAO/CPE/OIT sobre l’execució de la gestió forestal sostenible,
– Vista la Resolució H1 de la Conferència Ministerial de Hèlsinki on es defineix la gestió sostenible dels boscos com “l’administració i ús dels boscos i terres forestals de forma i intensitat tals que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i potencial per atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causin dany a altres ecosistemes”
Vist l’article 48 del seu Reglament,
– Vistos l’informe de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i les opinions de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural i de la Comissió d’Indústria, Investigació i Energia (A7-0113/2011),

A. Considerant que els boscos i les zones boscoses cobreixen més del 40% de la superfície de la UE, i que les industries forestals, amb resultats superior als 300.000 milions d’euros, faciliten més de 2 milions de llocs de feina, sobre tot en l’entorn rural, contribuint d’aquest mode al creixement econòmic, el lloc de treball i la prosperitat a través del subministrament de fusta i possibilitats turístiques.

B. Considerant que els boscos de la UE no són només arbres, sinó entitats completes de la biosfera, amb avantatges per a l’ecosistema, com l’emmagatzematge de carbono, la regulació dels cursos d’aigua, la preservació del paisatge, el manteniment de la fertilitat dels sòls, la protecció de les terres contra l’erosió i la desertització, i la protecció enfront de les catàstrofes naturals tenen un valor incalculable, així com un gran importància per a l’agricultura, el desenvolupament rural i la qualitat de vida dels ciutadans europeus.

C. Considerant que al voltant del 40% dels boscos de la UE són de domini públic i que al voltant del 60% pertanyen a més de 10 milions de propietaris forestals particulars, per tant existeix una responsabilitat pública i privada en la protecció dels boscos mitjançant l’aplicació d’una gestió forestal sostenible sobre el terreny.

D. Considerant que, a pesar de l’important grau de desforestació en algues parts del món, la tendència a llarg termini de augment de la cobertura forestal a la UE és estable, i que es calcula que augmenta el carbono a la biomassa forestal; que, a pesar de la tendència positiva general, l’emmagatzematge de carbono en els boscos d’Europa segueix estant molt per davall de la seva capacitat natural, i que podrien fins i tot convertir-se en una font de carbono, degut a la pressió creixent per augmentar el rendiment de les collites, i tenint en compta que cada any es perden unes 500.000 hectàrees de bosc a la UE degut a incendis forestals i a les tales il•legals.

E. Considerant que el 30% dels espais Natura 2000 estan constituïts per boscos i altres hàbitats forestals, que impliquen una important funció per a la xarxa de biotops com zones de transició; que el 66% dels tipus d’hàbitat forestal d’interès comunitari es troben en un estat de conservació desfavorable.

F. Considerant que els boscos de muntanya representen un terç de la superfície forestal total de la UE i són un element essencial del paisatge natural, donat que contribueixen a la protecció dels sòls i a la regulació del subministrament d’aigua; considerant que aquests boscos tenen un paper fonamental en les activitats econòmiques locals.

G. Considerant que la protecció dels darrers espais naturals que queden poden contribuir a frenar la pèrdua de la diversitat biològica i la degradació dels serveis dels ecosistemes de la UE per a 2020.

H. Considerant que es preveu que a l’any 2020 la generació d’energia a partir de biomassa sòlida i residus biològics representarà el 58% de les energies renovables de la UE, i que, encara s’espera que la proporció de biomassa forestal disminueixi en termes relatius, existeix una demanda creixent de fusta com a font d’energia; que, per tant, és necessari mantenir la vigilància sobre les tales il•legals i la intensificació de les pràctiques forestals a alguns Estats membres que podrien augmentar el percentatge de tales per sobre del 100%, actuacions que podrien ser contràries als objectius en matèria de canvi climàtic i biodiversitat; que l’energia procedent de la biomassa hauria de dependre menys de la biomassa forestal,

I. Considerant que la protecció de la massa forestal i les seves funcions hauria d’integrar-se de forma transversal en totes les polítiques comunitàries que afecten als boscos,

J. Considerant que els boscos constitueixen ecosistemes vius i en evolució, sovint amb caràcter transfronterer, que poden classificar-se de distintes formes, per exemple, d’acord amb les zones bioclimàtiques i els tipus forestals, i que, amb la finalitat d’orientar les decisions polítiques de la UE, la AEMA ha elaborat una nomenclatura forestal específica; considerant que a totes les polítiques de la UE que afecten als boscos s’ha de tenir en compte els més nous descobriments científics en tots els àmbits, com la “divisòria continental”, i que aquestes polítiques han d’evitar ser tan generals que perdin la seva utilitat.

K. Considerant que els diferents tipus de boscos i els sector forestal en el seu conjunt s’enfronten a amenaces diverses i que no es poden predir, de tipus biòtic i abiòtic, com a conseqüència del canvi climàtic (com, per exemple, plagues, temporals, sequera i incendis), la qual cosa fa que la seva resistència sigui la pedra angular dels esforços de protecció.

