Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
Els francesos aprenen a Elx a lluitar contra el morrut roig
Una delegació del ministeri d'Agricultura francés s'ha desplaçat fins a la capital del Baix Vinalopó per conéixer de primera mà les línies d'investigació que du a terme l'Estació Phoenix en la lluita contra la plaga. Des de l'Ajuntament d'Elx asseguren que, davant de la decisió de Conselleria, que opta per eliminar els exemplars de palmeres malalts, les investigacions de Ca la Vila aposten per tractar l'arbre infectat per tal d'intentar salvar-lo. L'edil de Parcs ha lamentat que, mentres que organismes internacionals s'interessen per aquestes línies d'investigació, la Generalitat abandona les seues funcions en la lluita contra la plaga.
José Manuel Sánchez ha afirmat que les tècniques per a lluitar contra el morrut que proposa l'Estació Phoenix tenen una gran acceptació tant en l'àmbit estatal com en l'internacional, i que la presència dels tècnics francesos n'és una bona prova. El regidor ha retret a la Generalitat que no signe un conveni amb l'Ajuntament i que aquest haja de sufragar totes les despeses per conservar el palmerar. Sánchez ha manifestat que la plaga del morrut roig afecta tot el palmerar mediterrani, fins i tot el sud de França, i que aquesta és la raó per la qual el Ministeri de Sanitat Vegetal gal·lés ha decidit interessar-se per aquestes tècniques, que ja s'han posat en pràctica també a Catalunya.
Segons la FAO, la gestió forestal sostenible pot crear 10 milions de llocs de treball
Invertir en la gestió sostenible dels boscos podria arribar a crear 10 milions de "llocs de treball verds", segons assenyala el director general adjunt de la FAO responsable del Departament Forestal, Jan Hein.
"Mentre es perden cada vegada més llocs de treball a causa de l'actual desacceleració econòmica, la gestió sostenible dels boscos podria ser la manera de crear milions de llocs de treball, ajudant així a reduir la pobresa i millorar el medi ambient", va afegir.ç
A més, va recalcar que aquesta inversió també seria una contribució "molt important" a l'esforç de mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.
En concret, la FAO assenyala que una major inversió en boscos pot crear llocs de treball en la gestió forestal, el sector agroforestal i els cultius silvícoles, en millorar la gestió dels incendis, el desenvolupament i gestió de senders i llocs d'esbarjo, l'augment de els espais verds urbans, en restauració de boscos degradats i plantació de nous boscos.
Aquestes activitats, prossegueix, poden adaptar a les circumstàncies locals, com la disponibilitat de mà d'obra, el nivell de capacitació i les condicions socials, econòmiques i mediambientals a nivell local.
Igualment es podria pal liar de manera significativa la tendència a la disminució de la coberta forestal que pateixen molts països i es ajudaria a reduir les emissions de carboni.
La qüestió de com la gestió sostenible dels boscos pot ajudar a construir un futur més verd i fer front a la canviant demanda de la societat de productes i serveis forestals, serà l'objectiu de la Setmana Forestal Mundial, que tindrà lloc en coincidència amb la reunió del Comitè Forestal de la FAO del 16 al 20 de març propers a Roma.
Nova varietat de prunera obtinguda pels jardiners de l'Institut municipal de Parcs i Jardins de Barcelona
Localitzada al Torrent de l'Olla, davant la seu de Medi Ambient, ha estat el producte de la protesta dels jardiners de Barcelona.
Es tracta d'una mostra de Land Art efímera, de clares connotacions escatològiques en relació a la dissortada política municipal. Ara per ara es desconeix si la prunera està tan emprenyada com els treballadors municipals.
Els reiterats incompliments del conveni col·lectiu i el fet de que el secretari del comitè d'empresa hagi estat sancionat amb dos mesos de suspensió de sou i feina (per no justificar burocràticament la seva tasca) han provocat que més de tres-cents jardiners sortissin al carrer.
A finals de maig, principis de juny, sospito que els plàtans estan en el moment de màxim creixement. L’escorça s’esberla i es pelen com una mena de llangardaix vegetal que muda la pell. Hi ha arbres que s’exfolien en grans plaques allargassades, en canvi però, d’altres ho fan en petits trocets arrodonits.
Sempre m’ha agradat contemplar la varietat de colors que tenen els troncs dels plàtans: n’hi ha que són claríssims, d’altres molt foscos i una mica suberificats. A la Gran Via de Barcelona, prop de la Universitat podem observar exemplars personalíssims.
Trobo que el plàtan s’ha sapigut engalanar amb una combinació de colors molt encertada. Tota la gamma de verds, torrats, olives, grocs i beix s’enllacen en forma de plaques de perímetre sinuós tacant l’arbre com si s’hagués de camuflar. Per a mi, però no passa desapercebut.
Es tracta d’una vestimenta que canvia el patró segons l’orientació, la disponibilitat d’aigua i els misteris de la genètica de l’individu. La topologia del color ens indica en quina fase vital es troba una determinada tesel·la dins el gran mosaic del tronc. Així doncs tenim que quan acaba de caure un tros d’escorça, la pell que queda al descobert és acolorida de groc claret. Amb el pas del temps pujarà de to i anirà virant cap un verd groguenc, caqui i oliva fins arribar a un color terrós . En aquest moment ve quan la placa es desprèn i el cicle – que pot arribar als quatre anys de durada - torna a començar.
Desxifrar el moment evolutiu de cada peça d’aquest trencaclosques multicolor és un bon entreteniment. Cada plàtan té el seu disseny únic només interferit pel negre: l’única nota discordant en aquest element paisatgístic és el rastre del foc urbà (*) o la sutge que regalima dels xancres.
A la tardor tot plegat es simplifica després d’un bon xàfec : el color de tronc predominant és el verd oliva intens, de flaire característica, que ens indica que tot va bé. Els arbres disposen de l’element essencial per a viure. Xops i arrenglerats, estan a punt pel combat diari contra la negra i sempiterna contaminació de la ciutat.
La lenta agonia dels arbres als carrers de Barcelona
Arbrat en entredit
• Ildefons Cerdà va veure néixer els primers plàtans de l’Eixample, nosaltres els veurem morir
¿Quants anys viu un arbre? Depèn. El terme arbre designa una forma biològica, no pas cap espècie vegetal concreta. Tant són arbres els roures, que poden acumular segles, com els pollancres, que no solen superar les vuit o nou dècades. Els fruiters només viuen 20 o 30 anys, mentre que les sequoies o el teix arriben a mil·lenaris. En tot cas, quasi totes les espècies arbòries tenen una vida mitjana més llarga que la humana. Per això els arbres ens semblen pràcticament eterns, perquè quasi sempre ens sobreviuen. No ho són.
El verd urbà sucumbirà si no es reconeix com a verd urbanistic i no es projecta d'acord amb les seves funcions ambientals
Imatge: Leonard Beard
Els arbres moren espontàniament, com qualsevol altre ésser viu. El plàtan, per exemple, pot sobrepassar els 250 anys, però comença a decaure a partir del segle o segle i mig; si viu en males condicions, abans i tot. D’aquí el problema de l’arbrat viari barceloní. Com que els més vells van ser plantats a final del segle XIX o a començaments del segle XX, l’estoc de fons es troba en fase terminal. Ildefons Cerdà veié néixer els primers plàtans de l’Eixample, nosaltres els veurem morir. N’hi ha que ja tenen més d’un segle, i de vell no es passa.
Fins ara, hem anat substituint els peus morts accidentalment o per malaltia. Aviat haurem d’escometre una substitució a l’engròs de bona part de l’arbrat viari de Barcelona. Em sembla que no hi estem psicològicament preparats. Iniciar una remoció sistemàtica dels peus moribunds segurament desencadenaria una onada de protestes benintencionades. Tampoc no tenim els 20.000 o 25.000 peus joves, però ja amb 15 o 20 sabes (és a dir, anys) que els caldrien per a no deixar els carrers sembrats de plançonets sense a penes tronc ni capçada. Un estoc així no s’improvisa. Si els viveristes en rebessin l’encàrrec avui mateix, no el tindrien a punt fins passat l’any 2.025... Això, o esprémer a preu d’or els vivers de mitja Europa.
El cas és que hi ha uns quants milers d’arbres moribunds als carrers de Barcelona. Aixequin la vista i mirin. Els plàtans de les Rambles, de la Diagonal o del passeig de Gràcia, els tells de la rambla de Catalunya, agonitzen. El plàtans, podats severament per reduir-ne la capçada i atacats per fongs diversos (xancre i oïdi, principalment), presenten nombrosos esvorancs i malformacions. Molts són vells, malalts o bé les dues coses alhora. Ara que es reformarà la Diagonal, ¿farem moneda falsa per a salvar aquests candidats a cadàver o aprofitarem l’avinentesa per a renovar-los? Amb peus de prou sabes, això sí, però amb un segle pletòric per davant, no amb un trist parell de dècades agòniques en l’horitzó.
A Barcelona hi ha més de 150.000 peus d’arbres d’alineació, és a dir arbres de carrer. És un patrimoni excepcional que la visió quotidiana banalitza. Una tercera part llarga són plàtans. Una altra tercera part són lledoners, sòfores, oms, robínies (falses acàcies), tipuanes i braquiquítons. Al terç restant pertanyen peus de més d’un centenar d’altres espècies. El principal problema fitosanitari, ara que ha estat superat el de la grafiosi dels oms, és la decrepitud de bona part dels plàtans, vells o malalts. El plàtan, encertadament escollit per Cerdà com l’arbre emblemàtic del seu Eixample, viu malament als carrers de la Barcelona actual.
A l’època de Cerdà, els carrers no estaven asfaltats i la pluja s’hi infiltrava sense problemes; amb un sistema radical profund i ben desenvolupat, els plàtans vivien ufanosos. Els carrers van ser després empedrats, però l’aigua continuava percolant entre les llambordes.
Per contra, les calçades i les voreres estan avui impermeabilitzades, els escocells són cada vegada més petits i sovint hi ha una llosa de formigó sota uns escassos tres o quatre pams de terra, perquè s’han construït aparcaments, galeries de serveis, túnels, etcètera. La contaminació atmosfèrica tampoc hi ajuda gens. Els icònics plàtans de l’Eixample viuen en males condicions i, al damunt, s’han fet vells. Costa d’imaginar-se l’Eixample sense la volta verda del plàtans cobrint voreres i calçades, però potser ens hi haurem d’acabar acostumant, si més no fora dels carrers més amples.
Amb plàtans o sense, el verd urbà, almenys el verd viari, sucumbirà si no adquireix la consideració de verd urbanístic. Això vol dir que se li han de reconèixer les funcions ambientals i arquitectòniques que té, ultra les ornamentals, i que se n’ha de projectar la plantació i el manteniment amb criteris superadors de la marginalitat que ara pateix. El volum de sòl per a cada arbre, la previsió volumètrica de la capçada adulta i el sistemes de reg i adobament en profunditat per a evitar desenvolupaments massa superficials de les arrels són mesures capitals. Amb arbres tractats com a fanals no es va enlloc.
Poques ciutats tenen la profusió d’arrengleraments arboris que presenta Barcelona. El seu valor paisatgístic, la regulació tèrmica i higromètrica que representen, els elements nocius que absorbeixen (sofre, plom, fluor...) i la intercepció de partícules que suposen (200 quilos per arbre i any) contribueixen decisivament a la qualitat urbana. En menor mesura, en altres poblacions catalanes passa el mateix. I s’hi repeteixen els mateixos problemes.
Si el verd no esdevé un paràmetre urbanístic incorporat al nus del projecte arquitectònic, els arbres urbans tenen els dies comptats. Ens hi hauríem de posar immediatament.
Ramon Folch
Socioecòleg. Director general d’ERF.
· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 19.06.2009
Paraguai és el quart exportador mundial de soja transgènica que es cultiva en més de dos milions i mig d’hectàrees de la seva superfície. La soja transgènica arriba entre altres destinacions a Europa i Xina on s’utilitza per a l’alimentació del bestiar destinat al nostre creixent consum de carn i per a la producció de biodiesel per els nostres automòbils.
Però els monocultius industrials requereixen de fumigacions intensives amb agrotòxics que contaminen i causen malalties a la població rural, camperola i indígenes.
Escrigui avui mateix al president paraguaià Fernando Lugo perquè veti una nova llei a favor de l’ús indiscriminat d’agrotòxics que atenta contra la vida i la natura i perquè adopti mesures que restringeixin l’ús dels pesticides. Trobarà un model de carta a:
Lliçons d'un president, o origen d'un genocidi a Perú
Avui, jornada nacional de lluita a Perú, com a basc, orgullós de pertànyer a un dels primers pobles d'Europa, com internacionalista i solidari amb tots els pobles oprimits del món, avui només puc sentir-me amazònic.
Alan García, president de Perú, escrivia el 2007 una sèrie d'articles d'opinió, el primer d'ells titulat «La síndrome del gos de l'hortolà», en el qual a més de fer apologia de la seva ideologia neoliberal, gens sorprenent en el seu segon mandat com a president de la República, situava a la Amazònia com a primer recurs per explotar del Perú, apuntant principalment a la desforestació fuestera. I no es quedava aquí, també criticava les terres lliurades als petits propietaris, indígenes en la seva majoria, i proposava lliurar la terra en lots majors, criticant a les comunitats camperoles, indígenes i originàries propietàries de les terres i apuntant a la seva escassa formació i pobre nivell de vida.
Per si no fos poc, dedica altra part del seu article a parlar dels recursos miners, defensant que la discussió sobre si la mineria danya el medi ambient és una discussió del segle passat ja superada per la modernitat. La conclusió a la qual arriba és que seguir el model dels països amb polítiques econòmiques neoliberals i en les quals preval l'interès econòmic per sobre de les persones és el futur, el desenvolupament... i tot el que s'oposi a aquest model, que defensi els interessos de les persones, dels pobles, de la Mare Terra, s'està oposant al progrés, del que fa una qüestió d'estat, i a aquest que va contra la modernitat l’anomena el gos de l'hortolà, que ni menja ni deixa menjar.
No fa falta explicar que sense esmentar-lo s'està referint en el seu article al moviment indígena, que començava a articular-se en aquests moments per a exigir el respecte als seus drets com pobles originaris de la Amazònia. I ho feien basant-se no ja en la seva cultura i tradicions ancestrals, sinó en tractats internacionals, com el conveni 169 de la OIT sobre Pobles Indígenes que Perú ratificà el 1993, atorgant-li rang legal d'obligat compliment, especialment en les normes referides al dret a la consulta i participació.
Els pobles amazònics complien 56 dies d'aixecament pacífic el passat 5 de juny, a pesar de l'estat de siti decretat pel govern el 8 de maig que va provocar la suspensió de les llibertats civils i polítiques en la zona, quan la Policia i les Forces Armades van entrar a Bagua (ordres polítiques pel mig) emboscant a un grup d'indígenes i, davant la resposta dels mateixos, passant a atacar des d'helicòpters amb armes de guerra, provocant una massacre i un genocidi saldat amb 24 policies morts (molts tirotejats amb la seva pròpia munició de fusells AKM) i unes xifres de civils morts que varien entre 25 i 50, però amb greus acusacions d'observadors i ONG, de crema de cadàvers o enfonsaments en el riu per a minimitzar la xifra de morts. Aquesta massacre anunciada és la resposta que donaven Alan García i el seu Govern a la protesta popular i a la més que probable inconstitucionalitat dels decrets legislatius, inconstitucionalitat ja dictada per la comissió ad hoc del Congrés, així com per la Defensoria del Poble, que el dia anterior, 4 de juny, presentà una demanda en aquest sentit davant el Tribunal Constitucional per violació de l'article 6 del conveni 169 .
Per si no fos poc, i per a preparar el terreny a la repressió, a la fi de maig la ministra de Justícia denuncia a Alberto Pizango, president de Aidesep (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana) i principal líder amazònic, per encoratjar la rebel·lió, sedició i conspiració, greu acusació, que després dels anys del conflicte armat a Perú, està penada amb 30 anys de presó. S'ha buscat la criminalització de Pizango amb l'objectiu d'impedir la negociació i el diàleg amb els pobles amazònics. Pobles amazònics que cerquen la derogació de TLC injusts i arbitraris, que cerquen vendre les seves terres ancestrals a les transnacionals que ja controlen la política de Perú, així com dels recents articles promulgats pel govern peruà (994, 1.064, 1.020, 1.081, 1.089, 1.090, 1.083, 1.060 i 997) que van en la mateixa direcció i són un pas més per a afavorir la desaparició d’aquests pobles. Pobles que sumen 42 grups ètnics en la Amazònia, però que ja han sofert la desaparició de 11 d'ells en els últims 50 anys, contant altres 18 en perill de seguir el mateix camí.
Un exemple, el lot petrolier 76, d'un milió i mig d'hectàrees, suposarà la construcció de 18 línies sísmiques, 166 heliports, 166 campaments i 1.944 zones de descàrrega a la Amazònia. La declaració final de la recent Cimera Continental de Pobles i Nacionalitats Indígenes se solidaritzava amb les lluites antiimperialistes i pels drets col·lectius de diversos pobles del món, entre ells el basc.
Avui, jornada nacional de lluita a Perú, com a basc, orgullós de pertànyer a un dels primers pobles d'Europa, com internacionalista i solidari amb tots els pobles oprimits del món, avui només puc sentir-me amazònic, avui sóc ciutadà de Bagua, avui em dic Alberto Pizango.
Perquè la vida no es ven, la vida es defensa.
Katu Arkonada
Col·laborador de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes
Organitzacions indígenes sol·liciten suport a la comunitat internacional
Des del 9 d’abril passat, les comunitats amazòniques del Perú iniciaren allò que qualifiquen d”atur indefinit” a tota l’Amazònia peruana, com a resposta a l’ incompliment del Congrés de la República de revisar sis decrets lesius als drets dels pobles indígenes. Es tracta de decrets emesos per l’Executiu en el marc de la implementació delTractat de Lliure Comerç amb els Estats Units i que suposen l’obertura de l’Amazònia a industries social i ambientalment destructives com la mineria i l’explotació petroliera.
La matinada d’avui (5 de juny), el govern d’Alan García ha desfermada una violenta repressió a l’Amazònia peruana. Les informacions són confuses i no hiha xifres oficials, però fins el moment hi hauria entre deu a vint morts a Bagua, zona de Corral Quemado i Curva del Diablo.
La Coordinadora Andina d’Organitzacions Indígenes (que inclou organitzacions indígenes de Bolívia, Equador, Perú, Colòmbia, Xile i Argentina), descriu la situació dient que “Novament es pretén imposar la mort sobre la vida, la matança sobre el diàleg. És la resposta dictatorial després de 56 dies de lluita pacífica indígena i de suposats diàlegs i negociacions, que acaben amb les bales de sempre, les mateixes de més de 500 anys d’0pressió”.
Aquesta repressió ocorre hores després que el Congrés de la República decidís postergar novament el debat de la derogatòria dels decrets legislatius que faciliten la invasió de territoris indígenes, el que suposa una clara connivència entre el Congrés i la Presidència.
La Coordinadora Andina d’Organitzacions Indígenes (CAOI) crida a “les organitzacions indígenes, moviments socials i organitzacions de drets humans de tot el món, a prendre accions concretes: cartes al govern peruà, al Relator Especial de les Nacions Unides per els Pobles Indígenes, a Amnistia Internacional, Survival International, als Premis Nòbel de la Pau, Comissió Interamericana de Drets Humans, Organització Internacional del Treball (Conveni 169), perquè enviïn tot d’una missions al Perú, per aturar aquesta violència i es respectin els drets indígenes”. També sol·liciten que a tots els països es realitzin plantades davant les embaixades del Perú, fins que s’aturi el bany de sang i es deroguin els decrets legislatius del TLC amb els Estats Units.”
La CAOI agrega que “els organismes de la ONU han de pronunciar-se amb fermesa, sumant a la demanda plantejada per la presidència del Fòrum Permanent per a Questions Indígenes, Victòria Tauli, d’aixecar l’estat d’emergència, no usar la repressió i complir amb les normes internacionals que garanteixen l’exercici dels drets indígenes”.
El Moviment Mundial per els Boscos Tropicals se suma a aquesta crida i sol·licta que es doni el major suport possible als pobles de l’Amazònia peruana, les vides de les quals, cultures i mitjans de supervivència estan avui en greu perill.
Poden dirigir cartes a l’ambaixada Peruana als seus països exigint l’immediat cessament de la repressió en curs i que es respectin plenament els drets dels Pobles Indígenes.
Les dades de contacte de les ambaixades del Perú a l’exterior estan disponibles a
Per a major informació:
Norma Aguilar Alvarado
Área de Comunicaciones
Coordinadora Andina de Organizaciones Indígenas - CAOI
Telefax: 0051-1-2651061
Telèfon: 980129692
Lloc web: www.minkandina.org
Al manco 33 morts -22 indígenes i 11 policies- s’han registrat després dels violents enfrontaments al nord del Perú. Des d’abril protesten els indígenes a la selva amazònica peruana en contra de la política del govern, per a intentar evitar que es doni obertura total dels seus territoris ancestrals a l’explotació petroliera, minera i fustera. La repressió del govern ha esta brutal.
Escrigui avui mateix al govern peruà i organismes internacionals, expressant el seu rebuig i indignació i donant suport a les exigències més urgents per a protegir la vida i la natura.
Zapatero ha de complir la seva paraula i tancar Garoña
Els propers dies, el President del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha de prendre una decisió sobre la central nuclear de Garoña.
Demanau-li que sigui coherent amb el seu compromís amb els ciutadans i ordeni sense més demora el tancament immediat i definitiu d’aquesta obsoleta i perillosa central nuclear, que ja està totalment amortitzada i és perfectament prescindible.
Gent Activa denuncia la destrossa impune de Mallorca a base de carreteres insostenibles
Palma
Han passat gairebé dos anys d'ençà la constitució del nou pacte de centreesquerra al Consell de Mallorca. No obstant, el Departament d'Obres Públiques segueix a mans del mateix partit i de les mateixes persones. Tant Antoni Pascual, conseller del ram, com Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres, ambdós d'Unió Mallorquina, estan imputats per la justícia al cas Peatge. Dues persones sospitoses de corrupció política i mala gestió en la construcció de l'autovia (així és com se li ha de dir a aquest 'desdoblament') Palma-Manacor. Des de Gent Activa es creu que aquestes dues persones no poden estar ocupant càrrecs públics sota aquestes sospites.
La situació és encara més crítica quan aquest Departament, amb la complicitat dels socis de govern, està duent a terme una política de carreteres igual de destructiva que la de l'anterior executiu. La destrucció del territori no passa només per fer grans autopistes. La destrucció del territori es veu a obres considerades 'menors' com la 'millora' de la carretera Montuïri-Sant Joan. Una obra de la qual no es parla perquè no és cap autopista.
Des de Gent Activa es creu que actuacions com aquesta són una autèntica barbàrie totalment innecessària. Una cosa és arreglar una carretera i fer-la més segura i l'altra és fer-la de nou amb una amplada de gairebé el doble que l'anterior. Una autèntica cicatriu al Pla de Mallorca amb l'únic objectiu de fomentar l'especulació urbanística a la comarca.
Aquesta només és una de les desenes d'actuacions contemplades al Pla de Carreteres. Rondes, variants i ampliacions de petites carreteres per convertir-les en autèntics monstres que desfiguren el paisatge estan a l'ordre del dia d'aquest govern. Des de Gent Activa es demana seny als partits que configuren el pacte. No es pot consentir ni una agressió més al nostre territori.
El GOB, GADMA i Independents de Sineu, demanen la retirada del Pla de Carreteres
Palma
Les actuacions que planteja aquest Pla donen continuïtat i pretenen consolidar el model viari que, explícitament, va marcar la modificació puntual núm. 2 del Pla de Carreteres de 1998, aprovada al 2003. Es tracta de complementar les infrastructures radials, consolidades amb nous trams d'autopistes per duplicació de calçada (Llucmajor - Campos, Manacor - Sant Llorenç, Peguera -Andratx) amb addició de nous carrils en autopistes/autovies existents, amb noves infrastructures de caire transversal.
Per fer factibles aquests eixos transversals es plantegen obres desmesurades de condicionaments de la xarxa primària complementària i de la xarxa secundària i variants i rondes de circumval·lació que condicionaran l'expansió urbanística de molts municipis de Mallorca i que no queden justificades en termes de capacitat potencial de trànsit per aquestes vies.
Es tracta de donar continuïtat a un model que pretén impulsar infrastructures que connectin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma (p.ex. Llucmajor, Campos, Montuïri, Algaida, Vilafranca, Mancor, Selva, Caimari, Lloseta, Inca, Campanet, sa Pobla, etc).
CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: O COM DESTROSSAR EL QUE ENS QUEDA DEL PAISATGE RURAL
La majoria dels projectes de condicionaments, especialment de la primera fase, responen a la voluntat d'establir un enllaç ràpid entre els eixos radials (vies de gran capacitat Palma-Inca, Palma-Manacor, Palma-Campos, Palma-Andratx, Palma -Sóller) i els pobles més allunyats de Palma, fins ara, més o menys preservats de l'abús urbanístic. Un abúsvinculat a l'escursament de distàncies entre aquests i Palma que té per objectiu laconsolidació de tota Mallorca com a àmbit d'influència metropolitana de Ciutat.
Com a obres que tenen per objectiu la consolidació dels eixos transversal, ens trobam, entre altres, els següents condicionaments:
* Ariany-Santa Margalida
* Sencelles-Algaida
* Algaida-Llucmajor
* Manacor-camí de conies
* Manacor – Son Carrió
* Vilafranca – Sant Joan
* Santanyí – Ses Salines
* Ma-6030 – Ses Salines
Per altra banda, ens trobam amb projectes que obren en les portes a l'accés a indrets preservats:
* Inca- Selva- Caimari, la porta a la pretesa declarada Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat
* Inca- Mancor
* Esporles – Valldemossa
* Esporles – Banyalbufar
* S'Arracó – Sant Elm
* Peguera – Capdellà
* Pollença – Sa Calobra
I d'altres possibiliten l'arribada a la mar, com a actuacions radials que complementen l'anell circular de la costa:
* Accés a Can Picafort Nord
* Son Servera – Port Vell
* Muro a carret. Int. Badia d'Alcúdia
* Felanitx – Portocolom
* Ses Salines – Colònia de Sant Jordi
* Carretera interior badía d'Alcúdia
Tots aquests projectes responen a l'ànsia de consolidar l'expansió urbanística a tota la illa, sense respondre a cap més justificació.
CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies, aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.
IMPUTACIONS VINCULADES AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES
La “manera de fer” en la política d'infrastructures viàries des del Consell de Mallorca, està sota sospites de corrupció per no respondre a altra cosa que no siguin els interessos privats. El Consell de Mallorca, no pot ara, avalar aquestes actuacions i consideram que en qualsevol cas ha de plantejar altra cop quin ha de ser l'ànim que impulsi la política de carreteres de la institució insular i estem convençuts que les solucions que proposa aquest Pla, no són les que Mallorca necessita.
Demanam, la retirada del Pla de Carreteres i la destitució dels màxims responsables ja!
Amb dolor i indignació profunda, la Comissió Interclesial de Justícia i Pau i la Xarxa d’Alternatives a la Impunitat informen que la situació de robatori i tràfic de terres s’intensifica greument dia a dia en el Bajo Atrato i l’Urabà antioqueny, a l’emblemàtica i biodiversa regió del Chocó colombià.
És molt important enviar cartes a les autoritats, per a contribuir a protegir a qui lluiten per la seva vida i el seu territori i per a frenar la impunitat. Per favor, signi la seva carta avui mateix. Pot fer-ho entrant a:
En el mateix lloc trobarà més informació sobre aquest cas. Ajudi’ns a difondre aquest missatge entre els seus companys, amics i familiars. Moltes gràcies i rebin una afectuosa salutació.
“Fruiters d’un temps”, campanya per a la recuperació
dels arbres tradicionals de Balears
No volen parar el temps. Volen gaudir-ne. Per a això, retornen a l'agricultura tradicional i a un consum saludable i no devorador.
L'associació internacional Slow Food, amb Laura Boadas i Maria Solivellas al capdavant, que agrupa més de 83.000 persones de tot el món, va presentar el passat dia 4 la campanya "Fruiters d'un Temps II”, programa de recuperació i distribució de varietats de fruiters tradicionals de les Balears.
Montserrat Pons, apotecari de Llucmajor, que gràcies a la seva passió i dedicació ha creat a la seva finca Son Mut Nou la col·lecció i el banc de conservació més important d’Europa de figueres, i Llorenç Payeras, membre fundador d’Slow Food a Balears, productor de formatge d’ovella roja mallorquina, i que des de fa vint anys estudia temes relacionats amb les varietats locals de plantes i fruites de les illes,tenen l’objectiu de posar a l’abast de tothom aquests arbres fruiters de la mà d’Slow Food.
A la primera edició ja varen recuperar 2.823 fruiters de 13 espècies i 67 varietats diferents, i en aquesta segona campanya ofereixen 14 espècies i 117 varietats: 31 tipus de figueres diferents, 23 pomeres, 15 pereres, melicotoners, atzeroles, nesprers...
Per a aquesta segona edició de “Fruiters d’un temps” el termini de peticions ja està obert. Per 12 euros i 15 euros (els nespres i les figueres) i amb la paciència d’un any i mig, podem ajudar a recuperar els arbres del nostre patrimoni.
Breus reflexions sobre reforestacions de boscos a torrents
La història de les reforestacions o repoblacions forestals artificials s’ha centrat, a les Illes, gairebé en forma de monocultiu en el pi i en menor mesura amb l’alzina. És cert que des de fa pocs anys, el viver de Menut ha desenvolupat una activitat centrada en la recol·lecció, emmagatzematge i sembra de moltes altres espècies forestals i no només de comunitats vegetals pròpies de garriga o alzinar, sinó també d’àmbits litorals. És per això que ja existeix una producció en diversitat d’espècies per a rectificar el sistema de repoblacions de pins i alzines, amb una varietat d’espècies més nombrosa.
Els ecosistemes forestals de muntanya, en especial de la Serra de Tramuntana i de les muntanyes d’Artà, han estat el territori on en extensió i quantitat s’hi ha realitzat més repoblacions forestals. L’any passat la costa de Son Real, a Santa Margalida, fou objecte d’una reforestació de pins amb l’objectiu de restaurar antigues pedreres. Existeix però un àmbit on mai s’hi ha parat atenció i que és estès al llarg de la geografia de les illes: els torrents.
Caldria posar sobre la taula la necessària restauració dels boscos de ribera o dels boscos de torrents de les nostres terres. Els torrents, que neixen a les muntanyes, recorren més endavant terres de cultiu i espais urbans. Representen una gran extensió allargada de territori amb una funció reguladora de les aigües, protectora de les terres, refugi de flora i fauna rica en biodiversitat amenaçada per la petjada humana. Són espais que, nets de la brutor que sovint hi llançam, són molt bells i hi fa bon estar. És on amb més probabilitat hi escoltarem el cant del rossinyol o el raucar dels granots. Un espai silvestre que serpenteja l’àmbit agrícola i urbà i que cal preservar i afavorir.
Els arbres de torrent formen comunitats forestal en galeria al llarg del seu recorregut. Fora de discutir si la seva presència a les nostres terres és natural o introduïda, les espècies principals d’arbres són les següents:
Om (Ulmus minor): Les omedes d’Europa, inclosa la península ibèrica, estan al caire de l’extinció a causa de la malaltia que provoca un fong (Graphium ulmi), la grafiosi. Les illes fins fa poc havien quedat al marge de la soca més virulenta d’aquesta malaltia, però finalment també ha demostrat la seva presència. Moltes omedes han quedat devastades per aquesta malaltia. És però l’activitat humana la que ha causat la desaparició d’aquestes arbredes en no tenir necessitat ni de la seva rama, per alimentar bestiar, ni de la seva fusta, emprada antigament en la construcció dels carros. A la vegada que les eines i maquinària pesant han facilitat la feina de desarrelament. Com que aquests arbres no es troben a zones de muntanya, més vigilades per l’administració forestal, i com que sovint són d’àmbit agrícola, la seva tala i destrucció ha restada desapercebuda i impune.
Existeixen algunes repoblacions d’oms a finques públiques, Tossals Verds, Cúber i sobretot Binifaldó. Aquestes plantacions foren producte d’un treball que va quedar en el no res, entre l’administració forestal estatal i autonòmica i la UIB, de selecció de soques d’oms procedents de la península per tal de presevar-les de l’extinció a causa de la grafiosi. Per tant l’objectiu en aquest cas no fou el de restaurar o establir un bosc de torrent o galeria a partir dels oms, sinó de crear una reserva d’oms com a banc per a futures reforestacions després del pas de la grafiosi.
El fleix (Fraxinus angustifolia): En franca expansió, en especial als torrents de Solleric al seu pas per Alaró i al torrent d’Esporles. Arbre molt útil als pagesos de muntanya quan a les acaballes de l’estiu es quedaven sense menjar per donar al bestiar. Les fulles d’aquest arbre suplien fins a les primeres pluges de tardor aquesta mancança. Fusta de qualitat.
El poll: Antigament plantat per dessecar zones inundades. Arbre de creixement ràpid. Hi ha dues espècies principals, el poll blanc (Populus alba) i el poll negre (Populus nigra) i multitud d’hibridacions.
El plataner (Platanus orientalis): De creixement ràpid, plantat en parcel·les vora els torrents a les zones més baixes i molt inundables. El seu aprofitament forestal és factible i regenera molt bé i de manera fàcil de soca.
Repoblacions artificials de boscos de torrents o de ribera
Una vegada triades les parcel·les objecte de repoblació, cal preservar les espècies que ja hi puguin ser presents. Seran la garantia de l’evolució futura d’aquest bosc. Les espècies que amb més probabilitat encara podem trobar al llarg del recorregut i a les cada vegada més rares faixes dels torrents són (independentment de la seva zonificació i presència més o menys important): l’heura (Hedera helix), la vinca o proenga (Vinca difformis), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el peu de crist (Potentilla reptans), Ranuncle groc o gatassa a Menorca (Ranunculus ficaria ssp ficarriformis), l’aloc o alix a les zones litorals (Vitex agnus-castus),el cirerer de pastor (Crataegus monogyma spp brevispina), aranyoner (Prunus spinosa), a Eivissa el baladre (Nerium oleander), a zones muntanyenques un parent del narcís, el Leucojum aestivum ssp pulchellum, a zones de prat l’anemona blava Anemone coronaria..... No podem oblidar que els torrents han estat refugi per els ullastres (Olea europaea var. silvestris) i alzines (Quercus ilex), llampúdol (Rhamnus alaternus) quan aquests no han gaudit de l’interès agrícola. També i gràcies a la dispersió de llavors que provoquen els ocells podem trobar magraners bords (Punica granatum) o figueres bordes (Ficus carica) i lledoners (Celtis australis).
Seran aquestes plantes les que tornaran a restaurar la comunitat vegetal a l’ecosistema que li era propi abans de l’alteració antròpica. Es pot ajudar a avançar aquesta restauració mitjançant la plantació de les plantes que li són pròpies quan n’hàgim constatat la presència propera. És convenient que el seu origen genètic sigui el més proper possible al lloc on volem repoblar. Aquest tipus de repoblació tendria com objectiu la restauració del primitiu ecosistema de torrent, encara que serà finalment la selecció natural qui en dirà la darrera paraula. A partir del moment en què hem plantat les espècies objecte de reforestació, l’activitat humana a l’indret ha de ser mínima.
Una altra cosa és reforestar amb un interès d’ús públic recreatiu. Als territoris de pendents nul·les o suaus es poden establir zones d’ús recreatiu a partir de la repoblació d’arbres de torrents com els esmentats abans. Llavors la diversitat vegetativa i evolució d’aquesta massa dependrà d’aquesta finalitat.
Un altre tipus de repoblació amb col·laboració amb la propietat privada seria la destinada a un futur aprofitament de la fusta. En aquest cas les espècies més indicades serien els plataners i els polls.
Finalment cal parar molt esment, especialment als Espais Naturals Protegits, a la presència de vegetació invasora, que hauria de ser eradicada. És especialment preocupant el cas de l’ailant (Ailanthus altissima) o d’espècies exòtiques procedents de cultiu ornamental. En ser detectades haurien de ser eliminades del lloc.
Bóquer, Bocchoris pels romans, alguns autors parlen d’un origen púnic del topònim. La vall de Bóquer està situada a uns 3 quilòmetres de la ciutat de Pollença, vora el port de Pollença, prop de “U moll”. És una zona extraordinària per l’observació del pas d’aus migratòries en el seu pas prenupcial entre els mesos d’abril i maig, cosa ben sabuda pels ornitòlegs i birdwatchers. Dins d’aquesta mateixa vall, baix la serra des Cavall Bernat es troba un poblat de navetiformes pretalaiòtics (2500 aC i 1700 aC ) envoltats d’una murada.
En aquesta localitat, dins del predi homònim, habita, vora les cases aquell al que he batiat com a Drac dels 12 caps de Bóquer. El ficus del predi de Bóquer que si no vaig errat pertany a l’espècie Ficus macrophylla. Aquest majestuós drac, de pell llisa i grisa, guarda l’entrada de les cases de possessió, estenent les seves diverses cues per entre els garballons, clavant les seves urpes dins la paret seca. A aquest drac li han tallat ja 2 caps, però és massa dòcil, no es pot defensar, i la sang blanquinosa estroncada per l’aire ha assecat les seves ferides.
Mataró destina una part del FEIL a plantar un arbre monumental en un giratori
Els tècnics treballen en la instal·lació de l'arbre. Foto: El Punt.
Els serveis tècnics de l'Ajuntament de Mataró van començar ahir a instal·lar a la rotonda de les Hortes del Camí Ral un arbre ornamental de grans dimensions. Es tracta d'una planta monumental que pesa deu tones i que fa uns set metres d'alçada; prové de l'Argentina i té setanta anys. L'exemplar compartirà espai en aquest giratori de l'N-II amb un conjunt de palmeres també provinents de l'Argentina, anomenades Buties capitata, i un enjardinament de gespes i altres espècies vegetals de baix consum hídric i pedres de bosc, graves i triturat de poda. L'arbre monumental, segons especifiquen fonts del consistori, és de l'espècie Chorisia speciosa, «que fa flors espectaculars, d'aquí el seu nom de speciosa, que significa bella o magnífica». L'actuació la realitza l'empresa Jardineria Sala Dalmau per encàrrec de la secció de jardineria de l'Ajuntament i té un pressupost de 49.500 euros i un termini d'execució d'un mes i mig. El condicionament del giratori correspon a una de les 52 actuacions que el fons estatal d'interès local (FEIL) subvenciona a la capital del Maresme, amb un import global de 21 milions.
Si voleu rebre els escrits d'Amics Arbres, envieu aquest correu :
Rebre els escrits
Cercar en aquest bloc
S'està carregant...
Seguidors d'Amics arbres
Deixeu el vostre comentari
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva.
Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista.
D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
José Manuel Sánchez ha afirmat que les tècniques per a lluitar contra el morrut que proposa l'Estació Phoenix tenen una gran acceptació tant en l'àmbit estatal com en l'internacional, i que la presència dels tècnics francesos n'és una bona prova. El regidor ha retret a la Generalitat que no signe un conveni amb l'Ajuntament i que aquest haja de sufragar totes les despeses per conservar el palmerar. Sánchez ha manifestat que la plaga del morrut roig afecta tot el palmerar mediterrani, fins i tot el sud de França, i que aquesta és la raó per la qual el Ministeri de Sanitat Vegetal gal·lés ha decidit interessar-se per aquestes tècniques, que ja s'han posat en pràctica també a Catalunya.
Escrits
