dijous, 29 abril de 2010

Els remences del S.XXI

Aquests dies de l’apagada elèctrica els pagesos semblaven remences de l’edat mitjana.
Fonien neu per abeurar els animals,el menjar el donaven a paletades i alguns d’ells van estar aïllats en els seus masos com temps ençà.
De vegades la pagesia catalana es veu com un destorb pel pas d’ infraestructures o un entrebanc pels creixements urbanístics. Però no podem oblidar que la gran majoria dels nostres pobles gironins,son nuclis agrícoles que provenen d’una època d’esplendor rural. Durant el S. XIII, a Catalunya predominaven els masos aïllats i es conreava qualsevol terreny, ja que la producció agrícola era molt important. Davant aquesta situació, nobles i eclesiàstics van invertir en crear més masos,i van dividir les propietats per crear minifundis, una nova estructura productiva que necessitava de més masovers. Però tota especulació té la seva fi. La pesta negre del S. XIV va provocar una esbandida rural cap a la ciutat. Això comportà que els nobles perdessin ingressos i per tant van augmentar la pressió sobre els pagesos. Els pagesos van començar a ocupar els masos abandonats fent més fort el seu poder i fent front d’aquesta manera als senyors feudals.
A partir d’aquí va sorgir el moviment antiremença per part de la classe burgesa, que permetia expropiar les propietats abandonades. A més afirmaven que els pagesos no tenien dret a la llibertat i que havien de continuar vivint com sempre havien fet,lligats a la terra. En aquells moments de penúries, la noblesa va instaurar els Mals usos, un sistema per millorar la seva recaptació a costa dels remences. Uns mals usos que penalitzaven els pagesos per abandonar la terra. N’hi havia molts,la Cugucia permetia al Senyor cobrar tots els bens si la dona del pagès feia adulteri. L’ Àrsia permetia cobrar el feudal si al pagès se li cremaven les terres. També hi havia el privilegi del corral que permetia al Senyor emportar-se el bestiar del corral quan ell desitgés.
Bé això era abans,però hi ara?
L’altre dia llegia una enquesta on afirmava que els pagesos es queixen molt, i realment vista la història,ningú dubte que les han passat de tots colors. Potser algun motiu deuen tenir. I és que algú es pensa que tot això està abolit. Els senyors feudals no us recorden alguna gran superfície? No son mals usos que els productes agraris es venguin sota cost? No hi ha un moviment antiremença que fa que a Lleida hagin enderrocat ja una granja? Sabeu que a Girona en tenim tres de pendents? Que potser els ramaders sense sostre han de ser el futur de la nostre pagesia?
Es parla de la memòria històrica de la guerra civil i no fa ni 100 anys. Hi ha algú que lluiti per la memòria històrica rural? Han passat més de 800 anys i sembla ser que encara no hem solucionat alguns dels errors del nostre passat.

Jack Massachs
JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA · Ronda Ferran Puig, 18 2n. · 17001 GIRONA
Tel. 972 20 88 81 · c/e: girona@jarc.cat www.jarc.cat

dimarts, 27 abril de 2010

Serra de Tramuntana de Mallorca, un patrimoni en perill












El meu desert


No se per on començar perquè en tenc massa opcions. Puc fer una simple crònica d'una excursió clàssica a Mallorca, el Puig de Maçanella per exemple. Puc parlar dels reptes que hom enfronta en travessar la Serra. Potser dir que estic ansiós de mostrar les fotos realitzades, no a qui coneix molt bé aquests cimals de les nostres muntanyes: naturalistes, fotògrafs, atletes, excursionistes.... no, sinó per a qui no li passa pel cap fugir i caminar per aquests pedregars gairebé inhòspits, però alhora, els paisatges més bells de la Mediterrània. També podria iniciar l'escrit amb una referència a la proposta de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, a la doblerada que s'han gastat en publicitat, en l'abandonament dels marges i marjades, dels oliverars, de les fonts, de les síquies... Abandonament del que he estat actor i testimoni. Actor perquè amb altres treballadors, eixermàrem, tallarem, arrabassarem, podàrem, cremarem... càrritx, argelagues, pins, oliveres alzines... per tornar a recuperar comes i marjades que, amb la feina feta, eren bones de mantenir. Vull dir que la nova vegetació silvestre invasora de l'olivar era bona de controlar, que les oliveres, una vegada coronades, fetes les tanyades els anys següents i establertes les partides, estaven vestides i preparades per donar les millors olives del món. No, és més fàcil encarregar, amb els nostres doblers, a una agència publicitària milers de cartells de la proposta de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. Per no parlar de l'enorme indignació que me puja a la cara en pensar que treballadors ben coneixedors d'aquestes feines de muntanya han hagut d'anar a l'atur o a cercar altres feines perquè els doblers que s'havien d'emprar per pagar-los els seu ben guanyat sou ha anat a parar a les butxaques de partits i polítics que tots coneixem.

I tanmateix, les cabres segueixen fent molt de mal als alzinars i a aquesta vegetació relicte, empenyalada, confinada a indrets escassos, inaccessibles però al barram de les cabres. Els alzinars no tenen sotabosc, ni tan sols alzines joves, ja no parlem d'arbres o plantes de llavor. La declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat posarà remei a aquestes amenaces mortals per a la Serra de Tramuntana? No n'hi ha prou amb la protecció que li ja li hem atorgada en forma de diferents figures d'Espais Natural Protegit: Monument Natural, Reserva Natural, Paratge Natural, o de diferents formes de protecció urbanística: ANEI de màxima protecció, ARIP...?

Cert que la milana o el voltor negre, emblema de la Serra, s'han recuperat molt del seu perill d'extinció. Això ha estat possible gràcies a la tenacitat i a la feina de gent feinera i ben preparada i, no cal dir-ho, d'un bon pressupost. Però l'hàbitat segueix en perill. Si observau be els paratges de la Serra de Tramuntana, podreu comprovar com han crescut les urbanitzacions, com sobrevolen els helicòpters particulars o els avions militars a zones biològiques crítiques, com les cabres afecten la humitat i temperatura dels escassos i precaris boscos d'alzines, com de fàcil és trencar la terra i el paisatge amb una excavadora, com arreu hi trobareu restes de foguerons, de fems, de vessaments, d'abocadors, com de fàcil moren les alzines amb l'augment de la temperatura pel canvi climàtic... La nostra Serra de Tramuntana el que necessita de bon de veres és que se la protegeixi de manera efectiva, i qui ho fa, qui ho ha de fer? Només una dada: no són pocs els ajuntaments de Mallorca que tenen més municipals al seu poble que agents de medi ambient (agent de l'autoritat amb funcions de policia judicial en medi ambient i preparació tècnica en la matèria) hi ha a totes les Illes. Aquests funcionaris són qui realitzen la feina de camp d'observació de vigilància, necessària per diagnosticar ràpidament un problema i cercar-hi la solució.

Per molt lloable que sigui la voluntat del Govern i de molta gent d'assolir la figura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, no lleva que aquesta campanya i aquesta figura no serveix de res si no hi ha un reconeixement de la necessitat i una vertadera capacitat d'acció permanent de protegir la Serra de Tramuntana... fora dels despatxos.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
26 d'abril de 2010.











Fotos JV26abr10

diumenge, 25 abril de 2010

L'Hanami de Masquefa

Una bonica jornada, digna de tornar-la a fer

El passat diumenge dia 18 d’abril es va celebrar l’Hanami a Masquefa. Fins a l’hora de la trobada estava plovent i es va estar a punt de suspendre l’acte, però a l’hora anunciada la pluja va parar i es va decidir tirar-ho endavant. Tot i que aquest temps plujós va espantar a molts i va fer minvar força considerablement l’assistència.
A l'hort dels cirerers, quan tothom ja s’havia assegut i començat a esmorzar, el Jordi Muntané va fer la presentació de l’acte i dels poetes que ens dirien els seus poemes. En una primera part recitaren els poetes que s’havien anunciat, la Marisa Olivera, Oriol Prat i Xènia Dyakonova. En una segona part ho varen fer els poetes Pere Urpí, el Jordi Muntané, que també va recitar un poema de Josep Gibernau, i la Josepa Ribera.
Al finalitzar el recital de poesia, la Remei Sistaré de L’Alzinar i Francesc Mas d’Amics arbres · Arbres amics van lliurar als poetes participants un ram de farigola florida i un lot de publicacions sobre Masquefa editades per l’Ajuntament. A continuació l’Alzinar va convidar a tots els assistents a te, pastes i galetes.
Tot va anar molt bé. Va ser una celebració molt bonica i agradable. Uns poetes excel·lents i uns bells poemes molt adients amb el sentit de la festa. L’hort dels cirerers esplèndid, el brunzir de les abelles treballadores sense parar i el paisatge que ens envoltava preciós. Una jornada digna de tornar-la a fer.

Clepsidra

Robes instants a un futur
que, gota a gota,
davalla pels nostres ulls àvids.
La vida és en l'aigua
i no dona cap hora.

La crisàlide contempla, immòbil,
el fluir del líquid.
Sap, el temps, que esdevindrà papallona?

Marisa Olivera


Els poetes

Els temps es trenquen
i els poetes escriuen:
llum sense llum.
Amb dits prims com la seda
forgen estels de ferro.

Marisa Olivera


Haiku

Al sol de invierno
resplandeces humilde,
flor de cerezo

Marisa Olivera


Metres quadrats

Em poso en un racó
i et miro com un animal
desemboscat,
quan hi ets.
A tres quarts d’ara mateix
mogut, sovint, per una piula de tristesa
improviso sota teu
una bastida de somriures.

Quan marxes
no el toco, el silenci...

Em dedico a fer lloc a dintre meu,
quan no hi ets,

per motius sobretot pràctics.

Oriol Prat


Natura

Ens faltava valor
i va créixer una palmera de silenci
entre nosaltres,
que aleshores érem tres:
jo, remugant entre les fulles;
tu, penjada
del múscul d’una branca;
i nosaltres: clavats
des del tronc fins a la soca
al patiment.

Sota terra, les arrels engrapaven
la foscúria.

Oriol Prat


Tots vau nèixer a Florianòpolis, no en dubteu!
Se us va emportar algú que sabia de màgia
i vau anar a parar a una terra diferent,
tan immensa que no té lloc per la nostàlgia.

Heu crescut, i esteu contents: li quedeu bé
a la vida, com un telèfon a l'escriptori.
Però un arbre de Florianòpolis, un xiprer,
s'infiltra de tant en tant en els vostres somnis.

Hi ha algú que us escriu una carta en aquest moment.
N'hi ha un altre, potser, que us pensa i se n'amaga.
Però aquell – o aquella – que us deixa, està fugint
a Florianòpolis, on el sol no es pon per pura mandra.

Xènia Dyakonova


Quin ofici més romàntic, el d’un falsificador de monedes! I no és pas desaparegut.

Que no ho ets tu, quan li expliques a la teva dona el perquè d’un petit retard;

quan somrius en un restaurant, en veure que en honor teu els amics i els amics dels amics ajunten les taules;

quan saludes tantes persones que en realitat no et farien cap mal si es morissin demà mateix?

Però si per un atzar, o un miracle, un dia aconsegueixes dir exactament el que penses, i fer més o menys el que dius, et faran sant, i et creixerà una barba llarguíssima fins als talons, i s’hi posaran a sobre unes papallones enormes de tots els colors.

Xènia Dyakonova


Nus

Només som i vivim sota les pàgines d’un poema sense fi
que convoca mots tan pàl·lids
com l’aurora boreal, desorientada
entre la nit i el dia

o l’instant límit del blanc al negre que és l’espai
o les nits blanques de juny ran del Neva perplex
o els signes de puntuació que sangglaçats de por

s’interroguen de sobte
–potser absurdament- sobre:

què cal emportar-se
quan te’n vas per sempre?

Pere Urpí


El temps en el teu temps

Dins del temps quiet que viu clavat en l’aire,
vaig tatuant-me dates a l’espatlla
en números romans, perquè hi perdurin
mineralment.

M’escric el temps en el teu temps,
esculpint el desig als dits llarguíssims
que tempten llargues nits,
no sé com dir-t’ho,
efervescents

com una cita nova.
O com l’impuls que cada dia em porta
quan torno a casa d’hora per trobar-te,
sabent que raure enlloc
és no tenir-te.

Pere Urpí


Amics Arbres

Els arbres
amaguen les mans,
si els abraces.
I escapcen la mirada
en palpar l’escorça.

- On ets? Sentiràs a dir.

La soca t’engoleix.

Miraràs enrere.

I sense ni un bri de basarda,
t’amagaràs per a sempre.

Jordi Muntané


Esgarrifança

Mai he gosat dir-te
que no m’agraden les cireres.

Premudes al puny,
en vessa sang,
un gest inútil.

Jordi Muntané


Cireres

Tu que ets de les matineres
i et deleixes per trescar,
vine a l’hort, que les cireres
ja es cansen de madurar.
Sortirem de matinada,
quan comença a clarejar
que és l’hora que la rosada
les acaba de rentar.
Seran sucoses i fresques,
vermelles com els robins
i més dolces que les bresques
dels teus llavis coral·lins.
No et posis les arracades,
que, tot omplint el cistell
de cireres ensucrades,
jo te’n triaré un parell.
Baixant fins sota l’orella,
d’alguns fadrins indiscrets
que t’han fet tornar vermella,
furejaran els secrets.
Sempre que mouràs la testa,
destriant-se dels cabells,
semblarà voguin a festa
amb dringar de cascavells.
Si la set massa et provoca,
te les menges pel camí;
però al dur-les a la boca,
pensa amb mi.

31-V-32.

Josep Gibernau i Clos
(Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)


De cridar

Si crides
que no se t'enredin les paraules.

Que trobis...
sintonia en la teva veu
i so punyent
encara, que sigui d'expressió angelical.

Si crides
crida convençut del que esperes
del teu crit. I espera anhelant...
que les pauses es facin encadenades.

Si crides
potser,
em trobaràs per respondre't.
Una resposta adequada.

Un crit descongelat
sense “additius” suavitzants
sense vestit arrogant
sense presses accelerades.

Un crit
i una veu.

I una expressió i una manera de fer...
o de ser...per donar-li forma.

21-5-97
Josepa Ribera


Agredolç

Gust d’agredolç té la vida i la mort.
I el camí que entremig ens apressa.

O ens espera. O ens empenta. O ens crida.

Agredolç...com el teu somriure glaçat.
Com la ganyota, que se t’intueix i es desdibuixa.

Agredolç
com el jornal curt,
o les expectatives breus.

Agredolç.

Paraula de doble fil.
Llengua de doble sentit.

Punt i a part,
de tota la història.

11-11-1998
Josepa Ribera

Fotos de Oriol Prat, Pere Urpí, Francesc Mas, Josepa Ribera, Remei Sistaré
· Primera Jornada de Hanami a Masquefa ·

divendres, 23 abril de 2010

Entrevista impossible a un garrover bicentenari

Enric Culat entrevista a un garrover al Balears fa Ciència a IB3 ràdio (10 d’abril de 2010)


Podeu sentir l'entrevista aquí: http://www.box.net/shared/tlpt5atj2n

Diuen que de vegades els arbres parlen, murmuren, xiuxiuexen.... però en tot cas us heu d’acostar molt al tronc i llavors sentireu el que diuen. Avui a la nostra Entrevista Impossible gaudirem d’una experiencia insòlita. Hem portat a un arbre als estudis de la Ràdio. Però atenció!, abans de res, una aclaració: hem transportat l’arbre amb molta cura per fer-li l’entrevista i després el tornarem a portar al seu lloc per tornar-lo a plantar. No patirà cap trasvals, ni li farem mal.

Idò, avui parlem amb un vell garrover, de tronc entortillat i foradat, i pell crullada. Viu al pla de Mallorca, en un extens garroverar, però crec que de cada vegada se li acosten més els xalets, que ja l’envolten per tots costats. Volem saber com li prova la Primavera al nostre garrover.

Enric Culat- Bon dia arbre garrover. Lo primer de tot quants d'anys teniu?
Garrover- No ho sé, més de 200, potser 250...
E- I amb tants d'anys deveu haver vist passar tantes coses...?
G- Si, n'he vistes "de grosses", en podrien fer un llibre,...una enciclopèdia! He vist moltes de coses bones, homes que han fet molta de feina i molt feixuga...i homes molt dolents que n'han fet de tot color. He viscut guerres i he vist a l'home fer coses genials, però en segons què, sembla que "traveli amb la mateixa arrel".
E- I com vos trobau de salut?
G- Fotut Enric, fotut...Sa saba no me puja amb sa força de sempre, cada any me costa més treure flor i canviar de fulles. Tenc 2 cimals un poc podrits i un bon forat a la banda nord del tronc.
E- Vos que ho sabeu tot, que en penseu del canvi climàtic?
G- N'hi ha que diuen que el Canvi Climàtic no existeix, que sempre hi ha hagut oscil·lacions, però jo ja som molt vell i poques vegades he vist nevar dins el març. La primavera ja no és primavera, ni la tardor, tardor. O fa fred o fa una calor i un sol que "torren el cul a ses llebres"!!...

E- Per cert vostè no floreix a la Primavera...
G- No soc tant vistós. Però se fer altres coses. Vol que li faci una glossa de primavera?
E- Ummm, un arbre que sap glosses.... Endavant, garrover, endavant....
G- Rossinyol de primavera
Ja pots començar a cantar
Que per devers ciutat ja hi ha
Qualque pinyol de cirera
E- Molt guapa la glossa, senyor garrover...
G- Ve a dir que ara mateix podem trobar cirerers florits. Jo en veig alguns des de la meva ubicació. També arriben els primers rossinyols i comencen a cantar. La flor de cirerer dura molt poc i de tot d’una que qualla ja observam cireres que són “tot pinyol”. Però cirerers en trobam de cada vegada menys a Mallorca. És una llàstima..... Els cirerers ens donen una “Primavera blanca” . També contribueixen a aquesta primavera blanca altres plantes com la “llet d’aucell” Ornithogalum umbellatum que cobreix prats i voreres no alterats, o en “guaret”...
E- Però la Primavera no només es blanca...
G- És vera... Aquests dies apareixen les primeres roelles Papaver sp., les cunetes i camins es cobreixen d’alls silvestres Allium roseum... si no han estat esquitxades amb herbicides és clar... Camps no alterats es cobreixen de Muscari comosum All de bruixa. De color blau lilós. Preciosos. Un espectacle. Per no xerrar de la multitud d’espècies d’orquídies.
E- Com se duu amb les altres especies d’arbres senyor garrover...
G- Amb els melicotoners beníssim, ara mateix estan esplendorosos. Però ara també veim la brostada de les figueres, un poc endarrerida enguany....

E- Vostè deu de rebre la visita de molts d’ocells, especialment a la Primavera.
G- I tant.... Una Primavera blanca també és un aucell, la Oenanthe oenanthe, també dit Coablanca. Aucell que apareix a Balears només en aquestes dates en migració. Gris i beige, amb la coa blanca i negra...
E- Sovint es relaciona els garrovers amb els corrals. Soleu estar revoltats de gallines i animals de granja.
G- Si, molts d’aquests animalets esperen poder menjar les meves garroves. A veure com me treuen partit. Pareixen polítics.... Hipòcrites!!!!
E- Polítics? Que n’opina dels polítics senyor garrover?
G- Tot és una brutor, no ho puc entendre, no respecten res, aquesta gent vendria sa mare per doblers! venen sa terra i enganen als ciutadans. Personatges (impressentables) com en Mates o na Munar...jo dic que tenen les "arrels podrides"!!!
E- Veig que segueix l’actualitat senyor garrover. A mem, tornem al tema, i perquè serveix un vell garrover?
G- Ara gairebé ningú s'enrecorda, però jo he donat ombra a pagesos i he servit de sestador d'ovelles quan el sol xapa les roques.
E- I garroves suposo que també doneu garroves.
G- He fruitat cada any, donant garroves amb les que s'han alimentat ovelles, cabres i someres. M'han exsecallat cimals per fer foc i poder escalfar-se a l'hivern. He donat verdor al paisatge i lloc on fer niu als puputs, damunt jo s'ha colgat l'òliba i el mussol i s'h ajaçat la geneta.
E- I ara, enriquiu el paissatge...
G- Exactament, ara "faig rústic"...La gent arrabassa els arbres vells com jo per sembrar-los a xalets horteres, vora la piscina. Altres companys han estat talats de socarrel per vendre'ls com a llenya. Ningú els ha donat mai les gràcies. Jo he tengut més sort i seguesc allà on em sembraren.

E- Quan de temps fa que vos trobau tot sol?
G- Ara fa devers 60 anys, crec, varen començar a venir turistes. Retia més anar a fer feina a un hotel que fer feina al camp collint garroves i poc a poc s'oblidaren de mi. Ara ja ningú ve a podar-me, ni a arrabassar els batzers i esparregueres que em creixen als peus...be, ja m'entens...De tant en tant ve quualque jubilat a prop meu a agafar espàrrecs. Ara és el temps, saps?

E- Ja no us sentiu útil...?
G- S'ho pensen!!! però molts van haver de menjar de les meves garroves durant la guerra, quan no hi havia pa, i no fa tants d'anys!
E- Veig que no sou molt optimista...
G- Arriba una edat en que ja has vist de tot...però no perd l'esperança, crec que tot tornarà "a puesto" i que l'home ha de tornar cap a la natura, qualque dia, abans de que desapareixi el darrer arbre, els humans se n'adonaran.

E- D’aquí a uns dies tindrà lloc una cimera internacional per aprovar una Declaració Universal dels Drets de la Mare Terra.
G- Efectivament. Un Tribunal Internacional de Justícia Ecològica establirà estratègies i accions per preservar el impacte que sobre el Planeta Terra pugui causar una determinada activitat humana.

E- Senyor garrover, se’ns acaba el temps.
G- Els humans sempre pendents del rellotge. Vol que li conti un altre dia popular?
E- Endavant...
G- Oronella arribada, primavera començada
I un altre: Oronella primerenca, primavera calorenca
E- Senyor garrover, salut i molts d'anys!
G- I que tu ho vegis fill meu!

Balears fa Ciència és el magazine de ciència i medi ambient d’IB3 Radio i s’emet en directe tots els dissabtes en directe de 12 a 14 hores, combinant informació, divulgació i entreteniment. Dirigeix el programa Enric Culat.
IB3 Ràdio es pot sintonitzar al 106.8 (Mallorca), al 89.2 (Andratx), al 92.7 (Calvià), al 89.2 (Alcúdia), al 88.6 (Menorca) i al 93.7 (Eivissa i Formentera).

Al garrover potser el coneix algú de vosaltres...

Rafel Mas, Búger 23 d'abril de 2010

Un bon llibre per triar el dia de Sant Jordi


Llobacarda

Confessions d'un capellà terrol

“Malgrat ser fill de pareller major, les meves llaurades, per manca de pràctica i trenc, fan moltes andanes. Els solcs, per mor de llur ziga-zaga, semblen més aviat meandres de torrent. Però acab de comprovar que quan escric som molt pitjor que quan llaur. Quan port el mantí de l'arada procur servar el solc, però quan escric sembla que la rella de la meva imaginació vagi a lloure, sense pareller que l'estaqui a l'ordre que pertoca portar en l'exposició.

I, sobretot, per escriure no tenc la mula que em guiï. La nostra mula. La santa i vella mula nostra que forma part de la família com un membre més de la tribu. Aquesta austera i sacrificada bestiola – que després d'una jornada esgotadora es conforma per tota recompensa amb un sac de palla a la menjadora i una grapada de garrofes, amb una embosta de rutllons ensofrats a la grípia- ha salvat, aquesta franciscana companya de feina, la meva imperícia i manca de pràctica a l'hora d'envestir tot el procés de la collita, ja que la mula és protagonista essencial no només en el moment de llaurar, sinó també de sembrar, de passar l'arada amb orelles, de segar, de garbejar i de batre. Si no fos pel seny de la mula que resta sembrada quan nota que la rella ha topat amb una roca, com feia la vaca llauradora de Ca l'0Acant segons ens contava la padrina, cada dos per tres hauria hagut d'anar a cal ferrer per acerar la rella malparada.”

Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol.
Jaume Santandreu

dijous, 22 abril de 2010

Cop d'ull a la natura


Ésser

Som la cosa i l'essència,
la consciència i la contingència,
el tot i el no-res.
·

Deessa Flor

Arribada la primavera,
la Deessa Flor
orgasma la Terra
amb virginal luxúria
per enèsima vegada
·

Primavera

La primavera
s'ha vestit de papallona
i el seu esguard
és a pertot.
·
Joan Grau Cànoves
El Cop d'Ull