dijous, 28 abril de 2011

Sota els cirerers florits a Masquefa

Celebració de l'Hanami 2011
Un matí entranyable i molt agradable


El passat diumenge dia 10 d’abril es va celebrar a Masquefa la segona edició del “Hanami” i quarta edició de “Poesia sota els arbres”. La trobada de la gent va ser a la Plaça del Pla de l’Estany i d’allà es va anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers. Va fer un dia esplèndid, gairebé d’estiu.
A l’Hort dels Cirerers, mentre la gent esmorzava, el Francesc Mas, d’Amics arbres • Arbres amics, va donar la benvinguda als assistents, va fer la presentació de l‘acte i explicà que aquest any el Hanami de Masquefa es feia en record i en solidaritat amb el poble del Japó, ja que feia poc havia petit un greu terratrèmol.
Tot seguit, mentre s’encenien espelmes a sota un cirerer es van recitar poemes en record del Japó. La Mariona Cabello i l’Alba Rodríguez van recitar uns haikus d’unes noies de Cocentaina i la Elena Fàbregas, el Juli Molano i la Rosa Miralles, de l’Alzinar, van recitar poemes de poetes japonesos.
Després la Iberia Soler va recitar un poema d’Ovidi Montllor enviat per la Antònia Munar d’Alaró i un poema seu, i el Biel Liñán va recitar un poema de Mercè Bastida.
A continuació recitaren els poetes que s’havien anunciat, Trini Casas, Rossend Sellarés, Pere Urpí i Jordi Muntané i també es va recitar un poema de Marisa Olivera. L’espectacle que ens oferia la natura era tan bonic i gratificant que en aquells mateixos moments van inspirar a Rossend Sellarés un nou poema que, sense haver-lo escrit encara en un paper, ens va dir allà mateix. Per acabar, la Isabel Lloret, de l’Alzinar, va recitar un poema de Pau Vallvé.
Al finalitzar el recital de poesia, L’Alzinar va agrair l’assistència a l’acte i les nenes Eva i Gal•la van lliurar als poetes i versadors participants una petita corona de flors i plantes silvestres en senyal d’agraïment. A continuació es va convidar a tots els assistents a un piscolabis de coca, te, moscatell i d’altres menges que havien portat alguns dels assistents.
Va fer un dia esplèndid, gairebé d’estiu, la calor d’aquests dies va fer que els cirerers florissin molt de pressa i molts d’ells ja estaven plens de fulles, tot i així els cirerers florits ens van regalar una preciosa pluja de pètals de les flors dels cirerers durant tota la vetllada. Tot plegat, els poetes i els poemes, els cirerers, el bon temps, el camp i la natura, el piscolabis, la gent, ... van fer que fos un matí entranyable i molt agradable.

Les flors florixen
Però Japó sofreix.
Primavera no desitjada!

Araceli
(1r d’ESO del col•legi Sant Francesc d’Assis de Cocentaina)
~

Ara és de dia,
Però a Japó cau la nit
Sense alegria.

Andrea
(2n d’ESO del col•legi Sant Francesc d’Assis de Cocentaina)
~

Una veu em crida:
de cop i volta un xàfec d'hivern
en aquest món que sura.

Yaba
(1740)
~

Que trist...

entre les flors de l’equinocci de primavera
un viatge cap a la mort.

Sakyoku
(1790)
~

És una rosa

Hi ha un horitzó que tremola
en una rosa

Hi ha un horrible mapa de somnis
en una rosa

I no hi ha rosa
en una rosa

Ichiro Ando
~

A la sortida del sol

A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré

Ovidi Montllor
~

Oanami 2011

Caminava,
sol i brut sense esperança
davant dels meus ulls,
el mar.

Deambulava,
sense esma i sense valor
davant dels meus ulls,
el blau.

Rebuscava el pensament ,
per trobar,hi algun record,
res em sembla conegut.
però al revolt d’ un camí…
un plor.

En el silenci del vent,
en les onades del mar,
en el batec del meu cor,
hi escolto la veu humana,
aquell que plora , soc jo.

