divendres, 29 maig de 2009

També hi ha arbres del barça

Un xop del Barça !!

·
·
·

dijous, 28 maig de 2009

Indignació a Collblanc per una tala d’arbres

L’Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat per arreglar una vorera talla tots els arbres que hi havia

Els veïns del barri de Collblanc de L'Hospitalet de Llobregat estan molt indignats amb l’Ajuntament. Per arreglar una vorera han tallat tots els arbres que hi havia.
Aquestes obres, fetes per l’empresa “Obres i Serveis Roig” són sufragades pel fons d’inversió local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, uns fons que molts ajuntaments han decidit de pressa i corrents com gastar-los, cosa que ha originat un malbaratament de cabals públics en molts municipis, moltes vegades s’han gastat en coses poc o gens prioritàries i molt sovint han causat i produït pèrdues ambientals i patrimonials irreparables, com ara en aquest cas.
Els veïns es queixen de la poca sensibilitat mediambiental de l’equip de govern de l’Ajuntament i diuen: “Hi ha que pensa que un arbre ornamental és com una pastanaga, te la menges i fora, no està per això? Però també hi ha que no, hi ha persones que s’estimen els arbres i més si formen part del seu dia a dia; que els veuen com individus amb les seves diferències i amb la seva història, no com a faroles fabricades en sèrie i que normalment ningú te cap problema en que les canviïn. Que tal si preguntem abans d’aplicar els fets, sense remei, consumats de la brutalitat d’una serra mecànica?. ..... Que tal si parlem amb els ciutadans i ciutadanes abans d’arrasar els seus carrers? D’aquí pocs mesos vindran al nostre barri a soterrar un col·lector i després les vies de rodalies. Ja que podem veure com es fan algunes obres a la resta de la ciutat, a nosaltres ens agradaria, si és possible, que a Bellvitge no es talés cap arbre i que els portessin al viver de Feixa Llarga, i si no hi ha lloc allà, ja el buscarem a la ciutat, no hi ha cap problema."
·

dimecres, 27 maig de 2009

L'Arbre Bo d'Anuradhapura

Etnobotànica:
L'Arbre Bo, l’arbre sagrat d’una illa en guerra

L'Arbre Bo, l’arbre de Buda de la Maria Alles Fernando, Colombo.

L’arbre més venerat de tot el món creix a Anuradhapura, Sri Lanka. Allà hi havia el límit entre la zona susceptible de patir algun atemptat terrorista i la zona de combats.
Ara diuen que ha arribat la pau. Aquesta pau tan històricament bella, estampada sobre milers de víctimes innocents, sense testimonis de les atrocitats comeses per uns i altres.
Aquests darrers dies se’n ha parlat - ni que sigui amb comptagotes – de l’extermini dels Tigres Tamils a mans de l’exèrcit del govern cingalès i jo no he pogut evitar recordar les vivències de la meva estada allà.
Ja sé que viure és trobar i perdre, però això de les pèrdues ho porto malament. Per sort vaig comprovar que a Sri Lanka (en àrab Serendib) era possible trobar la resposta a problemes no plantejats gràcies a la serendipia (*), aquesta forma de fer descobriments casualment només cuidant la sagacitat. Va ser un encadenament de troballes meravelloses i potser la principal fou en Denzil. La seva passió pels arbres va fer que fos el millor guia que poguéssim haver conegut. Una persona d’una gran humanitat, amb una dimensió espiritual excepcional.
D’acord que a vegades es queixava:
- Aquest home és un perill, ens fa parar massa deia .
- Arribarem de nit de tan mirar arbres ! En aquest país no es pot conduir de nit !
Ho feia amb un somriure tan ample que m’obligava a córrer com si m’empaités una cobra i mai em sentia renyat.
Ens explicava tota la mitologia budista, la hinduista i la cristiana. Després de la lliçó, quan ens preguntava sobre un detall concret de no sé quin episodi, ens quedàvem encantats sense saber què dir i ell, impertorbable amb el seu somriure característic, tornava a explicar tota la pel·lícula.
Al vespre, de tant en tant, amb una bona copa de licor de palmera V.S.O.A. ("Very Special Old Arrack"), parlàvem de la vida…
Darrerament, a Colombo, sembla ser que hi ha una dotzena de periodistes els quals els hi costa de contestar mails o el telèfon. Els d’Amnesty Internacional n’estan al cas. Espero que en Denzil no sigui un d’ells. Aquesta és la vida que els ha tocat viure als ciutadans de Sri Lanka.
Ofrena de flors de frangipani (o plumèria) per la pau.
És impossible parlar d’arbres sense relacionar-los amb la religiositat de l’illa, on la majoria d’habitants són budistes (cingalesos) seguits d’hinduïstes (tamils), animistes i catòlics. Diu la tradició que Buda va ser parit sota un arbre Swhal (arbre de sal, Shorea robusta) just en el moment que la seva mare en collia una flor.
Amb el pas del temps, i els canvis d’escenari, l’arbre que actualment s’identifica amb aquest episodi de la vida de Buda és el l’arbre de les bales de canó (Cannonball tree, Couroupita guianensis), d’origen sudamericà, introduït a l’illa al 1881 !
Flor de Couroupita guianensis. La imaginació popular fa diverses interpretacions de la seva morfologia relacionant-la sempre amb el Budisme. La mida del fruit aconsella no fer cap migdiada sota l’arbre.
Ashoka, emperador budista, va enviar a l’illa el seu fill Mahinda per a que prediqués el budisme. Aquest després d’un temps va fer venir a sa germana, Sanghamitta, la qual es va endur un esqueix de l’arbre de la il·luminació i el va plantar a Anuradhapura l’any 240 convertint-se en l’arbre que actualment contemplem.
Aconseguim arribar al temple on hi ha l’arbre després d’uns quants controls militars, el darrer d’allò més estricte , vaja, amb tocada d’ous inclosa. Ens van comentar que hi havien hagut diverses provatures d’atemptat doncs els tamils (hinduïstes) volien volar el santuari budista pel fet de representar l’hegemonia cingalesa.
L’ambient és festiu i serè, amb molts peregrins. Pugem uns graons i estem davant la presència d’un Ficus religiosa magnífic, com la joia d’un dia clar aquietat de pensaments. Sento l’energia de l’arbre i sóc feliç. No em cal analitzar si l’arbre és o deixa de ser, té o deixa de tenir. Aquest cop no em cal. Potser començo a acceptar que la vida és imperfecta, i, com diuen els budistes la insatisfacció i el patiment son universals.
L'arbre Bo.
Un bon observador entendrà allò que hi ha: és el misteri de la propagació revelat, la continuïtat d’un meristema impermanent. La fe que mou muntanyes i fa créixer arbres…
Pels budistes el Ficus religiosa és sagrat, no se’n pot fer cap ús de la seva fusta. A Sri Lanka els cingalesos l’anomenen Bo i els tamils Arachu.
Si tots som fulles d’un mateix arbre, per què sempre estem buscant la confrontació de la diferència ?
Fulles de l'arbre Bo
J.D.Fernàndez i Brusi

· (*) Fou Horace Walpole (autor, entre d’altres obres, d’Assaig sobre la jardineria moderna) qui va divulgar aquest terme al s. XVIII.
· Trobareu informació sobre aquesta guerra a:
· Sri Lanka: Abuse, disbelief and bitterness persist
· Sinhaya.com
· TtamilNet
·

dimarts, 26 maig de 2009

Cercant en Denzil

Looking for Denzil Selvaraja,
my best friend of trees in Sri Lanka


If someone knows him, please say him contact with Joan & Sun
emailing at jfbrusi@gmail.com

Thank you very much !
·
·
Estic buscant en Denzil Selvaraja,
el millor amic dels arbres a Sri Lanka


Si algú el coneix, digueu-li si us plau que adreci un
correu electrònic a jfbrusi@gmail.com

Moltes gràcies !
·

Phlomis italica

L'estepa blenera

L'estepa blenera és una planta endèmica de Mallorca i Menorca, ara forma una estora florida i envellutada que és visitada per una fauna diversa i bellugadissa. Aquestes fotos són d'avui de matí, és la millor manera d'explicar-ho. Gràcies.












Fotos JV

dilluns, 25 maig de 2009

Es prohibeix podar palmeres

Catalunya prohibeix podar palmeres a fi de frenar l'escarabat morrut

• El tractament o els talls només els podran efectuar especialistes de l'Administració

• Els tècnics estaran autoritzats a entrar en jardins privats si hi ha exemplars tocats

Restes de palmeres afectades pel morrut, abandonades a prop de la riera de Premià de Dalt, a l'abril. Foto: Guillem Nicolàs

Els particulars que posseeixin grans palmeres no podran podar-les, ni en el cas que estiguin visiblement malaltes, i hauran de posar-se en contacte amb l'Administració catalana perquè tècnics especialitzats procedeixin al tractament. El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha hagut de prendre aquesta mesura dràstica per evitar l'expansió del morrut, un exòtic escarabat que barrina els troncs i que s'ha convertit en una autèntica plaga a les palmeres del Maresme, el Baix Penedès i altres comarques del litoral. Els tècnics del DAR --o si no els dels ajuntaments-- també tindran potestat per entrar en jardins particulars amb presència confirmada de l'insecte.
"Si no es fa bé, la poda pot afavorir que l'escarabat morrut surti volant i colonitzi altres palmeres", resumeix Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal al DAR. Volen fins a dos quilòmetres d'una tacada.

Un escarabat i una de les seves larves, entre els pèls d'una palmera.

Canària i datilera
La mesures de la conselleria, que s'acaben de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOG), afecten les dues grans palmeres més populars a Catalunya, la palmera datilera (Phoenix dactylifera) i la palmera canària (Phoenix canariensis), però aquesta última, de tronc més robust, és de llarg l'espècie més afectada. A partir d'ara, les podes particulars només es podran portar a terme a l'hivern, que és el moment d'inactivitat de l'escarabat. Els propietaris també estan obligats a informar si noten alguna cosa estranya. La mesura és d'àmbit europeu.
Giné explica que en el transcurs dels últims anys han millorat notablement les tècniques d'eradicació i que, mitjançant incisions controlades i insecticides, hi ha moltes possibilitats de curar les palmeres. Si es tracten a temps, és clar. "Tornen a brotar --insisteix el cap de servei del DAR--. No cal talar-les". Per això, prossegueix Giné, seria una llàstima tirar per terra tots els progressos aconseguits. Pel que fa a la possibilitat d'entrar en jardins particulars, Giné explica que la llei ho permet perquè atacar una plaga és una funció d'utilitat pública. Seria estrany que algú amb palmeres malaltes es negués al tractament que facilita l'Administració, prossegueix, però si així fos hi ha mitjans per aconseguir-ho. "Poden negar-s'hi, és clar, però llavors es va al jutjat", recorda. El problema és que les empreses contractades pel DAR per podar i tractar les palmeres no donen l'abast i, en ocasions, han arribat a talar palmeres que estaven totalment sanes, diu Guillem Nicolàs, tècnic en hortofructicultura i propietari d'una empresa de jardineria. "Com més en tallen, més cobren", critica. Nicolàs recorda el cas d'un jardí al seu càrrec, a Premià (Maresme), en què els tècnics van anar a la brava --"van intimidar la propietària"-- i van tallar dues palmeres que estaven sanes. "Havien estat malaltes, sí, però jo les havia tractat i no tenien morrut". Així mateix, l'especialista explica que palmeres desplomades totalment han estat mesos a terra a l'espera que algú les vingués a recollir. "Això sí que afavoreix l'expansió de l'escarabat", afirma.

Control de vendes
La norma també extrema els controls als centres de jardineria que venen palmeres i al mercat d'importació. De fet, això no és res de nou: totes les palmeres Phoenix que arriben de l'estranger ja estan obligades a passar un any de quarantena en vivers especialitzats. Giné insisteix que les mesures no pretenen en absolut limitar la presència de palmeres, tan arrelades al litoral català, sinó fomentar la seva bona conservació. "No volem que ens en entri cap que estigui infectada per escarabats", diu el cap de servei.

Antonio Madridejos. Barcelona
· Article publicat a El Periodico el 24.05.2009
·

diumenge, 24 maig de 2009

Heura i olivera

·

L’heura estreny l’olivera.
El romaní i la sargantana,
la llebre, són maons.
Tot és un crit al buit.

Les papallones, a un pas de la mort,
omplen els camps
per celebrar-ho.

Laia Noguera i Clofent
(Calella, 1983)
·
·

L'heura s'arrapa al tronc de l'olivera com jo m'arrapo a tu. L'ombra que sóc. L'ombra que escric. Només la teva llum em salva de la nit. Cada instant és l'últim instant. Cada mirada ho diu tot.

[de 'Cada mirada']

Toni Ibañez
(Lleida, 1964)
·
·

III

Heura que m’envaeixes el ventre i la follia!
Freu entre el cel i l’aigua, ennuvolat de foc.
T’estimo: sóc la pluja que amara l’enderroc
d’on, tenaç, s’obre un fruit amb colors d’alegria.

Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull.
L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada.
Per tu, jo seré el sol i la lluna granada
i una casa sense urc amb celler, pou i trull.

L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes
a peu pla i que convida a la festa dels lilàs.
La tendresa que estrena balcó i cel de domàs.
El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes.

L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era.
I el gresol d’on treu flama el vol de la quimera.


[De "L'hort foscant de l'atzar"]

Maria-Mercè Marçal
(Barcelona, 1952-1998)
·
·

Renaixent

Esclata la llavor, un crit s'escampa
arreu de les cruïlles i dalt el cim,
l'herba esmorteïda son crespó planta,
la bestiola tossuda s'emporta el bri.

El sol llueix cofoi darrera gala,
el núvol tot s'arruga, com fuig rabent,
el trespol es vesteix d'una heura tendra,
bategarà com mai, l'ocell novell.

Poncella es desvetlla, calor de matinada,
aigua que tomba i salta, es perd rierol enllà,
ponent caliu escampa, dolceja per la plana,
ramat de cent ovelles, pastor i rabadà.

Parpelles de la llar, la fada les aixeca,
farà donar a la porta el primer badall,
surt noia ensems que cànter i pressa,
es perd, poncella i ombra, pel camí avall.

Du galtes de rosada, els ulls de mar,
li estreny vestit de fil, mocador al cap,
un somni d'emigrant li torna a casa
i deixa, en el cabell, esparpells, el far.

Jo sóc mirall d'un cel, que no bramula,
escuma que la platja, en bonança, adorm,
sóc gema d'olivera, vella, que esclata
i bufec del fullam quan neix al bosc.

Joan Josep Roca Labèrnia
·
·

11

Potser ja seré lluny, però el camí
no voldria oblidar-lo perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l'heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l'olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment.
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança.

[De "Suite de Parlavà"]

Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, Osona, 1929-2003)
·
·
· Fotos F. Mas ·
·

dissabte, 23 maig de 2009

El fracàs europeu per aturar la pèrdua de Biodiversitat





Aquest document de l’organització ecologista espanyola “Ecologistas en Acción”, he considerat que era prou interessant per a donar-vos-ho a conèixer a qui encara no ho conegueu. De totes maneres vull fer l’observació personal que certes mesures que es detallen amb incidència a territoris diversos de l’Estat Espanyol es tracten d’una forma molt centralista, terme barallat al cap i a la fi amb el de diversitat. Com exemple diré que pel que fa al control d’espècies invasores proposa la de centralitzar les informacions i accions dels diferents territoris de l’estat cap al Ministeri de Medi Ambient perquè aquest en realitzi la coordinació real. Personalment considero que els recursos estatals han de ser tramesos als diferents territoris i són aquests amb total independència i amb millor coneixement del seu medi, els qui han d’actuar, sense que això deixi de comportar una necessària informació i coordinació de lluita entre diferents territoris. Ja he deixat ben clar el meu posicionament quan a la voluntat d’autodeterminació i independència del meu territori, els Països Catalans, i això val també, lògicament, pel que fa a la gestió de l’entorn silvestre i medi ambient en general. El paraigua legal en aquest camp és plenament d’àmbit europeu i considero que segueix sent un dels tants defectes de les institucions europees tractar només a nivell estatal i no territorial. En tot cas és també en el camp del medi ambient on hem d’assolir la independència que pertoca a tota persona i poble que vol ser lliure i responsable dels seus actes.





62 mesures, no miraculoses, per aturar la pèrdua de Biodiversitat



Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat i enfront del fracàs de la Unió Europea per a complir els objectius marcats per el propi organisme, Ecologistes en Acció presenta un informe amb 62 mesures concretes per a aturar la pèrdua de biodiversitat. La taxa d’extinció d’espècies és en l’actualitat 1.000 vegades superior als nivells naturals. Aquesta pèrdua de biodiversitat i ecosistemes suposa una amenaça per el funcionament del planeta, la nostra economia i el benestar de la societat humana.


Diversos informes científics han confirmat la gravetat de la situació, i adverteixen que quasi dos terços dels serveis dels ecosistemes a tot el món està en declivi, per la qual cosa si la situació no canvia, el deteriorament anual del benestar provocat per la pèrdua de serveis ecosistèmics equivaldrà al 6% del PIB mundial.


El 2001 tots els Caps de Govern de la Unió Europea es comprometeren a detenir la pèrdua de biodiversitat per el 2010. Quan només queden 590 dies perquè es compleixi aquest termini, és ja evident que la Unió Europea ha fracassat en el seu objectiu. Aquest fracàs s’ha degut especialment a que la Unió Europea no adoptà les mesures realment necessàries per assolir a aturar la pèrdua de biodiversitat, ja que no va tenir en compte les arrels socioeconòmiques de la pèrdua de biodiversitat, ni condicionà les diferents polítiques sectorials a les necessitats de la conservació i regeneració de la natura.





De les 62 mesures proposades per l’organització ecologista, es destaquen les 10 seguents:


1ª Renunciar a l’objectiu del creixement econòmic durador, que tan greus conseqüències ambientals han comportat. La societat del creixement ha superat els seus límits.


2ª Marcar un objectiu de reducció substancial de l’empremta ecològica de la Unió Europea i de l’Estat espanyol durant la propera dècada i implementar els mecanismes necessaris per a la seva consecució.


3ª Condicionar totes les polítiques sectorials de la UE a l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat, canviant de forma radical les actuals polítiques, especialment les polítiques de transport, energia, industria, agricultura i turisme.


4º Reduir l’explotació dels recursos naturals: Reduir els recursos renovables fins que no sobrepassin la capacitat de l’ecosistema de regenerar tals recursos, i els recursos no renovables fins que no sobrepassin les taxes de desenvolupament de recursos renovables substitutius. I sempre a un ritme que produeixi nivells de residus que l’ecosistema pugui absorbir.


5ª Creació de nous llocs de treball “verd” que satisfacin necessitats ambientals tals com la construcció i funcionament de depuradores, construcció de nous passos de fauna a les infraestructures de transport existents, foment de l’agricultura amb varietats locals i comercialització local, realització d’estudis i aplicació per a la recuperació d’ecosistemes, o ampliació de les guarderies autonòmiques de medi ambient.


6º Aplicar sistemes de coordinació i col·laboració entre les administracions autonòmiques i l’estatal, aplicant criteris d’actuació i mecanismes de gestió similars.


7ª Completar per a 2012 la creació de la Xarxa Natura 2000, incloent els espais marins, finalitzant la designació de LIC i ZEPA, declaració dels ZEC i aprovació dels necessaris plans de gestió per a tots els espais.


8ª Millorar la integritat i la connectivitat dels ecosistemes naturals mitjançant l’establiment d’una xarxa de caminois ecològics i la recuperació de la integritat dels ecosistemes.


9ª Aprovació del Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat el 2009, incorporant els compromisos establerts a la malaguanyada Estratègia Espanyola de la Biodiversitat.


10ª Creació del Centre d’Alerta i Control de les Espècies Exòtiques Invasores, que coordinat per el Ministeri de Medi Ambient centralitzi totes les informacions i actuacions de les diferents administracions per a detectar i controlar les espècies exòtiques invasores.


Per accedir a l’informe complet:


62 medidas para detener la pérdida de biodiversidad




Fotos JV


divendres, 22 maig de 2009

Una imatge

Només una imatge sense comentaris
·

dijous, 21 maig de 2009

Els ous de l’albercoc

Ja han nascut els ous!

Avui han nascut els ous de l’albercoc. Pel que sembla, al final es tracta d'una xinxa, tal i com es va comentar ahir al bloc. Bé, ja hem resolt el misteri (jo la veritat és que no en tenia ni idea). Ara faltarà saber de quina espècie es tracta. Moltes gràcies!
Samuel Pons Fàbregues

Arbres transgènics contra la diversitat biològica



Assaig de camp amb arbres genèticament modificats:


la contribució del govern belga al Dia Internacional

de la Diversitat Biològica.



El sis de maig, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents.



La presència de la ministra no fou una sorpresa, ja que el VIB és finançat per el govern flamenc, però la seva participació activa en aquesta activitat de plantació en particular podria veure’s també com una declaració política contra els funcionaris de govern que s’havien oposat a aquesta prova de camp, contra organitzacions com Nature & Progrès Belgique i Greenpeace Bèlgica, i també contra la major del públic belga en general, el qual havia expressat la seva opinió desfavorable (una de les raons plantejades per dos ministres federals per oposar-se a les proves, fou que “la resposta de la població és àmpliament negativa”)


Perquè el VIB va rebre aquesta classe de suport polític? Quina és la importància d’aquesta prova de camp? Quin és l’objectiu d’aquesta investigació?


Per a respondre a aquestes preguntes, primer és necessari explicar que aquests polls han estat manipulats genèticament perquè la seva fusta contengui un 20% menys de lignina i un 17% més de cel·lulosa. Considerant que la lignina és l’element que uneix les fibres de cel·lulosa i atorga resistència als arbres, tal modificació no semblaria tenir cap sentit des de una perspectiva biològica.


Tan mateix, sí té molt de sentit des de la perspectiva dels guanys empresarials. I d’això es tracta aquesta prova: dels guanys futurs. Apart de la industria biotecnològica en sí – de la qual el VIB és part- aquesta prova apunta a beneficiar dos actors principals: la industria de la cel·lulosa i el paper, i la industria energètica.


Pel que fa al primer actor, una fusta amb major contingut de cel·lulosa i menor contingut de lignina tendrà com a resultat una matèria prima més barata, ja que la mateixa quantitat de fusta contindrà un 17% més de cel·lulosa, que és la part de lafusta que s’empra per a la producció de polpa. A la vegada, un 20 % menys de lignina significarà un procés de blanqueig més barat, ja que la lignina prova el color groguenc del paper i qualsevol resta d’aquesta substància ha de ser blanquejada. Així, manco lignina significa menors costos de blanqueig.


El segon actor – la industria energètica- sembla veure’s encara més beneficiada per aquesta investigació. No fou per casualitat que el VIB va rebre 1’6 milions de dòlars del projecte American Global Climate and Energy, manejat per la universitat de Stanford, per a continuar amb les investigacions. El principal objectiu d’aquests arbres és servir com a matèria prima per a l’etanol cel·lulòsic, el qual es produeix a partir de la cel·lulosa continguda a la fusta. També en aquest cas, allò que importa és el contingut de cel·lulosa – quant més cel·lulosa, més etanol. Segons els medis belgues, aquests arbres produiran un 50 % més d’etanol que els polls normals.

El VIB i el Consell Belga de Bioseguretat òbviament prometran que aquesta prova serà continguda i que el pol·len no contaminarà els polls natius dels voltants. I tal vegada sigui cert. Tan mateix, és necessari emfatitzar que aquesta prova no és un simple experiment científic sinó una primera passa cap a l’0bjectiu evident: la plantació comercial – a Bèlgica i a qualsevol altre lloc- de polls transgènics per a la producció a gran escala d’etanol cel·lulòsic i de polpa per a paper. I això seria un desastre ecològic.


El poll és una espècie comuna a tot el món i, en especial, a Europa, on molta gent el cultiva amb finalitats comercials. Els polls tenen la particularitat d’hibridar-se fàcilment. Això significa que el pol·len d’una espècie pot fecundar les flors d’una espècie diferent, generant arbres híbrids que comparteixen qualitats d’ambdues espècies. Aquest és un fet molt conegut i els silvicultors ho han utilitzat per a produir molts híbrids encreuant diferents espècies i fins i tot encreuant polls europeus amb polls americans. Si els polls transgènics s’establissin a plantacions comercials, la contaminació per el pol·len seria inevitable. La fusta dels descendents dels polls contaminats contendria molta manco lignina que les espècies naturals originals, que serien llavors fàcilment destruïts per temporals i propensos a l’atac de diverses plagues, precisament a causa del seu baix nivell de lignina. Com a resultat d’això, ecosistemes forestals sencers patirien els impactes.


Allò que encara és pitjor, enormes superfícies de terres productores d’aliments serien envaïdes – en el Nord i en el Sud- per plantacions a gran escala de polls transgènics per alimentar ja sigui el negoci de l’etanol o el negoci de la cel·lulosa i el paper, o ambdós.


En resum la ministra Ceyssens no plantà un simple arbre. Allò que plantà és una de les major amenaces que la biodiversitat forestal hagi pogut enfrontar, amagada baix l’etiqueta de “innovació i ciència”. Allò que plantà és un símbol de la dominació empresarial sobre la natura, i una primera passa cap el desastre ambiental. Probablement va rebre una salva d’aplaudiments dels funcionaris del VIB i dels seus socis del sector empresarial. Aplaudiments ben merescuts per els seus esforços, indubtablement.


Tan mateix, el govern belga necessita que li recordin els seus compromisos com a part del Conveni sobre Diversitat Biològica de les Nacions Unides, que en aquest mateix mes (22 de maig), commemora el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. El tema d’enguany és ni més ni manco que “Espècies Exòtiques Invasores”. Plantar polls transgènics és clarament una galtada tant als objectius del Conveni com per el tema d’aquest any. Què pot ser més exòtic que un poll transgènic? Què pot ser més invasor i més efectiu per a destruir la diversitat biològica?






dimecres, 20 maig de 2009

Ses cabres autòctones


Ses cabres mallorquines

Avui he rebut aquest curiós correu:


"Ses cabres autòctones mengen càrritx. Són uns animals que, encara que no són endèmics com es Myotragus, són autòctons des de fa molt de temps. Sa genètica mos diu que provenen de Creta. Com espècie cinegètica se pot caçar i a més se poden lograr trofeus que són dobers contants i sonants. Sis mil euros per un cap de boc amb bones banyes. Lo que sí que podem fer per tenir contents ets ecologistes que tot lo dia emprenyen, és que controlarem molt sa població de cabres a totes ses muntanyes de ses illes. Llavors però, en venir un turista amb duros triarem quatre bocs que haurem surat a un bon corral i l’amollarem feliç per allà, per tal que el turista de duros el pugui matar i quedi ben content. Això no ho feim només per fer contents a n’ets ecologistes, ho feim també perquè aquí, a ses illes balears, per molts de cartells de perill, achtung, danger i no sé que més que posem, no n’hi ha prou per controlar es personal que du carabina, d’aquelles que fan renou i arriben enfora. Aquí ho hem de reconèixer, no podem fer com a n’es començament de sa pel·lícula d”El cazador”, aquella lluita tan guapa entre aquell cérvol de banyes grossos i s’homo (en De Niro). Així idò els ho posarem a tir i tothom content, ets ecologistes amb fora cabres a Mallorca i pes propietaris titulars de cotos, bocs a tir pes turistes que duen euros. Encara que això és un desbarat perquè ara tota la muntanya ja està bruta que no hi pot estar més, per enlloc poden passar i ses cabres al menos fan net. Ja voras quin foc més gros que hi haurà a Mallorca es dia que no hi hagi cabres."


Fotos: JV


dimarts, 19 maig de 2009

dilluns, 18 maig de 2009

D'arbre a arbre


Mario Benedetti


De árbol a árbol


a ambrosio y silvia


Los árboles

¿serán acaso solidarios?

¿digamos el castaño de los campos elíseos

con el quebrancho de entre ríos

o los olivos de jaén

con los sauces de tacuarembó?


¿le avisará la encina de westfalia

al flaco alerce de tirol

que administre mejor su trementina?


y el caucho de pará

o el baobab en las márgenes del cuanza

¿provocarán al fin la verde angustia

de aquel ciprés de la mission dolores

que cabeceaba en frisco

california?


¿se sentirá el ombú en su pampa de rocío

casi un hermano de la ceiba antillana?


los de este parqueo aquella floresta

¿se dirán de copa a copa que el muérdago

otrora tan sagrado entre los galos

ahora es apenas un parásito

con chupadores corticales?


¿sabrán los cedros del líbano

y los caobos de corinto

que sus voraces enemigos

no son la palma de camagüey

ni el eucalipto de tasmania

sino el hacha tenaz del leñador

la sierra de las grandes madereras

el rayo como látigo en la noche?



Mario Benedetti


D’arbre a arbre


a Ambrosio y Silvia


Els arbres

són potser solidaris?


diguem el castany dels camps elisis

amb el quebratxo entre rius

o les oliveres de Jaen

amb els salzes de tacuarembó?


l’avisarà l’alzina de westfalia

al flac alerç de tirol

que administri millor la seva trementina?


i el cautxú de parà

o el baobab a les riberes del cuanza

provocaran a la fi la verda angunia

d’aquell xiprer de la missió dolores

que capcinejava a frisc

califòrnia?


Es sentirà l’ombú a la seva pampa de rocío

quasi un germà de la ceiba antillana?


els d’aquest parc o aquella floresta

es diran de copa a copa que el vesc

antany tan sagrat entre els gals

ara és a penes un paràsit

amb xucladors a l’escorça?


sabran els cedres del líban

i les caobes de corint

que els seus voraços enemics

no són la palma de camagüey

ni l’eucaliptus de tasmània

sinó la destral tenaç del llenyataire

la serra de les grans fusteres

el llamp com a fuet a la nit?