dimarts, 31 agost de 2010

Jornades sobre la garrofera a Xiva

Jornades dedicades a la garrofera a Xiva

La localitat de Xiva (Foia de Bunyol, País Valencià) celebrarà els dies 4 i 5 de setembre unes jornades dedicades a la garrofera, un arbre típicament mediterrani del que es conserven bells exemplars singulars a Espanya. Organitzades per la Plataforma per a la Conservació i Recuperació de la Serra de Xiva, pretén reivindicar la importància d'aquesta espècie emblemàtica.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el paisatge xivà. Aquest arbre humil però elegant, curtit en mil batalles, venerat per totes les civilitzacions mediterrànies, ha estat testimoni fidel durant segles d'infinites històries contades per famílies i jornalers, sota la seua densa ombra.
Cada final de l'estiu ens regala la seua preuada collita, uns fruits que encara avui s'utilitzen per a innombrables usos alimentaris, medicinals i altres indústries derivades.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial. No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge quasi sense adonar-nos i amb elles una part important de la nostra història.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el nostre paisatge; una veritable i desconeguda devesa del secà valencià que ocupa encara avui milers d'hectàrees. L'equivalent als boscatges de castanyers i surers de l'oest peninsular.
Molts d'aquests arbres, tenen fet i fet unes dimensions i longevitat extraordinàries, fet pel qual no és d'estranyar que alguns exemplars hagen estat inventariats en catàlegs d'Arbres Monumentals. No obstant això, poden superar el centenar les garroferes diverses vegades centenàries amb perímetres superiors a sis metres de corda que poden incloure's entre els més valuosos arbres de l'aquest peninsular. Són, sens dubte, els nostres veïns més ancians.
No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge, quasi sense adonar-nos i amb elles, una part important de la nostra història.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial incloent arbres d'extraordinàries dimensions.
El dissabte dia 4 de setembre s’inaugurarà una exposició dedicada a la garrofera i el seu entorn, dedicada a les gents -moltes d'elles encara vives- que amb la seua manyaga i cura han fet possible la conservació d'aquest llegat de incommensurable valor. També haurà unes xerrades impartides per experts per a debatre sobre el futur econòmic del cultiu sota el context agrícola i també per a aprofundir en la seua importància cultural i mediambiental.

Programa

- Dissabte dia 4 de setembre:
Saló d'Actes de l'Ajuntament de Xiva.

Xerrades:

18’00 h.
• Ferran Zurriaga i Agustí. “La garrofera: devesa del secà valencià”.
• Joan Tous Martí: “Present i futur del cultiu de la garrofera”.

19’00 h.
Taula rodona - col·loqui obert:
“La importància ecològica i agroforestal de la garrofera ”.

Teatre Municipal Astoria:
20’00 h. Inauguració de l'exposició “El país de les garroferes centenàries”.

- Diumenge dia 12 de setembre:
8’00 h. Excursió al bosc “la cabahonda”. Realitzarem un recorregut pel bosc mediterrani, visitarem antigues construccions en pedra seca i, per descomptat, garroferes multicentenaries.

· Article publicat a RuNa el 07.08.2010

Garroves de 15 quirats i de cada vegada seràs més pobre

La pèrdua del valor de la garrova

M’he assabentat de que enguany la garrova es paga molt poc, només a 16-18 cèntims d’euro el quilogram (fa uns anys s’arribà a pagar a més de 80 cèntims). I la pregunta que m’ha vingut al cap és: Qui marca el preu de la garrova?...el preu del garroví?... i qui posa el preu al garroví?

M’han contat el cas d’una de les Cooperatives Agrícoles de l’illa de Mallorca. Han hagut de sol·licitar un préstec de 90.000 euros per poder pagar als productors locals una recol·lecció pressupostada a la comarca de 500 tones. El problema és que a la gent se l’ha de pagar, la gent vol cobrar aviat, necessita cobrar aviat, molts són pagesos o immigrants amb escassos recursos. La cooperativa ha d’exposar aquesta quantitat de doblers i quedar-se amb un estoc de garrova que no sap si se la compraran, que probablement no se la compraran. Una de les zones compradores de trencat de garrova (polpa sense garroví) era València, ara, havent eliminat molts de caps de bestiar, no la volen.

Per el que pogut entendre els productors entreguen la seva producció a les cooperatives que regulen el preu que es pagarà en funció del mercat i la sortida del producte. La producció del garroví està controlada per els comerciants nacionals, però el control del mercat internacional de la goma de garroví l’exerceixen 3 grans empreses multinacionals que controlen el 50% de la producció d’aquesta goma. Aquesta goma de garroví va ser el que va fer pujar el preu de les garroves en els darrers anys, però el preu del garroví baixa any rere any, debut a la competència que sofreix per part d’altres productes succedanis i artificials xinesos com ara la goma Guar, la Cassia i la Tara. I aquest desplaçament es dona malgrat la millor qualitat i propietats organolèptiques de la goma de garroví.

El rendiment de les garroves mallorquines pot arribar al 15% en garroví, és un bon rendiment. Una garrova te uns quants quirats, unes quantes llavors o garrovins (cada llavor pesa aproximadament 0,19 grams, és a dir, un quirat). El terme quirat prové d’una antiga paraula grega keration (κεράτιον), que significa garrover. Les llavors de la garrova s’empraren antigament per pesar joies i gemmes ja que les seves llavors presenten una relativa uniformitat de pes entre elles. Els àrabs adoptaren aquesta nom per la unitat de massa i aquest va degenerar cap a quirat (quilate en castellà i quirat en català). El germen de garrofí s’empra a perfumeria, a la llet maternitzada, conserves, com a additiu per a explosiu. Amb la polpa es fan pinsos d’animals, la farina torrada és un excel·lent succedani del cacau (algú deu rebre per aquí també) i és un additiu molt important a gelats i alimentació. El garroví era un producte valuós fins fa poc.

A les nostres garroves a més, les ha sortit un competidor, les que provenen de Marroc, Algèria o Turquia, amb costos de producció més baixos que els d’aquí i això de vegades s’ha emprat per augmentar l’estoc i abaratir-ne el preu que es paga. El més fotut és que cada any la collita es paga pitjor i els pagesos han de seguir fent front a les despeses dels jornals per la recollida de les garroves, les de llaurar els garroverars i les d’adobs i exsecallades. No es cobreixen les despeses. Llavors que fem i què passarà amb els garroverars i ametllerars que tant agrada veure als turistes i que serveixen de paisatge i jardí als hotelers? Senyors/res, o es troba un remei o això s’acaba i la garriga s’ho engolirà tot.

Rafel Mas, Búger 31 d’agost de 2010

dilluns, 30 agost de 2010

Arbres de Màrius Torres

100 anys Màrius Torres (1910-2010)

Homenatge al poeta Màrius Torres
En el centenari del seu naixement

·

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar --la nostra pàtria antiga--

Màrius Torres
Recita: Victor Torres
Canten: Espiral d'Embulls / Lluís Llach






·

La pregària d’un pregadéu

Oh, Senyor! Perdoneu la primavera
si no guarda un posat massa devot.
És perquè és jove que sembla lleugera;
si ara li demanéssiu de fer-li la preguera,
veuríeu com no pot.

Val més que us espereu. Deixeu que, tendra,
ompli d’aromes el seu quart minvant.
Fins a aquell dia que us podrà comprendre,
jo, que passo tot l’any en dimecres de cendra,
prego pels qui no ho fan.

Perdoneu i espereu, Senyor. Que un dia,
aquests arbres de danses i cançons,
amb el gest despullat d’aquell que s’humilia
enlairaran al cel de l’agonia
branques nues i dretes igual que oracions.

Màrius Torres
·

Bosc

Un capaltard d'octubre, silenciós i clar,
jo vaig lluny, sol, pot ser cantant, boscos enllà....
.....

Màrius Torres
·

Febrer

"Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–

Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.

El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera
Els torrents se'n nodreixen a poc a poc.

Tot és tebi i frisós com davançant el foc
De la pròxima primavera.

Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,
Guardaven el vi de Falern."

Febrer del 1937

Màrius Torres
·

Tardor, 1942

"Els cels més purs de l'any són els que fan
els capaltards de l'autumne.

Les roses són més nobles, enllaçant
un màrtir fust de columna.

Els arbres seculars fruiten amor:
palmes, oliveres, cedres.
El temps impregna del mateix sabor
les ànimes i les pedres.

–Si al nostre veire, avui, el vi té gust
de vinya bordenca i agra,
l'antic cristall guarda el perfum august
–Pàtria, el perfum que consagra."

Novembre del 1942

Màrius Torres
·

A Joan Sales

La meva Lleida no és la teva. Mes encara,
ara, de lluny la veig, no tan dura i més clara,

la Lleida enlluernada dels cirerers de rosa,
on la primera abella tremola quan si posa.

Dels caminets fondals olorosos i frescos,
dels àgils hortolans, franciscans i morescos;

on les paraules tenen un tornaveu de flautes
i el càvec és la proa dels eterns argonautes.

On guarda cada mà durícies dels seus avis.
Revinguda hortolana amb una rosa als llavis,

generosa i alegre. Vora el riu que bressola,
la seva vida neta de ciutat camperola

coronada de pàmpols i d'oliveres bruna,
també sap, a les nits, fer versos a la lluna.

[1936]

Màrius Torres
·

Molt lluny d'aquí

Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L'Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d'hivern.

Als antics carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d'amor i encens;
el so de les campanes hi té l'ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s'obren al capaltard;
en el seu gran repòs l'ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aqueslls camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

12 de juny, 1939

Màrius Torres
·

Un arbre

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.

Màrius Torres
·

Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.

Màrius Torres
·

Màrius Torres i Perenya
Lleida, 30 agost 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 desembre 1942
·
· Fotos: F. Mas ·

dissabte, 28 agost de 2010

Si fan això a ca seva, què no faran a altres indrets del món?


Fer bé al món i destrossar Mallorca

L'arribada a Mallorca de jugadors de golf de menys de 25 anys no atura. En arribar la nit, se'n van de copes i/o de botellada i l'endemà mai no arriben al camp, però han de ser, per força, jugadors de golf. D'altra manera no s'entendria l'existència de polítics i gent d'alt poder econòmic entestats a fer augmentar les hectàrees de gespa i forats que ornen aquesta terra. És per això, sens dubte, que Iberostar i companyia volen construir a Son Bosc el camp de golf mallorquí número 25.

Iberostar té 100 hotels a 15 països diferents i pertany a la família Fluxà d'origen mallorquí. És el grup que promociona Antonio Banderas i l'entrenador de tennis Toni Nadal amb la gorra que es posa per veure jugar el seu nebot. L'origen de l'imperi és a les sabates, i marques com Camper i Lotusse pertanyen a la família. Iberostar té una fundació per tirar endavant projectes de desenvolupament al tercer món o d'ajuda a nins discapacitats. Però aquesta cara amable no evita que en tengui una altra molt més fosca. Passa el mateix a Grupotel, el primer grup hoteler de Mallorca propietat d'una altra família mallorquina anomenada Ramis, que es vanagloria al seu web de tenir consciència ambiental fins al punt que la seva presidenta, Margarita Ramis, afirma que el medi ambient s'ha de protegir com el major dels tresors. Grupotel, la Compañía Agropecuaria de Calviá (propietat en un 100% d'Iberostar) i Garden Hoteles són els principals integrants de Golf Playa de Muro SA. Ells tres, per tant, són els principals responsables d'un dels atemptats ecològics més importants que s'ha produït a Mallorca en els darrers anys: l'arrasament total d'una part de Son Bosc. Una biòloga mallorquina m'explicava que, per a la natura, és com si un boig hagués trinxat amb un ganivet La Gioconda. Estic per no estrenar les darreres Camper que m'he comprat.

Els valors ecològics d'aquestes terres properes a l'Albufera són d'abast mundial. L'orquídia de prat que viu ("vivia" si ens referim als terrenys on ja han passat les màquines d'Iberostar) a Son Bosc només es troba aquí i a dues zones del nord de l'Àfrica. Aquesta planta ha generat 14 exemplars d'un híbrid, Orchis x albuferensis, que en tot el món només la trobareu a Son Bosc. Aquest bocí de terra amenaçat també dóna aixopluc a la colònia mallorquina més gran d'abellerols, un ocell multicolor extraordinari que es troba en perill. Hi ha més vida a Son Bosc que val la pena protegir, però ho deixarem aquí.

Aquests valors ecològics van comportar que l'any 2003 el Pacte de Progrés acordàs la incorporació de Son Bosc al Parc Natural de l'Albufera. En tornar Jaume Matas al Govern, vuit mesos més tard, la protecció fou revocada. Avui, PP i UM continuen defensant la construcció del camp de golf número 25, mentre que la resta de grups polítics hi està en contra. Una prova més que la regeneració d'aquests partits protagonistes de les pàgines més vergonyoses de la política estatal encara no ha acabat, si és que mai no ha començat.

Miquel Piris.
Periodista.

Un arbre fabulós

El fabulós arbre dels xais vegetals

La naturalesa fantàstica em resulta fascinant. En els llibres de viatges successors al de Marco Polo hi ha profusió de descripcions d’elements naturals exòtics i meravellosos. Un dels que més m’ha cridat l’atenció és l’arbre que dóna xais. Això ho explica fra Ordoric de Pordenone en el seu llibre de meravelles, que, en definitiva, és un relat de viatges del segle XIV. Fra Ordoric va viatjar des de Constantinoble fins a la Xina entre els anys 1313 i 1330. I en algun punt de la seva travessia va localitzar un arbre meravellós que donava uns fruits, en forma de meló o carabassa, a l’interior dels quals, com en una metamorfosi fantàstica, hi creixien xais. És a dir que quan el fruit madurava, s’obria i deixava sortir el xai.
Altres espècimens, recollits en diversos llibres de meravelles (per exemple el de Jean de Mandeville), fan referència a un arbre d’oques (que són comestibles quan cauen a terra) i a un altre –el wak-wak, oriünd de l’Índia–, que produeix éssers humans. En alguna banda també he llegit que en el wak-wak creixien unes dones esplèndides, i que tots els homes en volia tenir un exemplar al seu jardí.
Sembla que en unes miniatures del Llibre de les Meravelles del duc de Berry s’observen un intercanvi d’ofrenes en què tres homes amb indumentària occidental ofereixen un arbre d’oques mentre que dos homes amb indumentària oriental ofereixen xais d’uns arbres que en van plens.
Altres variants de la llegenda parlen de xais que creixen de la terra, units per una mena de cordó umbilical.
Aquests xais es menjaven tota la vegetació que creixia al seu voltant, ja que només podien bellugar-se girant sobre el seu propi eix, com si es tractés d’una sòlida arrel.
Aquest famós xai vegetal també és descrit més tard per un ambaixador de Carles V que s’estava a Moscou pels volts del 1511.
També les bondats curatives de l’espècie són indicades en algun tractat de botànica d’Anglaterra.
Finalment va ser referit per un home de ciència com Athanasius Kircher i per religiosos com l’abat de Prévost, en ple segle XVII, i es mantenen les característiques descrites pels antics viatgers.
Més tard un antropòleg, Gubernatis, en un fantàstic estudi titulat Mitologia de les plantes, intenta donar una explicació a la llegenda com una successiva confusió de paraules que designen animals de semàntica molt propera.
Sigui com sigui, la llegenda, que sembla extreta de les Mil i una nits, ens apropa al terreny de la naturalesa fantàstica, que sempre oscil·la en els llimbs entre la realitat i la ficció. La possibilitat de tallar un meló i trobar-hi a dins un xai em sembla, si més no, una interessant metàfora de les sorpreses que ens pot arribar a proporcionar la vida natural.
Maite Mas
· Article publicat a Un tabard desbotonat el 14.08.2010

divendres, 27 agost de 2010

Arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Cartell didàctic d'arbres de Bèrnia

Després de dos mesos de treball i alguna que altra excursió per Bèrnia per fer les fotografies vos presentem el cartell didàctic sobre els arbres i arbrets de la serra de Bèrnia. Hem inclòs en el cartell aquelles espècies de port arbori (Macrofaneròfits) que formen part de la biodiversitat dels nostres boscos. També hem inclòs aquells arbustos (Nanofaneròfits) que encara que tenen alçades inferiors als 2 metres, podem arribar a una alçada superior i ha tindre l'aspecte d'un xicotet arbret. Evidentment no s'ha pogut posar totes les espècies que haguessim volgut per falta d'espai per la qual cosa no apareixen algunes espècies més pròpies de cultius com l'ametler, el garrofer o l'olivera/ullastre. També trobem a faltar altres espècies com el pi ver, la murta, el xop negre o els salzes que per exemple podem trobar a les Fonts de l'Algar.

Els cartells seran repartits per centres educatius de la contrada, centres culturals i associacions. Si estas interessat en tenir-ne un envia'ns un mail a abaivol@yahoo.es

ABAI - Associació Benissera Anti-Incendis
· Cartell en pdf 367 Kb ·
· Article publicat al bloc de Voluntariat Volcam – ABAI el 24.08.2010

dijous, 26 agost de 2010

Incendis i caça




Un exemple de relació home natura

Quan la dificultat en la lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic” de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora perillosa.... en saben. El de son Doblons com els de s'Albufera, són dels grans incendis intencionats perillosos i devastadors que es produeixen de manera molt recurrent. L'objectiu dels delinqüents no és altra que la de procurar llocs aclarits de vegetació per a la pràctica de la caça. Sigui per facilitar el trànsit per la marina d'ullastres i mates que ha tornada densa i alta o del canyís a s'Albufera, sigui per a facilitar aliment a les espècies cinegètiques, sobretot conills i perdius. No deixa de ser ben indignant però, la befa que fan aquests valents bergants a la resta de la societat: quan la població està més sensibilitzada i trista pel desastre ecològic de l'incendi d'Eivissa, quan els costos econòmics són més dolorosos, quan el dispositiu d'extinció és més vulnerable, aquests piròmans peguen foc.

Per tot plegat és ben hora i urgent que l'autoritat que ho té encomanat, identifiqui i posi front un jutge aquests subjectes i si no els pot agafar que al manco apliqui la legislació vigent pel que fa als seus particulars interessos. En aquest cas i al meu entendre se'ls hauria d'aplicar com a mínim l'article 62.3.h de la Llei del Patrimoni Natural: “Quan es comprovi que la gestió cinegètica desenvolupada a una finca afecti negativament la renovació o sostenibilitat dels recursos, les Administracions Públiques competents podran suspendre total o parcialment la vigència dels drets de caça.” Sense perjudici que se'ls puguin aplicar penes o sancions majors sigui individualment o de manera col·lectiva, en particular si són jutjats i condemnats com es mereixen.


Joan Vicenç Lillo i Colomar
26 d'agost de 2010.



Aquestes fotos que venen a continuació són del company Pere Vicens a l'incendi de l'altra dia a s'Albufera i la de la tortuga a son Doblons. Gràcies Pere.








L'alzina la Marquesa s'està morint

Es mor el símbol vegetal
de l'Extremadura d’Espanya


La Marquesa es mor. Sense remei. És llei de vida, però quan es tracta del símbol vegetal d'Extremadura, d'una meravellosa alzina tinguda com la més bonica i grandiosa del món, fa molta pena.
"No es morirà demà, perquè són arbres que
aguanten moltíssim, però està a les últimes",

m'explicava fa 10 anys Chema Masón, professor del Centro de Formación Agraria de Navalmoral de la Mata (Càceres), a la devesa es troba tan monumental arbre. El seu company Ángel Hernández resumia llavors en tres les raons d'aquesta mort anunciada:
"D'una banda pateix un atac d'eruga molt gran,
la sequera d'aquests darrers anys l'ha debilitat i,
per si fos poc, fa tres anys li va caure un llamp".

Durant segles, la seva bellesa l'havia indultat de la destral en tots els sentits, ja que ni tan sols va ser podada per exprés desig de la marquesa de Comillas, senyora de tota la finca fins a l'arribada de la República. I d'aquest vell caprici nobiliari va adquirir el altisonant títol: Alzina de la Marquesa.
Cada vegada pitjor. Més vella, amb menys fulles. Les branques partides, seques. Enrere queden els bons temps de l'alzina, quan a la seva ombra podien sestejar gairebé un miler d'ovelles amb els seus pastors. Avui el terrible sol d'agost passa lliure per les seves branques nues, incapaces d'oferir descans. La "alzina grossa", com també se la coneix, dóna les seves últimes glopades de clorofil·la. Però mor com ho fan els arbres, de peu, orgullosa com el que és, una gran senyora, una marquesa.

Us deixo aquest preciós vídeo de Talayuela TV on s’homenatja la moribunda alzina.


César-Javier Palacios
· Article publicat a La Crónica Verde el 16.08.2010

dimecres, 25 agost de 2010

Els arranquen els arbres dels seus boscos

Concentració a València en solidaritat amb
els presos polítics Maputxe en vaga de fam


Marxa pels carrers de Barcelona en solidaritat amb presoners maputxes en vaga de fam

Tal i com ja va passar el passat dimecres a Barcelona, continuen les convocatòries de concentracions arreu del nostre país en suport i solidaritat amb els presos polítics maputxe, que porten ja més d'un mes en vaga de fam.
Per això, un grup de persones solidàries de València van convocar una concentració per a dimarts 24 d'agost en suport a les reivindicacions del Poble Treballador i Originari Maputxe al carrer Marqués de Sotelo. 4 (entre l'ajuntament de València i l'Estació del Nord), davant del consolat de Xile a València.
Segons les dades de que es disposen en aquests moments, són 31 els presos polítics maputxes en vaga de fam; vaga iniciada el passat 12 de juliol que havia estat convocada i seguida amb grans mostres de solidaritat per les pròpies comunitats maputxes i a nivell internacional (com es va poder veure amb la presa de l’ambaixada xilena a Brussel·les el passat 13 d’agost, o el passat 18 d’agost a Barcelona), amb les següents reclamacions:
- No a l’aplicació de la llei antiterrorista.
- La fi del doble procesament civil – militar.
- La llibertat per tots els presos polítics maputxe.
- La desmilitarització de les comunitats.

Els Maputxe, han estat i són, com molts altres pobles indígenes del món, a una altra escala, com nosaltres, la mostra viva de la tragèdia quotidiana d’un poble perseguit, sotmès, despullat i atacat des de fa centenars d’anys, primer pels espanyols, després pels estats xilè i argentí. Però tot i eixa persecució i sofriment seculars, han mantingut el coratge, la dignitat i l’amor a la llibertat i la terra, que els hi és propi. Precisament per eixa dignitat rebel, són una molèstia gravíssima per l’estat xilè i per les grans multinacionals que el sostenen... ja que els maputxe, la gent de la terra, són una mostra viva del que es pot aconseguir lluitant, protegint el que és d’ells i de tota la humanitat, contra els interessos del imperialisme i el gran capital.
El poble treballador maputxe, com el poble treballador dels Països Catalans, no poden suportar veure com els arranquen els arbres dels seus boscos per fer-ne plantacions explotables per uns pocs, no poden veure com els contaminen i roben els seus rius... i per això, per defensar la seua terra, han esdevingut el blanc de l’aparell polític i militar de l’estat “democràtic” xilè.
El poble maputxe ha vist com en menys de 150 anys, els han “deixat” només la centèsima part de les seues terres; que segons el propi govern xilè durant la passada dècada van perdre un terç de la seua població; que per tal d’anul·lar-los no permeten l’ensenyament a les escoles en la seua llengua, el mapudungun; que continuen veient com els seus fills i filles més dignes continuen essent empresonats, torturats i fins i tot assassinats.

Mari chi weu!
(lletra de la cançó d'Huinca)

Qui us penseu que sou?
Per ensenyar-nos com hem de viure.
Qui us penseu que sou?
Per ensenyar-nos com hem de morir.
Nosaltres no tenim
La vostra cultura, els vostres pecats
No els tenim, No!

Qui us penseu que sou?
Per ensenyar-nos com hem de menjar
Qui us penseu que sou?
Per ensenyar-nos com hem de pensar.
Nosaltres no volem dominar el món.
No volem... No!!!

Mari chi weu!
Diez veces venceremos!
Mari chi weu!
Deu vegades guanyarem!
Mari chi weu!
Diez veces venceremos!
Mari chi weu!
Deixeu el món en pau!

Comunicat Públic dels Presoners Polítics Maputxe de la Presó d'Angol
Nosaltres els Presoners Polítics Maputxes de la presó d'Angol, davant el recurs d'Empara Preventiva interposada per Gendarmería de Xile, manifestem el següent.
1. Rebutgem categòricament, el recurs d'empara preventiva interposada per Gendarmería de Xile, ja que amb el recurs pretenen per mitjà de la força alimentar-nos, mostrant suposada preocupació per la vida de cadascun de nosaltres els qui ens trobem en Vaga de fam.
2. L'Estat Xilè amb aquest recurs, pretén confondre a l'opinió Pública Internacional, esmentant que està per assegurar la vida, però no obstant això en la pràctica contínua violentant els nostres Drets, el més greu encara és que malgrat el debilitament físic i psicològic en què ens trobem, realitzen diàriament incursions a l'interior de les nostres cel·le, sent copejats i obligats a sortir semi nus al pati. Per aquesta raó nosaltres de cap manera acceptarem l'alimentació forçada.
3. Les nostres mobilització ho hem manifestat amb força i claredat que arribés fins a l'últimes conseqüències, estem convençut de la legitimitat de les nostres demandes i drets que han estat negat i vulnerat sistemàticament per aquest Estat, les nostres vida l'hem posat a la disposició de la lluita del nostre Poble la Nació Maputxe, perquè algun dia els nostres nens siguin lliures a la nostra terra i territori.

· Informació de :
· Concentració a València en solidaritat amb els presos polítics Maputxe en vaga de fam. Cos.
· Concentració a València en solidaritat amb els presos polítics maputxes en vaga de fam. Llibertat.cat

· Per saber-ne més :
· País Mapuche.
· Mapuexpress - Informativo Mapuche
· Marxa pels carrers de Barcelona en solidaritat amb presoners maputxes en vaga de fam
· Concentració de solidaritat amb els presoners maputxes en vaga de fam a Barcelona
· Mobilitzacions en solidaritat amb els presoners maputxes en vaga de fam des de fa 25 dies Llibertat.cat
· Un grup de presos polítics maputxes compleix la primera setmana de vaga de fam. Nationalia.cat

Ha mort el castanyer d'Anna Frank

Les fortes pluges i el vent acaben amb
la vida del castanyer d'Anna Frank


La pluja i el vent han fet caure el castanyer d'Anna Frank

Aquest dilluns 23 d'agost de 2010 ha mort l'arbre de la casa d'Anna Frank a Amsterdam que esmentava al seu popular diari, on explica la persecució de què va ser víctima per part del règim nazi. Durant els últims dos anys els veïns s'havien oposat a la decisió de l'Ajuntament de talar aquest castanyer, de 150 anys de vida, per qüestions de seguretat. I és que l'exemplar estava força malalt. Ara, finalment la pluja i el vent l'han fet caure. Anna Frank va descriure i va esmentar l'arbre centenari a les pàgines del popular diari que va escriure entre els anys 1942 i 1944.
Al maig del 1944, Anna Frank, l'autora del diari més famós de la història, escrivia "el castanyer ja ha florit. Està curull de fulles i és encara més formós que l'any passat". De fet, en el llibre "El diari d'Anna Frank", la història en primera persona d'una nena jueva que va estar amagada a Amsterdam durant la persecució dels nazis a Holanda, esmenta diverses vegades el castanyer que veia des de la finestra de la casa.

Imatge del castanyer des de la finestra de l'amagatall d'Anna Frank

Ara aquest castanyer que presidia el jardí privat de la casa museu de l'Anna Frank a Amsterdam ha anat a terra. Les fortes pluges caigudes i el vent de les últimes hores han ajudat a fer caure l'arbre, malalt des del 2007. Aleshores, l'Ajuntament ja es van plantejar talar-lo per seguretat, una decisió que va aixecar una forta polèmica entre veïns i diferents entitats, que van portar el cas als tribunals. Finalment, els conservadors del museu van aconseguir impedir-ho per la via judicial i el magistrat va instar el consistori a buscar alternatives que impedissin la desaparició d'aquest arbre simbòlic.
Ara fa un any, van col·locar uns ancoratges d'acer a l'arbre, atacat per paràsits i podrit en una gran part, per evitar que es tombés. D'aquesta manera, es preveia que el castanyer, que tenia 150 anys i pesava 27 tones, pogués sobreviure entre cinc i deu anys més. Unes estructures, però, que no han estat suficients per evitar la caiguda del tronc.
Del tronc caigut, ja n'hi ha subhasta a internet: el tros més gros té una oferta de 10 milions d'euros.

· Article publicat a 3cat24.cat el 24/08/2010

dilluns, 23 agost de 2010

Cap a la natura


There is a pleasure in the pathless woods,
There is a rapture on the lonely shore,
There is society, where none intrudes,
By the deep sea, and music in its roar:
I love not man the less, but Nature more...

Lord Byron


Hi ha plaer als boscos sense petjar
Hi ha èxtasis a les costes solitàries
Hi ha societat, on ningú s'hi immisceix
Vora la fonda mar, i música en el seu bram
No estim menys a l'home sinó més a la natura...

Lord Byron


Fotos JV10

dissabte, 21 agost de 2010

Llibre Verd sobre protecció dels boscos


Ja en vaig parlar una altra vegada d'aquest tema: El Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: preparació dels boscos al canvi climàtic. [Arxiu Pdf 129Kb]. Sembla que aquest Llibre Verd té per objecte obrir un deban entorn a les diferents opcions possibles per a l'establiment d'una estratègia de la Unió Europea sobre protecció dels boscos i informació forestal, en el marc del Pla d'Acció de la UE per els Boscos, com anuncià la Comissió en el Llibre Blanc "Adaptació al canvi climàtic: cap a un marc europeu d'actuació".

Dic que sembla perquè vista la política europea pel que fa a l'estimulació de biocombustibles per el transport i bioenergia per a altres usos, hom podria pensar que el que realment es pretén es crear boscos artificials per aquests objectius deixant de banda els que realment són essencials per a la pervivència dels boscos naturals europeus com ecosistemes.

No em vull allargar en la introducció, en tornarem a parlar. Ara el que faré és donar-vos a conèixer la proposta que des d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses hem fet arribar a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, dins el format i terminis previstos, per tal que la opinió catalana sigui tenguda en compte. L'eurodiputat Oriol Junqueres en farà el seguiment atent als nostres suggeriments.

Un altra dia, igualment que avui faig amb la nostra proposta, publicarem la resposta d'una organització de defensa dels boscos: la Coalició Mundial dels Boscos.

Observacions i qüestions a plantejar sobre les preguntes formulades en el Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic.

Pregunta núm. 1:

Considera que hauria de prestar-se més atenció al manteniment, equilibri i reforç de les funcions forestals? En cas afirmatiu, a quin nivell s'hauria d'actuar: a nivell de la UE, nacional o altra? Com s'hauria d'actuar?

Resposta:

La resposta és que sí i que a nivell de la UE s'hauria de treballar precisament en definir clarament la noció de bosc on es prioritzés el seu caràcter d'ecosistema natural i protector, a la vegada, de la vida humana. A partir d'una descripció en aquest sentit, com més endavant es proposa, altres nivells d'actuació, tendrien eixermat el camí.

Com es reconeix al mateix document, no existeix una definició comuna de bosc acordada entre els Estats Membres de la UE i utilitzen les emprades per altres organismes internacionals com la FAO. Definicions que han estat fortament criticades per organitzacions internacionals de defensa dels boscos precisament per ser molt ambigua i per això conduir errors greus com la d'entendre com a boscos a plantacions d'arbres a escala industrial que precisament el que han aconseguit és devastar i fer difícil l'existència dels vertaders boscos propis de la zona.

La definició de bosc que utilitza el document és la següent: “Bosc: Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “

“Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”

Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que es pot llegir al document es fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. Una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la d'una simple observació d'arbre i les alçades d'aquests. Mai més ben dit, els arbres no deixen veure el bosc.

En Ramon Folch, biòleg català, defineix el bosc atenent sols la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.

A aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, i per tant seria aquesta la nostra proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”

El document base del Llibre Verd te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa com és el bosc en aquests paràmetres i l'altra que pot portar a admetre una industria forestal de gran abast i a la vista de cobrir necessitats de productes com biocombustibles, paper o fusta. Hem de recordar que aquesta industria a gran escala no és altra que la que es porta arreu de molts països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi són establertes.

A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Hem de pensar que a Europa també gastam molt de paper. Aquesta iniciativa significa la plantació de futurs “boscos” de polls modificats genèticament?

L'explotació del bosc, sigui per la producció de fusta, usos recreatius, paisatgístics, plantes, bolets, etc. ha de tenir una consideració d'indústria local, d'abast moderat i regulat en primera instància per institucions regionals o municipals. Precisament fora bo que s'establissin mecanismes per fer rentables les petites industries forestals com per exemple promoure i fins i tot obligar a la manufactura de caixes de fusta per a transport de fruita o altres productes, o considerar un valor afegit la producció pròpia del bosc sigui com a plantes medicinals, mels, confitures, conserves de bolets o de nutrició de fauna domèstica.

Pregunta núm. 2:

En quina mesura estan els boscos i el sector forestal de la UE preparats per afrontar la naturalesa i magnitud dels reptes que planteja el canvi climàtic?

Considera que algunes regions o alguns països concrets estan més exposats o són més vulnerables als efectes del canvi climàtic? En quines fonts d'informació basa la seva resposta?

Considera necessari que la UE adopti mesures ràpidament per a garantir el manteniment de totes les funcions correctores?

Com podria la UE aportar valor afegit als esforços dels Estats membres?