El record de l’ horitzó
abocant-se sobre mi
de la terra tremolant,
afamada de dolor,
de la força de la vida
destrossada en un instant,

Tanmateix,avui,el meu cor,
com un rellotge cantant
em recorda a cada instant…

Que els cirerers floriran.

Iberia Soler
10 abril 2011
. Hanami a Masquefa
~

Cirerer

Ets tu, florit cirerer
el signe de l’alegria,
que avances la primavera
tots els mitjans de gener.

Tu, escuma voladora
de flor blanca com la neu
que una ventada cruel
t’escamparà per la plana
sense dir-nos ni un adéu.

Pobre cirerer florit
ets igual que un ganivet
anuncies la primavera
i de cop ens torna el fred.

Mercè Bastida
~

Maniobra

La persiana es gronxa a caprici del vent.
El cordó feble i la remor creixent.
La darrera batzegada, a tocar de sol ponent.
Ja no té qui cura tingui del volgut allunyament.

Tothom brama a l’hora:
eixordar impertinent!
Buida és la cantimplora,
buit el pressentiment.

Anem doncs a caçar ràbia
on sigui, n’hi ha arreu.


Jordi Muntané
~

Hanami

Entre cendres i ciment
en camps que no reconeixen
van bambolejant al vent
mentre un altre vent sacseja.

Belles polpes de dolçor
com petites llunes plenes
tenyides de sang vermella
i de crepuscles de sol.

El seu suc dolç ofereixen,
anunci de primavera,
no coneixen altre temps
més que el temps de les cireres.

Marisa Olivera
21 mars 2011
~

D’un angle llunyà prové
la penitència de no veure’t

però em cals tu, tota tu i
et prenc molt fort la mà
per redreçar l’angle que ens apropi,
per beneir la presència íntegra d’avui
que et guardaré demà
i demà demà
i l’altre

fins que torni la inconsciència d’aquell dia,
fins que vingui el temps de la llum,
fins que els angles es despleguin.

Pere Urpí
Sabadell, abril de 2011
~

Camps màgics

Màgia d’abril
De les flors blanques
plouran gotes vermelles

Cirerers florits
Gotes de primavera
de fruits efímers

Sota la lluna
tremola el cirerer
quan passa el vent

Flors dels cirerers
com papallones blanques
voleu pels camps

Quan les cireres
envermelleixen
l’estiu truca a la porta

Trini Casas
~

Terratrèmol

La veu digué el nom
i se li enroscaren serps a la llengua

Sota els meus peus
tremola la terra

Tot va enfosquir de nou

Futur
No en queda

Trini Casas
~

El niu del cirerer

Arbre verd del meu record
puntejat d'espurnes grana,
qui et pogués tornar a trobar
pel camí sense tornada!

En els meus somnis em veig
enfilat dalt d'una branca
amb la vermellor a les mans
que del meu cistell vessava.

Jo era tal com un ocell
que tenia el niu a l'arbre
i la rodona dolçor
un bes que m'embriagava.

L'arbre s'anava fent vell
quan jo era al niu encara,
van fer llenya del brancam
i pilons de la socada.

Ja no vaig tenir mai més
ni arbre ni niu. La branca
de la infantesa va ser
tallada amb el cirerer.

Rossend Sellarés
~

Amics dels Cirerers

Trencant-nos fèmurs l'un a l'altre
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi
en la que hem entrat de ple.
Tan amor cert que s'encerta
i tan poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.

De debò que jo t'estimo
i se que tu a mi també,
prô això ja no és comestible.
Això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura.
Recosint els descosits
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.

Per poder seguir veient-nos
que això nostre ha estat molt be
i no perdre l'esperança
de ser amics dels cirerers.
Prô seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi.
Algun dia n'aprendrem.

Pau Vallvé
~
Fotos de Trini Casas, Pilar Sànchez

dimarts, 26 abril de 2011

Vocabulari forestal multilingüe

El Vocabulari forestal: català-castellà-anglès-francès ja està disponible en línia

Ja es pot descarregar lliurement el Vocabulari forestal: català-castellà-anglès-francès, d'Adriana Gil i altres.

L'obra, que ha estat publicada conjuntament per la Universitat Politècnica de València i la Xarxa Vives d'Universitats, recull 5.945 termes de diferents branques de la ciència forestal, com la Silvicultura, l’Ordenació forestal, la Dasometria, els Aprofitaments o les Repoblacions forestals; d’altres ciències bàsiques relacionades amb el medi natural, com la Biologia vegetal o la Geomorfologia i d’altres aspectes relacionats amb els terrenys forestals. El vocabulari es presenta ordenat de manera alfabètica discontínua i, per a cada terme, se’n donen les equivalències corresponents al castellà, anglès i francès. En els noms de plantes, fongs i animals se’n dóna també el nom científic. A més de la informació d'equivalents, hi ha informació gramatical, sinònims catalans documentats i índexs d'equivalències per facilitar-hi la recerca multilingüe.

La referència completa per a citacions és la següent:
Gil, A.; Delgado, R.; Garcia, V.; Mac Donald, P.; López, M.; Baynat, M.E. Vocabulari forestal: català-castellà-anglès-francès. València: Xarxa Vives d'Universitats – Universitat Politècnica de València, 2010, ISBN 978-84-8363-609-1, N. Pàg. 641.

El Vocabulari Forestal està disponible en línia a : UPV Vocabulari forestal [arxiu Pdf 50 Mb]

També hi ha un altre Vocabulari Forestal, el de d’Eduard Parés, que es pot consultar en línia, aquí en trobareu informació : El 'Vocabulari forestal', en línia

dilluns, 25 abril de 2011

Avui empeltem pomeres

Amb aquest títol tan suggerent em vaig apuntar a una sortida organitzada des de Bellver de Cerdanya per Isidre Ricart.

Ens varem trobar a la plaça Sant Roc i des d'allà vàrem anar per sobre d'All, en un lloc on l'Isidre tenia localitzades pomeres joves que havien sortit de llavor.

l'Isidre ens va explicar els diferents tipus d'empelt i el temps per a fer-los. També ens va fer una explicació de quins peus eren més convenients, depenent de la mena, la grandària d'arbre que cercàvem, ja que alguns donen més vigorositat que d'altres. I que malgrat ja era una mica tard per empeltar, ja que els empelts estaven massa encebats, la tradició feia que fos en divendres Sant quan es feien aquestes feines, doncs en èpoques anteriors, era prohibit treballar en aquest dia, i fins i tot la Guàrdia Civil feia plegar i sancionava qui trobés treballant al camp, i que la feina d'empeltar, com que feia poc soroll i era poc vistosa, es reservava perquè era molt dissimulada. Després, també es va fer una explicació religiosa de l'oportunitat del dia, ja que ja que en Setmana Santa es celebrava la mort i resurrecció de Crist, l'empelt més o menys feia el mateix, morir quan el tallaves i després ressuscitar en una altra branca.

El primer que haurem de fer es trobar peus de pomera que vulguem empeltar, i també els empelts adients.
Després, depenent de quina mena d'empelt haurem triat, farem l'encaix entre el peu i l'empelt. En aquest cas els va fer d'estaca, però també ens va mostrar l'empelt anglès, el d'escut, i el d'estella (chip).

Una vegada fets els encaixos a les dues peces, es procedeix a la unió, procurant que els càmbiums vasculars de peu i empelt estiguin fermament units.
Un cop fet això, es procedeix a segellar la unió, per tal que no s'assequi ni hi entrin malalties.

Després, ens va explicar que calia dissimular la feina, ja que animals de tota mena tenien fal·lera per a espatllar-nos la feina. Des dels isards que marcaven el territori i es grataven contra l'empelt per tal de treure-li l'olor de la pega d'empeltar, fins a persones que ens podien prendre la pomera empeltada si l'empelt havia tingut èxit, o simplement que algun vehicle sense veure-ho li passés per a sobre. Vaja, una colla de perills es precipiten ara sobre les noves pomeres empeltades. Esperem que tinguin sort.

diumenge, 24 abril de 2011

Resposta a una opinió del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears


Boscos vells, boscos bells

Fa uns dies es va publicar un article del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears titulat “Balears, única comunicat sense Pla Forestal vigent”. De la seva lectura en faig públiques dues opinions personals. La primera fa referència al fet que hi ha certes opinions que, sense que jo sàpiga ben bé on varen néixer, es mantenen en el temps i envelleixen i es fossilitzen, és la que fa referència a la recurrent i per a mi infundada, absurda i irreal teoria de la “maduració, envelliment i fossilització dels boscos”. Com si els boscos portassin un gen d'autodestrucció en el seu propi procés de maduració i que només es salvaran amb la intervenció humana, és a dir amb la inapreciable gestió dels enginyers forestals. Ja sé que aquestes paraules poden semblar ofensives a persones d'aquest cos professional, res més lluny de la meva intenció, car no crec que la majoria defensi aquesta teoria de clares intencions intervencionistes. El “bosque animado”, que la gestió forestal de la Xunta de Galícia va devastar, literalment, ara fa pocs dies, ho va ser per raó del seu envelliment o fossilització?. Un bosc vell és un bosc bell, però sobretot viu, també els seus arbres morts.

Una altra cosa és, i aquí la meva segona opinió, que el desgavell ignorant o malintencionat, en la gestió agrícola i forestal, ha provocat durant anys entendre com enemiga a la vegetació que participa en el procés dinàmic d'establiment dels boscos en antics territoris incendiats o que es conraven. Especialment la vegetació capdavantera, és a dir càrritx, pins, argelagues, estepes...autèntica flora heroïna que estableix els primers campaments bases del futur bosc. Allà serà on aniran a posar els ocells que reforestaran. Gairebé no cal altra gestió.

En canvi la mala gestió governamental i privada, que dura encara fins als nostres dies i que pot empitjorar amb l'entrada del PP en el govern, ha permès el descontrol d'una espècie ramadera herbívora especialment nociva i destructora per a la nostra flora i boscos, les cabres. Aquestes sí, ho he de reconèixer, han aconseguit fossilitzar les pobres masses d'alzinar de la serra de Tramuntana i del Llevant de Mallorca, han aconseguit que aquests alzinars deixin de ser boscos, car ni sotabosc i regeneració natural no tenen. Aquest sí que és un problema extraordinàriament greu per als nostres boscos i que una Llei o Pla Forestal hauria de solucionar per sempre de manera urgent.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró 24 d'abril de 2011.

Fotos JV

dilluns, 18 abril de 2011

Calen polítiques de protecció dels boscos

Els arbres i l'ecologia sí que importen

La vertadera raó per la qual ha augmentat el nombre d'inundacions és la progressiva desaparició de boscos. Els arbres han estat sempre els grans reguladors de la temperatura global i uns autèntics murs naturals contra les inundacions. La creixent destrucció dels boscos a gran escala permeten la lliure circulació de corrents salvatges d'aigua sense res que els pugui detenir.
L'economia està relacionada amb l'ecologia, perquè qualsevol alteració mediambiental també comporta grans canvis en les estructures socials i econòmiques dels pobles, els quals, si no s'adapten, poden arribar a desaparèixer. És per això que hem de tenir l'ecologia en consideració, i per evitar tant com sigui possible els efectes nefastos del canvi climàtic calen unes polítiques de protecció dels boscos, el foment del transport públic, la progressiva aplicació a més gran escala d'energies renovables i netes, com ara la solar, la geotèrmica, la marítima, l'eòlica, la biomassa, etc. Tanmateix constituiria millors beneficis que els actuals, i alhora seria tot un exemple d'autosuficiència energètica que tampoc se subjectaria a cap desig de governs inestables i capritxosos, com el que ens està passant actualment amb motiu de les recents revoltes populars als països àrabs.
I per no anar més lluny, la balança comercial espanyola s'estalviaria aproximadament uns 1,2 bilions de les antigues pessetes si no depenguéssim del petroli, una font d'energia altament contaminant i en vies de desaparició al ritme actual de consum.
El camí serà difícil i hi haurà més d'un obstacle per continuar, però serà la mateixa naturalesa i la mateixa economia, amb les seves contradiccions, les que ens obligaran a canviar. L'últim exemple el constitueix el recent terratrèmol que ha devastat el Japó i les seves centrals nuclears, la radiació emesa per les quals tindrà greus i imprevisibles conseqüències per a la nostra salut.

