dilluns, 31 maig de 2010

La Rabassa espai protegit

Aturem Naturlandia

Campanya de recollida de signatures

Les associacions ecologistes ADN i APAPMA i les plataformes ciutadanes Amics de la Rabassa i Grup Rocafort d’Andorra, promouran al llarg dels propers mesos una recollida de signatures per tal de demanar al Comú de Sant Julià de Lòria que declari els territoris de La Rabassa, Conangle i muntanya amunt fins al Pic Negre i al Camp de Claror, espais naturals protegits, sota alguna de les figures contemplades en la Llei d’ordenament general del territori i urbanisme i el propi Pla urbanístic de la Parròquia.
Els objectius d’aquesta campanya són els de defensar al màxim la zona de La Rabassa i entorns com un paratge natural d’interès ecològic per la fauna i la flora que s’hi troben; d’interès cultural, per les activitats tradicionals que s’hi practiquen; i d’interès turístic, pel patrimoni natural i paisatgístic que s’hi ubiquen, a més de ser una de les entrades a la Vall del Madriu - Perafita i Claror, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Partint de la premissa que qualsevol projecte de desenvolupament per la Parròquia, per Andorra i per tots els Pirineus, ha d’ésser sostenible, és a dir ha de respectar el medi ambient i aportar beneficis econòmics i socials als habitants del territori, entenen que la figura d’espais naturals protegits és un instrument adequat per a la conservació de l’entorn i un valor afegit en els projectes de reactivació econòmica d’un territori.
Amb aquesta finalitat es demana l’adhesió a aquesta iniciativa i s’espera que, amb l’esforç de tots, sigui escoltada pel Comú de St. Julià de Lòria.

En l'enllaç d'Amics de La Rabassa es troba el full de signatura que si es vols es pot signar i enviar per correu, dipositant-lo a qualsevol bústia del país, de correu francès o espanyol. No necessita segell.
Els documents son en format PDF i corresponen cada un a una cara del document. S’ha d'imprimir les dues cares en un sol full de paper, anvers i revers i seguir les instruccions del document imprès per enviar-lo.

Nota: Degut que es una demanda adreçada al Comú de St. Julià de Lòria, poden signar tots els residents al Principat d'Andorra, siguin andorrans o d’altres nacionalitats.

dijous, 27 maig de 2010

De la lluita contra el morrut vermell

Reportatge sobre l'Escarabat Morrut i les Palmeres

Reportatge del programa "Medi Ambient" del canal .2 de la RTVV, sobre l'escarabat morrut (morrut de les palmeres, becut roig, morrut vermell, Rhynchophorus ferrugineus) i les palmeres, centrat especialment en el País Valencià, i tocant tots els temes (origen i biologia dels morruts, la influència del boom immobiliari, accions de les administracions, investigació, ...).
Un reportatge de la TV valenciana, ben explicat i força divulgatiu, que explica les accions de lluita contra el morrut que estan provant el Jardí Botànic de València i la Universitat d'Alacant.

Primera part

Segona part


Gràcies a Xavier Ventura MésBdn per fer-nos conèixer aquest reportatge.

dimecres, 26 maig de 2010

El borró blanc dels arbres

Paisatges "nevats" a la primavera

A la primavera sovint ens trobem amb paisatges "nevats" pel borró dels arbres. Aquest n'és un exemple al Parc del Reguissol a Santa Maria de Palautordera.
Rosalia Vila

dimarts, 25 maig de 2010

Un arbre emblemàtic

El lledoner de tres branques de la plaça de Meguidó

Aquest lledoner (Celtis australis) de tres branques (o tres troncs) es troba a la plaça de Meguidó (antiga ciutat de Palestina) als terrenys de l'antiga masia de Can Gresa o Casa Groga, al barri de Sant Genís dels Agudells de Barcelona. El lloc on es trobava la masia l'ocupa actualment el Centre Cívic de la Casa Groga que es veu darrere el lledoner. En aquest barri hi ha una vintena de carrers dedicats a llocs de Palestina i temes bíblics: Canaan, Getsemaní, Haifa, Idumea, Jericó, Jordà, Judea, Meguidó, Mont Tabor, Naïm, Natzaret, Nínive, Palestina, Perea, Samària, Sidó, Sinaí, Tir... De tots aquests noms el més antic és el del passeig de la Vall d'Hebron per l'antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, promogut per Violant de Bar i que va existir des de l'any 1313 al 1835.
La plaça de Meguidó està dedicada a una de les ciutats més antigues del món. Documentada arqueològicament des del neolític. Fa quatre mil anys pertanyia a l'àrea d'influència egípcia. Malgrat que l'any 1482 aC fou destruïda per Tuthmosis III, fou posteriorment reconstruïda i fortificada pel rei Salomó (961-932 aC) i conquerida de nou pels egipcis (930 aC). En l'època romana era coneguda com a Legio. Pel seu emplaçament estratègic dominava les principals rutes comercials i militars de la zona.
Per a alguns aquest arbre pot recordar l'alzina bíblica de tres branques de Mambré (prop d'Hebron) sota d'on rebé Abraham la visita de tres homes angelicals; per a altres el pi de les tres branques, l'arbre sagrat de la pàtria catalana; per a altres simplement un arbre monumental que encara no està catalogat i que cal protegir...
Els arbres catalogats del nostre barri són: el pi blanc (Pinus halepensis) de l'església de Sant Genís dels Agudells i el pi pinyer (Pinus pinea) de l'actual residència Azurimar al carrer Natzaret cantonada Samària. És urgent tenir cura d'aquest arbre monumental i catalogar-lo.

· Article publicat al bloc Sant Genís dels Agudells el 13.05.2010

dilluns, 24 maig de 2010

Volar a costa dels aliments


Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Per estalviar costos de combustible, Lufthansa apunta als agrocombustibles. Després d'una fase de proves de dos anys, el querosè que usen els avions com a combustible serà mesclat fina a un deu per cent d'agrocombustibles. Lufthansa te l'esperança posada -lamentablement de manera injustificada- a les algues i en la jatrofa, un arbust suposadament miraculós.

Per favor, ajudin a aclarir aquesta confusió a la Lufthansa participant en la nostra acció de protesta més recent. Només ha de fer clik aquí, omplir el formulari i enviar-ho:


http://www.salvalaselva.org

Moltes gràcies i rebin una cordial salutació

Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva
Email: guadalupe@regenwald.org

http://www.salvalaselva.org


Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/salvalaselva
Posa un banner de Salva la Selva a la teva web o blog: http://www.salvalaselva.org/banner.php

diumenge, 23 maig de 2010

divendres, 21 maig de 2010

Surera sobre alzina

Empelt de surera (Q. suber L.) sobre alzina (Q. ilex L.)

Es presenten els resultats obtinguts com a conseqüència de la realització del Treball Fi de Carrera d’Enginyeria de Forests a la Universitat Politècnica de València, titulat Desenvolupament d’una tècnica d’empelt de surera sobre alzina.
En aquest article es tracta d’explicar la tècnica que millors resultats ofereix per a empeltar surera sobre alzina.

Les principals aplicacions de l’empelt de surera sobre alzina són:
- La propagació vegetativa mitjançant l’empelt pot permetre establir un parc de clons de surera a partir d’individus seleccionats entre els millors per la qualitat del suro.
- Pot acurtar el temps per a obtenir suro si utilitzem per a empeltar surera adulta.
- Permet regenerar ràpidament una plantació de sureres. L’establiment de boscos de sureres empeltades es pot fer en tal sols 5 anys si utilitzem plàntules de glans. La copa dels arbres empeltats es forma en menys temps.
- Es pot aconseguir la producció de suro en terrenys calcaris i no limitar la producció als sòls àcids. Es pot obtenir suro en llocs on no existeixen sureres però sí altres quercínies com l’alzina.
- El ràpid creixement de la surera empeltada produeix suro de més uniformitat estructural.
- És una tècnica útil per a la conservació de recursos genètics: possibilitat de clonar individus que es troben en poblacions amenaçades, amb dificultats de reproducció sexual o en risc d’extinció, amb la finalitat d’iniciar-ne la conservació, tant in situ com ex situ.
- Si utilitzem alzines inoculades de Tuber melanosporum i sobre aquestes empeltem surera podríem obtenir suro i tòfones d’un mateix arbre.
- Obtenir els beneficis de determinats patrons, com per exemple resistència o tolerància a l’assecament de la surera. Sembla que el roure valencià, Quercus faginea Lam., és tolerant a l’assecament de la surera. Si es confirma aquest fet, es podria empeltar tant surera com alzina sobre roure valencià com a estratègia enfront de l’assecament de les quercínies.

Empeltar és l’art d'ajuntar entre si dues porcions de teixit vegetal viu de tal manera que creixquen i es desenvolupen com una sola planta. Qualsevol tècnica que aconseguisca aquesta finalitat pot considerar-se com un mètode d’empelt.

Esdeveniments succeïts durant la cicatrització de la unió entre teixits empeltats:
1. El teixit acabat de tallar de la varietat, amb capacitat meristemàtica, es col·loca en contacte íntim amb el teixit acabat de tallar del patró, de manera que les dues regions cambials romanguen en contacte íntim. Les condicions de temperatura i humitat han d’estimular l’activitat de creixement en les cèl·lules en contacte.
2. Les capes externes de cèl·lules de la regió cambial de la varietat i del patró produeixen cèl·lules de parènquima que s’entremesclen i entrellacen formant el callus d’unió.
3. Algunes cèl·lules del callus de nova formació es diferencien en cèl·lules cambials.
4. Les noves cèl·lules cambials produeixen nou teixit vascular, xilema cap al interior i floema cap al exterior, establint així la connexió vascular entre varietat i patró.

Durant la realització del treball s’han realitzat més de 200 empelts en diferents èpoques de l’any durant 3 anys consecutius (2007, 2008 i 2009) i en diferents condicions ecològiques (hivernacle i exterior), i s’han obtingut més de 40 plantes empeltades moltes de les quals ja estan plantades a la Serra d’Espadà i altres esperen la plantació a la Serra Calderona.

Conclussions principals:
- El patró que millors resultats ofereix és el provinent de glans d’alzina sembrades i empeltades entre els 10 i 16 mesos d’edat
- La millor època per a la realització dels empelts en exterior és març
- La tècnica d’empelt que ofereix millors resultats és l’empelt de pua embossat amb una o dues fulles.
- El material a empeltar ha d’estar rejovenit i vigorós

Reportatge gràfic:
Detall d’empelt de pua de fenedura plena simple embossat i amb una fulla.
Detall d’empelt de pua de cadira amb fulles.
Empelt lateral subcortical de vareta semiendurida unflant la gemma.
Detall de la zona d’unió de la surera amb l’alzina en un empelt de pua en cadira.
Planta sencera d’empelt de gemma de xip.
Detall de l’empelt de pua en cadira.
Detall d’empelt de material semiendurit d’estaca lateral subcortical sense fulles i amb patró tallat.

J.E.Peris.

dimecres, 19 maig de 2010

Les murteres veciades del camí de Coanegre

Uns bons bigalots

N'Alexandre d'Alaró, un bon amic, m'envià aquests retratos d'unes murteres Santamarieres d'una gruixa inusual.
Amb el seu permís les comparteixo.

N'heu vist cap de tan gruixada?



Gràcies Tiquetet!
Rafel Mas Bloquet, Búger 19 de maig de 2010

dimarts, 18 maig de 2010

Tala massiva d’arbres a Mollet

IxM acusa “d’arbicidi” l’ajuntament per la
tala massiva de centenars d’arbres a Mollet


Independents per Mollet (IxM) ha qualificat de “nou atemptat contra el patrimoni natural de la ciutat”, l’actuació endegada per l’Ajuntament que pretén talar prop de 300 plataners, plantats fa més de vint anys en el marc d’un acord urbanístic entre l’INCASOL i el mateix consistori, al barri de Can Borrell.
La formació independent ha recordat que a més aquesta tala massiva, que afecta sobretot l’arbrat viari dels carrers Gallecs, Francesc Layret, l’avinguda Caldes i Jaume Coll del barri de Can Borrell, aquesta actuació “afectarà uns 400 arbres més que seran sotmesos a podes, el que suposa gairebé un 90% del total de l’arbrat plantat durant l’urbanització d’aquest sector”.
Adrià Viñas, membre de la direcció d’Independents per Mollet (IxM) ha denunciat “la precipitació amb la que actua l’Ajuntament actua quan es tracta de la gestió de l’arbrat viari de la ciutat, abans d’explorar altres solucions” i ha assenyalat que en aquest cas, “el responsables municipals han demostrat tenir més ganes de gastar ràpidament els diners dels Fons Estatals que de procedir d’una manera raonada i planificada en la gestió d’un bé comú com són els arbres”.
Viñas ha denunciat que en el que va de mandat l’Equip de Govern “ha acabat serra en mà amb la vida de prop d’un miler d’arbres molletans” i ha assenyalat que “ser arbre en aquesta ciutat és tot un perill, perquè Mollet sembla haver-se convertit en la “capital catalana de la serra mecànica”.
El portaveu independent ha recordat que les raons esgrimides pel Govern municipal, de millorar l’aspecte i la seguretat dels carrers, o evitar efectes al·lergògens d’aquests centenars d’arbres, “serien respectables si es tractés d’una actuació progressiva en el temps, que prioritzés els exemplars que causen problemes de seguretat viària, els morts, els estèticament irrecuperables, debilitats, o en procés avançat d’envelliment, etc”, però la veritat és que el motiu real d’aquesta actuació brutal i massiva “és la incapacitat de l’Ajuntament per a garantir una neteja correcta dels carrers de Can Borrell sobretot en èpoques de caiguda intensiva de fulles”.
Independents per Mollet (IxM) ha lamentat que pel govern municipal, “aquests altres “ciutadans” de Mollet, no siguin considerats éssers vius, sinó simples elements decoratius” i ha recordat que “el fet que es plantin nous exemplars, no pot justificar ni compensar aquesta pràctica, perquè aquests arbres formaven part ja del paisatge tradicional d’aquests carrers i la seva tala suposarà una pèrdua important pel patrimoni natural de la ciutat i de les generacions futures”.

Als arbres només els queda el tronc

Arbres mutilats

A la ciutat de València, fa uns dies que han estat podant arbres. Molts d'aquests, com l'anomenat "Cinamomo" (també conegut com Amelia o Arbre sant) estaven plens de fulles i lluïen uns ramellets de flors menudes d'un rosat suau i de perfum intens. La ciutat resultava més amable amb aquests éssers vius que la protegeixen de contaminacions diverses i l'ornen. Però ja no, no en tots els llocs. En la plaça del Mercat per exemple, la poda, tot i que en molts casos era innecessària, ha sigut discreta. Però hi ha carrers com el d'Erudito Orellana que als arbres només els queda el tronc i unes rametes petites. Aquest carrer, els estius passats era un túnel verd, que resultava fresc i agradós. Jo, l'onze de novembre de 2008 li vaig dedicar una columna en aquesta mateixa pàgina. Era com un petit homenatge, que no sé si podré tornar a fer l'estiu que ve perquè possiblement els arbres no es poblaran com abans. Això si no se'n moren alguns perquè la tala feta és una autèntica mutilació. Des de l'Ajuntament de València diuen que la poda es fa durant tot l'any. Però de tots és sabut que les podes s'han de fer a l'hivern, quan la planta té menys activitat i els agents patògens que pogueren atacar-la romanen passius. Ara, a la primavera, els patògens cobren nova vida i les ferides deixades en els arbres per la tala, són portes d'entrada per als esmentats agents. M'ho han explicat amics relacionats amb el món de la botànica. Diuen que és tan elemental el tema de la poda que no s'expliquen com és que els tècnics de l'ajuntament aproven que es faça tan malament. Des de l'ajuntament argumenten que els veïns demanen les podes-mutilació, que els destorben els arbres. Però, l'ajuntament ¿ha explicat alguna vegada al veïnat els enormes beneficis en la salut de les persones i en el medi ambient, dels arbres ciutadans sans?
Jo tinc un "cinamomo" a tocar del balcó de ma casa. És un bon amic. A l'hivern deixa que hi entre el sol perquè no té fulles, només manté sobre les rames les seues boletes arraïmades. A la primavera i l'estiu, ja poblat, em produeix un poc de foscor dins de casa. A canvi m'omple la finestra de verd i em mostra els penjolls rosats de les floretes, que em perfumen. M'agrada tindre'l a prop i compartir-lo amb els ocells que el visiten.
Carme Miquel
· Article publicat a Levante Emv el 18.05.2010

dissabte, 15 maig de 2010

Que no financiin més plantacions de palma oliera


Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva,

Fent-me eco de les creixents crítiques relatives a la insostenibilitat de les plantacions de palma oliera, el Banc Mundial va prendre la decisió de congelar el finançament al sector palmicultor i ordenà una auditoria al Ombudsman de la seva Corporació Financera Internacional (IFC). Abans de continuar amb el finançament de projectes de palma, el BM ha iniciat una ronda de consultes amb parts implicades. El 17 i 18 de maig de 2010 tindrà lloc una reunió a Costa Rica com a part de l’elaboració de l’estratègia del BM amb respecte a la producció d’oli de palma.

Però a tot el món, organitzacions camperoles i de pobles indígenes, moviments socials i grups de la societat civil estan àmpliament d’acord en què les plantacions d’oli de palma no són ni seran mai sostenibles. Allò que realment es necessita és aturar JA l’expansió dels monocultius de palma oliera. Per això, per favor, donin suport amb la seva signatura una carta per a demanar al Banc Mundial que NO financin més plantacions de palma!!!

Entri a http://www.salvalaselva.org

on trobarà un model de carta per a signar

També es troba en el mateix link un model de carta en suport del poble Misak de Colòmbia, amenaçats de mort per paramilitars. No deixin de signar.

Ajudi’ns a difondre aquest missatge.

Moltes gràcies i rebin una afectuosa salutació.

Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva

http://www.salvalaselva.org
Email: guadalupe@regenwald.org

Posa un banner de Salva la Selva a la teva web o blog: http://www.salvalaselva.org/banner.php
Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/salvalaselva

La riquesa ambiental dels boscos madurs

Es publica ‘Boscos madurs. Riquesa ambiental'

Amb l'objectiu de divulgar els valors ecològics i culturals dels boscos madurs de les comarques gironines, l'Àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona acaba de publicar Boscos madurs. Riquesa ambiental, amb la col·laboració de la Fundació Caixa Girona. La publicació, en forma d'opuscle, explica què és un bosc madur i quina és la seva importància i les seves funcions, en mostra la fauna associada, i n'apunta algunes amenaces. La publicació també reserva un espai al final per a un mapa sobre la situació de les reserves forestals de les comarques gironines afavoridores dels boscos madurs. Boscos madurs. Riquesa ambiental forma part del Programa Selvans de protecció i conservació de boscos vells i singulars, que ha portat la Diputació a signar fins a febrer d'enguany 54 convenis destinats a protegir fins a 563 hectàrees de finques.

· Quadern divulgatiu: Boscos madurs, riquesa ambiental : [Arxiu Pdf 4.3 Mb]

Protegeixen 563 hectàrees de boscos antics pel gran valor natural que tenen
La Diputació de Girona ha firmat 54 convenis amb propietaris i ajuntaments per compensar-los les pèrdues econòmiques

Mapa de les comarques gironines amb la situació dels boscos madurs que formen part de la xarxa que ha creat la Diputació

La creació de la xarxa de reserves forestals de boscos madurs, per part de la Diputació de Girona, ha rebut un important impuls en els últims dos anys. Després que es va començar amb dues finques al Montseny el 2005 i el 2006, ara per ara ja s'han signat 54 convenis que permetran protegir finques que ocupen 563 hectàrees. Els convenis amb els propietaris dels boscos – tant públics com privats– tenen com a principal característica que estableixen una compensació econòmica perquè durant 25 anys no hi hagi cap tipus d'aprofitament forestal. Els boscos madurs es consideren uns dels hàbitats amb més interès natural, perquè són d'arbres centenaris. Això ha donat lloc a un ecosistema propi molt ric que s'ha anat desenvolupant sense que hi hagi influït la mà de l'home.
Tot i que la gestió forestal travessa un moment crític, la tradicional explotació dels boscos ha fet que sigui difícil trobar rodals que compleixin les característiques de bosc madur. Per això la protecció dels pocs que queden ha centrat una de les línies més importants de l'àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació, a través del programa Selvans i amb la col·laboració de la Fundació Caixa Girona. Aquests boscos es consideren d'alta qualitat, amb una estructura equilibrada amb arbres de grans diàmetres, arbres vells i arbres morts. Això permet abrigar una àmplia biodiversitat, amb un ecosistema propi que inclou tot tipus de líquens, fongs, plantes, vertebrats i invertebrats, lligats a l'evolució del bosc. En aquest sentit, la presència de fusta morta és vital, perquè dóna refugi a moltes espècies d'invertebrats i permet la proliferació de fongs i el desenvolupament d'una cadena tròfica diferent de la que hi ha a la resta de boscos. Tot plegat també ho aprofiten ocells protegits, com ara el mussol pirinenc, el picot i les ratapinyades, que utilitzen les cavitats de la fusta com a nius. De fet, boscos d'aquesta mena han permès descobrir espècies d'escarabat o de ratapinyada que es consideraven extingides al país.

Diversitat d'hàbitats
La protecció de boscos madurs és habitual sobretot al centre i el nord d'Europa. En tot cas, a les comarques gironines s'ha intentat desenvolupar un mosaic que representi els diversos tipus de bosc –pi nedes de pi roig i negre, rouredes, alzinars i fagedes–, i en diverses parts més del territori. Els rodals de més qualitat, però, s'han identificat sobretot a la Cerdanya, el Ripollès i l'Alta Garrotxa, en zones habitualment inaccessibles. També n'hi ha que d'aquí a pocs anys entraran en estat de maduresa, i en algun cas també s'ha decidit protegir-los per garantir-ne l'evolució i perquè són un bosc o espai natural únic a la zona.
Un dels punts innovadors és la compensació econòmica que es dóna al propietari –tant si és públic com privat–, amb un pagament del valor de mercat que té la fusta del bosc. Això garanteix que durant 25 anys no s'hi podrà fer cap explotació. El diputat Josep Maria Rufí ha destacat l'impuls que ha rebut aquesta iniciativa, si bé la falta de recursos econòmics obligarà ara a ser molt més selectius amb els rodals elegits: «Però molta feina ja està feta, i ara del que es tracta és de desenvolupar-la», ha dit.

Els municipis
Reserves de propietat municipal
Campdevànol: 9,25 hectàrees (faig, pi roig i d'altres)
Campelles: 12,5 ha (avet)
Gombrèn: 6,55 ha (faig i pi roig)
Ogassa: 3,1 ha (faig, pi negre i pi roig)
Pardines: 14 ha (pi negre)
Planoles: 3,9 ha (pi roig)
Queralbs: 11,1 ha (pi negre)
Ribes de Freser: 12,9 ha (pi negre i pi roig)
Ripoll: 4,64 ha (faig)
Sant Joan de les Abadesses: 2,81 ha (faig)
Sant Pau de Segúries: 5,16 ha (faig i caducifolis)
Torroella de Montgrí: 55,5 ha (pi blanc)
Toses: 16,48 ha (pi negre)
La Vall d'en Bas: 6,13 ha (mixt de caducifolis i pi roig)
Vallfogona de Ripollès: 6,59 ha (faig i pi roig)
Alp: 9,8 ha (avetosa amb pi roig)
Fontanals de Cerdanya: 12,02 ha (pi negre)
Meranges: 20,5 ha (pi negre)
Puigcerdà: 33 ha (pi negre)
Urús: 36,6 ha (pi negre)
Reserves de propietat privada
Ripoll: 8,7 ha (faig)
Camprodon: 29 ha (roureda)
Espolla: 27 ha (auroneda)
Mieres: 19 ha (alzina i fageda)
Albanyà: 179 ha (roure)
Les Planes d'Hostoles: 11 ha (fageda)
Santa Pau: 2,54 (faig)
Sant Miquel de Campmajor: 7 ha (caducifolis)
Montagut i Oix: 32 ha (alzinar-frondoses)
Sales de Llierca: 17 ha (bosc mixt)
Sant Hilari Sacalm: 4,8 ha (freixeneda i castanyeda)
Arbúcies: 5 ha (fageda)
Riells i Viabrea: 8 ha (alzinar i roureda de fulla gran)
Montagut i Oix: 5,3 ha (alzinar i caducifoli amb bosc de ribera)
Sales de Llierca: 6 ha (alzinar)
Camprodon: 6 ha (roureda de fulla gran)
La Jonquera: 10,3 ha (bosc mix d'alzina, roure, auró negre, faig i ribera)
Camprodon: 8 ha (roureda de martinenc)
Albanyà: 8,7 ha (fageda)