L. Considerant que la informació ben fundada i comparable sobre l’estat de la massa forestal de la UE, les conseqüències del canvi climàtic i els models de producció en els boscos és un requisit previ important per a la política i la planificació, inclosa la contribució dels boscos a l’adaptació i mitigament del canvi climàtic.

M. Considerant que els incendis accidentals o provocats, que amb freqüència tenen motius econòmics, destrueixen més de 400.000 hectàrees de bosc cada any, sobre tot però no únicament, a la regió mediterrània, amb importants pèrdues de vides humanes, bens, feina i biodiversitat, així com per a la funció protectora dels boscos; que, rere els incendis, la regeneració en tots els boscos és molt més difícil, i que, en el cas de la xarxa Natura 2000, dificulta que s’assoleixin els objectius de dita xarxa.

N. Considerant que el Llibre Blanc citat sobre l’adaptació al canvi climàtic inclou als boscos en un dels àmbits d’actuació, fent peu en què l’estratègia forestal de la UE s’hauria d’actualitzar per incloure aspectes relacionats amb el canvi climàtic.

O. Considerant que tan sols el 5% de les zones boscoses europees són verges, primigènies i no s’han vist alterades per l’activitat humana; que l’exigua proporció d’aquest tipus de bosc, juntament amb la creixent fragmentació dels restants, augmenta la fragilitat dels boscos respecte a les amenaces que suposa el canvi climàtic, i explica en part el persistent mal estat de conservació de moltes espècies forestals d’interès europeu.

P. Considerant que la millora de les funcions protectores dels boscos hauria de formar part de les estratègies de la UE i els Estats membres per a la protecció civil, en especial enfront de fenòmens extrems relacionats amb el clima, com incendis i inundacions.

Q. Considerant que l’informe TEEB ha presentat una relació cost-benefici convincent per a la inversió pública en enfocaments basats en els ecosistemes de cara a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, en particular amb respecte a la infraestructura ecològica, com la restauració i la conservació dels boscos.

R. Considerant que s’han de respectar els diversos sistemes de gestió nacional, regional i local dels boscos, i que és necessari prestar-los assistència a fi de millorar la seva capacitat d’adaptació.

S. Considerant que les possibilitats dels boscos europeus com abocadors eficaços de CO2, NH3 i NOX segueixen sense aprofitar-se, i que la fusta procedent de boscos gestionats de forma sostenible poden tenir efectes duradors de mitigació, en ser un substitutiu que es pot reciclar i ric en carbono de materials que requereixen grans quantitats d’energia, com les fusions metàl•liques, els plàstics i el formigó, materials que s’utilitzen àmpliament en la construcció i altres sectors.

T. Considerant que, segons les dades recopilades per la Comissió, l’escalfament estival en el sud d’Europa serà el doble de ràpid que a la resta d’Europa i que les precipitacions estivals en el sud disminuiran un 5% per dècada.

U. Considerant que el Pla d’acció de la UE per els boscos consta de quatre objectius, que consisteixen en millorar la competitivitat a llarg termini, protegir el medi ambient, contribuir a la qualitat de vida i fomentar la coordinació, i que s’han assolit progressos significatius, especialment en el que es refereix al primer objectiu.

V. Considerant que el procés “Protecció dels Boscos a Europa” (“Forest Europe”) ha arribat a un consens europeu de caràcter voluntari sobre la gestió forestal sostenible; que el context existent de gestió forestal sostenible no compta amb ple reconeixement ni amb una aplicació coherent.

W. Considerant que en el procés “Protecció dels Boscos a Europa” es realitzà una àmplia preparació per a les negociacions d’un instrument jurídicament vinculant i que a la propera conferència d’Oslo de juny de 2011 és previsible que es prenguin decisions en aquest sentit.

X. Considerant que els Reglaments (CE) n° 2158/1992, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis (17), y (CE) n° 2152/2003(18) sobre el seguiment dels boscos i de les interaccions mediambientals a la Comunitat (Forest Focus) han expirat, cosa que ha donat lloc a la presentació d’informes ad hoc i a un finançament insuficient.

Y. Considerant que la selecció genètica hauria de tractar d’orientar-se a la millora de les característiques d’adaptació de l’ecosistema forestal.

Z. Considerant que es necessita més informació sobre la influència que tenen els boscos a les condicions climàtiques a nivell europeu.

AA. Considerant que l’estudi realitzat per la Comissió “Opcions polítiques de la UE per a la protecció dels boscos europeus” contra les influències perjudicials, mencionat més amunt, ha identificat i estudiat quatre opcions polítiques, que abarquen la continuïtat de l’enfocament actual, el mètode obert de coordinació, un major control i la introducció d’una directiva marc sobre els boscos.

1. Acull favorablement el Llibre Verd de la Comissió sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic; considera que s’ha de reforçar l’estratègia forestal de la Unió amb mires a millorar la gestió i conservació sostenibles dels boscos, de conformitat amb els principis de subsidiarietat i proporcionalitat.