Toni Yus Piazuelo
/ Lleida

· Article publicat a El Punt el 18.04.2011

diumenge, 17 abril de 2011

Caryota, palmeres de cua de peix

 Plantes a mig camí entre els arbres i les herbes

Les palmeres del gènere Caryota són les úniques arecaceae amb les fulles bipinnades. Reben el nom de palmeres cua de peix per la curiosa forma dels foliols que recorda la cua dels peixos. Les 13 espècies del gènere són totes d´Àsia i Oceanía. Unes quantes d´elles són cultivades arreu del mon per la seva bellesa. Els van bé els climes tropicals, subtropicals i mediterranis lliures de gelades.

Caryota mitis
La Caryota mitis no té una sola soca com la majoría de palmeres sino que és multicaule. Les tiges es moren després de fructificar i la rabassa en va produint de noves continuament. No soporta temperatures inferiors al 0ºC. A la foto es veu un bell exemplar cultivat als jardins del Passeig marítim de Puerto de la Cruz a l´Illa de Tenerife.

Detall de l´exemplar de la foto anterior amb els raïms de fruits en diferents etapes de maduració.

Raïm de Caryota mitis amb els fruits madurs.

Detall dels fruits madurs de Caryota mitis, els quals, com els de totes les Caryota, són urticants per a pells sensibles pel seu alt contingut en cristalls d´oxalat càlcic.


Caryota rumphiana
La Caryota rumphiana és originaria de Malasia, Indonèsia, Nova Guinea i Australia. Aquest exemplar és cultivat al magnífic jardí botànic de La Orotava a Tenerife a l´ombra d´altres espècies de palmeres.

Troncs de la Caryota rumphiana anterior amb un raïm de poncelles. Com totes les Caryota, aquesta palmera desgraciadament mor després de fructificar. Només viu un màxim de 8 anys, des de que es sembra la llavor fins que maduren els fruits.

Típiques fulles amb forma de cues de peix que recorden els peixos tropicals que viuen als esculls de corall.

Totes les espècies del gènere Caryota tenen les fulles bipinnades, una excepció dins la gran família de les palmeres.


Caryota urens
La Caryota urens és unicaule, té un sol tronc. Viu a la India, Birmania i Sri Lanka. Els exemplars de la foto son cultivats als jardins del Passeig marítim de Puerto de la Cruz a Tenerife on hi ha una nombrosa col.lecció de palmeres de tot el Món.

Diversos raïms de flors i fruits en diferents etapes de maduració. Un detall curiós d´aquesta palmera és que comença a florir a la part més alta del tronc i va florint cap avall successivament fins que arriba a la part baixa. Quan els fruits del darrer raïm maduren la palmera mor.

Els fruits de la Caryota urens, com indica el seu nom, són els més urticants de totes les caryota. S´ha d´evitar esclafar els fruits dins les mans pel seu alt contingut en cristalls d´oxalat càlcic, que es claven com agulles a la pell i provoquen severes reaccions urticants.

Bells raïms de poncelles i flors de Caryota urens al mes de maig. Ampliant la foto amb un doble clic es veuen millor les flors.



Sobre la plaga de les cabres autòctones


Estafa

Al comellar de les Fontanelles, per la Victòria, Alcúdia, eren proverbials les lletreres arbustives i els ullastres... idò s'hi estan extingint. Què més ha de passar per aturar el barram de les cabres? Per això volem ser patrimoni de la humanitat i tenir espais protegits? Jo no.

Què hi fan, les cabres (Species omnia), en un espai natural protegit? Què protegim? Per què? Per a qui? Contra qui? A final del segle passat ja es descobrí que els pagesos havien desertat de la Serra, però hi havien deixat les cabres. La conseqüència és el que de totes les altres bestioles se'n diu una plaga. Però en aquest cas, en lloc de flitar, una sèrie d'espavilats decidiren complicar els problemes de la Serra fins al paroxisme, començant per inventar una raça regionalista.

L'estafa és fer creure a la gent que una raça té una importància equivalent a una espècie autòctona, i si aquesta raça, a més a més, és mallorquina, bono!: encara hem de deixar que arrasi la flora més important i hem de fer mamballetes.

Doncs no. La natura no és això. Les espècies autòctones són les que han evolucionat amb l'ecosistema durant milions d'anys, o sigui, que hi han estat sempre. Aleshores la vegetació autòctona ha evolucionat en paral·lel, o sigui que esta adaptada a conviure, també, amb els animals del seu ecosistema. Si parlam de vertebrats terrestres en una illa, ben segur que es tracta d'endemismes. Si no és el cas, la resta són espècies introduïdes per l'home: són espècies forasteres (en registre vulgar), al·lòctones (en registre fi) o invasores (en la moda actual). Val a dir que la consideració d'això darrer és molt desigual. Així, mentre que per cada exemplar de coatí s'han penjat 50 rètols de "Wanted coatí", per a les serps de Capdepera ja ens recomanaren que ens hi acostumàssim.

Les races no tenen res a veure amb tot això, ja que pertanyen exclusivament al domini domèstic. Això vol dir que l'home primer espenya l'equilibri natural que hi ha hagut sempre introduint-s'hi ell mateix, després donant prioritat a les espècies domèstiques, inicialment profitoses per a ell (no per a la natura). La selecció artificial i la inèrcia de qui dia passa any empeny pot arribar a produir races de corral, d'on no haurien d'haver sortit mai.

Les races són, doncs, un producte artificial conseqüència d'un tipus de vida abolit. De fet, la curolla de les races és just posterior a la desaparició de l'agricultura tradicional. Els anys que vaig anar a aplegar ametles a Porreres, no en vaig sentir a parlar mai, de tanta raça. Però no es tracta de dubtar que l'ase mallorquí estiri del carretó molt millor que els ases forasters, es tracta que ja no queda ningú que hi vulgui anar, en carretó, ni a la Rua. Més: no hi ha cap jove mallorquí que vulgui fer de jornaler a foravila. Si en trobau cap, de jornaler jove, ben segur que serà dels anomenats ‘extracomunitaris'.

Em sap greu, però si tot lo nostro només ha de ser panegíric, ja estam mostrant els peus. I em sembla molt bé que uns quants pagesos puguin sobreviure amb subvencions per a les races, però també caldrà posar-hi alguns límits. Amb les cabres hem trabucat: hem perdut l'oremus i anam camí de perdre tota credibilitat. Es tracta d'un animal domèstic que és precisament a la muntanya perquè ningú no el vol dins casa seva. Per als pocs restaurants que ofereixen cabrit, amb quatre corralets n'hi ha prou. Per a la resta, només serveixen per matar-les amb bales. Aleshores resulta que allà on no hi havia cap problema (a la Victòria, per exemple) n'hem creat un de temerari: la coexistència de bales i turistes, a part de la desertificació imparable, que sembla que ja no és notícia.

La tan escaïnada raça mallorquina de cabres es va inventar a mitjan quadrienni negre. Mentre Matas ens regalava la peixera més cara del món, entre d'altres obres faraòniques que ens han hipotecat durant dècades, els inventors de l'animal aquest, dirigits per Maria Antònia Munar i l'inefable Borràs, alhora que intentaven ofegar grups naturalistes mentre ensabonaven caçadors i altres amics (cas Dolça Mulet), dins aquest ambient, deia, desplegaren tota una parafernàlia de pedigrí, lo nostro, marca de mallorquinarritat, confusió interessada (mentida) per equiparar una raça domèstica a un endemisme, i perquè no hi hagués dubte de per on van els trets, li'n dirien balearian boc, a part de donar encara més facilitats per acabar de tancar els camins que ens quedaven. Per acabar de compondre el quadre, el GOB quarta època va callar com un mort.

Un llibre d'excursions de fa trenta anys deia que la Victòria era un dels poquíssims llocs on era possible passejar sense veure l'infaust rètol de "Prohibido el paso". Era massa guapo. A Alcúdia ja s'havien carregat tota la seva part d'Albufera, platja, dunes, port, Alcanada, Malpàs, Bonaire... que els quedava per degradar: la Talaia. Ara ja és plena de rètols de "Perill: caça de cabres". També és més que casualitat que, a part d'aquest cas, una altra usurpació grollera de l'espai públic, els més interessats en aquestes reserves de raça hagin estat els March del Banc o els Barceló dels hotels damunt la platja: tot un exemple d'amor a la terra, a la mallorquina.

L'Arxiduc deia que els mallorquins no fèiem jardins perquè el nostre paisatge ja ho era, un jardí. Qui posaria un animals d'aquests al seu jardí? Doncs a la Serra, no n'hi caben pus.

Pere Llofriu. Marratxí.

Fotos JV

divendres, 15 abril de 2011

Arbres amb teranyines

Aranyes als arbres del Pakistan

Les devastadores inundacions del juliol de l’any passat al Paquistan van afectar a moltes persones, va deixar a una part important del país submergit en l’aigua i va afectar també a la població d’aràcnids. Per escapar de la crescuda de l’aigua milions d'aranyes es van refugiar als arbres. I com que l'aigua està trigant molt de temps a retrocedir, els arbres s’han anat cobrint d’una espessa xarxa de teranyines teixides entre les fulles. La gent d’aquestes zones diuen que no havien vist mai un fenomen com aquest.Aquestes estranyes i insòlites imatges, bellíssimes i gairebé màgiques per alguns, tenebroses, inquietants i fantasmagòriques per a d’altres, semblen tretes d’algun conte, d’algun món de fantasia o d’alguna pel•lícula.
Però aquest estrany fenomen ha portat conseqüències beneficioses per a la població, sembla que en aquestes teranyines hi estan quedant atrapats molts mosquits. La gent d’aquests llocs estan veient molts menys mosquits dels que es podria esperar amb tanta aigua estancada durant tant de temps, mosquits dels que propaguen la malària.

dimecres, 13 abril de 2011

Cau un plàtan de la Rambla de Barcelona

Un arbre cau i fereix dos turistes a la Rambla
Parcs i Jardins encara desconeix per què el plàtan es va tombar

Els tècnics municipals van treballar ahir per retirar el plàtan que va caure al tram central de la Rambla. acn.Jordi Mumbrú

Un plàtan de 90 centímetres de diàmetre es va desplomar ahir al bell mig de la Rambla, a l'altura del carrer del Carme, i va ferir lleument dues persones que passejaven. Els afectats, que eren una parella de turistes, van patir algunes contusions lleus, a més d'un ensurt important.
El Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) es va desplaçar fins al lloc de l'accident i va atendre els dos ferits dins de l'ambulància, a la mateixa Rambla. Els turistes van rebutjar que els traslladessin a cap hospital i van marxar pel seu propi peu. L'accident hauria pogut tenir un desenllaç molt pitjor, ja que es va produir a les 14.15 del migdia molt a prop del Mercat de la Boqueria, un dels llocs preferits pels turistes. A més, l'arbre va caure cap a la banda del passeig i no cap al carril per on passaven els vehicles.

L'exemplar, de gairebé un metre de diàmetre, no estava corcat
Els motius pels quals va caure l'arbre encara es desconeixen, segons fonts de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, que van avançar que encara trigaran uns dies a analitzar l'arbre i entendre les causes que van provocar l'accident. Es descarta que algun vehicle l'hagués fet tombar en patir un accident.
El que sí que van confirmar ahir mateix és que es tracta d'un plàtan que estava plantat en aquell punt de la Rambla des de fa més de 10 anys. Des de Parcs i Jardins, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, també van explicar que "per fora, l'arbre estava bé i fins i tot havia florit".
Tot i així, en caure va quedar un tros del tronc al descobert i, a primer cop d'ull, es veia perfectament que estava corcat. Una de les hipòtesis dels jardiners de la ciutat és que l'arbre estava en mal estat i no s'ha pogut mantenir dempeus per culpa del pes de les fulles que han florit aquesta primavera. Un cop retirat l'arbre, els responsables d'esbrinar l'accident van fer un tall al tronc, un metre més amunt de la base, i van comprovar que estava en perfecte estat. Al tancament d'aquesta edició, tot era encara un misteri.

Els visitants es van endur un bon ensurt i van patir contusions lleus
Revisió anual obligatòria
Tots els arbres de la ciutat es revisen un cop a l'any. Els que estan molt malament se substitueixen per exemplars nous i els que no estan del tot bé es revisen constantment al llarg de l'any. En el cas de la Rambla, durant aquest any s'han substituït un total de 16 arbres que estaven corcats.
El president del Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins, José Ruiz, va explicar a Públic que, sovint, "és difícil detectar que un arbre està podrit", però va assegurar que hi ha "tècniques per saber-ho". Ruiz va destacar que l'incident hauria pogut ser molt pitjor, ja que aquests arbres pesen molts quilos.
A Barcelona hi ha 160.000 arbres i el 32% són plàtans. L'objectiu de l'Ajuntament, però, és reduir aquesta xifra fins al 10% ja que es tracta d'un arbre que provoca molts problemes a les persones que tenen al·lèrgia al pol·len. Quan es retira algun plàtan, ja es planta un exemplar d'una altra espècie, excepte a la Diagonal i el passeig de Gràcia, on es considera que són part del paisatge.
Jordi Mumbrú
· Article publicat a Publico el 12.04.2011

Fira del Paisatge a Palau-saverdera

VIII Fira del Paisatge a Catalunya
23 i 24 d'abril 2011
Palau-saverdera
(Alt Empordà)

L’Associació de Veïns de Palau-saverdera organitza la VIII Fira del Paisatge de Catalunya, que enguany tindrà el format de Jornades de debat sobre el Paisatge Urbà i Natural, més concentrades en l’àmbit alt-empordanès. Aquestes jornades tindran lloc els dies 23 i 24 abril (dissabte i diumenge de Setmana Santa) i els debats es celebraran a les 7 de la tarda a la sala gran del Centre Cívic de Palau-saverdera.

·

dimarts, 12 abril de 2011

Passeig pels arbres de Palma

Palma, Patrimoni Viu


L'Ajuntament de Palma organitza una sèrie de visites guiades per conèixer alguns dels arbres més emblemàtics de la ciutat.


El naturalista Pere Llofriu explicarà no només les característiques vegetals d'aquests monuments de vida, sinó també les seves implicacions humanes.
Per les seves característiques especials, alguns d'aquests arbres formen part del patrimoni paisatgístic col•lectiu. Les grans dimensions, la bellesa o l'edat extraordinària els han fet protagonistes d'històries i llegendes populars. Conèixer-los és la primera passa per garantir la pervivència d'aquestes clapes de verdor urbana. Per això, durant les esmentades visites, el naturalista Pere Llofriu explicarà quines són les característiques (edat, espècie, procedència, altura, gruixa) del ficus de la Misericòrdia, del ginjoler del convent de la Concepció, dels plàtans de la Drassana, de les palmeres del passeig Sagrera, del bella ombra de la plaça de la Reina, de l'olivera de Cort i del ficus de la plaça del Mercat.Aquest estudiós, però, no es limitarà només a explicar els trets vegetals d'aquests monuments de vida, sinó que també donarà a conèixer algunes de les seves implicacions humanes. Els participants de l'activitat coneixeran, per exemple, que el ginjoler de la Concepció és possiblement l'arbre més vell d'aquesta espècie a Mallorca. Es calcula que té més de 200 anys i l'arxiduc Lluís Salvador ja n'inclogué una il•lustració al Die Balearen. Com que es troba arrecerat en un pati interior de l'esmentat convent, les ventades l'han protegit.Les dues excursions que s'han programat són dissabte 30 d'abril a les 11:00 hores i dimecres 4 de maig a les 17:30 hores. El punt de partida sempre és als jardins de la Misericòrdia. Així mateix, se n'ha previst una altra per conèixer els arbres singulars de les barriades de Santa Catalina i el Jonquet. Serà el dia de Sant Jordi, 23 d'abril. El punt de partida serà davant el Teatre Mar i Terra a les 17:00 hores.
Visites guiades: Palma, Patrimoni Viu
Informació: Reserves 971 720 144
Preu: Activitat gratuïta, places limitades


Data: Sant Jordi, 23 d'abril
Hora: 17.00 h
Lloc: El punt de partida és davant el Teatre Mar i Terra

Data: Dissabte 30 d'abril

Hora:11.00 h
Lloc: El punt de partida és al ficus dels jardins de la Misericòrdia

Data: Dimecres 4 de maig

Hora:17.30 h
Lloc: El punt de partida és al ficus dels jardins de la Misericòrdia