Per defensar-nos del foc

Animus Iocandi

Ferreres

· Vinyeta de Ferreres publicada a El Periódico de Catalunya el 30-07-2009.

·

La figuera suggeridora d'Aubarca

Abraçades sensuals

Rafel Mas, Búger 30 de juliol de 2009

Tala d'arbres a la Gran Via de Barcelona

És increïble aquest ajuntament tan arboricida

Aquests dies s’estan talant arbres a la Gran Via de Barcelona entre Urgell i Casanovas, és increïble aquest ajuntament tan arboricida. S'ha de denunciar, ja n'hi ha prou.

Xavi Valls

·

Estimam als arbres?

Aparegurt al diari El Mundo dia 28/07/09

La Càcia que ja no hi és

La vella Càcia de l’estació de Masquefa

El 29 juliol de l’any 1893, ara fa 116 anys, després d’un llarg i complicat procés es va inaugurar el tren de Martorell a Igualada. Als pobles on passava el tren es van fer grans i petites celebracions per a celebrar aquest gran esdeveniment, a Masquefa també, les autoritats i la gent van anar a l’estació a rebre el tren i a saludar les autoritats de Catalunya que hi anaven.

D’aquesta història se’n podrien explicar moltes coses, el desig i les ànsies dels masquefins per veure realitzat aquest projecte, els diners que hi van invertir i perdre molta gent en el primer projecte de la portada del tren, els lligams que es van establir entre alguns treballadors d’aquestes obres i gent de Masquefa, algunes histories d’amor, ... però ara i aquí volem parlar d’un dels arbres que aleshores van plantar a l’estació del tren.

Un dels arbres més profusament plantat a l’estació de Masquefa fou la Càcia, Robinia Pseudoacacia, la Càcia era un arbre relativament nou a Catalunya i que en certa manera s’havia posat de moda. Una arbre exòtic, una bonica planta ornamental, que anava molt bé per fixar talussos i marges i com a arbre d’alineacions a les vores de les vies del tren.

Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.

La Robinia Pseudoacacia

La Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.

Robinia plantada el 1601, a Paris

Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.

La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.

La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.

La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.

Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.

Amb els anys la majoria d’aquestes càcies de l’estació de Masquefa, que es van plantar ara fa 116 anys, van anar desapareixent, tot hi que n’hi ha algunes altres fruit d’algunes llavors que han anat germinant i dels rebrots que desenvolupa aquest arbre. Però d’aquestes més antigues en va sobreviure una “La vella Càcia de l’estació de Masquefa” que cada primavera s’omplia de fulles i els anys que l’Ajuntament no la maltractava ni li feia podes dràstiques també s’omplia dels raïms de flors blanques i oloroses.

Els últims 45 anys aquesta càcia havia viscut entremig d’uns pins que va plantar el cap de l’estació i que havien crescut força.

En la ventada del passat 24 de gener el pi que estava més a prop de la càcia es va tombar, però per sort el pi no va tocar gens la càcia i aquesta no va patir cap mena de dany.

Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa

Increïblement, quan l’Ajuntament va tallar i retirar el pi que havia caigut també va tallar i es va emportar aquesta vella Robinia Pseudoacacia. En un moment, en un tres i no res, l’Ajuntament de Masquefa va eliminar el que segurament era l’arbre més antic dels arbres urbans de Masquefa, l’únic arbre que encara era testimoni d’una de les fites més importants de la història de Masquefa, un arbre ple de records per a moltes generacions de gent de Masquefa. Una vegada més, les persones que manen en aquest ajuntament han mostrat el seu menyspreu pels arbres, pels records de molta gent i per la història d’aquest poble.

Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és

·

G8: Infinita tristesa

El G8 i la crisi climàtica: hi coincidiran els fets amb les paraules?

Els governs d’alguns dels països més poderosos del mon es reuniren recentment a Itàlia i produïren un document titulat “Un Lideratge Responsable per a un Futur Sostenible”. A la seva declaració informen al mon que estan “decidits a assegurar el creixement sostenible i a enfrontar els desafiaments interrelacionats de la crisi econòmica, la pobresa i el canvi climàtic”.

Podria ser divertit, si no fos perquè la situació actual és tan tràgica.

El mon enfronta una greu crisi econòmica, la pobresa augmenta a totes bandes – i també en aquests 8 països- i la crisi climàtica està propera al desastre. Tot com a conseqüència directa del lideratge “responsable” dels governs d’aquests i altres pocs països durant moltes dècades.

Òbviament, ningú pot culpar a països com Tuvalu, Fiji, Laos, Cambodja, Papua Nova Guinea, Gambia, Namíbia, Uruguai, Cuba o la majoria dels 192 estats membre de les Nacions Unides d’haver creat aquests problemes. Tan mateix, la majoria d’ells ja estan impactant greument sobre els seus pobles.

El G8 ara promet que “encapçalarà la lluita contra el canvi climàtic”, però la realitat mostra que està fent exactament l’oposat: en el Regne Unit es criminalitza a militants que intenten impedir l’ús del carbó, es planteja obrir Alaska a l’explotació petroliera, les empreses petrolieres i gaseres dels països del G8 es continuen lucrant amb els combustibles fòssils, a la vegada que el consum en aquests països accelera la destrucció de boscos tropicals.

Els països que ja sofreixen a causa del canvi climàtic mai manifestaren el desig de ser “liderats” per el G8. Al contrari, estan exigint que ells i altres governs poderosos acceptin la seva responsabilitat per els problemes que han creat i facin qualque cosa al respecte. No per el 2050 sinó ara mateix. No amb declaracions sinó amb accions concretes. No a traves de “mecanismes de mercat” sinó a través d’estrictes mecanismes legals.

El mon –els seus pobles i ecosistemes- ja no poden tolerar un sistema on uns pocs governs, en base al seu poder econòmic, polític i militar, usen i destrueixen el planeta en benefici propi. En tal sentit, els països del G8 han de recordar el significat de la paraula democràcia i acceptar que constitueixen una petita minoria que no ha rebut de ningú, llevat d’ells mateixos, el mandat de liderar als demés.

El mon no vol ni necessita el seu “lideratge”, però sí necessita que actuïn de manera “responsable” per enfrontar el desastre climàtic que han creat. El món necessita que facin coincidir les seves paraules amb fets.

Per a més informació:

Moviment Mundial per els Boscos Tropicals

Butlletí número 144

Manu Chao

Infinita tristeza

Volen tallar 3.000 pins del Penyagolosa

El Consell valencià vol tallar 3.000 pins al Penyagolosa

La Secció Forestal de la Direcció Territorial de Castelló, depenent directament de la Conselleria de Medi Ambient, s'ha proposat tallar, el proper mes de setembre uns 3.000 pins de les espècies Pinus sylvestre i Pinus nigra principalment de la subespècie salzmannii, al bosc de Sant Joan de Penyagolosa.

Pins del Penyagolosa

Cal recordar que la major part de les poblacions de Pinus nigra al País Valencià han sigut incloses en una figura de protecció anomenada Llocs d’Interés Comunitari o LICs.

L'objecte seria fer front a l’afectació d’aquests pins pel vesc, (Viscum album subesp. austriacum), una planta paràsita que viu sobre els pins (i altres arbres) xuclant-los la saba. La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, reunida el proppassat 3 de juny a Vistabella, ha emés un informe desfavorable al projecte de la Conselleria.

Vesc del Penyagolosa

Els valors naturals i culturals del bosc de Penyagolosa exigeixen un tractament molt acurat que no pot basar-se, com pretén la Conselleria, en la simple tala dels arbres i així ho subscriuen diferents opinions tècniques que qüestionen la seua conveniència.

El bosc de Penyagolosa és justament això, un bosc i com a un bosc (no com a una reserva de fusta) ha de ser tractat.

Cal, doncs, una anàlisi més profunda de la situació que hauria de conduir a l’elaboració d’un Pla Integral de Tractament del Vesc al Massís de Penyagolosa. Aquest Pla no pot estar reduït a una petita àrea (40 Ha), com pretén la Conselleria, sinó que ha de considerar tot el Parc natural i ha d’incloure diverses mesures (seguiment, prevenció, gestió del sotobosc, usos controlats del vesc, poda...), amb una visió global de l’ecosistema forestal, sense limitar-se a la més simple i irreversible com és la tal de pins.

La gestió dels boscos no pot continuar fent-se al segle XXI, ni en els seus continguts (prioritzant l’extracció de fusta), ni en les seues formes (oblidant la participació social) igual que al segle XIX. Cal defensar una gestió forestal amb objectius ecològics, de manera democràtica, participativa i transparent, defensant un bosc viu, amb tota la seua riquesa, diversitat, valor i capacitat ecològica.

Considerem, per tant, que a la vista d’aquestes consideracions i de l’informe de la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, la Conselleria de Medi Ambient ha de paralitzar totalment la tala prevista al bosc de Sant Joan i ha d’ajornar qualsevol decisió sobre aquest tema a l’elaboració d’un Pla Integral, el qual ha de ser sotmès a un intens procés de participació social.

Per un bosc viu: No a la pretensió de la Conselleria de Medi Ambient de tallar 3.000 pins a Penyagolosa

· Proposta didàctica:
· El Pinar Negral
· Camins i Sendes

· Article publicat a Biologia-Geologia, Bloc de Biologia i Geologia de l'IES Penyagolosa de Castelló de la Plana, el 19.07.2009

·

Els boscos estan de dol

El país està de dol

Dramàtic incendi al parc natural dels Ports

Continua sense control l'incendi que crema al parc natural dels Ports (Horta de Sant Joan). Segons dades provisionals del Cos d'Agents Rurals, hi ha mil cent quaranta hectàrees cremades.
El passat dimarts dia 21 de juliol van morir 4 bombers en aquest l'incendi i dos més van resultar ferits de gravetat.

Incendi a la Marina

Un incendi crema sense control a la Vall d'Alcalà i a la Vall de Gallinera de la Marina Alta, al País Valencià, des d'ahir. Hi ha més de dues-centes hectàrees cremades.

L'incendi d'Agramunt

L'incendi d'Agramunt del passat 17 de juliol va afectar diversos municipis de les comarques de l'Urgell, la Noguera i la Segarra. La caiguda d'un pal elèctric és la principal hipòtesi d'origen de l’incendi. El foc arrasa 5.000 hectàrees, 3.700 hectàrees de vegetació agrícola i la resta de superfície cremada és de vegetació forestal (1.108 hectàrees de matoll i 247 de massa arbrada). L’incendi va causar la mort d’un veí de Guissona.

Tots estem de dol
·

El soroll d'una moto-serra

Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill

En la vida, tothom ho sap, s'han de fer tres coses. Són aquestes: Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill. Almenys això és el que opina l'autor del relat que porta això mateix per títol. Una història esborronadora, un despropòsit colpidor. Liudòvic Mikhaïl, l'autor, diu: "Sé que m'odiareu per aquesta història que he escrit, però necessitava fer-ho. Necessitava revoltar-me d'alguna manera contra el món...".
Trobareu "Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill" en el número 8 de La Lluna en un Cove.

Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill. Liudòvic Mikhaïl - L'inconfusible soroll d'una moto-serra va irrompre en el silenci de la nit boscana; i ho va fer de cop sobtat, sense cap mena d'avís previ, i sense tenir la més mínima consideració per aquell misteri sagrat de què, tothom ho sabia, era beneficiària la forest.

Liudòvic Mikhaïl. Aquest autor signa amb pseudònim. Li agraden les històries de suspens, de terror... Bé, agradar-li exactament no; aquestes coses no poden agradar, diu. Més aviat, hom s'hi sent atret, per elles, sense saber per què. En La Lluna en un Cove ha collaborat amb els treballs Paratge idíllic (núm. 2), i Animals de companyia (num. 1).

La Lluna en un Cove, Revista de relats de ficció, número 8.

PVP: 7,5 Euros >Comprar<

· El Penjoll, art de paraula.
· La Lluna en un Cove, relats de ficció, número 8.

·

Els arbres a la canícula

El Roto

·

A Llíria també arrabassen els arbres

Tala indiscriminada d’arbres a Llíria

L’inici de les obres d’ampliació de voreres a l’avinguda dels Furs, al seu darrer tram, ens ha deixat aquesta deplorable imatge. Un grapat d’arbres molesten i, per tant, no hi ha cap dubte: a fer la mà amb ells.