2. Destaca, tan mateix, que segons l’article 5 del Tractat de la Unió Europea, la UE podrà intervenir en els àmbits en que es demostri que els objectius de l’acció proposta no poden ser assolits de manera suficient per els Estats Membres.

3. Acull amb satisfacció l’opinió de la Comissió en el sentit que els boscos s’han de considerar un dels principals factors que contribueixen a la resolució de la crisi climàtica; insisteix en que la gestió forestal sostenible és essencial per a la UE en la consecució dels seus objectius climàtics i la realització dels serveis ecosistèmics necessàris, com al biodiversitat, la protecció contra els desastres naturals, i la captura de CO2 de l’atmosfera.

4. Recorda que els boscos constitueixen biosferes que comprenen molt més que arbres i que la seva resistència depèn de la diversitat biològica no només dels arbres, sinó de tots els organismes forestals, en particular els animals silvestres que viuen en els boscos, i que els boscos són essencials per a l’adaptació de les societats europees al canvi climàtic.

5. Destaca que els boscos constitueixen el principal abocador de carbono, realitzant un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic; és, pe tant, de crucial importància que la Unió Europea reforci la seva estratègia per a lluitar contra els fenòmens que deterioren la superfície forestal, com els incendis i la contaminació atmosfèrica.

6. Expressa el seu convenciment que la sostenibilitat ecològica és una condició prèvia indispensable per a la continuïtat de les funcions econòmiques i socials dels boscos de la UE.

7. Posa de relleu el paper que realitzen la biodiversitat forestal per a l’adaptació al canvi climàtic i la necessitat de millorar els coneixement sobre indicadors de biodiversitat forestal, incloent-hi en particular la capacitat genètica dels boscos, per a una millor adaptació.

8. Felicita a la Comissió per l’exhaustiu anàlisi de les amenaces biòtiques i abiòtiques que ha realitzat en el marc del Llibre Verd i crida la seva atenció sobre la necessitat d’estudiar també altres factors directament relacionats amb la incidència del canvi climàtic en els boscos, com el fenomen de defoliació, que ha provocat que la superfície desfullada a la copa dels arbres dels boscos del sud d’Europa haja duplicat en els darrers 20 anys i que té com a conseqüències directes la reducció de la capacitat i l’eficiència dels processos de fixació de carbono, o la reducció de l’efecte amortidor de les temperatures dels boscos durant els períodes de sequera i els cops de calor per pèrdua prematura de les fulles dels arbres.

9. Reconeix les importants contribucions a la silvicultura sostenible dels sistemes mundials de certificació com el Consell de Certificació Forestal (FSC, Forest Stewardship Council) i el programa per a l’aprovació de la certificació forestal (PEFC, Endorsement of Forest Certification Schemes).

L’Estratègia Forestal i el Pla d’Acció de la Unió Europea per els Boscos.

10. Fa peu en que s’han d’actualitzar l’Estratègia Forestal de la UE i el Pla d’Acció de la UE per els Boscos (ja mencionats) amb l’objecte d’incloure la dimensió del canvi climàtic i temes més amplis de protecció dels boscos; recorda que abans de procedir a tal revisió, s’ha de celebrar un ample debat sobre política forestal amb els Estats membres i totes les parts interessades en l’aplicació de les mesures proposades.

11. Acull amb satisfacció l’èxit dels esforços desplegats per la UE per assolir la competitivitat global de les industries forestals europees.

12. Demana a la Comissió i als Estats membres que redoblin els esforços dirigits a assolir els objectius del Pla d’acció de la UE per els boscos a l’àmbit del medi ambient i la qualitat de vida, a la vegada que recorda el retràs en l’aplicació d’aquest Pla.

13. Demana a la Comissió que porti a terme una anàlisi de les polítiques de la UE que afecten als seus boscos per a comprovar la seva coherència i si garanteixen la protecció dels boscos.

14. Demana a la Comissió que porta a terme una anàlisi del finançament actualment disponible per els boscos i la silvicultura i que torni a assignar els fons que repercuteixen negativament en la biodiversitat dels boscos, conforme a les conclusions del Consell de març de 2010.

15. Demana a la Comissió i als Estats membres que accelerin l’aplicació de les accions descrites en la Comunicació de la Comissió de 27 de febrer de 2008 sobre industries forestals innovadores i sostenibles a la UE (COM(2008)113 final), tenint en compte que un excés de regulació pot reduir la competitivitat dels productes derivats de la fusta enfront a altres materials no renovables i amb alt consum d’energia.

16. Destaca que les mesures de protecció dels boscos hauria de reflectir el caràcter entre fronteres de les amenaces biòtiques i abiòtiques d’acord amb les zones bioclimàtiques, els tipus forestals i les condicions regionals; subratlla, a més, que s’han de prendre mesures per donar suport, coordinar i complementar les iniciatives polítiques dels Estats membres i les regions en els casos en que la UE aporti un valor afegir, i d’acord amb la nomenclatura forestal desenvolupada per l’AEMA.

17. Destaca que la protecció dels boscos depèn d’un compromís a llarg termini per part dels Estats membres, les regions, la industria forestal i els propietaris dels boscos públics i privats.

18. Considera que els boscos boreals septentrionals (taigà) i els boscos mediterranis tenen un valor incalculable per a la biodiversitat europea i com a abocadors de carbono atmosfèric, i que haurien de gaudir d’una major protecció.

19. Considera que la planificació forestal a llarg termini ha de ser flexible, adaptativa i participativa, i que ha de tenir en compte tots els escenaris concebibles i opcions múltiples per el desenvolupament futur, proporcionant una base realista i fiable per a donar suport a les decisions de gestió; considera igualment, que a nivell de la UE aquest enfocament ha de prendre la forma d’un “Fòrum forestal” permanent, amb la finalitat de garantir la protecció dels boscos a llarg termini.

Gestió sostenible dels boscos

20. Acull amb satisfacció l’èxit del projecte “Forest Europe” en la millora de la gestió forestal sostenible i en la consecució d’un consens europeu sobre directrius, criteris i indicadors per a la gestió forestal sostenible; assenyala, no obstant que el context existent de gestió forestal sostenible no s’aplica de forma coherent.

21. Recorda que l’objectiu de la gestió forestal sostenible és reconciliar els aspectes relatius a la producció forestal i a la protecció dels boscos, garantint així la continuïtat de les seves funcions econòmiques, socials i ambientals d’acord amb les prioritats nacionals, regionals i locals; constata amb preocupació la creixent tendència a considerar els boscos només des d’una perspectiva econòmica, oblidant els seus aspectes socials i mediambientals, que és incompatible amb els principis de la gestió forestal sostenible.

22. Demana a la Comissió que presenti propostes per complementar el citat Reglament (UE) núm. 995/2010 per el que s’estableixen les obligacions dels agents que comercialitzen fusta i productes de la fusta, a fi de garantir que tota la fusta o els productes de la fusta que es venen en el mercat europeu procedeixin de boscos gestionats de manera sostenible.

23. Anima als Estats membres i a la Comissió Europea a continuar la seva lluita contra la tala il•legal i el comerç de la fusta així obtinguda, contribuint d’aquest mode a la lluita contra la desforestació, la degradació dels boscos i la pèrdua de biodiversitat.

24. Demana que es reforci el vincle entre els programes forestals nacionals i la gestió forestal sostenible mitjançant una presentació estructurada d’informes al Comitè Forestal Permanent.

25. Considera que la gestió forestal sostenible és essencial per a mantenir la capacitat dels boscos de la UE de realitzar funcions econòmiques, ecològiques i socials; demana a la Comissió i als Estats membres que demostrin el seu suport al projecte “Forest Europe” fent obligatòria la gestió forestal sostenible a la Unió Europea; considera, igualment, que aquest compromís contribuiria a l’assimilació dels principis de la sostenibilitat a l’àmbit forestal i seria la millor base possible per el procés “Forest Europe” i perquè els acords jurídicament vinculants siguin examinats per “Forest Europe” i el Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos.

26. Preconitza una completa aplicació de la gestió forestal sostenible activa en el context dels programes forestals nacionals a llarg termini, integrant les prioritats nacionals i regionals, així com objectius i criteris d’avaluació quantificables, tenint igualment en compte les creixents amenaces per els boscos que implica el canvi climàtic.

27. Fa peu en que els programes de desenvolupament rural o els programes operatius no s’haurien de considerar equivalents als programes forestals nacionals; demana a la Comissió i als Estats membres que vetllin perquè els plans forestals nacionals tenguin en compte les conclusions i recomanacions dels estudis relatius al impacte del canvi climàtic sobre els recursos d’aigua potable, els ecosistemes i la biodiversitat, i perquè les estratègies i programes de desenvolupament rural siguin compatibles amb els programes forestals, les estratègies en matèria de biodiversitat i els plans d’energies renovables.

28. Assenyala que la diversitat genètica, la regeneració natural i la diversitat en l’estructura i la mescla d’espècies de tots els organismes que viuen en els boscos són elements comuns en les opcions d’adaptació dels boscos que s’estenguin, amb caràcter transversal, a totes les zones bioclimàtiques, sistemes de gestió sostenible i tipus forestals; senyala, igualment, que la gestió forestal sostenible és una garantia per a la viabilitat econòmica dels boscos comercials, però que no la imposa en el cas dels boscos amb funcions indispensables distintes de la producció de fusta.

29. Considera que la protecció dels boscos a llarg termini depèn de l’establiment o del manteniment d’ecosistemes forestals amb una composició, edat i estructura arbòria molt diversa.

30. Demana a la Comissió que presenti recomanacions sobre formes d’adaptar els sistemes nacionals de protecció civil per fer front al impacte del canvi climàtic en els boscos; en particular, insta a la Comissió a prendre mesures per ampliar la reserva tàctica per incendis forestals de la UE quan a recursos i capacitat.

31. Adverteix contra l’explotació comercial il•limitada de recursos forestals que, particularment en el cas dels boscos naturals, porta amb gran freqüència a la seva destrucció irreversible.

32. Considera que, donada la seva importància de CO2, l’arbrat agrícola s’ha de considerar de la mateixa forma que el conjunt dels boscos tradicionals no productius en relació amb la lluita contra el canvi climàtic.

Propostes de caràcter general

33. Demana a la Comissió que procedeixi a l’elaboració d’un Llibre Blanc sobre la protecció dels boscos a la UE, tenint en compte els resultats de la consulta pública sobre el Llibre Verd, l’ampli consens sobre la necessitat de preparar-se per el canvi climàtic, així com els estudis sobre les opcions polítiques i d’adaptació; opina que el Llibre Banc, a més de confirmar la contribució dels boscos a l’economia mitjançant productes i serveis de fusta i d’altre tipus, ha de concentrar-se en el manteniment i l’augment dels boscos europeus, doncs ajuden a les societats europees a mitigar els efectes del canvi climàtic i a adaptar-se a ells; considera, igualment, que s’ha de garantir un nivell de protecció més elevat, amb la finalitat d’aconseguir hàbitats de gran qualitat i boscos protectors que actuïn contra les inundacions, els escorriments de terra, els incendis, la desertització, la pèrdua de biodiversitat i les catàstrofes climàtiques extremes; considera que entre els aspectes indispensables de les propostes de la Comissió es troben el facilitar recursos financers suficients, intercanviar coneixements i promoure la investigació i la informació.

34. Reitera la seva posició pel que es refereix a l’augment del finançament per a les mesures de protecció dels boscos de la UE, a través del pilar relatiu al desenvolupament rural de la Política Agrícola Comuna (PAC), assenyala que els nous reptes que comporta el canvi climàtic posen de manifest que la protecció dels boscos necessita major finançament i que pot ser que siguin necessaris nous instruments d’ajuda.

35. Insta a la Comissió a que examini cuidadosament, i informi al Parlament i al Consell al respecte, les diferents opcions per el pagament dels serveis mediambientals, com una forma de reconeixement del seu valor econòmic i per a recompensar la conservació de la biodiversitat forestal i la recuperació dels ecosistemes forestals; senyala que és important que les empreses reconeguin i apreciïn la credibilitat, publicitat i altres beneficis financers que es deriven de la seva participació en la conservació i la protecció de la biodiversitat forestal.

36. Insta a la Comissió que presenti una proposta legislativa per a la prevenció dels incendis forestals que integri els aspectes relatius al finançament del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), la detecció, la infraestructura, la formació i l’educació, així com la recuperació dels boscos rere els incendis, i que contempli una prohibició de 30 anys per a la construcció en terrenys on s’hagi produït un incendi forestal.

37. Demana a la Comissió que presenti una proposta legislativa que estableixi la prohibició d’edificar en els terrenys que quedin erms a causa d’incendis la naturalesa dolosa dels quals hagi estat demostrada.

38. Demana que s’eliminin els obstacles jurídics per a l’explotació sostenible.

39. Insisteix en la necessitat d’establir un marc financer adequat per a reforçar la lluita contra els incendis forestals i demana així mateix que s’introdueixi una major flexibilitat en la mobilització del Fons de Solidaritat.

40. Insta a la Comissió que presenti una proposta legislativa sobre informació forestal, tenint en compte les amenaces relacionades amb el clima i la necessitat d’obtenir i difondre dades rellevants, harmonitzats i comparables sobre la cobertura forestal, la biodiversitat i les amenaces biòtiques i abiòtiques, en el marc de la UNFCCC, el CBD i els comptes ambientals; demana també a la Comissió que reuneixi i supervisi indicadors relatius a les funcions protectores dels boscos en aspectes com la consolidació dels sols i la capacitat hídrica.

41. Demana a la Comissió que doni suport a la investigació sobre la influència dels boscos en els règims meteorològics regionals de la UE, a fi d’informar les estratègies de gestió forestal amb respecte als canvis de mida, composició i ubicació dels boscos i el impacte d’aquests canvis.

42. Demana a la Comissió i als Estats membres que elaborin i difonguin orientacions de bones practiques sobre la base dels principis de la gestió sostenible, amb la finalitat d’atendre les necessitats dels propietaris públics i privats i de les comunitats locals, i per aconseguir una major resistència al canvi climàtic; senyala, igualment, la importància del intercanvi de millors practiques sobre la manera en què les empreses i els sectors industrials poden contribuir als objectius en matèria de biodiversitat i reforçar la consciència sobre el cicle de vida i sobre la manera d’establir el vincle entre la conservació de la biodiversitat i la generació d’ingressos; destaca la necessitat de reforçar la política de comunicació i informació, amb objecte de garantir la gestió forestal sostenible, informar al públic i promoure la utilització de fusta sostenible.

43. Subratlla la necessitat de reforçar els esforços de coordinació i informació en allò referent a la protecció dels boscos; opina que són necessaris nous esforços per assegurar que les accions interiors de la UE són coherents amb les seves declaracions en el marc de la política exterior relatives als boscos (cooperació, desenvolupament, comerç de fustes tropicals, etc.)

44. Considera que els boscos formen part del patrimoni col•lectiu cultural i mediambiental, i que s’han de protegir els arbres destacats, amb independència que es trobin dins o fora dels boscos; demana, sobre això, a la Comissió i als Estats membres, que elaborin estratègies adequades per a la seva protecció, inclosa la possibilitat de crear “Observatoris del patrimoni forestal”; anima, igualment, als Estats membres, en el context de les seves polítiques nacionals que promoguin el dret d’accés igual i públic als boscos i zones naturals, reconeixent que aquest dret d’accés públic als boscos i zones naturals (allemansrätten) practicat en alguns Estats membres aporta nombrosos beneficis en termes d’accés democràtic a l’oci, apreciació dels ecosistemes i respecte al patrimoni natural.

45. Demana a tots els Estats membres o regions, amb la finalitat d’assolir els objectius de l’Estratègia UE 2020 en allò que es refereix als plans nacionals d’acció forestal, que elaborin una estratègia forestal que inclogui la reforestació de les voreres dels rius, la captura d’aigües pluvials, activitats agrícoles i els resultats de les investigacions relatives a la selecció de les plantes o arbres de les espècies i varietats tradicionals millor adaptades a la sequera.

Investigació sobre els boscos

46. Subratlla que, encara que Europa posseeix un coneixement indiscutible en matèria forestal, que té el seu origen en unes pràctiques forestals tradicionals ancestrals, és necessari augmentar els recursos financers destinats a la investigació sobre els efectes del canvi climàtic en els boscos; opina, a la vista de la incertesa científica entorn a l’escala de temps i a l’abast de les amenaces per els boscos en les distintes zones geogràfiques, que és necessari destinar fons per a la investigació sobre el clima, d’acord amb les necessitats específiques i les solucions aplicables a les distintes zones bioclimàtiques, amb la finalitat de millorar la base coneixement rellevant.

47. Sol•licita als Estats membres que elaboren programes conjunts d’investigació a llarg termini destinats a millorar els coneixement sobre els impactes i la vulnerabilitat, i que donin suport a les mesures d’adaptació en el sector forestal; demana a la Comissió que promogui la inclusió en el marc plurianual d’investigació i desenvolupament tecnològic de projectes relacionats amb el coneixement dels ecosistemes forestals i la seva capacitat d’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic.

48. Demana a la Comissió que prepari un pla d’acció per a protegir els boscos de la Unió Europea, anticipant-se al impacte negatiu de la proliferació d’insectes i malalties causades per el canvi climàtic.

49. Demana als Estats membres que impulsin la investigació sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències per els boscos; que promoguin la sensibilització sobre els múltiples beneficis dels boscos i la importància de la seva gestió sostenible; que donin suport a la formació inicial i permanent dels treballadors del sector forestal, prestant espacial atenció als camps de coneixement que s’espera siguin necessaris com a conseqüència del canvi climàtic (foment de la diversitat, prevenció de danys i rehabilitació) i que animin un intercanvi de coneixements i experiències;

50. Considera que, donada la necessitat d’una investigació efectiva sobre el “potencial de defensa” dels ecosistemes forestals, d’una investigació de pronòstics i d’una investigació sobre les estratègies per a mitigar els efectes del canvi climàtic en el sector forestal i el sector fuster, es requereix la coordinació i el finançament a escala de a UE;

PAC – Segon pilar

51. Senyala que els debats sobre el futur de la PAC després de 2013 haurà de tenir en compta que els boscos tenen funcions essencials per el medi ambient i contribueixen a assolir els objectius socials i econòmics del desenvolupament rural i les economies nacionals; demana, per tant, als Estats membres i a les regions que cooperin plenament amb les autoritats forestals i el públic en general en la preparació dels programes de desenvolupament rural, amb la finalitat de garantir la coherència entre les polítiques de la UE, i tenint en compta que la silvicultura pot ser, en alguns casos, un sector independent de l’economia rural.

52. Recorda que els boscos tenen una importància crucial per el subministrament de bens públics de caràcter soci-econòmic i mediambiental, per el benestar de la societat i per el desenvolupament, en particular a les zones rurals; demana a la Comissió que elabori un enfocament polític que reconegui aquesta funció, respectant al mateix temps el dret a la propietat dels seus propietaris.

53. Acull positivament la importància que se li reconegui el paper de l’agricultor en la última Comunicació de la Comissió sobre la reforma de la PAC(19), com agent imprescindible en la prevenció dels incendis forestals, com a gestor dels ecosistemes forestals que els protegeixen davant amenaces contra la biodiversitat – com les plagues- i, sobre tot, com agent vertebrador del territori, doncs el manteniment de la seva activitat és la major garantia per evitar la despoblació.

54. Sosté que els productors rurals, les agrupacions de productors i els organismes públics haurien de ser elegibles per a les mesures forestals del segon pilar de la PAC; considera que la Unió Europea ha de seguir donant suport a les reforestacions en el marc dels programes nacionals de desenvolupament rural, garantint a la vegada que aquestes iniciatives no interfereixin amb el mercat, i que les mesures de reforestació han de basar-se en material local, resistent a les plagues i contribuir a la conservació de la biodiversitat; subratlla, així mateix, que les accions de reforestació han de donar prioritat a les espècies d’arbres que contribueixin de forma important a la qualitat del sol i la biodiversitat, respectant a la vegada les característiques de la situació de les plantacions, les espècies autòctones i la necessitat de boscos mixtos.

55. Alerta, tal i com ho feu el Consell en les seves Conclusions de juny del 2010, sobre els greus problemes que poden plantejar que els boscos caiguin en estat d’abandonament pel que respecta a garantir que siguin complint les seves funcions.

56. Considera que és necessari animar i donar suport a la creació d’associacions de productors i d’organismes de gestió forestal que practiquin la gestió sostenible dels boscos, en particular a les zones caracteritzades per petits boscos, doncs això pot contribuir a equilibrar el subministrament dels molts bens i serveis que poden oferir els boscos; considera que aquestes associacions i organismes reforçarien el poder de negociació dels productors a la cadena de subministrament de fusta, contribuint així a establir la igualtat de condicions i, de forma simultània, a fer front als problemes de la crisi econòmica, la competència internacional, el canvi climàtic, i la lluita contra les tales il•legals.

57. Sosté que s’ha d’incrementar l’ajuda destinada als agents privats que s’ocupen de la protecció de la diversitat biològica forestal de les espècies, els hàbitats i els serveis dels ecosistemes, que han d’incloure així mateix mètodes de protecció voluntària i zones que connecten els espais Natura 2000, ja que la biodiversitat és de vital importància per el manteniment, el desenvolupament i l’adaptació de l’agricultura.

58. Demana que se substitueixi el sistema de remuneració basat en la facturació per un sistema basat en els costos normalitzats o per zones.

59. Demana que s’elabori una norma de bones pràctiques forestals que serveixi de base de referència per a l’ajuda en el marc de totes les mesures forestals.

60. Demana la inclusió obligatòria de mesures ambientals forestals i relacionades amb la xarxa Natura 2000 en els programes de desenvolupament rural i un suport zonal per a la xarxa Natura 2000 en forma de pagaments directes.

61. Demana la inclusió d’una nova mesura de la PAC relativa a la conservació in situ i ex situ de material genètic forestal de fonts identificades.

62. Rebutja enèrgicament l’aplicació de drets de propietat intel•lectual als recursos genètics forestals.

63. Insta a la Comissió i als Estats membres que garanteixin les perspectives a llarg termini de l’activitat i els projectes de protecció forestal a tot el finançament de la UE.


Protecció civil i prevenció d’incendis

64. Està convençut que resulta molt més econòmic prevenir els incendis forestals que combatre’ls.

65. Ressalta la necessitat i la urgència de posar en pràctica les recomanacions sobre la prevenció de catàstrofes naturals o provocades per l’home aprovades recentment per el Parlament (20), en especial les relatives al suport a projectes de reforestació, donant preferència a les espècies autòctones i als boscos mixtos, en benefici de la biodiversitat i d’una major resistència als incendis, els temporals i les plagues; destaca igualment les dificultats addicionals a que s’enfronten les illes i les regions ultra perifèriques per fer front als incendis; demana un tractament específic per aquestes regions a través dels diferents instruments financers disponibles, inclòs el Fons de Solidaritat.

66. Considera que la prevenció dels incendis forestals mitjançant l’ordenació paisatgística i la connectivitat, les infraestructures i la formació s’haurien de fonamentar fermament en les polítiques de protecció civil, adaptació i protecció forestal de la UE.

67. Posa de manifest que, en zones àrides i espais amb risc de desertificació, és necessari incrementar la reforestació amb espècies productives, cosa que permetria beneficiar la població i fer-la partícip en les tasques de conservació i la lluita contra els incendis.

68. Destaca la importància indiscutible de les zones forestals en l’àmbit de la seguretat pública, que protegeixen els hàbitats humans del impacte negatiu dels fenòmens naturals.

Informació i comptabilitat de les emissions

69. Considera que, en la seva forma actual, el règim de comerç de drets d’emissió és incompatible amb la comptabilitat LULUCF (ús de la terra, canvis en l’ús de la terra i la silvicultura), degut principalment a la diferència entre els requisits de compliment anuals de les instal•lacions industrials en el marc d’aquest règim i els terminis més llargs que requereix l’observació de modificacions en el contingut de carbono a la terra; considera, per tant, que no han d’estar vinculats; demana al respecte, a la Comissió, que es replantegi la millor forma de facilitar finançament per a les economies en carbono derivades de les activitats LULUCF.

70. Reconeix els reptes associats a tot plantejament d’incloure l’ús de la terra, els canvis d’ús de la terra i la silvicultura (LULUCF) entre els objectius dels Estats membres en el marc de la Decisió sobre la distribució de l’esforç; expressa la seva preocupació, concretament, per la possibilitat que les diferències de precisió contable i l’alt grau de variació natural minvin el règim de compliment contemplat a la Decisió; demana per això que s’assignin objectius independents per el sector LULUCF.

71. Expressa el seu compromís per assolir els objectius de l’Estratègia UE2020 en matèria d’energies renovables, i d’una variació de 2 graus centígrads respecte al canvi climàtic; expressa, no obstant, la seva preocupació per els marcs curt terministes que s’apliquen en l’actual metodologia per el càlcul dels gasos d’efecte hivernacle, amb la consegüent hipòtesi de la neutralitat del carbono per a la biomassa llenyosa, que podrien comprometre la consecució d’aquests objectius; demana a la Comissió que consulti l’IPCC i estableixi una nova metodologia per el càlcul dels gasos d’efecte hivernacle que operi en un marc temporal més ampli i atengui les emissions de la biomassa relacionades amb l’ús de les terres, els canvis en l’ús de les terres i la gestió forestal, amb una avaluació del flux de carbono a nivell nacional i que integri les diverses fases de la silvicultura (plantació, extracció i recol•lecció).

72. Assenyala que els criteris elaborats per la Comissió en relació amb el “biocarburants” no són adequats per a la biomassa llenyosa, i demana que s’elaborin nous criteris de sostenibilitat, jurídicament vinculants, per a la biomassa que es promogui per a l’ús d’energia; observa que la Comissió ha de consultar els treballs i les conclusions de “Forest Europe” amb la finalitat de desenvolupar criteris que contemplen els possibles riscs de distorsió en el mercat de les energies renovables, no es basin en la suposició de la neutralitat de carbono, tenguin en compte les emissions indirectes i no posin en perill els objectius de l’Estratègia UE 2020 en matèria d’energies renovables i biodiversitat; Assenyala que l’aplicació detallada d’aquests criteris ha de realitzar-se a nivell local, tenint en compte les condicions particulars de cada emplaçament.

73. Demana que s’apliquin definicions del concepte de bosc basades en una classificació forestal ecològica com la proposada per la AEMA el 2007, a fi de poder distingir entre les masses forestals antigues i riques en carbono, els monocultius amb una gestió intensiva i altres tipus de bosc, inclosos els arbusts mediterranis, d’acord amb els biomes i les fases de successió.

74. Subratlla la importància de protegir la diversitat dels boscos en totes les fases de successió dins de la UE a fi de garantir la biodiversitat dels boscos i dins dels mateixos, perquè cada fase de la successió estableix les condicions de la següent i perquè sense una protecció coordinada en totes les fases de successió, les darreres fases es veurien en perill.

Dimensió exterior

75. Demana a la Comissió i als Estats membres que treballin a escala internacional en pro de l’establiment per les Nacions Unides d’una nova definició dels boscos basada en el bioma que aporti claredat sobre les definicions del concepte de bosc natural i distingeixi entre els boscos autòctons y els dominats per monocultius d’arbre i espècies no autòctones; senyala, al respecte, que en ser la UE el major donant d’ajuda pública als països en desenvolupament (dins el marc del qual el sector forestal va rebre més de 600 milions d’euros el 2003), aquesta definició reforçaria en gran mesura la coherència de les polítiques i la seva rendibilitat; lamenta que el Llibre Verd no registri avanços en la necessària coordinació de les accions de la UE dins i fora de la Unió, així com per aconseguir un acord mundial jurídicament vinculant en el marc del Fòrum de les Nacions Unides sobre el Boscos.

76. Pren nota de la importància de la cooperació mundial, tant a nivell administratiu com d’investigació, en matèria de fixació de normes, millores pràctiques transferència de tecnologia i coneixement científic, especialment en el marc del sistema REDD (Reducció de les emissions degudes a la desforestació i la degradació forestal); Assenyala també la impossibilitat d’aconseguir un repartiment just dels beneficis del sistema REDD sense una cooperació activa i un intercanvi de bones pràctiques; destaca la importància del programa GMES (Vigilància Global per el Medi Ambient i la Seguretat) per el traçat de mapes, la vigilància i el registre de les zones forestals a nivell europeu i internacional i al que pugui contribuir la informació així demanada a les negociacions sobre canvi climàtic en el si de les Nacions Unides.

77. Encarrega al seu President que transmeti la present resolució al Consell i a la Comissió, així com als Governs i Parlaments dels Estats membres.

Per a més àmplia informació sobre el tema:

Fotos JV