Resposta:

Malament.
Pel que fa al territori català i concretament al de les Illes Balears, els efectes del canvi climàtic en la principal espècie d'arbre de la comunitat climàcica, l'alzina, ja s'han notat. La informació es basa en la constatació pròpia del fet que consisteix en que aquesta espècie tolera molt malament l'augment de la temperatura a que està sotmesa durant els ja de per sí durs estius mediterranis. A final d'aquest període molt sec i mol calorós, els efectius d'aquesta espècie que no assoleixen superar la prova són de cada vegada més.

El document base del Llibre Verd de la UE obvia increïblement la causa que agreuja molt els efectes d'aquest canvi climàtic i que no només afecta a territoris tan sensibles com les Illes Balears sinó a la pràctica totalitat de les voreres que encara conserven boscos de la Mediterrània: les cabres. Les cabres o altres herbívors que a causa de l'abandonament de la ramaderia de muntanya i darrerament amb el reclam turístic de caça major, s'han convertit en una espècie invasora de grans territoris forestals i que devasten pràcticament la totalitat del seu sotabosc. Aquesta desaparició de la vegetació arbustiva i d'arbrat jove provoca un augment de la temperatura del sòl i una reducció de la seva humitat relativa, alterant les condicions límit en què una espècie d'arbre com l'alzina necessita per viure. És tota la comunitat forestal la que resulta afectada per l'acció d'aquest gran rosegador. En el cas de les Illes Balears, el banyarriquer (Cerambyx cerdo) s'ha convertit en una plaga endèmica que no te cap dificultat per trobar arbres debilitats ni per moure's en un territori sense barreres biològiques amb els seus depredadors: el sotabosc és desert.

La única solució passaria per una reconstitució de la massa forestal a partir sobretot d'exemplars nascuts de llavor. Hem de pensar que l'activitat de producció de carbó vegetal fou fins a les darreries dels anys seixanta del segle XX molt activa. Que foren talades grans extensions de masses forestals i que la regeneració d'aquest bosc, l'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) ho fou de soca, de tanyada i molt poc de llavor. Avui una regeneració ni de tanyada ni de llavor no és possible amb la presència de les cabres a la muntanya. Una regeneració de llavor implicaria una regeneració genètica necessària per a l'establiment d'una massa forestal sana. L'única solució. Previsió gairebé utòpica si constatam que l'administració regional responsable tolera la presència d'aquest herbívor, fins i tot amb empara legal i per interessos aliens a la conservació i millora del bosc.

És important mencionar que a la mateixa illa de Mallorca existeixen relictes de vegetació d'altres èpoques climàtiques molt més sensibles als efectes del canvi climàtic i absolutament confinades a indrets de penyals i roques per la pressió que sobre elles exerceixen les cabres. Es tracta d'espècies d'arbres com són el Taxus baccatta, Sorbus aria, Ilex aquifolium, Acer granatensis, Amelanchier ovalis.... així com nombrosos endemismes notables molt sensibles igualment i en greu vulnerabilitat. Espècies que sense aquesta pressió herbívora podrien formar rodals de boscos de gran valor i biodiversitat.

Per altra banda val a dir que un gran percentatge de superfície boscosa d'alzinar es troba sota la protecció de la Xarxa natura 2000. Si les administracions estatals o locals, per les raons que siguin, no són capaces de promoure solucions pràctiques a aquest problema, hauria de ser la UE, al manco a l'àmbit de la XN2000 la que aportés el seu suport. El valor afegit que la UE podria aportar a l'esforç dels Estats Membres haurien d'anar dirigits a dotar d'ajudes econòmiques, tècniques i legislatives per, al manco dins XN2000 col·laborar a mitigar aquest problema. Ja s'ha comentat, però, que en el document base no se'n fa cap tipus de menció a aquest mal endèmic mediterrani ni del greuge que comporta als efectes del canvi climàtic: l'existència d'herbívors invasors al bosc mediterrani.

Pregunta núm. 3:

Considera que les polítiques de la UE i dels Estats membres són suficients perquè la UE pugui contribuir a la protecció dels boscos, fins i tot en el que es refereix a la preparació d'aquests al canvi climàtic i a la conservació de la seva biodiversitat?

En quins àmbits considera que podria ser necessari adoptar mesures addicionals? Com podria organitzar-se aquesta actuació: en el marc de la política vigent o més enllà?

Resposta:

No són suficients, entre altres per les raons explicades abans.

La legislació actual i en especial pel que fa a la tutela protectora de la UE sobre la Xarxa Natura 2000 és del tot insuficient. Ho podem informar per experiència pròpia en una pregunta que l'eurodiputat Bernat Joan va formular a la Comissió l'any 2006 fent referència precisament a la degradació soferta per la comunitat vegetal d'un indret declarat LIC:

PREGUNTA ESCRITA E-3531/06
de Bernat Joan i Marí (Verts/ALE)
a la Comisión

Asunto: Degradación del ecosistema en el Puig d'Alaró, Mallorca

El Puig d'Alaró es un hábitat de interés comunitario declarado LIC (SE5310090 Puig d'Alaró – Puig de s'Alcadena) por el valor botánico de su hábitat natural prioritario en cuanto a su vegetación endémica. La masiva presencia de cabras ha malogrado la comunidad vegetal hasta el punto de provocar la desaparición de especies propias de este ecosistema y poner en peligro la propia pervivencia del hábitat.

1. ¿Tiene conocimiento la Comisión de la fuerte degradación a que está sometido este hábitat debido a la ganadería intensiva de cabras asilvestradas?

2. ¿Tiene conocimiento la Comisión de si el Gobierno de las Islas Baleares, que tiene las competencias transferidas en la materia, ha puesto en marcha sistemas de vigilancia y corrección a la importante degradación de este LIC?

E-3531/06ES
Respuesta del Sr. Dimas
en nombre de la Comisión
(3.10.2006)

Su Señoría hace referencia en su pregunta a una presencia masiva de cabras que está ocasionando el deterioro de la vegetación en el lugar de importancia comunitaria «Puig d'Alradó – Puig de s'Alcadena», propuesto por las autoridades españolas en aplicación de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres (Directiva «Hábitats»).

La Comisión no tiene conocimiento de la situación descrita. No obstante, cabe señalar que la gestión de los lugares es responsabilidad de las autoridades competentes de los Estados miembros, en quienes recae la obligación legal, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 6, apartado 2, de la Directiva «Hábitats», de adoptar las medidas necesarias para evitar el deterioro de los hábitats naturales. La Comisión no se inmiscuye en el modelo de gestión desarrollado por las autoridades del Estado miembro.

No se ha comunicado a la Comisión ninguna medida adoptada en este lugar concreto para gestionar la población de cabras.

A hores d'ara el problema encara s'ha agreujat molt més, amb la desaparició de diverses espècies botàniques, degradació del bosc i erosió del sòl, i l'administració competent no ha aportat cap tipus de solució. Seria per casos com aquest que s'haurien d'adoptar mesures addicional, normatives o legislatives que permetessin la intervenció de la UE en la correcció del problema.

Pregunta núm. 4:

¿Com podria actualitzar-se l'aplicació pràctica de la gestió forestal sostenible amb vistes a mantenir les funcions productiva i de protecció dels boscos i la viabilitat global de la silvicultura, així com per reforçar l'existència dels boscos de la UE enfront del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat?

Què s'hauria de fer perquè el patrimoni genètic dels materials forestals de reproducció pugui conservar-se amb èxit en la seva diversitat i adaptar-se de manera satisfactòria al canvi climàtic?

Resposta:

1.- Tornant a la funció que antany varen tenir els boscos. Potenciant el control i titularitat administrativa dels boscos. Recuperant els boscos comunals per assolir beneficis comunals. Realitzant plans d'aprofitament forestal lligats a la industria forestal local o regional.

Establint una silvicultura aplicada a previsions segons el tipus d'arbre i de bosc i a llarg termini. Valorant els propis arbres i boscos i donant-los un aprofitament lligat a les necessitats de les poblacions locals i regionals. Valorant cada tipus de fusta en les seves possibilitats: Fusta noble per a fomentar fusteria de qualitat, mobles i ebenisteria en general , alzina, roure, servera, cirerer, fleix, om... Fusta de pi per a bigues, construcció, canastres, forns de pa, calefacció, energia... Fusta d'arbres de boscos de galeria per a funcions diverses i de rotacions més curtes. .

Aprofitant les restes vegetals per a compost, recuperació d'humus per a zones degradades.
Reconeixement del valor paisatgístic, social, recreatiu, ambiental dels boscos i fent-lo extensible a la societat en general i en especial a allò relacionat amb la prevenció de la salut. Creant espais forestals de relaxació i oci personal i social.

Gestió forestal aplicada a la recuperació de la biodiversitat en general.

Aplicacions pràctiques, en especial la que fa referència a la fauna silvestre i a la de producció de plantes especialment sensibles, internant-les a àmbits urbans. Protecció i creació d'hàbitats per a fauna silvestre, especialment aus migratòries: cigonyes, oronelles, falzies, rupits... i socialitzar l'estima per la flora silvestre amb la incorporació d'aquesta a jardins públics i particulars.

2.- La millor manera de conservar un patrimoni genètic forestal és treballant per assolir la seva conservació en el seu propi hàbitat. La seva adaptació al canvi climàtic s'assolirà en relació a les regulacions en consum d'energia i canvi d'hàbits en relació al canvi climàic que la societat humana sigui capaç d'assolir.

Els boscos seran més resistents al canvi climàtic quan més propers i estables siguin a la composició de la vegetació climàcica del seu propi territori. Això vol dir que qualsevol gestió i intervenció forestal, humana, si implica l'establiment d'espècies al·lòctones en una determinada zona, no només pot perjudicar greument la vegetació pròpia i amb més possibilitats d'adequació a la pròpia zona i al canvi climàtic, sinó que la introduïda pot comportar canvis que poden agreujar el problema d'aquest canvi climàtic. Això te una relació directa amb la industria forestal amb espècies de plantació de monocultius per a tipus de producció de gran abast.

Pregunta núm. 5:

Tenint en compte els diferents nivells polítics pertinents, es disposa a l'actualitat d'informació forestal abastament per a determinar amb la coherència i exactitud necessàries

La salut i estat dels boscos de la UE?
El seu potencial productiu?
El seu balanç de carbono?
Les seves funcions de protecció (sols, aigua, regulació de les condicions meteorològiques, biodiversitat?
El subministrament de serveis a la societat i la seva funció social?
La viabilitat global de la silvicultura?

De no ser suficient aquesta informació forestal, com hauria s'hauria de millorar? Són suficients els esforços realitzats per harmonitzar la recollida de dades sobre els boscos?

Què pot fer la UE per a desenvolupar més o perfeccionar els sistemes de informació forestal?

Resposta:
1.- no
2.- no
3.- no
4.- no
5.- no
6.- no
7.- no

8.- S'hauria de millorar atenyent més les comunitats locals o regionals en contraposició a l'estatal. En absolut són suficients els esforços per harmonitzar la recollida de dades sobres els boscos si depenen de la divulgació estatal.

9.- Donar més importància a les comunitats locals i regionals admetent, talment com ho haurien de fer amb els boscos, la seva diversitat i respectant la pròpia identitat i llengua amb la que parlen. Aquesta aportació al debat l'he hagut de traduir de la meva llengua, la catalana a una altra d'aliena, l'espanyola, per imperatiu de la UE.

Fotos JV10