30 anys d’història i vida tenen com a recompensa aquest final.

El desvergonyiment arriba fins l’extrem d’entretindre’s deixant aquesta escultura momentània representant El triomf dels humans.

El darrer que resta dempeus demà a primera hora ja té caducitat: la marca que han deixat indica on continuaran amb aquesta aberració.

· Article de Vicentgalduf publicata a Des de Llíria cap a Itaca el 20.07.2009:
· (I) (II) (III) (IV)

·

"...ni un pam més de territori"

Son Bosc o la inseguretat jurídica

Ho he dit moltes vegades que el nostre entorn, el medi ambient, està ben desprotegit i que és ben vulnerable a les nostres tribulacions humanes. El camp de golf de son Bosc, què no és sinó una nova mostra de prepotència humana sense esma? Les paraules “inseguretat jurídica”, les he escoltades de persones que es queixaven de no poder urbanitzar a llocs declarats ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). En canvi, què no és més que “inseguretat jurídica” la desclassificació per part d’un govern del PP d’uns terrenys declarats Parc Natural i aprofitada l’avinentesa per un altre, el del segon Pacte de Progrés, per convertir-lo en camp de golf? I no parlem de la macro-mega desclassificació del Parc de Llevant, talment està com talment ho deixà el PP. Perquè, amb tot, qui va nomenar Conseller de Medi Ambient a Grimalt? Com així donar aquesta Conselleria, tan important per a la terra, a una UM durant anys aliada i garant de la política més regressiva ambientalment del PP?

De tot s’aprèn, maldament sigui tard: Lluny s’està de garantir amb aquest govern de n’Antic i cia. d’ara, la seguretat jurídica necessària dels pocs bens naturals protegits que tenim i de que gaudim.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Granada a 16 de juliol de 2009

Llum verda al golf de Son Bosc

Nota informativa
14 de juliol de 2009

Llum verda al golf de Son Bosc

El Consell Assessor de Flora i Fauna informa favorablement el Pla de Conservació de l’orquídia de prat, el darrer escull que mancava superar per poder començar les obres

Tot i això, per afegir encara més a la parcialitat que ha impregnat tot el procediment, un recent informe, encarregat (i ignorat) per la pròpia Conselleria recomanava incrementar l’àrea de protecció a Son Bosc

--

Ahir es va reunir el Consell Assessor de Flora i Fauna de les Illes Balears (CAFFIB), organisme consultiu que té entre les seves funcions informar sobre els plans de conservació d’espècies amenaçades, per dictaminar sobre la proposta de pla de conservació de l’orquídia de prat (Orchis palustris). El Plenari va decidir informar favorablement el pla amb el vot majoritari dels assistents.

A la proposta de pla, presentada per la Conselleria de Medi Ambient, hi presentaren esmenes Joan Rita (expert en botànica designat pel Conseller) i Toni Muñoz (representant del GOB) tot i que per decisió del president del CAFFIB aquestes propostes ni tan sols foren sotmeses a votació.

L’esmena més rellevant era la que proposava incrementar l’àrea de protecció en una zona on l’espècie s’està expandint, tal i com s’ha pogut confirmar els darrers dos anys. En aquesta zona, que en el projecte serà ocupada pels carrers 8 i 9 del golf, hi ha hàbitat favorable que les orquídies han anat ocupant els darrers anys i on la població es podria seguir expandint en el futur. De fet, un informe encarregat recentment per la pròpia Conselleria de Medi Ambient a una consultora externa assenyala que “Se debe incluir dentro de la ABC -(àrea biològica crítica, zona de protecció)- toda la superficie al sur de las casas de Son Bosc, ocupada en el proyecto por las calles 8 y 9 del campo de golf, por ser una unidad ambiental dentro de los parámetros ecológicos que definen el hábitat de Orchis palustris”. Lamentablement, la Conselleria ha decidit fer cas omís a aquest informe i fins i tot ha bloquejat (impedint la votació) l’esmena que en aquest sentit s’ha presentat al CAFFIB.

El pla tampoc inclourà la informació actualitzada sobre la distribució i població de l’orquídia a Son Bosc, tot i que enguany s’ha detectat el màxim de població (1533 exemplars de Son Bosc) i l’ocupació de noves àrees, cosa que hauria de motivar la modificació de la cartografia del pla.

Des del GOB consideram lamentable la forma en que s’ha aplicat el “rodillo” en aquest organisme consultiu, per aprovar sigui com sigui un pla que en la nostra opinió no garanteix la conservació de l’orquídia a Son Bosc, on s’hi troba més de la meitat de la població d’aquesta espècie a les Balears.

Una vegada aprovat aquest pla (que la Conselleria de Medi Ambient estava obligada legalment a tramitar i aprovar) ja no hi ha cap entrebanc per què puguin començar les obres de construcció del camp de golf a Son Bosc.

Des del GOB, i davant el més que evident suport de la Conselleria de Medi Ambient al projecte de camp de golf, reclamam una vegada més la implicació del President del Govern i dels partits que li donen suport (a excepció d’UM, és clar) per evitar aquest desastre ambiental.

Noves dades sobre els anells dels arbres

Els arbres adapten el seu creixement al canvi climàtic

Un estudi de la Universitat de Barcelona publicat a la revista Climatic Change posa de manifest una clara adaptació fisiològica dels arbres al canvi climàtic. El treball, elaborat per Octavi Planells i Emilia Gutiérrez, directora del Grup de Dendroecologia del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb investigadors del Deutsches GeoForschungszentrum Potsdam, apunta al fet que unes condicions ambientals limitadores poden forçar la sincronització del creixement dels arbres amb el clima i entre aquests. Les conclusions d’aquest estudi no només tenen implicacions ecològiques sinó que, a més, evidencien una possible font d’error que cal tenir en compte en treballs de reconstrucció de la història del clima, basats en la informació continguda als anells dels troncs dels arbres.
Els anells de creixement dels arbres tenen la capacitat d’enregistrar informació climàtica del seu entorn. Així, el seu estudi, conegut amb el nom de dendroclimatologia, permet datar i analitzar la freqüència de determinats esdeveniments ambientals com ara els focs, les tempestes, les plagues, etc. amb una resolució aproximada d’un any. Però la dendroclimatologia no només permet estudiar esdeveniments puntuals sinó que també aporta informació sobre períodes climàtics, canvis ambientals i sobre processos més complexos i tan difícils de mesurar com ara l’evolució del clima.
Octavi Planells, investigador del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, primer signant del treball, explica que una de les principals conclusions de l’estudi «desmenteix un dels principis bàsics de la dendroclimatologia, ja que el treball demostra que l’estabilitat en el temps de la relació entre el clima i el creixement dels arbres reflectit als anells no és sempre certa». Atès que les variables ambientals que determinen el creixement dels arbres poden canviar amb el temps, les reconstruccions del clima que es puguin fer a partir d’aquesta suposada relació constant poden ser esbiaixades. La dendroclimatologia estableix relacions entre sèries dendrocronològiques i sèries climàtiques. D’aquesta manera es descriu quines variables atmosfèriques afavoreixen o limiten el creixement dels arbres en períodes concrets. Un cop s’identifiquen aquestes relacions, és possible fer el camí invers i valorar els fenòmens meteorològics d’èpoques passades dels quals no hi ha registres instrumentals. Tot i així, amb aquest estudi es demostra que algunes reconstruccions basades en relacions lineals entre el clima i els anells podrien estar esbiaixades.
Alguns factors climàtics que van ser limitadors del creixement dels arbres a principis del segle xx s’han substituït per altres de diferents al llarg de les últimes dècades, quan les condicions de creixement han estat més restrictives, especialment a causa del canvi climàtic. Aquest fet ha provocat que els arbres sincronitzessin els seus patrons de creixement, tant respecte a l’amplada dels anells com a la composició química.
El treball investigador es va dur a terme a dos boscos diferents del Sistema Ibèric estudiant tres tipus de variables dels anells de creixement dels arbres (el gruix i les signatures isotòpiques de carboni i oxigen estables). Aquest disseny permetia comparar la informació que oferia cada una de les variables i observar les diferències entre aquestes. A més, gràcies a l’anàlisi de dues espècies d’arbres de zones properes es pretenia detectar possibles diferències interespecífiques. El treball ha demostrat que, efectivament, hi ha diferències entre la informació que aporta cada una de les variables, i que, per tant, l’ús d’isòtops estables podria complementar la dendroclimatologia clàssica basada en l’estudi del gruix dels anells.
Per tant, amb els resultats d’aquest estudi es podria dir que els troncs dels arbres amaguen moltes respostes a preguntes sobre la història climàtica del nostre entorn. En aquest sentit, Octavi Planells afirma que «descobrir noves fonts d’informació climàtica a la fusta dels arbres només depèn de la creativitat dels investigadors».

· Article publicat a Noticies Universitat de Barcelona el 14.07.2009.

· Resenya de l'article a Climatic Change
· Article en format Pdf (841,2 KB)

·

Marietes als arbres

Les marietes envaeixen un petit poble de Colorado

Milions de marietes vermelles han envaït un petit poble de muntanya del comtat de Jefferson a l’estat de Colorado dels Estats Units d’Amèrica.

Sembla que aquest moviment de marietes i aquest increment tant gran s’ha produït a causa de la excepcional pluja de la primavera passada i de principis de l’estiu, a més, l'increment de la humitat també ha fet proliferar el nombre de pugons els quals són un dels aliments preferits de les marietes, per tant si el seu aliment és més abundant el nombre de marietes també augmenta. Del moviment de marietes també diuen que és habitual en les èpoques d'aparellament i que segurament es dispersaran en un parell de setmanes.

Les marietes estan per tot arreu, fins i tot en els arbres. Els arbres sembla que tinguin l’escorça vermella, però estan coberts per marietes. Al cim d’una muntanya d’aquest poble s’ha instal·lat l’eixam principal damunt un arbre immens, l’arbre ha quedat tot vermell com si l’escorça fos suc de tomàquet.

Diuen que la presencia de marietes porta bona sort i si això és cert aquest petit poble és el lloc més afortunat de la terra, però els habitants d’aquest poble del comtat de Jefferson tenen por d’un altre mena d’invasió, temen una invasió de turistes amb ganes de veure aquest espectacle de la natura, per evitar-ho han demanat als mitjans de comunicació que no diguin el nom d’aquest poble.

·

·

· Més fotos: 9news.com

·

Plàtans víctimes de la insensibilitat

Plàtans de Castelldefels

Hola a tothom, perquè tothom hauria de ser amic dels arbres, oi?

Després de veure totes les imatges d'Inca i Masquefa, entre d'altres, als veïns de Castelldefels ens queden poques esperances d'evitar la imminent tala d'arbres al barri de Montemar de Castelldefels, amb les excuses de : fer més amples les voreres, d'evitar que s'aixequin per les arrels...

Podeu veure dues fotos des de la finestra de casa meva perquè pugueu observar l'abans i el després dels primers plàtans que van ser víctimes de la insensibilitat. Els seus germans correran la mateixa sort d'aquí uns dies, és qüestió de temps!.

Esther Rodríguez. Castelldefels

·

A Inca no s'estimen els arbres 1

No m'explic el que estan fent

Pareix que a Inca no s'estimen massa els pins de l'avinguda dels reis catòlics, perquè sinó no m'explic el que estan fent. Primer fa uns anys varen podar de mala manera aquest pins (un d’ells ja es mort) i ara els hi tallen les rels.
No se quin és el motiu de les obres, però segur que hi havia manera de fer ho sense ferir d'aquesta manera les rels.

Thomas Debionne

· A inca no s'estimen els arbres 2
· A inca no s'estimen els arbres 3

·

Quan fa molta calor

On hi hagi una arbreda

Una vegada més, amb la calor de l'estiu, ens arriben consells sobre com fer-la passar millor. Entre ells, el de passar una estoneta en espais comercials amb aire condicionat. Aquest consell, potser vàlid com a solució d'emergència, no s'entén que passi a ser part d'un manual de bones pràctiques, perquè els aires condicionats poden ser molt traïdors, per no parlar del consum d'energia que, se suposa, volem reduir.
La incoherència augmenta si es té en compte que està àmpliament estudiat que quan fa molta calor un cert raonable nivell de confort es pot obtenir sense consum energètic passant l'estona sota una arbreda. Vivim en un país que té moltes arbredes i que no se sap què fer-ne. Per això estan brutes i deixades. Una manera d'usar-les seria condicionar-ne a cada municipi algunes per ser espais on es pogués passar l'estona quan fa calor. Alguns espais com aquests ja havien existit de manera espontània en el passat, però sota la pressió del ciment la majoria d'espais arbrats i sense pendent han desaparegut o són zona urbanitzable.
De moment tot indica que l'aire condicionat és la solució preferida: l'Ajuntament de Barcelona obre davant del mar una enorme esplanada a la Barceloneta i, lluny de plantar-hi arbres que donin bona ombra, hi fica algunes palmeres, inexplicable obsessió d'alguns polítics. L'Ajuntament de Castelldefels ha decidit talar bona part d'una pineda plantada fa cent anys per la Mancomunitat de Catalunya, per fer pistes de pàdel. Gairebé no puc esperar a fer salut tot jugant un partidet a les 12 del migdia d'un dia de calor com els que acabem de passar.

Xavier Brescó. Castelldefels (Baix Llobregat)

El lector escriu. El Punt

· Carta publicada a El Punt el 09/07/09

·

El pi blanc, l'arbre columna

Tres tatxes ben clavades i això no ho arrabassa ni Déu

o l'arbre amb auto-reg

Foto: Una rota a Búger 29/03/09

Salva la terra: implica't

Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Europa te una gran responsabilitat en la destrucció de les selves tropicals i la violació dels drets de les poblacions que depenen d’elles. I també en el canvi climàtic i escalfament global.

Hem publicat dues noves accions de les que podeu participar per manifestar la vostra preocupació. Una dirigida a la Comissió Europea, per demanar-li que no financi el desenvolupament dels agrocombustibles per a l’aviació, amb totes les conseqüències socials i ambientals que això implica; i l’altra per a sol·licitar a bancs europeus que no ajudin a les transnacionals a capitalitzar-se per a continuar destruint les selves tropicals i torberes a Indonèsia.

A la nostra web

http://www.salvalaselva.org

trobareu més informació i els models de carta per ambdues accions. Signi avui mateix i ajudi’ns a difondre aquest missatge. Moltes gràcies i rebi una afectuosa salutació,

Klaus Schenck
www.salvalaselva.org
www.stop-agrocombustibles.nireblog.com
Berlin, Alemanya
Tel.: 00 49 (0)30 517 36 879

L'arbre nu d'ombra plena

Poesia visual 16

Poesia visual de Toni Prat

·

La fruita, millor menjada baix l’arbre

Un capvespre a s’Empedrat

Guillem.- Has de venir a agafar prunes? Pensa que en dos dies maduren totes
Rafel.- He de venir que m’agraden molt. Com quedam?
G.- Devers les set des capvespre, més prest fa massa calor...
R.- Ens veiem a ca teva o directament a s’Empedrat?
G.- A ca meva i així trauré es ca (En Colau).
[...]
Tio Pep.- N’hi ha una solada. Si una cosa m’emprenya és que es tudin.
G.- Bé, agafarem ses més verdes...
T P.- podeu pegar arreu! Ses verdes, les posau ben esteses i en dos dies hauran madurat.
G.- Tens qualque bossa per posar-les-hi?
T P.- He duit dos canastres de fusta de les de fruita.
G.- Ens enfilarem amb s’escala de tres peus. S’ha de clavar bé abans de pujar-hi.
T P.- Heu d’enrevoltar sa prunera sempre per sa vostra dreta, deixant l’arbre a la vostra esquerre, així no vos pegarà el ganxo per les branques...
G.- Ho sabies tu això?
R.- No ho havia pensat mai. Jo m’enfilaré.

[...]
R.- Sa fruita collida a s’arbre és més bona!
G.- És un luxe! Ummmm, són boníssimes!
R.- Alerta, que hi ha qualqueuna que té qualque cuc!
G.- Això és bona senya, vol dir que el tio no les ha esquitxades amb cap coctel-molotov dels seus...

[...]
R.- Au, ja està bé, dos caixons de prunes...
G.- Les hem d’agafar totes!

[...]
G.- Hem de beure una mica d’aigua de la cisterna?
R.- Tenc una setada!
G.- El tio abans de beure sempre pega un glopet d’anís. En vols tu?
R.- Lleva molt sa set! Bona aquesta aigua...
G.- Fa estona que no veig es ca...on es deu haver ficat?
[...]
En Colau torna ben brut, s’ha fregat per una merda. D’animal? Humana? Ben empastifat i ben content com qui se posa una colònia de marca. En Guillem flestoma i arrufa el nas amb cara d’oi, mentres el tio Pep esclata a riure assegut al pedrís del casetó.
[...]

Rafel Mas, Búger, 5 de juny de 2009

Els arbres de Barcelona

Les podes dràstiques deixen els arbres raquítics

Malgrat les estadístiques que indiquen que Barcelona és la vuitena ciutat més contaminada del planeta, sóc una ciutadana que, quan tinc temps lliure i puc prescindir del transport públic o de l’automòbil, intento fer una mica d’exercici i disfrutar de la ciutat caminant pels seus carrers.

En aquesta època de forta calor, cada any més prematura, el que més agraeix el ciutadà corrent és fer-ho sota una ombra frondosa i densa. Això, almenys, fa més suportables la calor, els sorolls i la contaminació que causa el trànsit.
Desgraciament aquestes desitjades ombres són molt escasses a Barcelona, si les comparem amb les d'altres capitals europees.
La majoria dels arbres plantats als carrers i places de Barcelona, a pesar de tenir un perímetre de tronc considerable, cosa que indica que molts d’ells superen els 15 anys de plantació, tenen unes copes malaltisses, raquítiques, amb el volum de massa foliar d’aquests exemplars grans igual o inferior al d’altres arbres molt més joves i petits, plantats recentment.
Aquest fet es deu, principalment, a les podes dràstiques a les quals els tècnics de Parcs i Jardins sotmeten els arbres en aquest país. Una altra causa és l’abús de plantació, per part dels ajuntaments, d’espècies no autòctones amb funcions purament decoratives. Aquests arbres consumeixen la mateixa quantitat d’aigua i necessiten més atencions que un exemplar propi de la terra, i el seu desenvolupament és molt més lent i costós.
I mentre camino, em pregunto: si als nostres arbres no els donem l’oportunitat de desenvolupar-se i créixer, per així poder absorbir el diòxid de carboni dels vehicles, i perquè tinguin unes copes àmplies que ens facin ombra en aquests dies de calor, quin sentit té invertir-hi?

Lola Arpa Vilallonga

Barcelona

· Carta publicada a El Punt i a El Periódico

·

Crònica d'un incendi

Música i imatges per a recordar els grans incendis del 1994

L'Orquestra del Berguedà estrena avui 'Crònica d'un incendi', de Salvador Brotons

Fa quinze anys uns incendis devastadors van cremar arreu del Principat i el País Valencià causant disset morts. Els pitjors van ser al Bages i El Berguedà. Per a commemorar-ho avui l'Orquestra de Cordes del Berguedà estrena 'Crònica d'un incendi', una obra de Salvador Brotons que narra amb música i imatges el desastre que van representar per a la Catalunya central. El concert el fan a l'Església de la Colònia Cal Pons de Puig-Reig a les set.

El concert es repetirà el dia 11 a Sant Llorenç Savall i ha estat editat també en un DVD. L'Orquestra de Cordes del Berguedà és la impulsora dels anomenats 'Concerts Verds', el benefici dels quals reverteixen en activitats a favor del medi.

Una notícia de
Vilaweb

Si voleu llegir un interessant informe sobre els incendis forestals a Catalunya clicau aquí:

La interpel·lació del foc

Fotos JV

Un altre agressió als arbres de Masquefa

L’Ajuntament de Masquefa talla tots
els arbres del carrer Montserrat

A Masquefa no hi hagut gaires governs municipals que hagin tractat bé els arbres urbans, però l’equip de govern actual, format per Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Popular, està fent la pitjor política contra els arbres que en aquest poble s’hagi vist mai. Des que governa aquesta coalició dels dos partits de dretes demòcrata cristians, català i espanyol, que no han parat d’eliminar arbres dels carrers, places i jardins de Masquefa. Ara li ha tocat als arbres del carrer Montserrat, unes mèlies que es van plantar quan es va començar a urbanitzar el carrer i que ja tenien gairebé 50 anys.

Això si, sempre troben una excusa per tallar els arbres, normalment diuen que estaven malalts o que feien nosa. En aquest cas dels arbres del carrer Montserrat l’excusa ha estat que s’han de fer noves les clavegueres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai i que aquests arbres fan nosa i a més que són els culpables de que les velles clavegueres es fessin malbé. Però la veritat és que si les arrels dels arbres han entrat a les clavegueres és que aquestes ja s’havien fet velles i estaven fetes d’una manera i amb uns materials que han propiciat que això pogués passar. Si l’Ajuntament hagués volgut aquestes obres s’haurien pogut fer sense tallar cap arbre i posant uns col·lectors resistents a les arrels dels arbres i amb unes voreres noves amb uns escocells adaptats a la grandària d’aquestes mèlies.

A l’Ajuntament ja ho saben que és molt important respectar els arbres, que els arbres són moltes coses, que són una companyia i un referent per a moltes persones, que aquests arbres eren un testimoni viu de la historia d’aquest carrer i aquest barri, que tenir arbres frondosos a prop ajuda a fer més felices a les persones, que la millor manera de fer més agradable i respirables els pobles i ciutats, de disminuir la calor de l’estiu i la contaminació i la pols ambiental de tot l’any és plantant arbres i respectant els que hi ha. Però els que manen a Masquefa això no els importa gens ni mica, han tirat pel dret i ens han mostrat un altre vegada la seva cara més agressiva contra els arbres i el seu menyspreu per les persones, el medi ambient i la natura.

Aquestes obres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai estan finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, uns fons que molts ajuntaments han gastat molt malament, malbaratant els cabals públics en obres no prioritàries i que molt sovint han causat i produït pèrdues ambientals i patrimonials irreparables, com ara en aquest cas. Els que donen i demanen aquests diners haurien de vigilar més com es gasten i haurien d’assegurar-se que no és perjudicarà els arbres i no es produirà cap agressió mediambiental.
Aquest estiu, en propers articles, anirem explicant d’altres barrabassades que ha fet aquest ajuntament de Masquefa contra els arbres.

·

Vilanova tala garrofers centenaris

Tala indiscriminada de garrofers

Imatge del pati de l'Escola Costarets

Volíem mostrar el nostre disgust, i desolació, envers com l'Ajuntament actua impunement contra el nostre patrimoni natural.
Es inacceptable que es tingui tant poc respecte per la natura i la vida, s'omplen la boca del seu ecologisme de pacotilla, i no saben actuar amb un mínim de decència a l'hora de respectar la vida de quatre garrofers centenaris del pati de l'Escola Costarets, que van començar a talar abans d'ahir.
La nostra comarca, que per la seva orografia i climatologia, té al garrofer com a símbol de la tenacitat dels seus pagesos, que generós ens dona fruit i ombra, que estiu i hivern ofereix verdor... Nosaltres li paguem aquest sacrificat favor tallant-los d'una manera salvatge, ves a saber per quin ridícul motiu...
El fet es que estem anys llum d'un comportament responsable i civilitzat amb el nostre entorn, i és del tot inacceptable veure com això passa i la majoria de la gent no fa res, tot i que estem segurs tenen aquesta sensibilitat envers els arbres, la nostra passivitat habitual comporta, que qui ens representa, actuï de forma tant impune e incorrecta.
Es fa difícil comprendre com en una escola, on suposem, que eduquen els nostres fills en el respecte al entorn natural, s'actuï amb tant poca consideració amb uns arbres, que generosament han donat ombra, joc i refugi a tants alumnes... M'agradaria veure quina explicació donaran els mestres als nens l'any vinent... quan preguntin que se'n ha fet dels seus garrofers ...quin exemple pels alumnes la seva manca de sensibilitat, respecte i actuació.
Hem parlat amb medi ambient i ens han informat a més que aquest sacrifici dels quatre Garrofers centenaris es per que el institut ha demanat un espai al pati de l’escola per la construcció i assentament provisional d’un aula, quan aquest institut s’ampliï, la treuran.
Però evidentment els Garrofers que no han estat ni havien de estar en el seu habitat temporalment, ja no hi seran quan treguin aquest barracó. Segons medi ambient urbanisme es va negar a posar-lo en algun lloc del pati que no afectes a cap arbre.
Felicitats per aquest exemple de ecologisme i protecció al nostre patrimoni natural.

Xavier Montaner i Jordi Mestre

Vilanova i la Geltrú

· Carta publicada a Vilanova Digital el 02.07.2009

·

La sèsia i el poll, la processó va per dins

La papallona-vespa

Papallona-vespa Sesia apiformis sobre escoça de poll blanc Populus alba.
Autor: Biel Perelló

Sesia apiformis Cl. És un lepidòpter de la familia Sesiidae que ataca preferentment arbres dels gèneres Populus sp. i en menor mesura a Salzes Salix sp. i Alisos Alnus sp.
Sembla que necessita 2 anys per completar el seu cicle reproductiiu. És a partir del mes de maig que emergeixen els adults des d’un orifici circular situat a la base del tronc o arrels superficials no enterrades dels arbres. De vegades l’exúvia queda enganxada a l’orifici, això és la pell que queda de la pupa o crisàl·lida en emergir l’imago .
L’aspecte extern dels adults de Sesia és el d’una vespa, però les aparences d’aquest “mè amb pell de llop” no ens han d’enganar: és tracta d’un lepidòpter, és una papallona nocturna o arna (heteròcer) inofensiva, no ens picarà.
El mimetisme Batesià (terme creat per Henry Walter Bates) és la qualitat que tenen algunes espècies d’imitar l’aposematisme d’altres espècies. Les espècies aposemàtiques adverteixen a possibles depredadors, amb els seus colors cridaners, del seu mal tast, toxicitat o perillositat (fiblons, mordales i altres armes defensives). És el cas de la vespa del paper Polistes gallicus (insecte himenòpter) que amb la seva combinació de groc i negre penja el cartell de “no molestar”. La papallona-vespa ha sofert una sèrie de modificacions en el seu cos per assemblar-se a una vespa: Imita els colors groc i negre en el seu tòrax i abdomen i ha perdut les escates que recobreixen les ales dels lepidòpters heteròcers, quedant així transparents. El mimetisme (batesià) d’aquesta arna és gairebé perfecte.
A s’Albufera de Mallorca hi podem observar aquesta bella i destructiva espècie. Alguns dels polls Populus alba n’estan infectats i si ens hi fixam bé, a les bases del troncs, podem trobar reunions de forats de sortida de les galeries.

Forats de sortida del lepidòpter. Foto: R.Mas

Escorça de poll jove. Foto: R.Mas

Més informació a:
Oruga Perforadora de Chopos. Dirección General del Medio Natural. Servicio de estudios, Coordinación y defensa Contra Incendios Forestales. Informaciones Técnicas 1/2002. Gobierno de Aragón.

Rafel Mas, Búger 2 de juny de 2009

Per una poda ben feta

Temps de poda

De tots és ben sabut, no cal ser llaurador ni jardiner per entendre-ho, que la poda ben feta afavorix l'adequada distribució de les rames d'un arbre o arbust, de manera que garantix que la llum del sol arribe a l'interior de la planta i així puga realitzar-se millor la fotosíntesi i a la llarga donar més vigor a les noves rames, fulles i en alguns casos millorar la qualitat del fruit.
De vegades la poda dels arbres té com a finalitat principal donar-los una forma particular i adaptada a l'espai disponible, altres simplement la poda el que fa es aconseguir que es desenvolupen de manera harmoniosa i els brots tinguen mes vigor a l'eliminar les rames seques o dèbils.
No sóc jo expert en poda però si que puc imaginar que en general els arbres dels jardins i places de la ciutat es poden perquè s'aconseguisca cresquen més sans, segurs i estètics. Tot i que la poda no rejovenix l'abre i sempre suposa un desgast, si està ben realitzada, és a dir no és excessiva, no provocarà a la planta una brotació exagerada, fruit de la necessitat de la planta de recuperar l'equilibri perdut, i a la llarga mai serà un debilitament de l'arbre.Tenim al meu barri, a la plaça de Maria Agustina, un arbre monumental, centenari, un dels símbols de la ciutat, un “ficus”, un arbre fort i amb gran capacitat de rebrotar i que, ahir mateix, va ser novament podat.
Al matí els operaris van anar “buidant” l'arbre i supose que van fer-ho, sabent el que es feien, traient-li les rames interiors per millorar la seua ventilació a la vegada que reduir els problemes de plagues i acotant les rames que es creuaven entre elles i fregaven alguns elements del seu costat i podien arribar a molestar a vianants o la pròpia circulació.
Com aquest arbre sembla ser molt agraït, només cal recordar la gran poda que va sofrir el 2005 i com va recuperar-se amb facilitat, supose que la poda d'ahir, molt menys agressiva, contribuirà a un correcte manteniment de l'arbre i a la llarga, li serà beneficiosa.L'abre esmentat, el ficus de la plaça, és un patrimoni a conservar, símbol de cultura i unió amb la natura. Espere que el servei de jardineria haja fet una poda ben feta i no només en aparença, a la vista, sinó també a consciència, sabent el que feien, doncs podar no és només llevar-li rames, i que el responsable del servei de jardins de l'ajuntament, haja encertat a l'hora d'efectuar la poda i haja tingut un mínim de sensibilitat i formació tècnica perquè aquesta s'haja fet amb totes les garanties.A un arbre ornamental com este, d'aquest tipus, només cal tallar-li aquelles rames que corren el risc de trencar-se i caure, destorben el pas o estiguen malaltes, o alguna raó similar, les altres mai.S'haurà fet així? Haurà estat aquest el criteri de la poda? Si és així felicitats, enhorabona, sinó, malauradament el que s'ha fet no té ja remei, l'arbre ho patirà, però com no es queixa …

Drosi del Raval. 01.07.09.
Raval de Sant Fèlix de Castellò de la Plana

· Article publicat a Drosi del Raval el 01.07.09.

·

Eucaliptus, un monocultiu letal

ArborGen intenta legalitzar eucaliptus transgènics als EUA

Brasil no es queda enrere

“L’eucaliptus és l’arbre neoliberal perfecte perquè creix ràpid, mata tot el que està al seu voltant i genera grans guanys per a molt poca gent”. Jaime Avilés, La Jornada, Mèxic.

ArborGen, líder internacional en investigació i desenvolupament d’arbres genèticament modificats (transgènics), està avançant ràpidament amb els seus plans de comercialitzar els “seus” arbres transgènics tant als EUA com al Brasil. Aquesta empresa, amb seu a Carolina del Sud, Estats Units, ha rebut l’aprovació preliminar del govern d’aquest país per autoritzar la plantació de més d’un quart de milió d’eucaliptus transgènics, tolerants al fred, amb baix contingut de lignina i que fan flors, a set estats del sud-est dels EUA. Sens dubte aquest és una important passa cap a l’autorització no reglamentada de les plantacions a gran escala d’eucaliptus transgènics. ArborGen ja inicià el procés de sol·licitar al govern l’autorització per a comercialitzar les plantacions d’eucaliptus transgènics el 2010. Al Brasil, ArborGen declarà que planeja comercialitzar eucaliptus transgènics a partir de 2012 però, donat l’estat de la tecnologia als EUA, això podria succeir fins i tot abans.

Les plantacions d’eucaliptus transgènics serien utilitzades per a polpa de paper, per els anomenats combustibles cel·lulòsics de “segona generació” per a transport, o per a la producció d’electricitat a partir de fusta. Aquestes plantacions d’eucaliptus transgènics tolerants al fred plantegen una amenaça sense precedents per els boscos, no només als dels EUA, sinó del mon sencer. El tret de tolerància al fred permetrà el desenvolupament de plantacions d’eucaliptus transgènics en zones geogràfiques més àmplies que els territoris on avui assoleixen créixer. Així com els eucaliptus convencionals han significat un desastre ambiental i social per els boscos i les comunitats dependents d’ells a les regions on avui creixen, els eucaliptus transgènics tolerants al fred amenaçaran a comunitats i boscos de regions molt més extenses.

En el sud est dels EUA, un de cada cinc acres reforestats està cobert per monocultius de pins, però els hiverns freds de la zona han fet impossible el creixement dels eucaliptus. Aquestes plantacions de pins podrien ser reemplaçades aviat per eucaliptus, la qual cosa generaria impactes significatius. Per exemple, els eucaliptus utilitzen dues vegades i mitja més aigua que els pins i tenen arrels més profundes, això posarà en perill les reserves d’aigua subterrània d’una regió que ja està sofrint sequeres extremes a moltes zones.

Les grans plantacions d’eucaliptus no transgènics han esgotat la disponibilitat d’aigua dolça per a les comunitats, els boscos i altres ecosistemes. En el districte xilè de Lumaco, per exemple, algunes comunitats indígenes maputxe estan completament rodejades de plantacions d’eucaliptus. Si bé abans tenien accés a l’aigua dolça tot l’any, ara han de portar aigua en camions perquè les plantacions esgotaren les reserves locals. A més, els productes químics utilitzats a les plantacions d’eucaliptus contaminaren l’aigua subterrània, amb la qual cosa augmentà la incidència de malalties a les comunitats maputxe.

Les plantacions d’eucaliptus són també més inflamables que la dels pins. A la primavera de 2007, els incendis que duraren setmanes arrassaren els boscos i les plantacions de pins de Georgia i Florida. Si s’hagués tractat de plantacions d’eucaliptus, el foc hauria estat molt pitjor. Un exemple dramàtic del perill que representen els incendis d’eucaliptus es veié a Austràlia a començament d’enguany. Incendis arrasadors, exacerbats per la sequera, avançaren a 100 kilòmetres per hora, devastant la flora i fauna i cobrant-ne la vida de 173 persones.

Els eucaliptus, altament invasors, també produeixen un compost que inhibeix el creixement d’altres plantes, permetent la formació de monocultius quan s’escapen de les plantacions. Segons el Introduced Species Summary Project de la Universitat de Columbia, “La pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats és una gran amenaça per part de (...) els eucaliptus. Aquesta espècie pràcticament crea monocultius i pot apropiar-se ràpidament de zones properes compatibles, canviant completament l’ecosistema”.

L’Eucalyptus grandis, una de les espècies utilitzades a l’híbrid d’eucaliptus transgènic, és també conegut per albergar el Cryptococcus gattii, un fong patògen mortal. Aquest fong pot causar una meningitis fúngica letal en persones i animals que inhalin les seves espores. Abans se’l trobava només als tròpics, però recentment es trobà a Columbia Britànica, Canada i el nord oest dels EUA.

A més d’aquests efectes perillosos, la legalització dels eucaliptus transgènics obriria la porta a l’alliberament comercial d’altres arbres transgènics, entre ells espècies com parents silvestres natius, com els pollancres i els pins que, inevitablement i irreversible, contaminarien els boscos natius amb trets transgènics. Això tindria conseqüències devastadores per els ecosistemes forestals, la fauna i flora silvestres i les comunitats que depenen del bosc. Una vegada que els arbres transgènics escapen, ja no hi ha forma de frenar-los. La única manera d’impedir la contaminació genètica dels boscos natius és prohibir l’alliberament comercial dels arbres transgènics abans que sigui massa tard.

La campanya STOP GE Trees s’està mobilitzant per a combatre aquesta amenaça. Estam reunint expertes en enginyeria genètica, protecció forestal, fauna i flora silvestre, sols, aigua i eucaliptus per a portar a terme una campanya per aturar els plans d’ArborGen. Si coneix experts que puguin ajudar, per favor, contacti’ns!

Necessitem la seva ajuda! Això serà una llarga batalla... ArborGen te en joc milions de dòlars de guanys, i posarà en marxa tot el seu aparell de Relacions Públiques. Per favor ajudi’ns a detenir aquestes mortíferes plantacions d’eucaliptus transgènics.

Si desitja rebre actualitzacions sobre aquesta situació i involucrar-vos en la lluita per aturar els eucaliptus GM, enviau-nos un missatge a

info@globaljusticeecology.org o visiti la nostra web http://www.nogetrees.org

Per Anne Petermann, Global Justice Ecology Project, correu electronic: globalecology@gmavt.net

Si voleu signar la petició: