dilluns, 30 novembre de 2009

Copenhaguen: és hora de desobeir


Seattle + 10? un clima per a una sola humanitat,

per Joan Buades


Quart article de la sèrie COPENHAGUEN, COMPTE ENRERA, en el que s'analitzen els darrers moviments previs a la Cimera de Copenhaguen posant en evidència tant com ens juguem. Un trucat a la desobediència en la defensa d'una justícia climàtica global.



L'última setmana ja. Després d'anys de negociacions prèvies en un argot per a iniciats, ha arribat l'hora de la veritat per al clima comú. Com sospitàvem en la nostra crònica anterior, els assessors estan fent bé el seu treball i ha tornat l'optimisme oficial sobre el clima de la megacimera climàtica. Obama vindrà encara que sigui només un dia i prometrà reduccions nord-americanes per primera vegada. Hu Jin Tao (Xina), Manmohan Singh (Índia), Lula Da Silva (Brasil) estaran aquí també, simbolitzant el compromís dels països del Sud emergent amb objectius més o menys rellevants de reducció d'emissions. Fins i tot sembla possible el que era impensable fa poc: un nou tractat polític capaç de detallar nivells globals i regionals d'emissions per a 2020 i 2050. Els detalls normatius quedarien per a una futura cimera, possiblement a Mèxic dins d'un any.

No ens deixem enganyar per les aparences. El més rellevant és fixar-se en el canvi de prioritats per part dels grans del món. Per a Hervé Kempf, cal mirar endarrere, al paisatge de la cimera de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) de Seattle el 1999. Eren temps on l'agenda neoliberal era hegemònica i amenaçava a arruïnar encara més l'espoliació del Sud a través de l'ampliació de la “llibertat” de comerç. Inesperadament, Seattle va ser un sonor fracàs gràcies a l'efecte combinat d'una coalició informal de la protesta de milers d'activistes de tot el món juntament amb el bloqueig d'un ampli bloc d'estats de Sud davant el temor de la ruïna definitiva de la seva agricultura i comerç davant les noves armes de penetració comercial sense fronteres que pretenia atorgar l'OMC a les grans corporacions industrials. Ara, els temps han canviat: la urgència del clima en moltes regions del Planeta està desplaçant a un segon pla l'agenda neoliberal que ha servit de full de ruta per manejar l'última crisi financera. Ni tan sols un lideratge soft com el d'Obama o l'hermètic industrialisme comunista xinès poden sostreure's, com pretenien fins a fa poc pretextant prioritats internes (la reforma sanitària, el “desenvolupament” econòmic), a passar per Copenhaguen i comercialitzar una nova imatge pro-clima davant el món. El fantasma d'un Seattle climàtic els ha obligat a moure fitxa. El govern danès intueix també que Copenhaguen corre el risc de ser escenari d'una nova revolta global com la de 1999 i no ha dubtat a militaritzar la Cimera en una mena de defensa preventiva contra les protestes ciutadanes per un Planeta respirable i just.

No van equivocats. S'està vivint un despertar inaudit de les veus oficials en el Sud que reclamen justícia climàtica ara (cobrar el deute històric per no haver contaminat com nosaltres en el Nord, obtenir transferència tecnològica urgent i barata per canviar de model de “progrés”). Per exemple, l'Àfrica (que, amb gairebé 1.000 milions de persones genera les mateixes emissions que Texas, amb prou feines 30 milions) estarà representat per una sola veu per primera vegada en la història. Paral.lelament, el bé climàtic comú de la Humanitat estarà fortament defensat també pels milers de participants en la Cimera Alternativa, el Klimaforum09, la trucada cimera climàtica popular. Des d'una dels xarxes ciutadanes més suggerents, Climate Justice Action, s'ha fet una crida a la desobediència democràtica als carrers de Copenhaguen el dia clau, el 16, i a aconseguir que la veu de la majoria es pugui sentir dins de la Cimera oficial. Significativament, davant les transnacionals que assassinen el clima i els governs còmplices, apel.len a “exigir poder” i “justícia climàtica”.

I és que el càncer neoliberal no dorm. Conscient que a Copenhaguen expediran molts xecs per comprar pau i docilitat en el Sud, el mateix Banc Mundial que ha contribuït a colonitzar i empobrir les expectatives de benestar del Sud, es mou silenciosament per convertir-se en el gestor dels nous Fons d'Inversió Climàtica. En el fons, com ens recorda inspiradorament Naomi Klein, creix la “ràbia climàtica” de gairebé el 80% pobre de la Humanitat pel que fa a la minoria rica que ha posat l'aire respirable en joc i la consciència de que, aquesta vegada, un excés d'obediència podria provocar la fi de la vida humana sobre el Planeta. És hora de desobeir abans que sigui massa tard.


Per a més informació:


Històries d'un arbre mil·lenari

El Consell Comarcal del Baix Penedès sensibilitza els escolars sobre la importància de preservar els boscos

'Històries d'un arbre mil·lenari' és el títol de l'obra que es portarà al teatre Àngel Guimerà del Vendrell dijous vinent, 3 de desembre, junt amb un dossier didàctic per treballar aquest tema a l'aula.
El mal ús dels boscos i la consegüent l'alteració dels sistemes ecològics –que són els que proporcionen recursos i paisatges de què gaudir– constitueix un problema que ens afecta a tots. Per preservar els boscos, cal que tots els ciutadans i totes les ciutadanes s'impliquin en l'ús sostenible i el consum responsable dels recursos forestals, que contribuiran a reduir la tala d'arbres.
Històries d'un arbre mil·lenari és el títol de l'obra que l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Baix Penedès durà, dijous vinent, 3 de desembre, al teatre Àngel Guimerà del Vendrell, amb l'objectiu de sensibilitzar els escolars sobre el problema de la desforestació. Aquesta actuació s'emmarca dins la campanya de sensibilització ambiental protagonitzada pel Tonet, el ja conegut personatge de la campanya “Amb en Tonet, el Baix Penedès net”, una iniciativa sorgida de l'àrea de Medi Ambient del Consell.
L'obra transmet un missatge conciliador amb la intenció de fer adonar els nens i les nenes, en aquest cas de quart de primària, del fet que ells són part de la solució –no pas part del problema– i encoratjar-los a comprometre's activament amb la conservació dels boscos. Per aconseguir-ho, l'obra mostra tot d'exemples de tot allò que poden fer, a títol individual, per contribuir a aquest lloable objectiu.
El Consell Comarcal recollirà l'alumnat i el professorat, de forma gratuïta, des dels respectius centres escolars, als diversos municipis baixpenedesencs, i els traslladarà fins al teatre. El missatge de l'obra es reforçarà amb un seguit de propostes didàctiques, recollides en un dossier, a fi que el professorat pugui decidir quines es treballaran a l'aula posteriorment.
Històries d'un arbre mil·lenari té una durada de 55 minuts i serà posada en escena per la companyia Entresòl Entertainment - Entresòl de produccions, el proper dijous 3 de desembre al Vendrell.
Sinopsi de l'espectacle
Aquesta és la història d’un llenyataire molt ambiciós i de l’últim arbre que li queda per tallar. L’arbre li farà entendre a través de contes i faules la importància del bosc, dels animals, de la terra i de l’aigua; i sobretot del respecte per la vida. A partir d’aquí neix l’amistat i la fantasia. El món en què vivim està amenaçat per les conductes sovint irresponsables dels homes. La naturalesa es queixa constantment de les agressions que ha de suportar, i és precís que el nen, des de ben petit, ho entengui; que s’estimi la naturalesa i tingui cura per conservar-la. La utilització de la llum negre, ombres xineses i titelles, entre d’altres, faran que el nen es trobi al mig del bosc, voltat de màgia, humor i fantasia. Amb tot això s'ofereix al nen la possibilitat de veure diferents tipus de tècniques teatrals. Aquest és l’objectiu primordial d’Històries d’un arbre mil·lenari, però no pas des d’una òptica alarmista i tràgica, que difícilment captaria l’atenció del nen, sinó partint d’una proposta escènica alegre i variada, que empra diverses tècniques (música, cançons, llum negra, titelles i ombres xineses), una vistosa escenografia i un llenguatge ric i alhora entenedor.
·

diumenge, 29 novembre de 2009

Le cueilleur d'arbres (El collidor d'arbres)


No se com posar un vídeo però deix l'enllaç aquí:VIDEO
Esta en francès, encara que no s'entengui crec que val la pena mirar-lo.

dissabte, 28 novembre de 2009

Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals

Participació ciutadana en el catàleg
de paisatge de les Comarques Centrals


Fins el dia 1 de març del 2010

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha activat una consulta ciutadana sobre el catàleg de paisatge de les Comarques Centrals. Els Catàlegs de paisatge son un instrument creat per la Llei 8/2005, de Paisatge de Catalunya, per integrar objectius paisatgístics en la planificació i ordenació del territori.
El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals ha estat elaborat per la Universitat de Barcelona, sota la supervisió i coordinació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i tindrà incidència sobre les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. A través del Catàleg de paisatge es podrà conèixer l'estat del paisatge en aquestes comarques, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la finalitat d'integrar-se en el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals que està elaborant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
La consulta per web és una iniciativa que dona resultats molt útils per als catàlegs de paisatge en marxa i per això és molt important que tothom pugui expressar la seva opinió sobre els paisatges de les Comarques Centrals i així es puguin recollir i considerar totes les visions i sensibilitats.

Es pot accedir a la consulta i respondre l’enquesta fins l’1 de març en aquest web: Consulta Comarques Centrals

Més informació sobre l'Observatori del Paisatge i els Catàlegs de paisatge: CatPaisatge

Excavadores embalades al camí de Son Sales


*
Ja les se'n poden endur





Comunicat de premsa sobre l’acció duta a terme nit de divendres 27 a dissabte 28 de novembre de 2009.

L’acció duta a terme aquesta nit s’emmarca dins una campanya iniciada per l’Assemblea de Col·lectius contra el Plà de Carreteres, amb l’objectiu d’assolir la retirada del Plà Director Sectorial de Carreteres.


Perquè esperàvem un canvi en el que és un dels instruments fonamentals pel futur territorial de Mallorca.


Perquè un Pla de Transport i Pla Territorial són imprescindibles i previs a la planificació de carreteres.


Perquè no té sentit crear nous accessos a Palma fins que no es resolgui un estudi previ de mobilitat que avalui totes les alternatives i minimitzi l’afluència de cotxes a la ciutat.


Perquè les noves variants i rondes no són justificades pel volum de trànsit i el seu traçat representa un impacte ambiental, urbanístic, territorial i paisatgístic molt greu.


Perquè el que ells anomenen “condicionaments de carreteres” són en realitat noves “autopistes” que no casen amb el discurs de les polítiques de paisatge del Consell de Mallorca.


Perquè abans cal que es resolguin les imputacions dels màxims responsables polítics i tècnics.





Volem que la mobilitat arreu dels pobles de Mallorca sigui planificada a partir de criteris de racionalitat, sostenibilitat, mínim impacte ambiental, foment del transport públic i atenent a unes necessitats reals, i no sotmesa a interessos especulatius depredadors que incrementen el ja de per sí abusiu ús del transport privat, imposant-se com allò que són: projectes desarrelats dels paisatges i forma de vida de la nostra illa.


Perquè qui estima Mallorca, no la destrueix!



divendres, 27 novembre de 2009

El premi Bernat Capó a ritme de cobla

11é Premi Bernat Capó, de difusió de la Cultura popular

Guanya l'obra 'Mengem i Cantem', d'Aureli Puig sobre cobles agrícoles i gastronòmiques

Avui divendres, 27 de novembre de 2009, s'ha lliurat l’11é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. El lliurament, per primera vegada, s'ha fet a l'Auditori de Dénia. Al premi s'han presentat 15 treballs dels quals ha resultat guanyadora l'obra: Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, d'Aureli Puig i Escoí.
El jurat ha estat format per Josep Vicent Frechina (Coordinador de la Revista Caramella), Francesc Llop (Servici de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric de la Conselleria de Cultura), José Maria Candela (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia), Albert Moncusí (professor de la Universitat de València), i Robert Martínez (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia i secretari del jurat). I de l'obra guanyadora han valorat la seua aportació de materials inèdits en un camp de la cultura popular que ha estat molt treballat. Igualment, es valora el treball comparatiu més enllà de localismes i el seu caire divulgatiu gràcies a l'amenitat de la seua lectura.

Aureli Puig i Escoí (Les Coves de Vinromà, 1937) De petit, amb la família, marxaren com a refugiats de guerra al poble de Terrateig. En acabar-se la contesa, retornaren a la població de Torreblanca. Va treballar en el negoci familiar de teixits i confeccions i, als 30 anys, es va casar amb Rosa Vilaplana Molner.
Als cinquanta anys va decidir emigrar de l'urbs i muntar una granja de conills, fins que als 65 anys es va jubilar i va reprendre amb més força les seues inquietuds de lletraferit cultural.
Es considera un valencià del Maestrat i, en l'aspecte social, diu que s'estima les coses senzilles: “la tranquil·litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se'ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional i costumista que aporten coneixements del nostre passat en tots els camps. Són llauradors i gent d'oficis humils, conservadors de la nostra llengua i de les nostres tradicions, els qui m'estimo amb més força dins la meua ànima. Aquest fervor es pot resumir en la cobla que exposo: Les fadrines de Sueca, / no volen fadrins de jaca; / els prefereixen de brusa, / amb diners a la butxaca.”
Ha publicat els llibres Cobles i costums (Ed. Antinea, 2000); Les guerres carlines (Ed. Antinea, 2000); Diccionari de la indumentària (Diputació de Castelló, 2002); Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià (Ed. Antinea, 2006), Les guerres carlistes al nord valencià : cançoner (Onada Ed., 2008).
De l'obra premiada: Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, el seu autor, Aureli Puig diu: "El meu interés per les cobles va nèixer a ran de les excursions estiuenques que es feien en la diada de sant Joan, en les que encabits en un carro fadrins i fadrines, féiem la baixada al llogarret costaner de Torrenostra on preníem el bany i berenàvem. Tant a l'anada com a la tornada el cant hi era present. El meu desconeixement feia que tan sols sabera dues cobles, mentre que la competència en sabia moltes més, picat en el meu amor propi vaig decidir aprendre'n primer per via oral i després per mig d'autors com Martí Gadea, Amades, Sanchis Guarner, Seguí, etc, Hui estic en condicions d'afirmar el que vulgarment es diu "en tinc un cabàs", potser entre 10.000 i 12.000."
"El llibre que hui ens ocupa "Mengem i cantem" arreplega un seguit de cobles que tenen com a destinataris l'agricultura i la gastronomia, excusa per a donar a conèixer més de 800 cobles del nostre àmbit lingüístic, Catalunya, les Illes i el País Valencià."
"També és un homenatge als llauradors, tan poc valorats, i que amb el seu esforç, contribueixen a la nostra manutenció. Un reconeixement als meus amics els llauradors, als que hi afegirem pastors i ramaders, amb els quals com antic conrador de conills em sento solidari."
“Guanyar el Premi Bernat Capó als meus 72 anys em dóna força i il·lusió per a continuar amb els meus treballs. També ho considere una porta per a la publicació d'altres reculls que tinc enllestits de similars característiques i esquemes, i a altres treballs que espero confegir amb la moral que em dóna aquest premi, tot per a oferir al nostre poble un recull més que notable de les nostres cobles, patrimoni cultural de les nostres terres, per a recordança a les futures generacions de la forma de pensar, costums i tradicions dels nostres avantpassats. Agraïsc a editorials com Edicions del Bullent, que transmetin les nostre cobles.”

La dotació del premi consisteix en 6000 euros, una escultura de Ginestar i la publicació a la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent. El premi i l'acte de lliurament són organitzats per Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat de Municipis de la Marina alta, que aporta el grup de música que amenitza la vetllada, en aquest cas Salvador Bolufer, Cristina Martí i Enric Murillo.
·

dimecres, 25 novembre de 2009

Defensar la Terra com a fills de la Terra


Cap a una Declaració de Drets de

la Natura


Enfront de l'imminent fracàs de la Cimera de Copenhague, urgeix canviar radicalment la relació amb la Pachamama.


Estats Units i Xina han advertit que la 15ª Conferència de les Parts (COP15) del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que es reunirà a Copenhague, Dinamarca, el proper desembre, no assolirà un acord sobre les metes de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. El fracàs de la recent reunió de Barcelona ja havia fet preveure aquest panorama descoratjador.

El problema és d'enfocament. Tots sabem que el planeta està en perill i que si no es prenen mesures radicals i efectives, la vida desapareixerà. Però mentre se segueixi mirant la Terra només com el dipòsit de recursos per a l'acumulació individual, tot intent de diàleg conduirà, com a màxim, a mesures pal·liatives i no a solucions efectives. Del que es tracta aleshores, és de replantejar les relacions amb la natura.

Hem d'entendre que la naturalesa és un ésser viu i nosaltres en som part d'ella. Els pobles indígenes diuen: “la Pachamama ens cria i nosaltres la criam a ella”. I és que els pobles indígenes no treballen per a l'acumulació individual sinó per a satisfer les necessitats de tothom. Per això el treball és una festa, una forma més de diàleg entre els membres de la comunitat i amb la natura.

La biodiversitat -en perill per l'escalfament global- és la major riquesa d'aquest planeta i és la que va donar origen a la immensa diversitat cultural que l'habita. Els éssers humans i els pobles es formaren en la seva relació amb ella, en la seva cura, en la seva criança, en una eterna reciprocitat per els bens que ens ofereix per a sobreviure. Però les invasions d'Europa al Abya Yala (avui Amèrica) i altres continents, tallaren de forma abrupta aquestes civilitzacions que varen saber viure en harmonia amb la Mare Terra durant desenes de mil·lennis, per, en només cinc-cents anys de saqueig, mercantilització i depredació de la natura, conduir-nos al caire d'un cataclisme global.

Si reconeixem a la naturalesa com un ésser viu, la fem subjecta de drets. Hi ha un vast moviment social a tot el món que comparteix la proposta de redactar i adoptar en el marc de les Nacions Unides una Declaració dels Drets de la Natura. I alguns governs de la regió (Bolívia, Equador) han fet seva aquesta iniciativa.


L'ONU i el planeta

La preocupació per la cura de la natura no és nova a la comunitat internacional. El 1982 l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovà la Carta Mundial de la Natura. Cinc anys després, la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament emeté l'informe “El Nostre Futur Comú”, conegut com Informe Brundtland, la seva crida principal és precisament a la creació d'una Carta que contingui els principis fonamentals per a una vida sostenible.

El 9 de maig de 1992, la ONU adopta la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que entrà en vigència el 1994. Aquest mateix any, a Rio de Janeiro, Brasil, es reuneix la primera Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que va donar lloc a l'Agenda 21, un Pla d'Acció que els Estats haurien de portar a terme per a transformar el model de desenvolupament actual, basat en una explotació dels recursos naturals com si fossin il·limitats i en un accés desigual als seus beneficis, en un nou model de desenvolupament que satisfaci les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Deu anys després es reuneix la segona Conferència a Johannesburg, Sudàfrica.

Entre ambdues conferències, conegudes com “Cimeres de la Terra”, els països industrialitzats es reuneixen l'11 de desembre de 1997 a Kioto, Japó, i es comprometen a executar un conjunt de mesures per a reduir els gasos d'efecte hivernacle, fixant-se metes fins a l'any 2012. Estats Units va retirà la seva signatura d'aquest document, anomenat Protocol de Kioto. La Cimera de Copenhague, el desembre, hauria d'assumir nous compromisos en aquest camp per el 2013 cap endavant, però els països poderosos ja han avançat que no hi haurà acord.


La Carta de la Terra

Mentre tot aquest procés es desenvolupa, també s'ha anat gestant un document que intentava ser una Carta Magna o Constitució del planeta. I el 29 de juny del 2000 és llançada oficialment la Carta de la Terra a La Haya, Holanda. Es tracta d'una declaració solidaria que afirma que és possible viure i gaudir de la Terra sense destruir-la i sense causar danys a les comunitats humanes ni al conjunt d'éssers vius que l'habitam. I que reconeix i adverteix que per assolir-lo es necessita un canvi de mentalitat i de cor.


La Carta de la Terra està estructurada en quatre principis angulars que contenen 16 principis generals:


I.Respecte i cura de la vida.

1.- Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat.

2.- Cuidar la comunitat de la vida amb enteniment, compassió i amor.

3.- Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques.

4.- Assegurar que els fruits i la bellesa de la Terra es preserven per a les generacions presents i futures.


II. Integritat ecològica.

5.- Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial preocupació per la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

6.- Evitar danyar com el millor mètode de protecció ambiental i, quan el coneixement sigui limitat, procedir amb precaució.

7.- Adoptar patrons de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comunitari.

8.- Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i l'extensa aplicació del coneixement adquirit.


III Justícia social i econòmica.

9.- Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental.

10.- Assegurar que les activitats i institucions econòmiques, a tot nivell, promoguin el desenvolupament humà de forma equitativa i sostenible.

11.- Afirmar la igualtat i equitat de gènere com prerequisits per el desenvolupament sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la cura de la salut i l'oportunitat econòmica.

12.- Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que doni suport a la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial esment als drets dels pobles indígenes i les minories.


IV. Democràcia, no violència i pau.

13.- Enfortir les institucions democràtiques en tots els nivells i brindar transparència i rendiment de comptes en la governabilitat, participació inclusiva en la presa de decisió i accés a la justícia.

14.- Integrar en l'educació formal i en l'aprenentatge al llarg de la vida, les habilitats, el coneixement i els valors necessaris per a un mode de vida sostenible.

15.- Tractar a tots els éssers vius amb respecte i consideració.

16.- Promoure una cultura de tolerància, no violència i pau.

Així, en resum, la Carta de la Terra mostra que la protecció del medi ambient, els drets humans, el desenvolupament equitatiu dels pobles i la pau són interdependents i indivisibles. Tots els problemes estan relacionats: els ambientals, els socials, els econòmics, els polítics i els culturals, la qual cosa invita a promoure solucions que els tenguin en compte conjuntament.


Drets de la Pachamama

Perquè no tornar prendre aquests principis per, a partir de la Carta de la Terra, redactar i aprovar una Declaració dels Drets de la Natura? El canvi de mentalitat i de cor és possible, com dèiem a l'inici: n'hi ha prou amb deixar de veure el planeta com un dipòsit de recursos per a ser saquejats, mercantilitzats i servir a l'enriquiment de uns pocs. N'hi ha prou amb tornar a l'harmonia amb la nostra Pachamama. Es tracta, senzillament, de defensar la vida, tota la vida, amb les seves riques diversitats biològiques i culturals.

L'any que acaba ha estat ric per el moviment indígena en aquest camí. El maig es reuní a Puno la IV Cimera de Nacionalitats i Pobles Indígenes de l'Abya Yala, que va prendre tres acords centrals per a difondre les demandes i propostes en torn a l'escalfament global: la Minga Global per la Mare Terra, que es realitzà l'octubre; la creació del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica, que va tenir la seva primera audiència a Cochabamba, Bolívia, en el marc d'aquesta Minga Global; i la realització d'una cimera paral·lela a la Conferència de Copenhague el desembre.

La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), les seves organitzacions integrants i diverses organitzacions del moviment social del continent, Europa i altres latituds, participaran en aquesta Cimera Alternativa, en el marc del qual es desenvoluparà una nova Audiència del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica.

Com a fills de la Mare Natura, l'adopció d'una Declaració dels seus Drets forma part central de la nostra agenda.


- Norma Aguilar Alvarado, Àrea de Comunicacions

Coordinadora Andina de Organizacions Indígenes - CAOI



Fotos JV09

dimarts, 24 novembre de 2009

Anau al Concert de Binissalem

*

Arboricidi a Madrid

Matança d'arbres a les Corts

Les obres de construcció d'un nou aparcament subterrani per al Congrés dels Diputats estan provocat un autèntic arboricidi a Madrid. Són 262 noves places en quatre plantes subterrànies. Ja de pas, les seves senyories remodelaran la popular Carrera de San Jerónimo per donar-li al carrer nous aires de modernitat, aliens al fet que els arbres que durant dècades han lluitat intrèpidament per sobreviure en un asfixiant ambient urbà estan en perill.
És veritat, no se’n tallarà cap i tots els seus troncs han estat protegits amb fustes per evitar danys involuntaris, però moriran de la mateixa manera.
Malauradament, sembla que ni els nostres pròcers, ni els nostres arquitectes, ni els nostres contractistes han tingut en compte un petit detall que fins un nen sap: els arbres tenen arrels. I per no saber-ho els estan matant a tots.
Tractats com fanals, les màquines han obert rases al seu voltant arrencant de soca-rel la vida. Potser alguns, els més forts, sobrevisquin, però cedres, sòfores i troanes estan sentenciats. Si no abans, quan arribin els primers calors de l'estiu moriran sense remei. I amb ells perdrem aquests arbres singulars que van ser testimonis vius de tants esdeveniments històrics d'Espanya, de coronacions i cops d'Estat, de pactes i desencontres.
"Entre tots els matarem i ells solets es van morir".
Han caigut ja massa arbres a Madrid, els de la M-30, els del Parc d'Arganzuela, els del passeig de Recoletos o els ja sentenciats del Saló del Prado. Com també els de tantes altres ciutats d'Espanya.
Ja ho diu el meu amic i magnífic botànic Bernabé Moya: “Els arbres són a les ciutats elements d'ornament, i en arquitectura ornament és la part supèrflua de l'edifici”.
Els nostres pares de la Pàtria necessiten aparcaments. Veuen morir als arbres als seus peus i no els diu res. Ja ningú els defensa pel que són, pels sentiments i emocions que cada un d'ells ens produeixen. Estan, estem, ecològicament insensibilitzats.
En aquesta primera foto es pot veure a l'excavadora arrencant les arrels d'un arbre a escassos metres del madrileny Palau de les Corts. Totes les imatges han estat preses per mi la setmana passada, així que ara estaran segurament molt pitjor.
Al costat d'una sòfora o acàcia del Japó hi ha les tombes d'un gran ligustrum, primera víctima col·lateral de la remodelació de la Carrera de San Jerónimo.
Rases, forats, ferros, formigó. Els arbres estan envoltats.

César-Javier Palacios
· Article publicat a La crónica verde el 19.11.2009
·

dilluns, 23 novembre de 2009

Els fruits de l'arbre prohibit

No eren pomes, eren figues!


Potser molts dels joves d'avui no ho saben, però abans la televisió no existia. Però no per això es deixaven d'explicar i representar històries fascinants, mitològiques i transcendents. Podien representar-se sobre pergamí, sobre fusta, sobre parets o esculpides en pedra. Els narradors d'històries d'altres èpoques utilitzaven aquestes representacions per il·lustrar els seus relats i deixar bocabadats petits i grans. Una cosa similar a la televisió, però més autèntic.
Per exemple en el claustre principal del Monestir de Santes Creus s'hi pot trobar un fris que representa la creació d'Adam i Eva, els nostres primers pares. Aquestes imatges tallades en pedra estaven originàriament pintades de colors (una mena de falles de València però en miniatura). Els pas del temps n'ha deteriorat la pintura i alguns vàndal d'idees fanàtiques o simplement per ignorància n'han malmès molts elements.
Doncs resulta que un equip de recerca de patrimoni.cat ha realitzat un descobriment transcendental; i tot gràcies a la tècnica de les gigafotos. Ho podem comprovar en detall estudiant les imatges. En la primera podem veure el fris de la dreta (situada en les columnes d'un un angle del claustre), s'hi representa la creació de l'home, del primer home, Adam. Tot seguit podem veure amb tota claredat com literalment s'extreu Eva, la primera dona, d'una costella d'Adam mentre aquest dormia. Ostres, que fort! FRIS primer.
Ells dos van viure feliços al paradís, anaven nus i no sabien lo que era la vergonya. Podien menjar tots els fruits de tots els arbres excepte d'un, l'arbre del coneixement del bé i del mal. Llavors si passem a la segona escena del FRIS segon veiem lo que va passar. Resulta que una serp malèvola va temptar-los a incomplir el compromís i van menjar de la fruita prohibida. I vet aquí que a l'instant van sentir vergonya i es van tapar les parts íntimes.

Aquest fet dramàtic ocasionà l'expulsió del paradís i l'inici de la història de tot plegat.
I ara ve el descobriment. Des de fa segles es pensava que l'arbre prohibit era una pomera, però si mirem amb detall l'arbre on hi ha la serp, i les fulles amb les que es tapen, és una figuera! i evidentment la fruita prohibida són les figues.
Això trastoca segles d'injust menyspreu cap una fruita tan noble i preuada com la poma, i en rescindeix ser l'objecte de la culpa original. Ara els nostres pagesos podran de nou mostrar sense vergonya tan sucosa meravella.
L'equip de patrimoni.cat seguirem investigant ja que ens han arribat notícies que a la catedral de Tarragona hi ha unes imatges que confirmarien aquest descobriment. :-)

Josep Giribet
· Article publicat a Projecte Panoràmiques el 7.02.2009
·

dijous, 19 novembre de 2009

Un altre de'n Pau



Més acudits i obra de l'artista a:

www.escapula.com

i també a:

http://escapulanews.blogspot.com/

Reivindicam el Camí Antic de Planícia

A Planícia, per bon camí i sense barreres amb pany i clau
Diumenge 29 de novembre del 2009
A les 10:30 h a la Plaça de la Vila de Banyalbufar

Excursió reivindicativa al Camí Antic de Planícia

El dia 4 d’abril 2009, amb presència del President Francesc Antich, el Conseller de Medi Ambient i altres autoritats, s’inaugurà Planícia com a nova finca pública i s’obriren totes les barreres per tal de poder accedir-hi, entre elles les dues que hi ha en els límits de la possessió des Rafal, és a dir, es va poder arribar a la possessió pel Camí Antic de Planícia (el que també passa per Son Sanutges i s’Arboçar).
L’endemà, aquestes dues barreres es tancaren amb pany i clau i fins avui no s’han tornar a obrir impedint, per tant, l’accés a Planícia per un dels seus camins més tradicionals i coneguts.
Dia 3 de maig, la propietat des Rafal aturà a un grup d’excursionistes banyalbufarins que anaven per aquest camí i cridà a la Guàrdia Civil perquè els identifiqués, com així va succeir.
A finals de maig la Conselleria preparà i intentà obrir un nou accés a Planícia, per tal d’evitar passar per l’esmentat Camí Antic, cosa que no va aconseguir per les denuncies de diversos col·lectius.
El 29 de juliol, l’Ajuntament de Banyalbufar aprovà el Catàleg de Camins del terme municipal, considerant que el Camí Antic de Planícia que transcorre per les possessions de Son Creus, Son Sanutges, S’Arboçar i es Rafal, és públic.
A més, està perfectament documentat, i ningú qüestiona, que la propietat de Planícia és copropietària de l’esmentat camí que, com ja s’ha dit, continua tancat per les barreres de la propietat des Rafal.
Davant aquesta situació, 18 associacions i entitats de Banyalbufar han decidit reivindicar i demanar, una vegada més, el lliure accés i l’ús públic del Camí Antic de Planícia, convocant i organitzant una excursió participativa pel proper diumenge 29 de novembre, com es pot veure en el cartell.
Tots junts farem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Banyalbufar, perquè si en nou mesos (els que fa que Planícia és una finca pública) no han estat capaços de fer obrir les barreres des Rafal, això ja no és una qüestió de passivitat, sinó que frega la negligència.
Us esperam a l’excursió i us pregam que la doneu a conèixer. Moltes gràcies !!!

Les associacions, entitats, col·lectius, etc. que vulguin adherir-se a la convocatòria, poden fer-ho enviant un correu electrònic a banyalbahar@banyalbahar.com o amicsbanyalbufar@ono.com

Associació cultural Bany.al.bahar. Plaça de la Vila, nº1. Baixos. Banyalbufar (07191)
·

Contra la corrupció i la impunitat

Manifestació contra la corrupció i la impunitat
Dissabte 21 de Novembre a les 6 de la tarda
a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

La Unió de Plataformes, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia, davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el cas Pretòria, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, No al Pla Caufec - Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d’Odena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país, crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística a través d'aquest
Comunicat

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establir l’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil apartidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes .

Cridem tothom a mobilitzar-se per defensar els bens comuns de l’espoli, per combatre la corrupció a tot arreu, concentrant-nos dissabte 21 de novembre a les 6 de la tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Porteu xiulets i xoriços · Poseu-vos el barret UP
Passa-ho, imprimeix el cartell, distribueix-lo per fleques, farmàcies, bars, esplais, centres esportius, cines, perruqueries, discos, ... Aixeca la gent del sofà! Porta'ls!

·
·
Unió de Plataformes
·
· info@uniodeplataformes.org

·

dimecres, 18 novembre de 2009

Arbres tatuats

Els arbres no necessiten aquesta mena d'amor

· Foto i text de Lapicero ·
·

dimarts, 17 novembre de 2009

Jornada de reflexió

El canvi esta a les teves mans
Entre tots podem aconseguir un mon més just


21 novembre 2009

- 10h00 Xerrada sobre economia solidària a càrrec de Jordi López REAS
Documental "10 anys teixint solidaritat" i explicació dels principis e iniciatives de economia solidària.

- 11h30 Xerrada sobre comerç just a càrrec de S'Altra Senalla

- 13h00 Aperitiu i debat

  • Tindrà lloc a la finca Ca Sa Senyora. Antiga carretera de Lloseta a Selva Km. 1,5. Biniamar.
  • Inscripcions gratuïtes al Tel. 699393329 o E-mail prosudmallorca@yahoo.com
  • Hi haurà servei de guarderia gratuït amb activitats per als nins.

Volem un canvi de model de mobilitat a Mallorca

Assemblea de col·lectius
contra el pla de carreteres


Nota Informativa
17 novembre de 2009

L'assemblea denuncia que el pre-acord de carreteres no garantitza un canvi de model de mobilitat a Mallorca.

L'assemblea continua amb la campanya per a demanar-ne la retirada i reclama que se'n faci un d'alternatiu al Pla PP-UM de 1998.
___________________________________________________________

A partir del coneixement a través dels mitjans del preacord al que s'ha arribat en relació al Pla Director Sectorial de Carreteres que es preveu aprovar al desembre de 2009, l'Assemblea de Col·lectius contra el Pla de Carreteres, es reuní ahir al vespre a Santa Maria, per avaluar les modificacions proposades.

El col·lectius d'entitats considera que les modificacions acordades no impliquen el canvi de model de mobilitat i territori que Mallorca necessita i al qual, els partits que conformen el pacte al Consell de Mallorca s'hi van comprometre a l'inici de la legislatura.

Els arguments
  • L'eliminació de l'autopista Inca-Manacor, ja era un compromís d'inici de legislatura, per tant no representa cap novetat.
  • L'elimina l'autopista Peguera-Andratx (com ja s'havia anunciat fa algunes setmanes) i s'acorda un desdoblament pel cas de Llucmajor-Campos. Queda sense respoldre però encara l'autopista Manacor-Sant Llorenç, que ja compta avui dia amb una carretera ampla i adaptada a les necessitats de trànsit entre aquestes dues poblacions.
  • No és veritat que no hi hagi cap projecte viari nou excepte els accessos a Son Espases - nou 2on cinturó. Moltes de les rondes i variants que continuen a damunt el pla, seran, en cas d'aprovar-se, viaris completament nous, i molts d'ells injustificats des del punt de vista de les necessitats de trànsit actuals.
  • S'eliminen les variants i rondes a les que els consistoris respectius s'han oposat (excepte a Sineu, que encara no està clar) però no es diu res d'altres variants i rondes a les que col·lectius d'entitats ciutadanes i altres associacions hi han presentat algun tipus d'al·legació. Al·legacions que a dia d'avui encara no han estat contestades per part del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca.
  • S'hi suavitza l'impacte dels condicionaments. Si bé es ver que els criteris paisatgístics són mals de valorar des d'un punt de vista objectiu, en aquest sentit, sí que representa una bona mesura la reducció de la velocitat permesa a les carreteres de la xarxa primària complementària o de la xarxa secundària. No s'especifica però quin serà aquest límit de velocitat. De fet, aquesta mesura podria aplicar-se a tota la xarxa viària, en funció del tipus de via, especialment a les vies d'entrada a la ciutat de Palma.
  • Es parla de que amb aquest pla de carreteres s'executaran importants inversions en obra pública i que generaran molts llocs de feina. Consideram que hi ha moltes altres prioritats d'inversions en obres públiques i concretament en matèria de transport que són, precisament en aquests moments de crisi, socialment molt més necessàries. No necessitam més inversions en noves infrastructures que pretenen resoldre necessitats futures, necessitam inversions que resolguin les necessitats actuals i això, en la majoria dels casos passa per ser inversions en matèria de transport públic que consolidin una vertadera alternativa al cotxe privat a Mallorca. Les inversions en transport públic representen inversions en llocs de feina permanents i a llarg termini. En canvi les inversions en carreteres, són inversions similars a les que el President Antich rebutjava la setmana passada derivades de les urbanitzacions. Són inversions puntuals que no generen creació de llocs de feina a mig i llarg termini que és el que s'escau.
  • Els presumptes casos de corrupció vinculats a l'actual model viari. Entenem que aquesta "manera de fer carreteres" no s'hauria de perpetuar en aquesta legislatura. L'actual Pla, continuació del Pla PP-UM, està en aquests moments sota sospites de corrupció, mentre les persones imputades segueixen als seus càrrecs decidint el futur de Mallorca. Consideram que el Conseller d'Obres Públiques i el Director Insular de Carreteres del Consell de Mallorca haurien de dimitir, almenys fins que es resolguin les seves respectives imputacions.
  • Les correccions o rebaixes al model PP-UM, no poden ser mai prou significatives com per canviar el model viari de Mallorca. Si fos així, això implicaria una nova aprovació inicial i un nou període d'exposició pública i esteim convençuts que és una opció que tenen totalment descartada, donada la celeritat en que pretenen aprovar-lo definitivament.
Insistim, estam a favor de l'eliminació de punts perillosos i fer millores a la xarxa de carreteres actual, però cal plantejar les noves actuacions a través d'una política integral de mobilitat que doni alternatives al cotxe privat i s'adapti a les necessitats reals de transport i mobilitat d'una illa com Mallorca, sense més consum de territori ni més asfalt i responent sempre a l'interès general, des de la transparència en les inversions i la coherència amb els compromisos polítics assumits a l'inici de la legislatura.

La nostra proposta

Consideram que hi ha temps per a treure endavant una nova planificació de carreteres dins aquesta legislatura, i si s'ha de resoldre de manera imminent el problema dels accessos a Son Espases, sempre hi cap la possibilitat de fer ara, una modificació puntual del Pla de Carreteres actual que pugui desbloquejar l'execució del 2on cinturó o via connectora de Palma i, de cara a l'any que ve, presentar a aprovació inicial un Pla de Carreteres alternatiu, fet des de la consideració de la mobilitat i atenent a uns criteris racionals des del punt de vista territorial.

És a més evident la necessitat d'una moratòria dels projectes actuals que s'estan desenvolupant seguint els criteris de les anteriors legislatures, especialment pel que fa a rondes i circumval·lacions i adequació de carreteres secundàries que s'estan executant perquè ja estaven contemplades a l'anterior Pla i que són una demostració del tipus de projectes viaris als quals no s'ha de donar continuïtat: Ctra. de Festival Park a Bunyola, Ctra. Inca - Selva - Caimari, variant de Son Servera, Manacor-Camí de Conies....

Continuam amb la campanya per demanar la retirada del pla de carreteres

Des de l'Assemblea manifestam la nostra intenció de continuar amb la campanya endegada per exigir la retirada de l'actual pla de carreteres, no per quedar-nos amb l'anterior, sinó per plantejar-ne i aprovar-ne un d'alternatiu que responés a criteris de mobilitat, socials i territorials que Mallorca realment necessita.

Accions de la campanya

Reunions amb els grups polítics

Diferents representants dels col·lectius ens hem anat reunint amb els partits polítics que han de votar el Pla al ple del Consell per conèixer el seu posicionament i discutir la nostra proposta

Marxa reivindicativa contra el pla de carreteres
El dissabte 31 d'octubre es va organitzar una marxa reivindicativa contra el Pla de Carreteres sota el lema "Qui estima Mallorca no la destrueix" a la carretera de Selva a Caimari, en la que varen participar prop de 300 persones.

Mocions als ajuntaments
Aquestes dies els diferents col·lectius i entitats que formen part de l'Assemblea estan remetent a tots els batles i batlesses de Mallorca una proposta de moció per a que els consistoris demanin la retirada d'aquest Pla de Carreteres.
Durant aquests dies, municipis en que determinades agrupacions polítiques locals s'han adherit a l'Assemblea contra el Pla de Carreteres, presentaran ja les mocions als respectius plens: és el cas de Son Servera, Capdepera, Binissalem, Campos, Sencelles, Pollença, Artà, Costitx i Santa Maria.

Campanya local a través d'internet
S'ha posat en marxa una campanya a través d'internet per a totes aquelles persones que exigeixen el canvi compromès en matèria de política viària i territorial.

S'ha habilitat un espai a la plana web del GOB amb informació sobre les conseqüències d'aquest pla i una carta que, amb un “clic” de ratolí s'enviarà als responsables del futur de la planificació de carreteres: President Antich (PSOE), Presidenta del Consell de Mallorca (PSOE), Conseller del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca (UM) i portaveu del Bloc al Consell de Mallorca (Bloc per Mallorca).

http://www.gobmallorca.com/noalpladecarreteres/

Campanya d'abast internacional a través d'internet
Entenem que les implicacions d'aquest pla pel que fa a la destrucció territorial, patrimonial i paisatgística dels projectes que s'hi preveuen, a l'afectació a espais naturals protegits per la Llei d'espais naturals de les Illes Balears, a l'amenaça per la biodiversitat i la minva de permeabilitat del territori, la irresponsabilitat davant el futur energètic i climàtic que suposa l'aprovació d'aquest pla i les conseqüències ambientals, socials i econòmiques que implica, afectant el turisme pel fet de suposar la destrucció i despersonalització del paisatge rural i mediterrani de l'interior de l'illa més o menys preservada, etc. Entenem que són doncs, motius suficients per donar a conèixer arreu la implicació d'aquesta política viària i cercar suports i adhesions d'àmbit internacional contra aquest Pla de Carreteres.
Per això, en col·laboració amb una associació per a la conservació d'àmbit internacional s'ha llançat una campanya d'abast internacional per recollir suports contra el Pla de Carreteres :
http://www.salvalaselva.org/protestaktion.php?id=483

Xerrades sobre les conseqüències de l'aprovació definitiva d'aquest pla
Donada la manca d'informació per part del Consell de Mallorca de les implicacions d'una planificació tan trascendental pel futur de Mallorca i donat el desconeixement del tipus de projectes que implica i la consolidació del model viari i territorial que es pretén amb l'aprovació d'aquest pla, en les properes setmanes s’aniran fent xerrades informatives i divulgatives a pobles, a la universitat, entitats, etc.

L'Assemblea no descarta la possibilitat de fer altres accions reivindicatives per insistir en la retirada d'aquest Pla de Carreteres i la redacció d'un d'alternatiu dins d'aquesta mateixa legislatura.

Més informació al blog: http://nomescarreteres.wordpress.com

Assemblea de col·lectius contra el pla de carreteres: qui som?
GOB, GADMA, STEI-I, REVOLTA GLOBAL, CGT-BALEARS, GENT ACTIVA, SLOW-FOOD ILLES BALEARS, AMICS DE LA VALL DE COANEGRA, SINEUERS INDEPENDENTS, ATTAC-MALLORCA, AMICS DE LA TERRA, ELS VERS-EU SANTA MARIA, SEPC, ATENEU GABRIEL BUADES, ESQUERRA-SINEU, MAULETS, CAMINS PÚBLICS I OBERTS, UNIÓ DE PAGESOS, OCB, UNIÓ OBRERA BALEAR, FEDERACIÓ DE VEÏNS DE FELANITX, PLATAFORMA MA-15 D’AFECTATS PER LA CARRETERA DE MANACOR, JUBILATS PER MALLORCA, ASSEMBLEA DE JOVES DEL MOLINAR, LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA, ASSAMBLEA ENDAVANT DE MALLORCA, INQUERS PEL CANVI, ELS VERDS-ESQUERRA SON SERVERA, EU-ELS VERDS DE CAPDEPERA, ELS VERDS-ESQUERRA ARTÀ, ALTERNATIVA PER POLLENÇA, IGMAN ACCIÓ SOLIDÀRIA ...

També podeu veure: