dissabte, 30 gener de 2010

Viure en una ciutat amb arbres

Llegir i caminar per Badalona

En una ciutat on els arbres en són símbol de la seva manera de ser, llegir és un plaer.


Pep Mita · tvb1minut

divendres, 29 gener de 2010

Menorca no té el becut vermell

Menorca, únic territori on no arriba la
plaga del 'becut vermell' a les palmeres


Antònia Allés i Clara Fullana han destacat la col·laboració del
sector professional per evitar la plaga del 'becut vermell' Foto: IL


La consellera de Medi Ambient, Antònia Allés, ha presentat la conclusió d'unes actuacions que es van dur a terme el 2006 per eradicar una plaga que afecta les palmeres, la 'eruga barrinadora'. No només va ser aquesta la que va portar de cap a administració i sector privat, ja que la por més gran era l'arribada del 'becut vermell', un insecte que acaba per matar les palmeres i que, "gràcies a l'actuació conjunta d'administració i sector privat, hem aconseguit que no entri a Menorca ", conclou Allés.
Han estat tres anys de treball, però, els que han necessitat per controlar la plaga de la 'eruga barrinadora', una espècie que tot i que pot arribar a ser mortal per les palmeres, no és tan perjudicial com el 'becut vermell', de la qual s'ha evitat l'entrada a l'illa mitjançant uns controls molt exhaustius dels passaports fitosanitaris dels exemplars que s'han portat a l'illa durant aquests darrers anys.
No obstant això, encara hi ha dos focus actius d'aquesta plaga a Sant Lluís i Ciutadella. Aquests dos focus, encara que controlats "són molt difícils d'extingir, però tenim la confiança i la col·laboració del sector professional, que fet i fet és el que ens ha ajudat a evitar l'entrada del 'becut vermell'", assegura la directora insular de Medi Ambient, Clara Fullana.

· Article publicat a Menorcadiario el 29.01.2010

Calendari de les llunes del 2010

Calendari de les llunes 2010
del Parc Agrari del Baix Llobregat


Un cop més, en acabar l'any i per celebrar l'entrada del nou, el Parc Agrari del Baix Llobregat edita el tradicional Calendari de les llunes. Com en les passades dotze edicions, el calendari del Parc mostra les fases de la lluna de tot l'any, dia a dia.
En aquesta nova edició es repeteix el format apaisat i el fons blanc del pòster. Al marge esquerre podem trobar una mostra dels productes de qualitat i proximitat que es cultiven i produeixen dins l'àmbit del Parc Agrari, tres dels quals destacats amb el logo que els caracteritza: el segell del Consell regulador del Pollastre i Capó del Prat, el distintiu de la Carxofa Prat i el logo de la Cirera del Baix.
Al dors del pòster, i seguint amb la voluntat de potenciar la temporalitat dels productes agraris, podreu trobar el calendari de collita dels diversos cultius, fruites, verdures i hortalisses, del Parc. Així, podreu saber que tindrem pruna del mes de juny al mes de setembre; porro, de l'octubre al maig, o bleda, tot l'any. Cada cosa al seu temps, per tal de gaudir de la frescor i el sabor màxims.
Rep una atenció especial el nou portal web que el Parc Agrari ha creat per a la difusió dels productes que gaudeixen del distintiu de qualitat Producte Fresc del Parc Agrari. La pàgina, www.elcampacasa.com, conté un directori dels productors amb aquest segell de distinció, que respon a la voluntat d'acostar el consumidor d'aquests productes al professional que el produeix, el pagès, i a un espai sovint prou desconegut, el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Al web també us podreu informar de les diverses activitats que el Parc organitza encaminades a la comercialització dels seus productes, com 'Els Sabors de l'Horta' o 'El Pota Blava a la carta'; així com també hi ha una selecció de receptes variades i divertides amb els productes d'aquest espai agrari com a vertaders protagonistes
Per a l'edició dels 12.000 exemplars del Calendari de les llunes de 2010 el Parc ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos.
Podeu demanar el calendari en paper enviant un correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat. També, podeu aconseguir-lo directament a Can Comas, seu de l'Oficina del Parc Agrari, i a totes les fires comercials que es duen a terme al Baix Llobregat amb la participació del Consorci del Parc Agrari. A més a més, podeu baixar-vos-en la versió PDF en format DIN-A3 o DIN-A4 : El calendari, en pdf 592 Kb ·

Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat

· El Calendari de les llunes 2010 del Parc Agrari ja és disponible
· Web del Parc Agrari del Baix Llobregat
· El camp a casa

dimecres, 27 gener de 2010

Al fasser den Bragues, in memoriam

El fasser den Bragues és mort

El passat dia 17 recomptàvem les aus aquàtiques hivernants d'una part de les zones humides de Mallorca, i tocava anar al Salobrar de Campos. El recompte començava feliç per mi, fins que a la llunyania vaig veure la figura del Fasser den Bragues. El seu aspecte descambuixat no era el que acostumava a tenir, explosiu i desfiant, exposat als vents d’altura. Les meves sospites s’anaren tornant terribles fets així com ens hi anàvem acostant. El fasser den Bragues, un referent per a tots els ornitòlegs i per a tota la gent de la zona, era mort. Una fita, un referent visual en la planura, desenes de metres d’altura. Tal com m’informava en Xavier Mas, un dels pocs topònims, o millor dit, micro-topònims que es mantenen vius a Campos del Port. El nom de Fasser den Bragues li ve d’una família, Els Bragues que eren propietaris del redol. En Xavier també me comentava que parlant amb gent major de la zona han pogut calcular-li més de 200 anys.

No conec si estava declarat arbre singular, de totes formes la catalogació sobre paper serveix poc per mi. La gent de Campos diu que “li ha pegat un llamp” en les darreres tempestes. Jo no ho tenc confirmat, però crec que li ha pegat un llamp, però el llamp del Becut vermell (Rhynchophorus ferrugineus). Aquesta plaga, que començà a Sa Ràpita, de bon segur ens donarà més disgusts, però cap com aquest.

Fotos: Xavier Mas

Rafel Mas, Búger 25 de gener de 2010

Dia de l'arbre a Vallada

Celebra el dia de l’arbre 2010
Recuperem el bosc
Participa!


Vallada
Comarca de La Costera – País Valencià

Diumenge, 31 de gener del 2010
Eixida: 09’30 h. des de l’Ajuntament
Lloc: Serra la Solana (zona Terrassos-amotlars)
Material: Aixadeta, botella d’aigua, gorra i entrepà
L’organització ficarà beguda, picadeta i els arbres
La participació és lliure

Organitza: Associació Cultural Serra Grossa
· Vallada City : Celebra del dia del arbre 2010. Recuperem el bosc. Participa! ·
·

Una bomba atòmica en el teu jardí

Aquest article el varem publicar pel gener del 2007, vista la seva malaurada actualitat, he volgut tornar a oferir-lo, especialment per a la gent que no el va poder llegir aleshores. Gràcies. JV



Canvi climàtic i energia nuclear


En un món cada vegada més insegur i inestable, defensar la generalització de l’energia nuclear de fusió en el planeta per a resoldre el problema del canvi climàtic és un dramàtic sarcasme, científicament insostenible, a més d’ètica i políticament impresentable.

L’energia de fusió que coneixem és una energia no renovable. L’Urani 235 és cada vegada més escàs i la segona generació de reactors regeneradors (breeder) un perill encara major per a la proliferació d’armament nuclear (Pu. 239). Els reactors nuclears representen, creixentment, objectius bèl·lics i terroristes de primer grau. Una central nuclear és una bomba atòmica “en el teu jardí” que, encara que no pugui “explotar”, no pot ser utilitzada directament contra altres, però sí poden utilitzar-la contra tu per a provocar una incommensurable catàstrofe a la regió-nació en què s’ubica (Xernòbil). Un accident fortuït o provocat, fallo tècnic o humà, sabotatge o terrorisme, en una central nuclear, fàbrica de reciclatge, magatzem de residus etc. pot signinifar una immensa tragèdia per generacions, al manco on es trobi ubicada.

El terrorisme internacional ho sap i des del 11-S de 2001 aquesta qüestió ha alterat fatídicament el marc de reflexió polític i científic que envolta a la fusió nuclear, afectant tant al sector militar com al civil, en estar íntimament entrellaçats.

És en aquest context on s’ha d’analitzar i valorar la singular solució donada a la desesperada per James Lovelock per a resoldre el problema del canvi climàtic. Lovelock (84 anys), presenta en la seva superficial i sectorial reflexió, una absurda i irreal fugida cap a la total nuclearització del planeta per a intentar fer front a l’escalfament de la Terra. Aquest científic, brillant per altra banda amb la seva hipòtesi Gaia, fuig i esquiva l’anàlisi sistemàtica, holística, integral, present precisament en la metodologia Gaia referent a la Terra. La seva anàlisi en defensar la nuclearització del planeta enfront del canvi climàtic resulta sorprenent, reduccionista i simplificador del problema, compartimentalitzant unidimensionalment l’anàlisi i solució, a més oblidant els efectes col·laterals, cada vegada més greus, d’una generalització de l’energia nuclear de fusió.

El canvi climàtic té molt a veure amb l’actual model de producció i consum de la nostra civilització, amb l’absurd tudada de recursos, desforestació, model energètic i de transport, etc. Aquí hi ha la principal arrel del problema. És en la eficiència energètica, en la conservació i racionalització dels usos d’energia i en la ferma i decidida aposta per les energies renovables on està l’alternativa energètica de les pròximes dècades. Contràriament, la massiva expansió de l’energia nuclear per tota la Terra multiplicaria els problemes no resolts de l’energia nuclear de manera dramàtica, afectant mínimament el canvi climàtic, si no va acompanyada d’un profund canvi en el model de producció i consum imperant.

Ni s’ha resolt el greu problema dels residus radioactius, ni s’ha clarificat la potencial gravetat de les baixes dosis de radioactivitat. Els creixents costos ocults de l’energia de fusió segueixen absents en la factura del Kw nuclear (desmantellament, seguretat civil i militar en l’entorn de les centrals nuclears, subvencions militars-civils...)

Essent una de les raons de la pràctica paralització d’aquest alternativa els seus costos creixents, cada vegada està més present la demoníaca vinculació entre els usos bèl·lics i els usos “pacífics” de l’àtom, amb el consegüent risc per a la proliferació d’armament nuclear. A això s’ha d’afegir la constància del secretisme i sistemàtica ocultació d’incidents i accidents nuclears (Winscale, Txoruga, Harrisburg, Xernòbil..). A Xernòbil, amb milions de persones afectades, milers d’hectàrees greument contaminades (Bielorrússia, Ucraïna, Rússia...), milers de càncers, malformacions congènites i costos faraònics que s’allarguen en el futur, se segueix, tanmateix, parlant oficialment de sòls 45 morts. És l’estil del lobby nuclear.

Milers de milions de ciutadans del Tercer Món i de molts països desenvolupats no poden dependre energèticament, i en conseqüència econòmicament, d’una tecnologia nuclear sofisticada que controlen uns pocs països desenvolupats, cosa que agreuja la vulnerabilitat dels primers.

La difusió massiva de l’alternativa nuclear, com proposa J. Lovelock, seria econòmicament inviable, ambientalment de gran risc, energèticament insostenible, èticament rebutjable i geopolíticament inacceptable per les seves implicacions a la poderosa centralització del poder i control. La gran majoria d’aquestes atribucions negatives s’aguditzarien amb la segona generació de reactors regeneradors, en afavorir aquests la proliferació nuclear, els accidents catastròfics, i l’accés directe a armament nuclear. La Terra seria un polvorí, militaritzada, obsessionada amb la seguretat, i molt fràgil respecte a les llibertats individuals i col·lectives que resultarien coartades fins extrems insostenibles.

Paradoxalment, els combustibles fòssils no deixarien d’utilitzar-se, encara que potser a menor ritme, fins el seu total esgotament, com succeiria amb l’urani. Amb aquest escenari, pot afirmar-se, raonablement, que l’energia nuclear massiva és la solució al canvi climàtic?

Finalment vaig a tractar l’aspecte que, al meu criteri, adquireix avui major gravetat en relació amb l’energia nuclear de fusió: les centrals nuclears, magatzem de residus, plantes de repro-cessament, etc., com objectius bèl·lics i terroristes de gran atractiu.

Aquell dia fatídic a EUA, el gran temor va estar entorn a la seguretat de les centrals nuclears. Immediatament organitzaren la defensa militar amb míssils, avions caça, etc. protegint les centrals nuclears. Aquest cost de seguretat, que avui segueix, no està internalitzat en el kw nuclear. França, EUA, Anglaterra i altres països mantenen avui activat tot un costosíssim sistema de seguretat al voltant de les seves centrals nuclears davant el possible assoliment de l’amenaça terrorista. El cas del reactor de Dimona, a Israel, resulta paradigmàtic. L’11-S ha incorporat definitivament una nova percepció de la seguritat-vulnerabilitat que situa a l’energia nuclear de fusió en una posició dramàtica: en primer lloc facilita i propicia la proliferació d’armament nuclear i, en segon lloc, les centrals nuclears apareixen com objectius terroristes de primera magnitud.

L’aviació israeliana va destruir un centre nuclear que construïa Irak el 1981. Recentment Tony Blair insistia: “farem el que sigui necessari pe a impedir que Iran desenvolupi la seva capacitat nuclear”

Israel, Sudàfrica, Pakistan, Corea del Nord, han aconseguit saltar la vigilància de la AIEA, menyspreant el Tractat de No Proliferació Nuclear i disposant avui d’armament nuclear gràcies a instal·lacions “pacífiques” d’energia de fusió. Què farà J. Lovelock quan Líbia, Síria, Egipte, Iran... per centrar-nos només en aquesta zona, fonamentin la seva producció d’energia en les centrals nuclears o “breeder”, i no en els combustibles fòssils? Ho permetrà Israel, EUA, Anglaterra...?

Els experts militars d’EUA parlen ja de “guerres de quarta generació, operacions asimètriques i bombes nuclears brutes”, marcant una altra nova dimensió de la confrontació bèl·lica-terrorista en la que la fusió nuclear representa una inquietant amenaça.

Fins fa molt poc el president de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA), m. Baradei, afirmava: “El terrorisme contra instalacions atòmiques és una amenaça real i tothom ha de prendre mesures de seguretat especial per a prevenir-lo; el perill d’accions terroristes contra centrals nuclears s’ha incrementat considerablement des dels atemptats de l’11-S...; els atemptats de l’11-S han multiplicat els riscs de que es produeixi un atac amb armes nuclears o contra instal·lacions nuclears... hem estat alertats del perill de que els terroristes ataquin instal·lacions nuclears o usin material nuclear per a desfer el pànic, contaminar propietats...”. Com a conseqüència de tot això “EUA ha prohibit als avions privats sobrevolar les seves 103 centrals nuclears, mentre que França ha decidit protegir amb míssils terra-aire les seves instal·lacions”.

Cada dia estem més a prop d’un nou holocaust nuclear. Quan es repeteixi un accident com el de Xernòbil (fallo tècnic, humà, sabotatge, terrorisme...) el seu impacte sobre l’alternativa energètica nuclear pot ser demolidor. Els països fortament depenents d’aquest energia apareixen amb una fragilitat estratègica molt alta. Si l’accident és de caràcter tècnic, probablement tots els reactors d’aquest tipus hauran de ser paralitzats. El cas de França, amb una forta dependència de la energia nuclear, és paradigmàtic, doncs rere una fortalesa energètica aparent viu, després de l’11-S, a la vora d’un precipici en una situació d’enorme fragilitat.

Si l’accident és conseqüència d’un acte de sabotatge o terrorisme, quedarà fatídicament confirmada la seva vulnerabilitat i perillositat, així com el seu atractiu com objectiu terrorista. No sé si J. Lovelock s’ha aturat a pensar les conseqüències ambientals, socials, econòmiques i polítiques d’un món que substitueixi els combustibles fòssils per centrals nuclears i altres instal·lacions de fusió.

José Allende
Catedràtic d’Economia Aplicada de
la Universitat del País Basc

Gara

dimarts, 26 gener de 2010

Catalunya diu NO al cementeri nuclear d'Ascó


NUCLEAR, NO GRÀCIES

Avui com a ciutadà de Mallorca, dels Països Catalans, i com a terrícola, he tingut la sort d'acompanyar la protesta de les gents de la Ribera de l'Ebre contra la instal·lació d'un cementiri nuclear a la bella població d'Ascó. La consciència i indignació per la magnitud de l'amenaça és enorme. La poca vergonya del batle i regidors, molts d'ells empleats de la central d'Ascó, han fet possible que Espanya, Madrid, sense tenir en compte l'opìnió de la comarca ni de la resta de territoris del país, pugui decidir la instal·lació d'una nova infraestructura nuclear a un lloc ja molt nuclearitzat. Aquí i arreu de la Terra, l'únic procés que s'ha de posar en marxa és el desmantellament de la industria nuclear tant pel que fa a finalitats militars, evidentment, com a finalitats de desenvolpament energètic. Amb un accident nuclear n'hi ha prou per fer inhabitable qualsevol territori de la terra. Anirieu a viure a Cherbòbil?

És la meva opinió, avalada per molts experts que pensen en la pervivència i presència de l'espècie humana en un món realment habitable. Al manco treballem per al futur, per els nostres infants i els qui ens han de succeïr. Avui ha quedat demostrat que és molta la gent disposada a lluitar perquè sigui així. Salut.













Fotos JV10

Un Maragder de la Xina a Barcelona

Una petita aportació al coneixement
de la biodiversitat barcelonina:

菜豆树 Cài Dòu Shù o Maragder de la Xina

L’arbre té un aspecte vegetatiu immillorable i és
de gran valor ornamental. Les seves mides el fan
ideal per a emplaçaments de dimensions reduïdes.

N’hi ha prou amb agafar el metro per a veure que la modernitat ha arribat a Roquetes. Allà hi ha un tros de barri que tot just ara s’acaba d’endreçar. Entre les seves cases – petites i acolorides – s’hi amaguen un munt de racons verds. D’un cop d’ull distretament observo errors de plantació que potser són disculpables: vull pensar que els veïns s’autogestionaven la distribució dels arbres i les palmeres ( o van ser els paletes de la “Obra Sindical” ? ).
Parlem d’un temps en el qual ser obrer i viure a la perifèria no era cap ganga. Sigui com sigui, algú, amb una sensibilitat exquisida per a les plantes, va tenir l’encert de plantar un arbre de misteriosa bellesa. La suficient per a cridar l’atenció d’un arbreferit com jo.
Tot deuria començar - o potser no - per una innocent planteta que, de tan ben aclimatada que estava, va haver de ser desentestada i plantada al carrer… i ara tenim un arbre fenomenal !
Després d’uns dies de mullena, reflectint la darrera llum dels capvespre, l’arbre tenia un aspecte resplendent. Encomanava alegria, semblava content de la nostra trobada i tot indicava el començament d’una bona amistat. Ell somrient i jo més content que un gínjol ! Això d’estar enrolat en una brigada d’arbrat té les seves compensacions !
Va ésser en aquest escenari més oníric que no pas real, que vaig intuir que estava davant d’una bignoniàcia: el tipus de fulla, les lenticel·les, els fruits…i no m’ho acabava de creure.
La fulla és una filigrana “recontraimparpininnaticomposta”
de foliols acuminats, com una safata de maragdes…
Una joia verda propera al mig metre de llargada.

Fulles i Fruits. És tot un luxe poder contemplar un arbre així en ple hivern. Els fruits són càpsules dehiscents plens de diminutes llavors.
Aquell dia vaig anar a dormir tard. Em vaig dedicar a assaborir cada pas que feia fins arribar a identificar l’arbre en qüestió. Com aquell qui no vol la cosa, tot repassant els llibres de flora tropical vaig arribar al gènere: Radermachera !
Al “Catàleg” del Pañella m’esperava una sorpresa. Hi consta un arbre persistent originari de la Xina: Radermachera sinica !! ( Olé pel Pañella, que investigava a l’era paleodigital )
Finalment connecto amb Sant Google. Sabia que sense la flor no podia afinar l’espècie, però allà estava, provant d’acotar el terreny de recerca, mirant les fotos de les pàgines en xinès …(1)
Em va entrar la fal·lera de voler saber tot allò relacionat amb el nou amic…
Certament no té papers però sí un parell de sinònims per acabar d’ acreditar la seva identitat: Radermachera tonkinensis i Stereospermum sinicum
De fet aquesta identificació no deixa de ésser una suposició, doncs haurem d’esperar a que floreixi per a saber amb prou exactitud de qui estem parlant doncs el gènere Radermaschera “només “ té 57 “presentacions” entre espècies, subspècies, varietats, formes i cultivars…(2)
Detall de l’escorça, prou gruixuda en relació a l’amplada
del tronc. Aquesta característica li proporciona una
relativa protecció, ni que sigui a les esgarrapades dels gats…

Pel que fa al seu hàbitat i característiques ecopaisatgístiques he trobat que és un arbre propi del “rain forest” la selva de les zones subtropicals i tropicals temperades d’Àsia. Es pot dir que és originari de Xina ( es localitza a les regions de Guangdong, Guangxi, Guizhou i Yunnan ), Japó ( Illes Ryuku ) i Taiwan. Es troba també al Bhutan, i a la Índia, a l’Assam i a la part occidental de Bengala. A Indo-Xina es troba a Myanmar i a Vietnam. (3)
A la Xina meridional és usat com a material d’ecoenginyeria per a l’estabilització de talussos juntament amb vetiver (Vetiveria zizanioides).
A Austràlia és molt valorat com una de les millors plantes d’ombra en contenidor.
Mentre que a la Índia es considera una espècie en perill d’extinció en el seu hàbitat natural (4), a Califòrnia es valora el seu ús com a arbre d’alineació als carrers (5).
La llavor, alada per tal de poder ésser dispersa pel vent,
fa aproximadament un centímetre de llargada. Serà viable ?

Els aspectes etnobotànics de la meva recerca m’han dut a terrenys insòlits. D’entrada constatar que a la gent d’aquell barri els hi agraden els arbres, sí, però lluny de les cases ! I tenen raó, tothom hauria de poder tenir el seu espai. De moment però, ens ha tocat conviure amb les conseqüències heretades d’una ignorància del passat. Vist des d’una perspectiva sostenibilista és tracta d’una lliçó impagable per a no repetir els mateixos errors. Optimitzar els recursos és vital en els temps que corren !
D’altra banda he pogut comprovar que la comunitat xinesa té una marcada tendència a l’hermetisme. També que se’n foten molt quan dic “shu” amb accent d’exiliat del Pirineu …i hores d’ara, xinesos que parlin en català, encara els estic buscant. O serà que no em volen explicar el secret de les naftoquinones (6) que amaga el maragder ?
菜豆树 Rumiar el pictograma arbre, els ideogrames que se’n deriven i els seus significats diversos seria un exercici interessant però ja ho deixo pel retiro…
L’enforcadura i l’interior de la capçada,
amb l’estructura original intacta. Que duri…

A mitjans del segle XIX Zollinger i Moritzi i van descriure per primera vegada l’espècie (7). Aquests botànics suïssos van batejar l’arbre amb el nom de Radermachera en honor d’en Radermarcher. Aquest personatge del colonialisme, treballava per a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals ( una multinacional amb exèrcit propi ! ) i va ser fundador de la Gran Lògia Maçònica d’Àsia. Naturalista de vocació, a Java i a Sumatra va catalogar nombroses espècies de fauna i flora. Dissortadament va morir assassinat en l’amotinament del Batàvia, el més brutal de tota la història de la navegació (8).
Penso que aquest any 2010, amb la Biodiversitat com a pretext, és una bona oportunitat per a divulgar el patrimoni arbori de Barcelona i de les poblacions en general. Aquí teniu la meva petita aportació.
Segur que molts de vosaltres coneixeu arbres peculiars, exòtics o no, que formen part del vostre paisatge quotidià. Animeu-vos a compartir amb tothom el vostre arbre preferit !
Un racó amb el seu encant i una experiència indescriptible:
tenir el privilegi de contemplar un arbre únic en un
lloc inesperat, es tracta d’una descoberta excepcional.


J.D. Fernàndez i Brusi
Dedico aquesta anotació a la Marta
- la meva mare- que em va transmetre
l'estimació que ella tenia pel món vegetal.


(1) smes.tyc.edu.tw 山菜豆
(2) Zipcodezoo.com: Radermachera sinica (Crystal Doll)
(3) Taxon: Radermachera sinica (Hance) Hemsl.
(4) Cuadro de expertos de la FAO en recursos geneticos forestales
(5) Street Tree Seminar, Inc. Monthly Newsletter. XXII.2001 [arxiu pdf 738kb]
(6) Una mena de compostos integrants de la vitamina K.
(7) Wu Zheng-yi & P. H. Raven et al., eds. 1994–. Flora of China (English edition)
(8) Jacob Cornelis Matthieu Radermacher

dilluns, 25 gener de 2010

Cossiers, Albercoquers i es Puig de’n Femella

Passejar per foravila no té preu,
per a la resta...
mastercard

Diumenge migdia, havent vist ballar els cossiers d’Algaida, ens empassolarem un “pa amb oli” petit a l’Hostal de Montuïri (de petit no tenia res). Ben sadolls i rodons com dos tudons, arribarem a la conclusió de que havíem d’anar a fer quatre passes:

R- I si anam a fer una visita als albercoquerots que hi ha en aquell tros de Porreres?
G- Hi podem anar, au venga idò! Farem baixar es pa amb oli...
R- Anam allà, feim quatre fotos i després pujam al puig de’n Femella.
G- fet!

Fa uns anys que duia endarrer fer una altra visita als albercoquers ancians d’un coster del Puig de’n Femella. Passava pena de que la distorsió, que fa el temps de les imatges que tenim al cap, no m’enganàs, i que els arbres no fossin tan grossos com jo recordava. El rencontre no va ser decebedor, allà seguien, un poc decrèpits però vius, un grupet de vetusts albercoquers.

El troncs dels arbres no deixaven entreveure empelts, no observarem diferències de textura entre les branques i el tronc. Potser varen ser empeltats fa molts anys sobre peu franc d’albercoquer. Desconec la varietat d’aquests exemplars, hi hauré de tornar en temps d’esplets de fruita. És més que probable que siguin de la varietat Galta Vermella Tardà, també anomenat de Pinyol Dolç, albercoc de mida mitjana molt apreciat per tenir molta popa i de textura més dura, això si, menys delicat que els de molla blanca. A més a més, tenen el pinyol dolç i no amarg i es pot encetar i menjar com si d’una ametlla es tractés. Si no són de galta vermella potser seran de la casta Taronjal, també dit Canino o Albercoc de València, de color taronja intens, menys sucosos, un poc més surencs, i emprats per l’elaboració d’orellanes o albercocs secs. I és que a Porreres se’n feia molt de sequer d’albercocs temps enrere.
A l’exemplar més gros, jo li vaig mesurar (de forma grollera) un perímetre de 2,30 metres, això suposa un diàmetre aproximat de 73 centímetres. A mi, aquestes xifres, me semblen molt elevades i espectaculars per a un arbre fruiter, tenint en compte el que agrada donar xorrec per aquesta illa i la prevalença del banyarriquer.

R- Què me'n dius, què trobes? T’han agradat aquests albercoquers? N’has vist d’altres?
G- Matxo, són espectaculars!
R- Au idò, tiram per amunt, haurem d’anar camp a través, no hi ha camí...
G- Cagondell aquesta puta panxaaaa!...
R- Ho hauriem de fer més sovint això...ja estic esclatat!
G- Estic disfrutant, no som noltros que estimam sa muntanya, es sa muntanya que mos estima...es cos me demana anar a sa garriga. Cagondell tu, quina vista més bona que hi ha aquí a dalt!...que un que està a Búger hagi de descobrir racons de Porreres a un de Porreres!!...fa colló!

Rafel Mas, Búger 19 de gener de 2010

A tots als amics del arbres

Crida a tots els escriptors afeccionats
amics del arbres i de la cura del planeta


Dins l’àmbit de la protecció de la salut del Planeta, els d’Albada Verda Titelles, estem treballant en la creació de dos espectacles de titelles (adults i infants), amb clara dedicació mediambiental, ja que serviran de pretext a plantades d’arbres, arreu.
Volem fer extensives i col·lectives aquestes obres, i busquem col·laboració benèvola de guionistes amb pensament actiu, optimista i realista, sobre els problemes greus que experimenta el planeta Terra, la seva malaltia, i el procés de la seva curació que hem d’endegar junts.
Es tracta d’escriure escenes imaginaries, anècdotes, (tristes, divertides) que haurà viscut l’Avi Narciset, en les dècades del 2010 al 60.
Les escenes tindran relació amb el mal que hem fet al Planeta, i amb les millores, gràcies a la reforestació que haurem sabut aportar en els propers anys.
Les escenes, de 5 a 10 minuts, divertides o tràgiques, es podran incloure en l’espectacle, després d’una autorització escrita.
Els col·laboradors seran citats en tota informació i en els cartells, i convidats en les estrenes que es faran a Catalunya, i en la seva comarca, i podran assistir activament a les repeticions.
Per a rebre la pre-sinopsi de l’espectacle, enviar un correu a teatretavisiset@gmail.com

Albada Verda Titelles
Narcís i Carme
Partida Cunillas 83 - 25196 Lleida
Tels. 639 368 747 - 973 247 635 - Fax. 973 231 170
C/E: teatretavisiset@gmail.com -
Albada Verda Titelles - Associació la Forest

Caravana al Cabanyal des de Barcelona

Manifestació pel Cabanyal
València: 31 gener

Molts de vosaltres ja sabeu que és el que està passant amb el barri del Cabanyal a València des de fa ja gairebé 12 anys. Arran dels últim esdeveniments la plataforma Salvem el Cabanyal, l’Associació de Veïns Cabanyal - Canyamelar i l’Associació de Veïns Pavimar han convocat una gran manifestació per al diumenge 31 de gener a les 12 del migdia.
Som molts els que ens sentim part d'aquesta lluita i que ens agradaria estar amb ells per fer-li front a la "Barberitat" que l'ajuntament de València vol fer amb el barri. Per això us fem aquesta proposta. Si voleu baixar amb nosaltres apunteu-se a la Caravana al Cabanyal !

Des de Barcelona llogarem un bus per anar-hi.

Ací teniu tots els passos i dades per desembarcar des de Barcelona al Cabanyal el proper cap de setmana:
Eixim Dissabte 30 de gener a les 9:00 h des de jardinets de Gràcia per a estar a l'hora de dinar al Cabanyal.
El dissabte a la tarda estarem tirant una maneta per preparar la mani.
Per dormir a la nit cal que aviseu si necessiteu que us busquem allotjament (opció sac de dormir i "esterilla" a l'associació de veïns).
Diumenge a les 12h Gran manifestació pels carrers del Barri del Cabanyal.
Tornem cap a Barcelona diumenge 31 a les 17:00 h

Hi ha un Bus aparaulat de 55 places i estaria bé que vingueu amb nosaltres per poder-lo omplir i si cal buscar-ne un altre!
El preu és de 26 € per persona (anada i tornada)
Per baixar amb el bus cal que feu l'ingrés abans de dimecres (màxim dimarts a la nit) al compte de l'Espai País Valencià, amb el vostre nom i cognoms >> Caixa d'enginyers >> 3025 - 0002 - 47 - 1433241237
I un cop feu l'ingrés, envieu un mail de confirmació a: info@espaipaisvalencia.org

Aquest dilluns 25 de gener farem una xicoteta trobada a les 20:00 h al CSO La Carboneria (c. Urgell 30) per acabar de concretar coses i organitzar-nos per fer alguns materials abans de baixar, qualsevol idea/aportació serà benvinguda.
Qualsevol dubte, pregunta o proposta podeu enviar un mail a: leo(at)sindominio.net o trucar al 629023997.

pd. si teniu instruments no dubteu en baixar-los, dolçaines, panderetes, trombons i trompetes benvingudes!

Espai País Valencià
info@espaipaisvalencia.org
Caravana al Cabanyal a facebook

· Cultura frena el derribo del barrio del Cabanyal
· Barberá se niega a detener los derribos en el Cabanyal
· Barberà i el Consell desafien l'ordre del ministeri
· El govern espanyol i Rita Barberà tensen la guerra legal pel Cabanyal
· El Cabanyal prepara una gran manifestació
· Manifestació pel Cabanyal
· Caravana al Cabanyal

diumenge, 24 gener de 2010

El significat de Seattle


El significat de Seattle: la veritat només
es fa vertadera mitjançant l'acció

La lliçó perdurable és que la veritat no només és allà per a ser descoberta, amb una existència objectiva i eterna. La veritat es completa, es fa real i es ratifica mitjançant l'acció.

Avui hi ha un reconeixement general del fet que la globalització ha fracassat a l'hora de complir amb la seva triple promesa de treure als països de l'estancament, eliminar la pobresa i reduir les desigualtats. La profunda recessió econòmica mundial que travessam, les arrels de la qual s'enfonsen en els processos de globalització i liberalització econòmica dirigits per les transnacionals i en la ideologia neoliberal que els ha legitimat, ha posat la darrera tatxa al taüt de la globalització.

Però les coses eren molt diferents fa una dècada. Encara recordo el triomfalisme que envoltava la cimera ministerial de l'Organització Mundial del Comerç a Singapur el novembre de 1996. Allà, els representants d'Estats Units i altres països desenvolupats ens deien que la globalització dirigida per les transnacionals era inexorable, que era l'ona del futur, i que la única tasca pendent consistia en assolir una major “coherència” en les polítiques del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'OMC perquè es pogués concretar més eficientment i ràpida la utopia neoliberal d'una economia mundial integrada.

Realment, l'impuls de la globalització semblava escombrar amb tot allò que li restava enfront, inclosa la veritat. A la dècada anterior a Seattle hi havia molts estudis, inclosos informes de l'ONU, que qüestionaven l'afirmació que la globalització i les polítiques de lliure mercat poguessin conduir al creixement sustentable i a la prosperitat. En realitat, les dades mostraven que la globalització i les polítiques pro-mercat promovien una major desigualtat i més pobresa, i consolidaven l'estancament econòmic, en particular en el Sud global. Tan mateix, aquestes xifres es consideraven més com “números” que com a dades de la realitat a la vista d'acadèmics, periodistes o elaboradors de polítiques que repetien de manera obedient el mantra neoliberal que la liberalització econòmica promovia el creixement i la prosperitat. La visió ortodoxa, repetida ad nauseam a l'aula, als medis i als cercles de polítiques, sobre els crítics de la globalització era que no érem més que una encarnació moderna dels Ludites, el moviment que durant la revolució industrial destruïa les màquines, o segons l'apel·latiu despectiu que ens adjudicà Thomas Friedman, uns creients a una terra plana.

I llavors va arribar Seattle. Després d'aquells dies tumultuosos, la premsa començà a parlar del “costat obscur de la globalització”, de les iniquitats i la pobresa creades per la globalització. Després d'això, es produïren desercions espectaculars del camp de la globalització neoliberal, com la de l'expert financer George Soros, el premi Nobel Joseph Stiglitz, i l'economista estrella Jeffrey Sachs. La retirada intel·lectual de les trinxeres de la globalització probablement va tenir el seu pic més alt fa dos anys en un extens informe presentat per un panell d'economistes neoclàssics encapçalats per l'acadèmic de Princeton Angus Deaton i l'ex economista cap del FMI Ken Rogoff, on s'afirmava durament que el Departament d'Investigació del Banc Mundial -font de la major part de les asseveracions que la globalització i la liberalització del comerç estaven portant-nos a taxes de pobresa més baixes i a un creixement econòmic sostingut amb menys desigualtats- havia estat distorsionant dades deliberadament i/o fent asseveracions infundades.
És veritat que el neoliberalisme segueix essent el discurs predeterminat de molts economistes i tecnòcrates. Però fins i tot abans del recent col·lapse financer mundial, ja havia perdut bona part de la seva credibilitat i legitimitat.

Què va crear la diferència? No fou tant la investigació o el debat sinó l'acció. Foren necessàries accions de masses contra la globalització amb gent als carrers de Seattle, que interactuaren de manera sinèrgica amb la resistència dels representants dels països en desenvolupament en el Centre de Convencions del Sheraton i un xoc amb la policia, per assolir el fracàs espectacular d'una cimera ministerial de l'OMC i transformar els números de fets, en veritat. I la derrota intel·lectual assestada a la globalització per Seattle va tenir conseqüències molt reals. Avui “The Economist”, el principal defensor de la globalització neoliberal admet que la “integració de l'economia mundial està retrocedint en pràcticament tots els fronts” i que un procés de “desglobalització” que fa temps es considerava impensable avui està en camí.

Seattle fou allò que el filòsof Hegel anomenava un “esdeveniment històric mundial”. La lliçó perdurable és que la veritat no simplement és allà per a ser descoberta, amb una existència objectiva i eterna. La veritat es completa, es fa real i es ratifica mitjançant l'acció. A Seattle, homes i dones comuns feren real la veritat amb la seva acció col·lectiva que feu miques un paradigma intel·lectual que havia servit com a vigilant ideològic del control empresarial corporatiu.

Walden Bello, Membre del Transnational Institute d'Amsterdam

Article publicat a la revista «Yes!» · Traduït al castellà per al diari GARA

dissabte, 23 gener de 2010

Concurs d'Estelladors a Torrelles

27è Concurs d'Estelladors de Torrelles de Llobregat
· 9a Edició Nacional de Catalunya ·
Diumenge 24 de Gener de 2010
Torrelles de Llobregat - Baix Llobregat

La pèrdua d’antigues tradicions i oficis, en molts casos vinculats amb l’agricultura, va impulsar un grup de torrellencs a crear el 1982 el primer Concurs d’Estelladors. Al concurs, els participants han d’estellar una pila de quatre troncs diferents diàmetres, de pi blanc o algun arbre típic de Torrelles, en quatre parts i apilar-los en el mínim temps possible. La propera edició del concurs és demà diumenge dia 24 de gener del 2010, dintre els actes de la Festa Major de Sant Pau de Torrelles de Llobregat.

Festa Major de Sant Pau de Torrelles de Llobregat
Diumenge 24 de Gener de 2010

De les 11 a les 2 del matí, al Serralet de Can Coll:
Mostra d’oficis boscaters

A la 1 del migdia, al Serralet de Can Coll:
Concurs d'Estelladors

Organitza : Estelladors de Torrelles de L’Ateneu Torrellenc
Més informació: Ajuntament de Torrelles de Llobregat - Telèfon 93-689-00-00