Diversitat d'usos
Amb la creació d'aquesta xarxa de reserves, la Diputació vol complir diversos objectius alhora, segons ha reconegut el diputat Josep Maria Rufí. D'una banda, hi ha un clar interès científic, ja que serviran per estudiar l'evolució natural d'aquests boscos a les comarques gironines, i veure com es desenvolupen les diverses espècies de flora i fauna específiques d'aquests àmbits. També hi ha un interès divulgatiu, ja que amb la xarxa es pretén conscienciar i donar a conèixer les virtuts del bosc, per exemple a les escoles. De fet, la divulgació ambiental és una de les línies específiques de l'àrea de medi ambient de la Diputació. I finalment també hi ha l'interès turístic, ja que alguns dels boscos es volen potenciar com a reclam del creixent turisme ambiental i rural, per oferir més alternatives per al sector, sobretot en les zones de muntanya.

El cas del Montseny
La protecció dels boscos madurs per part de la Diputació va començar al Montseny, en l'àmbit selvatà del parc natural, on es van firmar els primers convenis el 2005 i el 2006. Des d'aleshores s'ha anat fent un seguiment de l'evolució dels boscos, i s'han començat estudis per analitzar-ne la riquesa de flora i fauna i la seva evolució. Destaquen els estudis de producció de virosta, de creixement i competència entre els arbres que configuren el bosc, i els de determinades espècies de flora, coleòpters xilòfags, ocells i ratapinyades que poden actuar com a bioindicadores de la qualitat ambiental de l'espai. Encara no hi ha conclusions, ja que l'evolució lenta del bosc fa que es consideri que encara falten bastants anys perquè es pugui començar a obtenir resultats significatius, així com fer les directrius bàsiques de gestió.

El cas de l'Alt Pirineu
La primera zona de Catalunya que va començar a desenvolupar una xarxa de reserves de boscos madurs va ser l'Alt Pirineu, on a través d'un projecte Life i de patrocini d'entitats van començar el 1998 a gestionar expressament aquests boscos. La creació posterior del Parc Natural de l'Alt Pirineu i el fet que gairebé totes les reserves siguin de propietat municipal no van fer necessària la firma de convenis de compensació, ja que els ajuntaments ja reben les ajudes del parc natural. Marc Garriga, tècnic del parc, ha explicat que tenen unes 20 reserves que ocupen unes 120 hectàrees, i que el mateix pla de gestió del parc ja hi prohibeix l'explotació forestal. A més, Garriga ha afirmat que «cada vegada hi ha més sensibilització, i tothom té bastant assumides les reserves». El gall fer, el mussol pirinenc i el picot són les principals espècies que se'n beneficien.
Oriol Mas
Camprodon
· Article publicat a El Punt el 14.02.2010

dimarts, 11 maig de 2010

Foravila esponerosa i una dosi de Crack-Boy

La pleisteixon pren el lloc a granots i llagosts


Feia un sol collonut, els bocins de terra llaurada s’alternaven amb guarets més be forçats per la pèrdua del seu cuidador. Una sèquia amb granots i gallinetes d’aigua, rossinyols i rossinyols bords cantant a les totes, i un canyar. Una caseta d’eines abandonada i una extensa bardissa, un pinaret i els camps llaurats on cridaven els sebel·lins. El camp era un mar de colors: espasetes liles, olivardes grogues d’olor fortíssima, moixos grocs, blancs i virats, alls de bruixa morats, vermelles roelles, calcides amb coentes espines...sobre aquestes darreres escarabats peluts menjant pol·len i aparellant-se. Al pinar cantava la mèl·lera, el passaforadí, el busqueret de capell i altres rossinyols, també el pinsà. Una tirada de carxoferes negres oferia unes carxofes turgents i dolces.


En Jaume, na Maria i en Pau no s’avorrien. A dins del casetó una "pleisteixonportabol" (PSP) sostinguda per les mans d’en Pau i aquest amb els altres dos nins mirant bocabadats. L'exterior no els aportava gaire res.


Cap d’ells va parar atenció en la quantitat de flors, les nines ja no fan rams per regalar a les seves mares. Cap insecte va ser capturat, engabiat i torturat, ni llagosts ni escarabats ni caragols. Els aucells deixaren de cantar emmudits en sentir-se ignorats, cap d’ells va ser investigat, no cridaren l’atenció, cap del seus nius va ser profanat i saquejat. L’interès per enfilar-se a un arbre era inexistent. La caseta abandonada no va ser investigada ni declarada quarter general dels nins. La sèquia no va ser visitada, millor dit, va passar desapercebuda. La gallineta amb els seus polls va fer vida tranquil·la, els granots no s’hagueren de preocupar de com sortir d’un pot de vidre amb tapadora metàl·lica.


Els nins, cada vegada més urbanites no trobaren a la natura com a entreteniment. Molts dels adults naturalistes que conec han iniciat el seu coneixement de la natura esclafant caragols i escarabats, sentint el seu cre-crec, caçant llagosts i cucs de terra, agafant ous de nius, parant lloses i garbellets als aucells amb la complicitat dels seus pares, tallant flors, menjant carxofes de cards de Maria, o “panellets” de malves, xuclant brots de cugula...trescant la natura. Al cap dels anys aquests petits atemptats contra la mare natura han revertit amb coneixement i respecte cap a una cosa sagrada, que distreu i meravella només amb la seva contemplació.

Un dia al camp, desaprofitat.


Glossari:

Calcida: Galactites tomentosa
Moixos: Chrysanthemum coronarium
Olivarda: Inula viscosa
Alls de bruixa: Muscari comosum

Espaseta: Gladiolus illyricus
Card de Maria: Sylibum marianum
Cugula: Avena sterilis
Malva: Malva sylvestris, (panellets : conjunt de llavors verdes d’aquesta planta)

Sebel·lí: Burhinus oedicnemus
Mèl·lera: Turdus merula
Busqueret de capell: Sylvia atricapilla
Passaforadí: Troglodytes troglodytes
Rossinyol: Luscinia megarynchos
Rossinyol bord: Cettia cetti
Crack-Boy: Terme agafat en préstec de la cançó homònima del desaparegut grup manacorí TotsSants.


Fotos: R.Mas

Rafel Mas, Búger 10 de maig de 2010

dilluns, 10 maig de 2010

El territori, un lloc on es congria la corrupció

Dignitat per el territori i el paisatge

Per a que hi hagi corruptes són necessaris els corruptors i per a que hi hagi representants polítics corruptes hi ha d´haver gent que les vota i mitjans de propaganda i comunicació que mantenen l´engany. El territori, o més ben dit, les figures legals del territori i el seu canvis han estat una font essencial per a aquesta corrupció.
Si volem que el territori, que és el substrat d´un país i un paisatge i el principal actiu turístic que tenim, deixi d´esser un lloc on congriar la corrupció és necessari deixar les retxes clares sobre els mapes de l´ordenació del territori i és necessari eliminar del pla territorial la visió del creixement il·limitat. Els partits, que tan si les hem votat o no ens han enfangat dins aquest desprestigi de la corrupció, ja comencen els moviments per continuar amb el mateix sistema de depredació del territori.
L´escampada desproporcionada de l´asfalt de l´era de la corrupció ha deixat el territori preparat per a continuar la devastació i les normatives continuen igual, o sigui amb uns valors aproximats d´un 27,13% del territori no edificable, 6,75% edificable dins 7 quarterades, 2,04% edificable dins 4 quarterades i un 64,8% edificable amb 2 quarterades. Si realment es vol aturar la devastació ètica i estètica d´aquest país haurem de fer una llei del sòl valenta que inclogui el compromís de la Carta Europea del Paisatge i unes conseqüents correccions més enllà de l´ortografia al PTMa.
Algunes persones que ens implicarem en la redacció del Pla Territorial de Mallorca i que amablement ens convidaren a deixar-ho, vérem clarament un insuficient nivell de protecció contra la nova construcció, manca de la incorporació de noves pautes d´ordenació, com estructures lineals de protecció compensatòries de la insensibilitat de Carreteres, dificultats per el reciclatge i la restauració i unes facilitats ben premeditades per a la confusió, derivades d´una lectura, del tot adulterada, de la idea inicial de les Àrees de Reconversió Territorial.
No estic defensant la idea de fer un nou PTMa, tan sols estic sol·licitant la revisió profunda de temes com: que els sòl que està sotmès a risc d´inundació, esllavissament o incendi sigui no edificable o amb un grau de inedificabilitat proporcionat al perill, també dins sòl urbà. Que els corredors rurals (estructures lineals de protecció agrosilvopastoral), que estan publicats a la revista d´urbanisme del Col·legi Oficial d´Arquitectes de Catalunya, tenguin un tractament semblant al d´ARIP o de sol rústic -bosc, o que sigui edificable agrícola sobre parcel·les prou grosses com per a que pugi viure una unitat familiar, és a dir, bastant més de dues quarterades. Que les Àrees d´Interès Agrari quedin ben definides sota dues variants: com a agrari d´alta fertilitat, per a que no tornem a perdre sòl d´alta qualitat a favor de l´sprawl, com s´ha fet, per exemple, a Son Llàtzer, Son Oms, al Campus de la UIB, Marratxilandia i tota l´horta de Palma, i per altra banda com a sol extensiu d´interès agrari, o sigui pastures arbrades de garrovers, oliveres, alzines, etc. estructures en mosaic, zones embardissades, riberes de torrents rurals, etc. en general zones rurals de producció diversificada i extensiva que ofereixen serveis ambientals i estètics com a externalitats positives.
El sòl rústic comú actual, amb un aproximat 65% del territori, representa una macrourbanització a llocs molt parcel·lats, propers als pobles, mentre a altres llocs un poc més allunyats representa una potencial urbanització que es pot materialitzar en el moment que es permeti la segregació de les finques grans. Aquesta situació elimina el valor agrícola de la terra a favor del seu valor residencial i afavoreix el consum d´una terra que haurem de menester molt més del que ens pensem; mai s´havia tudat estúpidament tanta terra fèrtil com ara. El fet que al PTMa tan sols trobessin un 3% aproximat de sol amb interès agrari ja demostra que l´agricultura no es considera un sector estratègic. Aquesta macrourbanitzció del sòl rústic comú te les autopistes preparades per a desenvolupar-se de nou i caracteritza l´era de la corrupció.
Entre la crisi financera actual i la crisi de recursos que es veu venir és possible que hi hagi uns anys per a retornar a la devastació i la devastació sols servirà per a que les properes crisis siguin pitjors. Si els partits que ens han enfangat es volguessin renovar i reconvertir amb un poc de credibilitat haurien d´eliminar totes les possibilitats de continuar dins la mateixa grosseria, valorar el poc que han deixat amb una certa qualitat paisatgística i obrir-se a un pacte valent i intel·ligent per a l´agricultura estratègica, el territori, l´urbanisme i el paisatge del futur.
Antoni Martínez Taberner
Professor d´ecologia i de disseny del paisatge a la UIB

· Article publicat a Diario de Mallorca el 09.05.2010

Agricultura ecològica per una bona qualitat dels aliments

Jaume Vadell. Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA). Professor d’Edafologia i Agricultura Ecològica de la Universitat de les Illes Balears

Abans de res, quina diferència hi ha entre agricultura biològica, agricultura ecològica i agricultura biodinàmica ?

Els termes “agricultura ecològica” i “agricultura biològica” són sinònims. Fan referència a un sistema de producció que està reglamentat dins l’àmbit de la Unió Europea des de l’any 1991.
En canvi l’”agricultura biodinàmica” fa referència a un sistema de cultiu proposat en el primer terç del segle XX per Rudolf Steiner i és un sistema de producció molt escrupolós quant a l’ús de fertilitzants i fitosanitaris que, a més a més, aplica principis cosmològics, així com uns preparats característics.
L’agricultura biodinàmica es pot considerar com una variant de l’agricultura ecològica amb exigències o plantejaments addicionals als definits en el reglament.

Quin és el pes de l'agricultura ecològica a Mallorca?

La situació a Mallorca és similar a la que presenta a Espanya. En torn al 5% de la superfície es cultiva d’acord als seus principis. Els cultius extensius, ametlles, garroves, cultius herbacis i vinya, són els més representats. La producció de fruita i hortalissa és el sector més deficitari en l’actualitat.

Quants operadors estan adscrits a l’APAEMA i quin és el seu perfil ?

En aquests moments estan inscrits a l’associació 90 socis, essent operadors (productors i elaboradors) inscrits en el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica. En general es tracta de persones sensibilitzades en la producció d’aliments de qualitat i en la conservació del medi ambient.

A l'agricultura ecològica, quins mètodes s’utilitzen per lluitar contra les plagues i malalties, i quins fems es fan servir?

L’agricultura ecològica fa servir productes fitosanitaris de baix impacte, que no afecten la salut dels consumidors i són respectuosos amb el medi ambient. El sofre, els insecticides biològics o les feromones en són alguns exemples.
Quant a l’ús de fertilitzants no estan permesos els produïts mitjançant síntesi química con és el cas dels fertilitzants minerals nitrogenats.
Els fertilitzants orgànics són molt emprats, no estant permesos els que potencialment puguin causar una contaminació sobre el sòl com és el cas dels fangs de depuradora.

Potser no hi ha una consciència clara de la importància de l'ecològic per al futur...

L’agricultura ecològica és un sistema de producció agrària que està en concordança amb la sensibilització creixent en la preservació de l’entorn i en una alimentació de qualitat. Es pot considerar com una agricultura moderna on es dona prioritat a la qualitat dels aliments i la conservació del medi ambient.

Els experts assenyalen que l’agricultura ecològica pot estalviar fins a un 40% de combustible primari, ajuda al canvi climàtic, els aliments són més nutritius i saborosos..., però no es troben tan fàcilment a les botigues. A què es deu el seu baix consum? Al preu? Al fet que hi ha empreses que cerquen altres mercats per abaratir costos?

Els avantatges sobre el medi ambient són indiscutibles però això no suposa cap avantatge en el mercat; just els consumidors amb un alt grau de sensibilització ho valoraran.
Quant a les qualitats nutritives i organolèptiques els consumidors en fan una valoració positiva però moltes vegades es desisteix per la dificultat d’accedir a aquests productes.
En aquests moments els principals reptes del sector ecològic són augmentar l’oferta de producte fresc, especialment fruita i hortalissa, i augmentar la presència en els comerços, així com activar vies de comercialització més directes entre el pagès i el consumidor per reduir les despeses de distribució que s’han convertit en la part més grossa del pressupost d’un aliment.

No troba que l'ensenyament agroecològic a les escoles seria una eina per fomentar el respecte, el creixement pausat i harmoniós dels productes de l'hort, davant una societat precipitada i que accelera tots els processos agrícoles ?

El pas a una societat bàsicament urbana ha generat una desconnexió amb el món rural i l’agricultura és una activitat poc coneguda per a les generacions joves. En aquest sentit l’escola pot desenvolupar un paper important per apropar els infants a l’agricultura i al medi natural en general.
Els horts escolars constitueixen un excel·lent recurs per percebre l’evolució dels cicles naturals. A més a més, les activitats agrícoles, ja sigui cuidar un hort o un jardí, constitueixen una bona via d’evasió que s’adapta a totes les edats, nivells intel·lectuals i culturals.

diumenge, 9 maig de 2010

Crit de figuera, Crit d'ametler, el Crit

La desesperació

Figuera, Vilafranca de Bonany

Ametler, Muro

El crit, Edvard Munch

Rafel Mas, Búger 9 de maig de 2010

dijous, 6 maig de 2010

El poble Misak i els paramilitars


Les autoritats del Poble MISAK de Colòmbia amenaçades per grups paramilitars

L' Alianza Biodiversidad fa una crida a totes les persones i organitzacions compromeses amb la vida per frenar aquesta nova envestida contra el Poble MISAK de Colòmbia.

Compartim amb les seves mateixes paraules, no n'hi caben d'altres, la denúncia feta per les Autoritats Ancestrals del Poble MISAK:

“Dins l'enorme llista d'accions perpetrades per el govern i grups armats contra els diferents pobles originaris i les organitzacions de drets humans, avui ens correspon contar al país i al món que el passat dimarts 27 d'abril de 2010, va arribar al correu electrònic oficial de l'Autoritat Ancestral del Poble Misak a Silvia -Cauca- Colòmbia i a varis líders un pamflet amb el logo de les AUC que ens amenaça, exigint-nos deixar a un costat les nostres lluites en contra del govern:

…comminar a a líders indígenes que deixin de costat el discurs i fets arcaics a favor dels drets indígenes i ideologies atacant les bones i nobles intencions de l'alt govern a favor de la pau...”

i declarant objectiu militar a 2 Governadors ancestrals del Poble Misak, 11 mamas, 19 taitas i 4 comunicadors Misak, qui a l'actualitat lideren processos importants de reexistència a nivell comunitari, i ens adverteixen que hem de:

“... suspendre d'immediat les declaracions internes i externes que estan compromeses a l'aixecament de processos de lluita... no ens fem responsables d'allò que els pugui passar als líders del poble guambiano...”

Aquesta amenaça reflecteix la crítica realitat del país on el govern sempre ha fet cas omís d'aquestes accions i no es pronuncia o pren mesures per a protegir la vida i la seva integritat, convertint-se en còmplice per acció i omissió, ubicant-se en contra dels drets consagrats a la Constitució Nacional.

Les amenaces emeses per els paramilitars són amenaces de mort. Entre els amenaçats es troben Don Lorenzo Muelas, qui va ser membre de l'Assamblea Constituient i Senador de la República de Colòmbia. Don Lorenzo s'ha destacat nacional i internacionalment per la seva lluita en defensa dels pobles indígenes, la seva cultura, els seus sabers i els seus territoris. La dignitat de Don Lorenzo, la seva valentia, probitat i tenacitat han estat exemple i inspiració per a molts de lluitadors.

Per això els demanam remetin una carta en forma URGENT a les autoritats del Govern de Colòmbia expressant rebuig, indignació i preocupació. A continuació adjuntam el nostre suggeriment, però poden modificar-la segons creguin necessari.

Carta model

Señor Presidente
Autoridades del Gobierno de Colombia:

Nos dirigimos a ustedes para expresarles nuestra consternación e indignación ante las amenazas recibidas por las autoridades del Pueblo MISAK por parte de grupos paramilitares que operan impunemente en su territorio.

Frente a estos gravísimos acontecimientos queremos expresarles que:

Conminamos a Ud. y a todas las autoridades de su Gobierno a que garanticen la integridad de la vida y el ejercicio pleno de los derechos de todos los dirigentes y autoridades amenazadas, así como del pueblo Misak en su conjunto.

Creemos imprescindible que se investigue exhaustivamente los hechos para determinar y condenar a sus responsables.

Lo llamamos a hacer efectivas sus promesas de paz e impedir el accionar criminal e impune de las fuerzas paramilitares, tomando medidas efectivas para su desmantelamiento y la persecución de sus crímenes, verdadera vergüenza para nuestro continente sudamericano.

Respaldamos plenamente el accionar de las autoridades del pueblo MISAK por quienes tenemos un profundo respeto y a quienes hemos visto por años honrar a sus ancestros y a todo el pueblo colombiano.

Le comunicamos que apelaremos a instancias internacionales y a nuestras autoridades nacionales, parlamentarios y líderes de opinión para que se movilicen en contra de los crímenes paramilitares y por la defensa de la vida y dignidad del Pueblo MIsak y sus dirigentes amenazados, llamándolos a aplicar sanciones si su gobierno no cumple con el deber de protegerlos

Esperamos una pronta respuesta y un rápido accionar que garantice que no ocurra una nueva violación a los Derechos Humanos.

Atentamente

Signatura
Organització

Per favor dirigiu aquesta carta a:
ppdh@presidencia.gov.co (DDHH de la Presidencia)
mininterior@mij.gov.co
gabriel.silva@mindefensa.gov.co
elena.ambrisi@mindefensa.gov.co (DDHH Mindefensa)
pedro.posada@mij.gov.co (Director de asuntos étnicos)
asuntosetnicos@procuraduria.gov.co
bogota@defensoria.gov.co
cauca@defensoria.gov.co

Amb còpia a:

Santiago A. Cantón, Secretario Ejecutivo de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos: cidhoea@oas.org

María Isabel Rivero, Directora de la Oficina de Prensa y Difusión, mrivero@oas.org

Navanethem Pillay, Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, tb-petitions@ohchr.org

Acción por la Biodiversidad, info@biodiversidadla.org


Per a més informació:

Biodiversidad en Amèrica Latina


Els arbres de Figueres

Festa de l’arbre
Presentació del llibre “Els arbres de Figueres”

Demà divendres dia 7 de maig es celebrarà a Figueres (Alt Empordà) la Festa de l’arbre.
Durant tot el matí al Parc Bosc es farà una plantada d’arbres a càrrec de les escoles de Figueres i tallers educatius sobre la vegetació de la zona verda més gran de la ciutat. I durant tot el dia, a la Plaça de l’Ajuntament, 1ª Fira de la Flor.

A les 13.15 h del migdia, a l’Envelat de la Rambla de Figueres, presentació del llibre “Els arbres de Figueres”, de Cristina Viñas i Josep Viñas. Hi haurà l'actuació musical del cantant figuerenc Joanjo Bosk i un pica pica per tal d’amenitzar l'acte. Tothom hi està convidat.

dimecres, 5 maig de 2010

Per un recull de relats breus d’arbres

Convocatòria per a l’edició d’un recull de relats breus
amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Arbres del Delta de l'Ebre. Foto de joseptorta

Tema: Arbres ebrencs

Textos amb un arbre ebrenc com a protagonista, preferentment arbres monumentals o llegendaris, però també d’altres existents en la realitat o en la imaginació de la llibertat creativa de cada autor i en qualsevol estil literari: conte, poesia, teatre...
Extensió màxima: 1000 paraules.
Termini: 6 de juny de 2010 (els textos seleccionats es presentaran a la Fira del llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre)
Enviar els textos a: info@serretllibres.com
Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya.
Edició a cura de March editor i Llibreria Serret, amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya.

Olivera a la Farga de l'Arion, Ulldecona. Foto de El senyor dels Bertins

El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb el recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 es va fer un pas endavant amb la publicació d’un recull de textos organitzada expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual versava aquella edició, el paisatge ebrenc i publicats sota el títol: El riu que parla, a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. En la trobada del 2009 es va repetir l’experiència, aquesta vegada amb un recull de relats dedicats a personatges ebrencs que va ser publicat pels responsables de l’edició anterior. A més, durant els actes de la Trobada s’ha anat ampliant el protagonisme donat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull per part dels mateixos autors i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions.

Alzina de la Matarranya. Foto de Maestrex

Objectius del recull de relats i de la seua publicació en format llibre :
- Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la.
- Ajudar a l’edició i difusió de textos sobre el patrimoni ebrenc i d’autors vinculats al territori.
- Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori
- Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.

Arbre i boira a la ribera. Foto de joseptorta

Dades dels responsables de l’edició
Editors: Serretblog i March editor
Col·laboradors: Associació Cultural del Matarranya
Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:
· Aeditors
· Llibreria Serret: Ocatvio Serret
· Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja
· Representants de la població acollidora de la Trobada
· Col·laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada

Barraca, arbre i canal. Foto de j.sera

Forma de distribució:
- March editor
- Llibreria Serret i punts de venda col·laboradors arreu de Catalunya
- Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet)
- Xarxa de llibreries col·laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa)
- Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.

Barraca i figuera al Delta de l’Ebre. Foto de Seracat

La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya dels actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre), la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià)... Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important.
L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars que es solen vendre.

Arbre i barraca del Delta de l’Ebre. Foto de j.sera

· Més informació : (Pdf, 29.76 KB)