Cadena humana per la llengua!

Grip porcina : un sistema alimentari que mata

La industria de la carn desferma una nova plaga

http://www.grain.org/articles/?id=49

abril 2009

Mèxic es troba sumit en una repetició infernal de l’emergència de la grip (o influenza) avícola a Àsia, encara que amb un major grau de mortalitat. Una vegada més, la resposta oficial de les autoritats arriba massa tard i plena de falsedats. I una vegada més, la industria mundial de la carn és el centre de la situació i fabrica tot tipus de desmentits a mesura que s’acumula evidència sobre el seu paper a la crisi.

Només cinc anys després del començament de la crisi de grip avícola causada per el virus H5N1 i després de altres tants anys d’una estratègia mundial contra les pandèmies d’influenza coordinada per l’organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OIE), el món resta atònit amb el desastre provocat per la grip porcina.

L’estratègia global ha fracassat i l’hem de reemplaçar amb un sistema públic de salut en el que la població pugui confiar.

El que sabem de la situació a Mèxic és que oficialment han mort més de 150 persones degut a una nova variant de grip del porc que, en realitat és un còctel genètic dels virus de les soques d’influenza porcina, d’aus i humana. El nou virus ha evolucionat fins a convertir-se en una forma que es transmet fàcilment de persona a persona i és capaç de matar gent que fins aleshores era perfectament saludable. No sabem amb exactitud on es produí l’evolució i recombinació genètiques, però el lloc obvi per a cercar el seu origen està en els llocs de cria industrial de Mèxic i Estats Units.[1]

Els experts han alertat per anys que l’augment de llocs de cria industrials a gran escala a Amèrica del Nord ha creat les condicions perfectes per el sorgiment i dispersió de noves formes d’influenza altament virulentes. “Degut a que els sistemes d’alimentació tendeixen a concentrar grans quantitats d’animals en molt poc espai, faciliten la ràpida transmissió i mescla dels virus”, varen dir investigadors de l’Institut Nacional de la Salut (NIH) d’Estats Units el 2006.[2] Tres anys abans, la revista Science advertí que el grip del porc evolucionava una vegada més en fase ràpida per l’augment en la mida dels llocs de cria industrials i a l’ús generalitzat de vacunes en aquests establiments.[3]

Es repeteix la història del grip de les aus. Les condicions insalubres i d’amuntegament dels llocs de cria fan possible que amb molta facilitat el virus es recombini i desenvolupi noves formes. Una vegada que això ocorre, el caràcter centralitzat de la industria garanteix que la malaltia es dissemini arreu, ja sigui per els pòsits fecals, l’aliment, l’aigua o fins i tot les botes dels treballadors.[4] Tanmateix, segons els Centres per el Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units “no existeix un sistema nacional de monitoratge que determini quins són els virus que prevalen a la població porcina d’Estats Units”[5]. La situació és la mateixa a Mèxic.

Les comunitats a l’epicentre

Una cosa que sí sabem quan al brot de grip i influenza porcina a Mèxic, és que la comunitat de La Gloria a l’estat de Veracruz va intentar que les autoritats responguessin a un brot virulent d’una estranya malaltia respiratòria que els afectà els darrers mesos. Els habitants de La Gloria tenen la certesa que la malaltia està relacionada amb la contaminació provocada per el gran planter de porcs recentment instal·lat per Granjas Carroll, una subsidiària de l’empresa d’Estats Units Smithfiels Foods, el major productor de porcs del món.

Després d’innumerables esforços de la comunitat per assolir ajuda de les autoritats –esforços que foren resposts amb l’arrest de líders comunitaris i amb amenaces de mort contra qui parlaren en contra de les instal·lacions de l’empresa Smithfiels- a finals de 2008 alguns funcionaris locals de salut varen decidir investigar. Les proves revelaren que més del 60% de la població de tres mil persones estaven infectades amb una malaltia respiratòria, però les autoritats no confirmaren de quina malaltia es tractava. Smithfiels negà qualsevol connexió de l’afecció amb les seves instal·lacions. El 27 d’abril de 2009, dies després que el govern federal mexicà anunciés oficialment l’epidèmia d’influenza porcina, la premsa revelà que el primer cas diagnosticat en el país fou el de un nin de 4 anys de la comunitat de La Gloria, el 2 d’abril de 2009. El secretari de Salut de Mèxic diu que la mostra que li prengueren al nin fou la única d’aquesta comunitat que les autoritats conservaren. Això a pesar que una firma privada d’avaluació de riscs d’Estats Units, Veratect, havia notificat a funcionaris de l’OMS a la regió dels brots de la potent malaltia respiratòria a La Gloria des de començaments d’abril de 2009.[6] Quan a la mostra obtinguda del nin se li feren proves de laboratori, es confirmà que era influenza porcina.[7]

Llegiu l’article complet a: http://www.grain.org/articles/?id=49

Un arbre molt bonic

"El van portar del Nord"

Estimats amics meus ... tant amics com els arbres:
He vist un arbre aquí, a la Patagònia, que és d'una altra terra. Em diu la gent "el van portar del Nord".
Ningú sap com es diu.
Els envio fotografies de l'arbre i del seu fruit. Serà possible esbrinar el seu nom? És molt bonic.
Una abraçada.

Fruit de l’arbre

Aquí es veu l'interior del fruit d'aquest arbre

Ramón Minieri
(des de Río Colorado, província de Río Negro, Patagònia, Argentina)

·

El bosc del dol

Jugar a conillons dins del té

殯の森 / Mogari no Mori / El bosc de Mogari
El bosque del luto / La fôret de Mogari

Japó 2007 - Direcció i guió: Naomi Kawase - El bosque del luto

Dues persones, un vell i la seva cuidadora han d'atravessar cadascú el seu dol. El bosc els ajudarà a fer-ho.

Ben recomanable. Una fotografia cuidada i preciosa, i una música deliciosa. A mi em va agradar.

·

·

·

El morrut mata les palmeres de Pineda

Pineda es resigna a perdre la majoria del centenar de palmeres del passeig per culpa del morrut

Els tractaments preventius no funcionen i la plaga ha matat ja 391 exemplars

Palmeres afectades pel morrut en el passeig
Marítim de Pineda de Mar. Foto: T.M.

Pineda de Mar, el municipi més afectat per la plaga de l'escarabat morrut, que es menja les palmeres, està a punt de llançar la tovallola. L'insecte ha començat a estendre's per la zona del passeig Marítim, on s'acumulen un centenar de palmeres, i els estralls són prou evidents, amb un constant degoteig d'exemplars tallats. La regidoria de Medi Ambient començarà a substituir els arbres afectats per una altra espècie autòctona i prou resistent a la zona dels hotels.

L'últim recompte que ha fet públic el servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat –amb data de 31 de març– comptabilitza en 391 el nombre de palmeres afectades per l'escarabat morrut a Pineda de Mar. És el municipi de tot Catalunya on la plaga d'aquest insecte ha fet més mal i tot fa pensar que el continuarà afectant. L'última zona on els estralls de la plaga són més evidents és el passeig Marítim, que uneix el barri del Poblenou amb el centre de Pineda. Allà s'hi acumulen un centenar de palmeres a banda i banda del carrer que en els últims mesos han començat a morir infectades per l'insecte. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), assegura que els mitjans actuals per lluitar contra la plaga no funcionen. «Les mesures preventives que apliquem, basades en productes fitosanitaris preventius, no donen els resultats esperats i els arbres van caient amb un degoteig constant», assenyala la regidora.

Exemplars condemnats

Cada arbre nou en què es detecta la presència de l'insecte és sotmès a una revisió per conèixer l'abast de la infecció. La majoria de vegades l'exemplar està condemnat i s'ha de sacrificar. «La Generalitat continua fent-se càrrec de tallar i cremar la palmera malalta, perquè el cost que això representa seria pràcticament impossible d'assumir per a un ajuntament com el nostre, tan afectat», reflexiona Mònica Palacín. La plaga, que al Maresme ja s'ha estès a 28 dels 30 municipis, ha matat fins ara 2.110 palmeres canàries i datileres, i els principals focus on es manté l'insecte, a banda de Pineda, són Santa Susanna, amb 273; Vilassar de Mar, amb 238, i Cabrera de Mar, amb 182.

Espècies autòctones

La regidora de Medi Ambient va avançar que després de Setmana Santa es començaran a substituir les palmeres tallades a la zona dels hotels per una altra espècie d'arbre autòcton resistent a la salinitat d'una zona tan propera al mar. «Hem parlat amb els propietaris dels establiments que ens demanaven millorar l'estètica d'uns panots on ara només queda un tros de tronc de la palmera, i hem decidit començar a actuar en aquella zona», apunta Mònica Palacín amb referència a les setze palmeres que s'han hagut d'arrencar a prop dels hotels Sorrabona i Top Pineda Palace. L'objectiu a mitjà termini és substituir totes les palmeres mortes per altres espècies diferents «i evitar així que una altra plaga ens deixi zones del municipi pelades d'un únic tipus d'arbre».

Teresa Márquez. Pineda de Mar

· Article publicat a El Punt el 11/04/09

·

S'està eradicant el morrut a Benicàssim

El tractament que van aplicar contra el Morrut Roig a les palmeres de Benicàssim dóna els primers fruits

Els primers controls realitzats mostren que l’insecte adult ha sigut parasitat pel fong, amb la qual cosa s’espera eradicar la plaga i evitar que es propague cap al nord

Un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant, juntament amb el Servei d’Inspecció Fitosanitària de la Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació, van posar en pràctica, el passat mes de gener a Benicàssim, un tractament en fase experimental, per a minimitzar els efectes de la plaga del moorut roig en 25 palmeres de diferents punts de la localitat. En aquesta primera visita, es va inocular un fong, creat al laboratori de Fitopatologia de la Universitat d’Alacant, en l’ou, la larva o l’adult, al cor central de la palmera, per a que en escampar-se per l’arbre infectara i matara el morrut, i evitar-ne així la reproducció.
Dos mesos més tard de l’atac del fong, els investigadors i els tècnics s’han desplaçat novament fins al nostre municipi per a observar-ne l’evolució i detectar si es troben animals morts dins de la palmera. En aquesta ocasió, s’ha talat i s’ha diseccionat una de les més afectades per a constatar si evoluciona positivament l’atac del fong en el morrut. Els tècnics han arreplegat diverses mostres de les distintes categories de l’insecte, tant dels vius com dels morts i dels morts parasitats pel fong, amb els quals realitzaran un balanç final. A primera vista s’ha constatat que hi ha diversos exemples d’adult parasitat pel fong, per la qual cosa els resultats estan sent positius. L’interés d’aquest innovador tractament, i que s’ha realitzat per primera vegada a Espanya, rau en el fet que el morrut abans de morir pot volar amb el fong fins a una altra de les palmeres que estiga infectada, depositar-s’hi i parasitar nous morruts.
L’elecció de Benicàssim per a tractar l’epidèmia es deu al fet que és la població valenciana afectada situada més al nord. D’esta manera, si aquests treballs resulten efectius s’eradicaria aquesta plaga que afecta l’espècie Phoenix Canariensis, i s’evitaria que es propagara cap al nord.
Fa aproximadament un any es van detectar algunes espècies infectades per morrut roig a Benicàssim, majoritàriament en palmeres mascle, que són les que produeixen les flors mascle, i en àrees privades. A partir d’eixe moment, tècnics de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament van seguir una investigació per a visualitzar i detectar les possibles espècies afectades.
El tinent d’Alcaldia i regidor de Medi Ambient, Sebastián Esparducer, ha assenyalat que “des de l’Ajuntament ens estem esforçant per a salvar el patrimoni natural i ornamental d’alt valor paisatgístic per a la localitat d’aquestes palmàcias, tant en àrees privades com en zones públiques”.

· Article publicat a VilaWeb el 20.04.2009

·

Viatge a l'interior de l'arbre

Exposició de fustes

Aprofitant el Campionat de Grimpada i la Jornada i Fira d’Arboricultura que es farà al Parc de Vallparadís de Terrassa, el proper 9 de maig, Gerard Passola i Parcerissa organitza una exposició de més de 130 mostres de fusta que en un viatge a l'interior de l'arbre descriuen l’anatomia arbòria (unió branca-tronc, compartimentació, dendrocronologia, arrels, malalties, etc.).
Hi esteu convidats.
· Gerard Passola i Parcerissa · Parc de Vallparadís ·

Siguem el canvi que volem

FESTIVAL DE LES ARTS

“SIGUEM EL CANVI QUE VOLEM”

Podeu apuntar-vos-hi a través del web:

www.siguemelcanviquevolem.net

El Manifest

Ja fa temps que ens intoxiquen en el que sembla que ha de ser la nova Epopeia del S.XXI. Canvis i mes canvis majoritàriament vistos de forma negativa: En la societat, en l'economia, en el sistema, en el planeta, que en moltes ocasions i sobre tot últimament es denominen CRISI.

Nosaltres volem fugir d'aquesta visió en la qual ens immergim a diari, rebent constant agressió mediatica d'aquest fet. Els canvis en moltes cultures i formes de pensament, es viuen com oportunitats, noves possibilitats per derruir el vell pensament i construir-ne de nou. Gandhi, Einstein, Maria-Mercè Marçal, Martin Luther King, Rosa Parks, Victor Hugo, Lluís Maria Xirinacs, Vandana Shiva, David Henry Thoreau, Anna Bosch, John Lenon... podriem seguir citant noms de lliure pensadors i pensadores que ja han transmès aquesta idea al llarg del temps.

La nostra aposta de "Siguem el canvi que volem", parteix de la creativitat. És la creativitat, la imaginació, l'obertura, la que ha de moure i guiar allò que volem ser, allò que volem crear que encara està per fer. Per tant des de l'optimisme, vivim aquesta situació com una oportunitat de creixement personal i de madurar cap a nous paradigmes de vida que s'acostin a una forma de viure més acord amb els nostres temps i més aprop de l'equilibri, amb la terra, la natura i les persones.

Siguem el canvi que volem, és també un festival, un espai d'interacció i punt de trobada d’unes persones que tenim ganes d'aportar el nostre granet de sorra a partir de la creativitat i de l'intercanvi, d'informació, d'experiències i de tot el que puguem imaginar.

Hem buscat un espai dins de la natura, on nosaltres l’equip organitzador posem les bases, el material, la logística, perquè aquells que creieu en els canvis vingueu a oferir i compartir la vostra visió, alhora que podreu gaudir i aprendre de moltes altres visions que en el dia a dia no tenim la oporunitat de trobar, doncs moltes vegades aquestes no pertanyen a la visió imperant.

Hi haurà un espai per la música, pel teatre, per la dança, pel circ, per les arts plàstiques, per la paraula... i tot allò que pugui donar de si aquest experiment social.

Us proposem un repte

Participar en allò que cregueu que podeu aportar, esperem que la línia que separa el creador de l'espectador, desaparegui o sigui el menys visible. Per tant podeu participar en aquest encontre de tres formes o maneres: Com artista, com a col·lectiu o com a participant.

Artistes

Els i les que tingueu ganes de compartir la vostra experiència creativa, la vostra visió de la vida, el vostre do, les ganes de transformar i motivar als altres, és aquesta la vostra oportunitat.

Col.lectius

Aquelles entitats, associacions, ONGs, cooperatives, que ja treballeu per posar en marxa les vostres idees i materialitzar-les, teniu aquí un fantàstic aparador per mostrar i compartir a la resta de participants i així augmentar el vostre potencial i sinergies.

Participants

Tot ésser humà és potencialment un ésser creador d'experiències. Veniu a gaudir a escoltar, a veure, a sentir, però també a participar. Hi ha moltes formes per fer-ho. Tria tu la teva. Si vols ajudar-nos, necessitem gent com tu que ajudi a moure i difondre la nostra idea, ens pots ajudar donant-nos un cop de mà amb la logística, a participar de forma voluntària, a aportar la teva energia per moure això que tenim entre mans i sobre tot, aporta la teva experiència creativa.

Qui som

Com podeu veure aquest Festival, o Encontre, el farem entre totes i tots. A partir d'aquí si us convenç la nostra invitació podeu seguir inscrivint-vos en l'espai que més us ressoni. És un Festival completament altruista, els possibles beneficis que obtindrem de la beguda, del menjar i dels bons d'ajut, aniran íntegrament a finançar les despeses d'organització i material estructural (escenaris, equips de so, permisos...). Si hi hagués un possible benefici ,en farem públic el seu ús i sempre serà per construir canvis que tots i totes volem.

En els diferents apartats d'aquesta web trobareu les butlletes d'inscripció, els col·laboradors de l'experiència, les vostres possibles aportacions, així com el cartell del festival, que fins uns dies abans anirà creixent amb les diferents sinergies. Esperem que ens ajudeu a materialitzar aquesta idea, difonent, compartint, imaginant...

Som un grup de persones que creiem en els canvis que volem i aquest acte forma part del nostre somni, del nostre canvi. Res més.

www.siguemelcanviquevolem.net

Un arbre de bellesa imperial

Els arbres d'Alaró
Paulownia tomentosa

Com parlar d’un arbre d’Alaró que no he vist mai a Alaró? Hi ha qualcú que conegui on hi ha plantada una Paulownia tomentosa i que m’ho pugui indicar? Així doncs, d’on treu parlar d’un arbre d’Alaró que no hi és?

O sí. Jo l’he vist, més ben dit, he vist i he tocat la seva fusta llisa, polida, marcada de les línies per on va córrer la seva saba. Jo he vist un koto (o una koto?) És a dir, una arpa japonesa. També l’he escoltada en un màgic concert a les mans de Yoko Namura, amiga japonesa d’Alaró.

Ara mateix la Paulownia, el Kiri, està florit. Si en voleu veure tot un seguit d’arbres esplèndids ho podeu fer anant vora la carretera entre el Foro de Mallorca i Inca, a l’alçada i ben davant la serradora de Can Just. Per qualque raó que desconec el propietari l’ha triada per a plantar-la amb profusió. Probablement és un arbre car al viver comercial.

És una espècie del Sud-est asiàtic, molt popular i utilitzada a la Xina. A certs llocs d’aquest gran país existeix la tradició de plantar un kiri en néixer una nina, i en casar-se es talla l’arbre i s’empra la fusta per a fabricar mobles o utensilis per a la seva dot. Aquesta dada ens indica que deu ser de creixement ràpid. Els monjos budistes el plantaren molt com a arbre d’ombra. Les closques de les seves llavors, lleugeres i fortes, foren emprades per protegir la porcellana en el comerç i exportació.

Va arribar a França des del Japó el 1834 i a Chiswick, Londres el 1838. L’exemplar del Jardin des Plantes de París començà a florir el 1841 i de les seves llavors s’han cultivat dotzenes de milers d’exemplars.

El nom del gènere, Paulownia, recorda a Anna Paulowna, princesa dels Països Baixos, 1795-1865. El nom de l’espècie, tomentosa, fa referència a les fulles i brots envellutats. Sembla ser que aquests pèls puguin tenir una funció de retenció de petits insectes voladors. El que no se és de quina manera se n’aprofita l’arbre.

De la Paulownia, com de gairebé qualsevol arbre, en trobareu molta informació a la xarxa. La primera vegada que en vaig sentir parlar (a Son Servera, Mallorca el coneixia de vista de fa molts més anys) va ser precisament a través d’una notícia on es recomanava la sembra i plantació a gran escala i a nivell mundial del kiri. L’objectiu era la producció d’oxigen amb l’argument que l’abundós i gros fullatge d’aquest arbre absorbeix molt CO2 i n’allibera un altra tant d’oxigen. El debat a internet va ser intens. Jo no hi vaig participar, però, mediterrani com som, em preocupava la qüestió de l’absorció d’aigua per a abeurar tant de fullam.

Per altra banda, és un arbre que sí que jo recomanaria en jardineria. Personalment n’he feta una proposta per a l’antiga estació de busos de Palma que sembla que la volen reconvertir en jardí. El disseny d’aquest jardí ve condicionat per la presència d’una dotzena de ficus que han estat maltractats amb el sistema de col·locar-los una plataforma per aixopluc dels usuaris just per sobre de la seva capçada, em sap greu no tenir-ne cap foto per mostrar. Bé idò, amb l’esmentat condicionant, la proposta seria plantar pawlonia amb profusió i en forma de bosquet, anàrquicament. I les bardisses de marfull i lil·lera, què vos sembla? Crec que es tracta d’un arbre realment bell i esponerós, “imperial”, com també se l’anomena. I especialment als jardins de les grans ciutats és un arbre que pot donar prestigi i bellesa arbrada. Sembla també que no sol viure més enllà dels 250 anys. Ja n’hi ha.

En Francesc Mas, de Masquefa, amic dels arbres i amic meu m’ha fet arribar aquest petit conte japonès...

L’arpa domesticada

En la gorja de Lungemen s’aixecava fa molt de temps, molt de temps, un arbre Kiri que era el veritable rei de la boscúria. El seu cim era tan alt, que podia enraonar amb els estels, i les seves rels s’enfonsaven tan pregonament dins la terra, que barrejaven llurs anells de bronze als del dragó d’argent que dormia al seu dessota. I s’esdevingué que un poderós màgic féu d’aquest arbre una arpa meravellosa, l’esperit ferreny de la qual sols podia ésser amansit pel més gran dels músics. Durant molt de temps aquest instrument va formar part del tresor de l’emperador de la Xina, però cap dels qui, l’un darrere l’altre, havien provat d’obtenir una melodia de les seves cordes no aconseguí veure la seva temptativa coronada d’èxit. En resposta a llurs esforços suprems, l’arpa no donava sinó dures notes de desdeny, gens en harmonia amb els cants que ells volien cantar. L’arpa es negava a reconèixer un senyor.

A la fi vingué Peiwoh, el príncep dels arpistes. Amb els dits delicats va amoixar l’arpa, com aquell qui cerca amorosir un cavall rebec, i va posar-se a tocar dolçament les cordes. Va cantar la natura i les estacions, les altes muntanyes i les aigües corrents; i tots els records de l’arbre varen despertar! Un altre cop la dolça brisa de la primavera jugà entre les seves branques. Les joves cascades, cantant gorja avall, somreien a les flors en poncella. Un altre cop van sentir-se les veus somnioses de l’estiu amb llurs miríades d’insectes, i el bonic murmuri de la pluja, i el plany del cucut. Escolteu! un tigre ha rugit, i l’eco de la vall li respon. És la tardor; en la nit deserta, tallant com una espasa, la lluna lluenteja sobre l’herba glaçada. L’hivern regna per tot, i a través de l’aire ple de neu giravolten els cignes, i calamarsa sonora colpeja les branques amb una joia salvatge.

Després Peiwoh va canviar de to i va cantar l’amor. El bosc va inclinar-se com un jove ardent perdut en els seus pensaments. Allà dalt, semblant a una noia altívola, volava un núvol blanc enlluernador; però el seu pas arrossegava per terra ombres llargarudes, negres, com la desesperació. El to canvià encara. Peiwoh cantà la guerra, les espases que entrexoquen i els cavalls que renillen. I de l’arpa va alçar-se la tempestat de Lungmen; el rabastall de tro. El monarca celeste, extasiat, va demanar a Peiwoh quin era el secret de la seva victòria.

–Senyor, va respondre, tots han fallit, perquè no canten sinó ells mateixos. Jo he deixat que l’arpa triés el seu tema, i en realitat, no sabia si era l’arpa que era Peiwoh o si era Peiwoh que era l’arpa.

Okakura Kakuzo, El llibre del te (p. 51-52)

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Aplecs sobre la Pawlonia

Alaró a 24 d’abril de 2009.

· Els Arbres d’Alaró ·

Manca de respecte pels arbres a Almeria

D'Espanya ni bon vent ... ni bona poda!

Almeria (Andalusia, Espanya) - Abril 2009

El mal dels altres no ens han de consolar ...

Però cal remarcar que el problema de la manca de respecte per l'arbre està lluny de ser una exclusiva lusitana.

· Article publicat a A sombra verde el 20.04.2009

·

Podem viure sense capitalisme

Divendres 24 (17 hores). Xerrada: «Podem viure sense capitalisme».

Presentació de la publicació «Podem!» i del llibre
d'Enric Duran. Locals del GOB (Manuel Sanchis Guarner, 10 bxs / Palma)

Aquesta a càrrec de Sara Marin i de Blai Dalmau, del «Col·lectiu
Crisi» i del «Grup de Suport Enric Duran».

Blai Dalmau és activista de la Xarxa pel Decreixement, del Col·lectiu Crisi i del projecte Détourné. Especialment dedicat a la producció i difusió de cultura crítica, adreçada cap a la transformació social.

Autor d'assaigs com "L'aventura situacionista", "Sobre la misèria del treball i la seva possible superació" o "La nova era del decreixement i el projecte de la Democràcia Inclusiva", i realitzador d'assaigs audiovisuals com NO-VIDA, El Canvi o Prediccions per l'any 2012.

Sara Marin és activista de la Xarxa pel Decreixement i el Col·lectiu Crisi, especialment dedicada a la difusió d'alternatives al capitalisme i la sensibilització sobre la insostenibilitat del model sistèmic actual. Ha participat en la Marxa pel Decreixement que va recorre tot Catalunya en bicicleta durant dos mesos, de poble en poble, exposant i fent tallers sobre qüestions com la crisi energètica, la creació de diners, la construcció de contrapoder i l'economia contrahegemònica.

Us hi esperem!

Més informació: http://estelnegre.balearweb.net/post/69306

Homenatge a Clarasó.5.Amics per sempre

L’únic que tu, estimat lector, saps ara de mi, del llibre, és el títol: “Vull ésser el teu amic”, i és natural que pensis: qui és aquest que vol ésser amic meu? Be, doncs no imaginis cap persona. Qui vol ésser amic teu és el llibre. Sí; aquest llibre [que tens davant el nas] i la lectura del qual estàs començant.

Pot un llibre ésser amic teu? Mai no ho havies pensat, a què no? Moltes coses són possibles i no les havíem pensat mai, perquè mai no ens n’havien parlat. Parlem ara d’aquesta tu i jo, i vejam si és possible que un llibre sigui amic teu de debò...

La benzina que crema aliments

Benvolgudes amigues i amics de la Selva:

Els propers dies, el parlament alemany decidirà una vegada més sobre els objectius de mescla d’agrocombustibles amb benzina i diesel. Els agrocombustibles es produeixen a partir d’aliments com la canya de sucre, la colza, la soja o la palma oliera.

Exigeixi al govern alemany, que no mescli agrocombustibles amb la benzina i el diesel i que en lloc d’això inverteixi en estalvi energètic, en tecnologies més eficients, en la optimització del sistema de transport públic i en nous conceptes de mobilitat.

Signi la carta de protesta que trobarà a

http://www.salvalaselva.org

Per favor, difongui aquest missatge entre tota aquella gent que puguin voler participar.

Moltes gràcies i rebin una salutació afectuosa,

Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva
www.salvalaselva.org
www.stop-agrocombustibles.nireblog.com

Berlin, Alemanya
Tel.: 00 49 30 517 36 879

Agressió a un pruner de Salt

Atemptat al pruner de la saviesa

El pruner de la saviesa ha patit, a la matinada del passat diumenge dia 19 d'abril, un atemptat. Algun brètol amb ganes de fer mal ha serrat una de les branques de l’arbre i ho ha intentat amb l’altre. Tot i que no han pogut acabar la feina han deixat la branca serrada per ambdós costats amb només uns tres centímetres sencera. Tots els que s’han acostat aquest matí per veure les destrosses comentaven que és molt difícil que l’arbre, que té més de 40 anys, pugui sobreviure. Malgrat tot, tenen l’esperança de que la soca rebroti i el puguin veure tornar a créixer.
El pruner es troba a les hortes de Salt, en el camí del Safareix de les Dones, i els matins s’hi reunien un grup de saltencs que tenen l’hort a prop per fer la xerrada i esmorzar.

· Article publicat a Tot Salt el 19/04/2009

·

Entre un llistonar i un camp d'oliveres

Una cucada de flors

Vora el mar, entre un llistonar i un camp d'oliveres. Marxaven les darreres llums quan em vaig entrebancar amb aquesta cucada de flors.

No arriben ni als deu cèntims de mida i surten arran de terra.

Algú sabria dir-me l'espècie de la qual es tracta ?
Agraïment etern, que sóc de muntanya i al pla em perdo.
La nit em va empaitar de tornada. Pineda enllà va sortir la lluna...

JDFernàndez i Brusi

·

Com els arbres

L’amic Daniel, de Berriak Egunkaria, m’ha fet arribar aquest bell poema de Ramon Minieri, poeta argentí que publica al blog Fabulas de Mutación on hi podreu descobrir més petites joies.

(Ensenyances dels arbres. 1982-1985)

Com els arbres

A Guillermo Ara

Si he de resar

com els arbres

rabeigs

on la llum aixeca peixos d’or

de la pols desmaiada

Si he de resar

que en la meva penombra

Deu llanci la seva xarxa

com en els arbres.

Si he de creure

com els arbres

que a l’estació de les caigudes

es descobreixin

perennes canelobres

Si he de creure

perdudes les meves respostes

trobar-me Deu de peu

com els arbres

Com els arbres

i res més.

Com els arbres.

(Enseñanzas de los árboles. 1982-1985)

Como los árboles

A Guillermo Ara.

Si he de rezar

como los árboles

remansos

donde la luz levanta peces de oro

del polvo desmayado

Si he de rezar

que en mi penumbra

Dios arroje su red

como en los árboles.

Si he de creer

como los árboles

que en la estación de las caídas

se descubren

perennes candelabros.

Si he de creer

perdidas mis respuestas

hallarme Dios de pie

como los árboles

Como los árboles

y nada más.

Como los árboles.

Ramón Minieri

Cecidis vermells als coscolls

M'han enviat aquestes fotos i m'han demanat si havia observat aquestes agalles i si sabia qui i què les provocava. No record haver-les vistes mai, de coscolls pel meu territori no n'hi ha gaire. A Mallorca es localitzen entre Establiments, Puigpunyent i Esporles, si no vaig errat. Bé el cas és que vos sol·licito ajuda per treure'n l'entrellat. Gràcies.

Fotos: F. Lillo

Descobreixen tarongers bicentenaris

Arrels bicentenaries a Carcaixent

Els arbres són ´espectaculars´ per les seues dimensions. Emilio Riguera

El consistori estudia traslladar des del Hort de Batalla a un parc municipal 4 tarongers bicentenaris donats pels amos de la finca per a recuperar-los i conservar-los millor.

En una vasta finca de difícil accés en el límit entre els termes de Carcaixent i Alzira s'han descobert quatre tarongers de més de dos segles d'antiguitat. Arbres bicentenaris de retorçades branques i amples copes que, "només per la seua morfologia ja mereixen la pena", assegura l'edil de Medi ambient de Carcaixent, Ino Signes.

Els tarongers trobats en el Hort de Batalla podrien ser coetanis dels plantats pel rector Vicent Monzó i el boticari Jacinto Bodí, impulsors juntament amb el notari Carlos Maseres, del cultiu de la taronja a Carcaixent el 1871. I podrien, també, desbancar a altre exemplar bicentenari -replantat en el Hort de Carreres-, del títol de taronger més antic de la Comunitat, mancant les comprovacions dels tècnics. Del que no hi ha dubte és de la seua "espectacularitat", destaca el tècnic mediambiental de Carcaixent, Carlos Burguet, per a qui "tots semblen bastant interessants".

El consistori estudia la possibilitat de traslladar aquests valuosos exemplars a algun parc, com ja fera amb el taronger bicentenari que es conserva en el Hort de Carreres. La família propietària de la finca (en explotació des de, almenys, 1924) ha iniciat una reconversió varietal i està disposada a cedir els tarongers bicentenaris amb la condició de guanyar espai per a nous arbres. "Els 'collidors' ja fa anys que no volen pujar a agafar la taronja a aquests arbres", comenta Jesús Sancho, un dels propietaris de la finca. Són tan grans que es necessiten escales per a arribar a el fruit. I el consistori està valorant quins podrien resistir el trasllat i quant costaria: "El trasplantament del taronger del Hort de Carreres va costar 12.000 euros i, ara, amb la crisi, cal mirar bé el cost", explica Signes.

Serà, sens dubte, un treball complicat: "Les branques quasi sorgeixen de terra. La forma del tronc és molt oberta i això dificulta el seu trasplantament perquè es poden esquinçar els braços i crear-se ferides per les quals els podrien atacar els fongs", explica el regidor. A més, estan plantats en arena i en una zona de difícil accés.

Encara així, l'ajuntament "posarà tot de la seua part" per a possibilitar el trasllat: "Podem aportar el treball manual, amb operaris de l'ajuntament que s'encarregarien de descobrir a poc a poc les arrels i enguixar-les manualment per a formar un pa de terra més fort que permeta extraure l'arbre del camp", detalla Signes. Jardiners professionals, també del consistori, realitzarien prèviament una poda i vigilarien el tractament de les arrels.

Teresa Juan-Mompó, Alzira

· Article publicat a Levante-EMV el 19.04.2009

·

protecquè contra l'excursionisme.13.Palos

Les barreres invisibles

Malament anam amb una administració que no és capaç de defensar l’interès públic així com toca. A l’àmbit d’aquest blog, estaria parlant del Camí Vell de Lluc a Pollença (barrera de l’Empaltada) i del Camí de Planícia (barrera de Es Rafal) i de la titularitat pública d’ambdues vies.
Sovint, els gestors de la cosa pública s’omplen la boca amb termes com la diversificació del turisme i la cerca de solucions a la crisi econòmica i a la saturació/maduresa del turisme de sol i platja. Així, el senderisme es situaria dins l’òrbita dels nous jaciments turístics per un viatger que espera de la nostra illa alguna cosa més que espai per posar a rostir les seves xulles. Un viatger que tria l’arxipèlag balear perquè un esportista, el número 1 del món li ha dit per la televisió que aqui hi trobarà els espais naturals que cerca, uns espais de gran bellesa i tranquil·litat.
El que ningú els hi ha dit és que quan arribin la seva marxa se veurà impedida per nombroses barreres invisibles. La primera, la incapacitat/deixadesa/negativa de l’administració pública balear per defensar l’interès públic, el que és de tots, d’allò que se compra amb els doblers públics, els nostres doblers. No és de rebut que ajuntaments, consells i Govern no siguin capaços de posar fre a la violació permanent de la titularitat pública per part d’alguns propietaris de finques de la serra.
L’excursionisme ha estat, és i serà sempre una activitat esportiva i de lleure respectuosa amb tot i tothom. Amb els espais naturals, tant siguin de titularitat pública o privada. Ara bé, l’excursionista, com a ciutadà que practica un esport compromès, generador i transmissor de consciències, el que no admetrà mai, com qualsevol altra persona, és que algú ens prengui allò que és de tots. Fins quan haurem de tolerar la situació de Es Rafal a Banyalbufar o de l’Empaltada a Pollença, per dir només alguns exemples? Quan es pendran des de la direcció general de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient les mesures correctores pertinents per retornar al poble allò que és seu, per Dret?
I que me’n deis del PORN de Tramuntana? Però això ja és una altra història dins aquest seguit de barreres invisibles amb les quals la Conselleria de Medi Ambient barra el pas a l’excursionisme.
Què volen aquesta gent? Poc a poc, amb les decisions que NO prenen els gestors de la cosa pública balear acabaran fent de l’excursionisme un delicte, condemnant per vida als seus practicants. Què volen aquesta gent? Convertir-nos en furtius? L’excursionisme és un esport sostenible i generador de consciència, i en cap cas es troba associat a altres pràctiques depredadores i erosionadores de l’entorn. El que passa, emperò, és que aquestes tenen més bona acollida per part dels gestors de torn.
La llàstima és que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure-hi. Fins ara l’administració autonòmica ha prescindit de l’opinió i el parer de les entitats excursionistes, com a representants legítims d’una part important dels usuaris de la Serra de Tramuntana, a l’hora de fer-hi lleis i normes sobre el seu ús. Tot i venir reclamant reitaradament la celebració d’una assamblea general/cimera que, sota l’empara de la Conselleria de Medi Ambient, el departament de Natura del Consell de Mallorca i la Federació Balear de Muntanyisme, reunís tots aquests grups, escoltàs i recollís opinions, a més d’elaborar un document d’intencions, s’han estimat més fer fires i jornades que no aporten res, que condueixen a res. L’excursionisme no se mostra, se viu i se sent.
Mentrestant, continuen proliferant les barreres ivisibles. I a la inactivitat dels gestors de la cosa pública davant els abusos comesos per alguns particulars -S’Empaltada i Es Rafal, en són un exemple-, s’hi suma el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana -hores d’ara, pendent del Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG)- i que s’ha convertit en l’excusa ideal per oficialitzar la criminalització de l’excursionisme.
Les anomenades zones d’exclusió, contemplades al PORN, ens fan pràcticament fora de la Serra i ens prohibeixen el pas a un bon grapat d’itineraris clàssics de gran interès. Una d’elles, la Coma Fosca. Aquest indret de la cara nord del Puig Major de Son Torrella es va convertir en l’abocador de les obres de la base militar de lExèrcit de l’Aire, primer, i en femer dels seus usuaris, després. Les cases de neu i camí de carro desaparegueren sota les runes d’obra que precipità l’avanç de la rosseguera que es desprén del coll de la coma. Però a ELLS ningú no els hi ha demanat mai responsabilitats. En canvi, l’excursionista hi té a partir d’ara l’accés restringit.
Es podran retirar totes les barreres físiques que barran el pas de l’excursionista pels camins públics de la Serra, però qui llevarà les que de manera invisible col·loca l’administració en contra dels interessos públics dels seus administrats?….

Joan Carles Palos (president del GEM) al blog del diari Balears

Un pi de llarga branca

El rap del pi

Sóc un pi de llarga branca
molt amic dels meus amics;
no hi ha ocell que mai no estiga
ajocat damunt de mi.

Faig olor de primavera
i d'estiu si molt convé;
la tardor és ma fal·lera
car l'hivern ja diu que ve.

La muntanya a mi m'estima
perquè sempre estic content,
tant si el dia es despentina
com si bufa un fort ponent.

Tinc pinyetes a desdir
i orenetes despistades
que sovint em fan patir
perquè fan animalades.

“Xiu-xiu-piu", diuen a crit
tot piulant esperitades
com si no els tinguera dit
¡que han de ser més assenyades!

”¿No veieu que amb tant de crit
no feu més que rebombori?
Feu bondat a dins del niu
¡o ens fotran fora del barri!”

Andreu Galan i Martí
(Alboraia, 1980)
·

· Fotos : Francesc Mas

·

Europa no es rendeix als transgènics

Bones notícies d’Alemanya

La notícia ha passat gairebé de puntetes, sense fer renou: Alemanya ha prohibit, fa pocs dies, el blat de les Índies MON 819, modificat genèticament, de Monsanto. L’únic blat de les Índies transgènic autoritzat a Europa. La decisió s’ha pres després de considerar diversos informes científics, tant els presentats per Monsanto com per les institucions científiques.

Els motius de la mesura són els de considerar que l’ús d’aquestes llavors, modificades per fer produir un insecticida a la planta, impliquen una amenaça mediambiental que no s’ha provat que sigui inexistent. Les autoritats alemanyes han invertit l’argumentari: no es tracta de demostrar que els transgènics són perillosos, sinó de garantir que no ho siguin. "S’ha decidit per l’interès del medi ambient: hem duit a terme un estudi rigorós per sospesar-ne els pros i els contres", ha dit la ministra federal d’Assumptes Agropequaris i Defensa del Consumidor, Ilsa Aigner.

Amb aquesta decisió Alemanya es converteix en el vuitè país de la UE que prohibeix aquest conreu (amb França, Àustria, Grècia, Luxemburg, Hongria, Itàlia i Polònia). L’any 2007, Alemanya ja havia prohibit la venda de llavors Mon 810, en considerar que Monsanto no hi aportava un pla de vigilància suficient; ara ja s’ha considerat que n’hi havia massa evidències i s’ha actuat en conseqüència. La posició alemanya tendrà pes en el si de la UE. Europa no s’acaba de rendir.

Ilsa Aigner, de cop i volta, és un nom que sona a tots els mitjans de comunicació (malgrat els intents del lobby protransgènics de tergiversar la noticía). Però qui és Ilsa Aigner? En quina formació política milita la ministra? No és difícil aclarir-ho: aquesta senyora és membre del CSU (Unió Social Cristiana), a la bavaresa de la CDU (Unió Cristiano-demòcrata) d’Angela Merkel, el partit conservador i democratacristià alemany.

Ilsa Aigner no milita, doncs, a cap partit verd ni d’esquerres, aquells que són acusats sovint d’anar contra el progrés de la tècnica, però té capacitat i coratge –sentit comú en diria jo– per prendre decisions en defensa del medi ambient sense deixar-se dominar per l’enorme bloc d’interessos representat per la indústria dels transgènics i els seus annexos en el complex farmacèutic i agroquímic. En un món en el qual sembla que les opcions polítiques proporcionen esquemes prefixats i immodificables, aquest fet ens fa recobrar una mica l’esperança en una Europa diferent, capaç de bastir un model de vida humana més civilitzat.

Tot això contrasta amb la penosa, per utilitzar-hi un adjectiu suau, actitud del Govern espanyol, favorable al cultiu massiu de les llavors transgèniques: a Espanya hi ha el 60% de la superfície europea del Mon 810 que acaba de prohibir Alemanya. Pareix que als nostres governants no els preocupa gaire el que representaria, pel que fa a creació de llocs de treball i defensa del medi ambient, optar per un model agrícola sostenible, basat en l’agricultura de les explotacions familiars i sota paràmetres de qualitat i seguretat alimentàries. És com si el progrés sols pogués ser en una sola direcció i ja ni es considerin altres possibilitats.

Per això avui, a Saragossa, entitats ecologistes, agràries i associacions de consumidors es manifestaran sota el lema de "Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics". L’Aragó, el lloc on s’han implantat amb major força els conreus transgènics, és un bon lloc per demanar un canvi en el model alimentari vigent.

Mateu Morro

Diari de Balears 18 d’abril de 2009

Singulars versus monumentals.8. Internet vs llibres

Internet versus llibres

o

Els catàlegs oficials

Fa uns dies parlàvem del que és l’internet confrontat als llibres
http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/comentaris-retroactius5-internet-vs.html
i poques setmanes abans parlàvem del periple de trobar un llibre per Alacant
http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/singulars-versus-monumentals7diguem-no.html
aparentment, dèiem, internet ens havia d’estalviar tots els maldecaps i incomoditats dels llibres ja que, efectivament, pitjar uns quants botonets és molt més pràctic que, per exemple, anar fins Alacant a començar un periple que, d’altra banda, no diu enlloc que hagi de tenir final feliç.
Aleshores intentem fer la prova, i ja que el company fou tan amable de cercar “arbres monumentals de Mallorca”, continuem en aquesta línia i, pel Google Standard cerquem la web oficial de comunitats autònomes dels Països Catalans.

Així doncs piquem "Arbres monumentals de Catalunya" i ens surt això:
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
una llista. Agafant Osona, per exemple, de 30 arbres de la llista, tenen fitxa, que amb benevolència generosa direm útil, 2 arbres (un 6,6%, després de 20 anys). De la resta de comarques la cosa no millora gaire. I encara entre aquestes poques fitxes “útils” hi figura l’auet de Canejan, que fa bastants d’anys que és mort. Pot esser degut a que la darrera actualització és de fa 6 anys.

Idem... Arbres singulars de Balears:
http://dgcapea.caib.es/www/pe/007.htm
Aparentment hi ha una fitxa per a cada arbre que diuen protegit, però la informació és patètica. Atès el temps que fa que s’ha denunciat aquest punt, sembla un senyal clar que fora de l’ autobombo i fum, una cosa més seriosa no interessa gaire.

Idem... Arbres monumentals de València
http://www.imelsa.es/arboles_presentacion_v.php?
Autobombo i fum. La foto del xiprer crec que és d’El Bierzo.

Si per a la generació de l’internet això és la bibliografia que s’usa, som en involució cultural. De fet els darrers anys han sortit bastants llibres sobre “Árboles bonitos de Espanya” que es basen en aquest tipus d’informació, per exemple, el de “Olivos bonitos” el més representatiu que han trobat de Mallorca, naturalment, és el de Cort, que fa 20 anys que li varen dur.

D’altra banda ja vaig dir que navegar no és el meu fort. Si algun crac troba on s’amaguen els arbres monumentals de València, cap problema, li’ls penjarem.

Fa temps, també navegant per internet, vaig veure una cosa així: “XIII Congreso Nacional sobre la Cultura del los Árboles Monumentales, Singulares y Raros. Este año dedicado a los usos y costumbres regionales para marear la perdiz y procurar que no cambie nada. Las ponencias serán confidenciales, no sea cosa que el vulgo grufe por allí y, al no entender nada, lo tergiverse. Derechos de inscripción: 600 €”.

... pero ara no he pogut trobar cap resultat, del congrés aquest, ni de cap altra semblant.

El Roure de Can Codorniu ha caigut

El divendres sant es va tombar
el Roure de Can Codorniu

El matí del passat divendres sant, dia 10 d’abril, es va tombar un dels arbres monumentals més emblemàtics de Catalunya, el roure de Can Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia, situat en el recinte de les Caves Raventós Blanc. Aquest arbre de més de 500 anys va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.
El Roure ja feia anys que estava malalt i sembla que les pluges i el vent d’aquest hivern han acabat perjudicant-lo greument. Els seus propietaris es feien càrrec dels tractaments que recomanava l’Oficina d’Arbres Monumentals de la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat.

Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Tot hi que les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast.

Aquest dijous es podria intentar posar-lo novament dempeus amb l’ajut d’una grua de gran tonatge, però tampoc es descarta l’opció de deixar-lo tombat i intentar que les arrels que no s’han descalçat permetin mantenir una part verda durant uns quants anys. En el supòsit que l’arbre acabi morint, es contempla la possibilitat de deixar-lo com una escultura i plantar un altre roure d’una certa mida.

La notícia de la caiguda del roure de Raventós Blanc ha causat una gran tristesa a la vila de Sant Sadurní d’Anoia i suposa una pèrdua històrica.
En aquesta pàgina es poden veure tres imatges del roure caigut i tres imatges de quan estava dempeus.

Dades:

Nom: Roure de Can Codorniu
Protecció: Ordre de 20 d'octubre de 1987 DOGC 910, 4-11-1987
Número d'identificació: 12.18.01
Espècie: Quercus cerrioides (Roure cerrioide) o Quercus humilis (Roure martinenc)*
·
Mides (en metres):
Alçària: 17
Volt del canó: (a 1,3 m) 5,22
Capçada (diàmetre): 29
·
Localització:
Comarca: Alt Penedès
Terme municipal: Sant Sadurní d'Anoia
Indret: Can Codorniu (Recinte de les Caves Raventós Blanc)
Altitud: 180 m
UTM: CF9987
·
*[En una pàgina dels arbres monumentals de Generalitat posa que és un Quercus cerrioides i en un altre posa Quercus humilis].

· Fotos: · [ Santi Borrell ] · [ calafellvalo ] · [ calafellvalo ] · [ calafellvalo ] ·

·

25 anys clamant...23.diari de Balears

*************************************************

Entesos denuncien la manca de professionalitat en la poda dels arbres urbans per part dels ajuntaments. Sostenen que manca previsió a l’hora de dissenyar parcs com el de la Riera i el de les Estacions. Llevat d’excepcions, el seu parer és que “s’ha de prioritzar la creació de bosquets o agrupacions”.

Si té mala exsecallada, la mort és ben assegurada

Conten que un dia el Dimoni en va voler fer una de grossa a sant Josep. El pare del Bon Jesús havia anat a tallar un cimal d’alzina, a damunt el puig de l’Ofre, per fer-ne un llenyam. Una estona que becava, amb el cap recolzat damunt la soca, el dimoni li va prendre el xòrrec. Cap altra idea tingué més que girar-ne les dents, una cap allà i una altra cap aquí, i llavors, tornà a deixar l’eina allà on l’havia trobada. Quan el fuster començà a serrar, s’exclamà: “Vivalmón! I què llamps l’hi han fet, a aquest xòrrec? Sabeu que hi talla, de bé! Amb un dia podré enllestir totes les bigues de l’església!”.

En la majoria dels casos, els exsecalladors que en l’actualitat lloguen els ajuntaments, o altres institucions, no empren xòrrecs, ni verducs, sinó serres elèctriques que, de vegades, sembla que les manegi el mateix dimoni. Almanco aquest és el parer d’alguns entesos en la matèria. Fa més de dues dècades que el naturalista Pere Llofriu inicià una campanya al diari Última Hora en què denunciava les podes abusives que patien els arbres urbans. “Si feim una volta per molts de barris o pobles –explicava en un article publicat el 16.11.1986, ens podem trobar més arbres que fan pena que no fan planta. Per massa gent els arbres només fan nosa i brutor. És una altra deficiència cultural que tenim l’obligació de corregir. Els arbres són éssers vius, tenen unes necessitats biològiques i, generalment, sols faran planta si poden desenvolupar el seu hàbit natural sense entrebancs”.

Segons explica Uli Werthwein, enginyer superior en Horticultura,“això que, els arbres han de menester que els podin, és creença sense fonament que està molt escampada”. “Ara en posaré un exemple: si qualcú ha vist mai els plataners que hi ha a l’entrada d’Esporles, veurà que tenen la soca foradada. Quan plou, l’aigua passa per dins el tronc. Això fa que la fusta es podreixi i, a la llarga, pot arribar a provocar-li la mort. Quan això ocorre, és senyal que quan podaren l’arbre no li curaren les ferides i, després, prengueren malament”, explica aquest alemany que fa dècades que viu a Mallorca. Per tant, sembla que, en ocasions, una mala exsecallada implica una mort assegurada. Tanmateix, segons deixa entreveure Werthwein, el fet que a Mallorca s’actuï d’aquesta manera és que per què l’Illa està inserida en una tradició paisatgística diferent. “Si anéssiu a Noruega o a Dinamarca veuríeu que allà els arbres no els toquen.

A. Mateu / Diari de Balears / 5 d’abril de 2009

****************************************

Comentaris retroactius.5. Internet vs. llibres

Del post d'Errarum sobre el Google Scholar

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/google-scholar.html

Gràcies pels exemples.

Aquests dies era per Eivissa, precisament a visitar uns amics, o amigues, que fa mil anys que no tenen internet, i no és clar que els pugui solucionar els problemes que tenen. Un dia d’aquests us els presentaré.

A mi, la veritat és que l’allau de noves tecnologies, o prestacions especials d’internet, ni que faci tres anys que ja circulen, me sobrepassa. Per a mi tot això és un medi d’expressió i l’ús per imperatiu social. Ahir no sabia que existia el Google Scholar, ni me imaginava que fes falta inventar-lo. I això de què els llibres s’hagin d’obrir, despenjar, o el que sigui, per internet, tampoc, fins ahir no ho havia pensat. Ara mateix estic astorat, encara no sé si fer mamballetes o tirar pedres.

Suposo que és un –altre- trencament generacional. Els de la meva quinta, i calanya, ens hem criat amb llibres... la meva vida intel·lectual la dec als llibres... i m’agraden, els estimo, encara m’acompanyen, i espero que continuïn acompanyant-me fins als darrers dies.

Lògicament, la darrera generació, que s’ha criat amb internet, tindrà uns altres sentiments i, per descomptat, visió de futur i de “practicitat” també diferent.

Aparentment l’internet pot foragitar els llibres... com aparentment la tele havia de foragitar el cinema que, aparentment, i ja fa molts més anys, havia d’haver foragitat el teatre. Doncs fa dos dies que s’ha fet una nova adaptació de “Mort de Dama” al teatre amb un èxit total, però jo no hi he anat, perquè si algun dia tinc temps i tranquil·litat suficient, vull rellegir “Mort de Dama” en el seu format original, que és una novel·la per a sibarites de la lectura en paper.

Entre aquest blog i aquells informes científics que costa 30 € davallar-los hi ha tota la gamma, i per allà enmig els llibres que tan amablement menciona l’Errarum. En un d’aquests, de 2003, en 2 pàgines es descriuen els pins vers de Planícia, que són els que deixaren tot astorat en Rafel

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/els-pins-vers-de-planicia.html

tot i que ja s’havia dit feia pocs mesos

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/12/ha-estat-notcia1-pins-plancia.html

aquest llibret, que té altres 118 pàgines, també interessants, val 15 €. Jo no sé que es pot gastar una nit fent el calavera per la Rambla, però em fa l’efecte que el preu esmentat no basta per a un sopar gaire complicat, però els llibres... esperem que davallin per l’internet... doncs per mi cap problema, jo ja sé que diu, almenys aquest llibre.

En resum, i de debò, intentant no donar carnassa per a un debat infinit, l’internet és un invent genial, ara ja imprescindible per a moltes coses, però també té moltes llacunes i molta gent que no hi confia. I encara vàrem tenir sort que el company Errarum cerqués “Arbres monumentals de Mallorca”, almenys hem pogut canviar impressions una estona, si hagués cercat “Arbres monumentals de València” només hauria trobat propaganda de no sé què. O potser no he “navegat” com cal, ja he dit que la deriva aquesta me mareja aviat.

Nova plaça Lesseps: Fes-te-la teva

Kigi no me ya
shintaku no niwa
totonowazu
·
·
Broten els arbres,
però el nou jardí
no està aconseguit

Shiki
·
[Cabezas, A.: Jaikus inmortales, Madrid 1989. Hiperion,SL.]
·

...i set homos no l'abracen!!

Sa Padrina Arbocera

De vegades va bé abraçar-se a un arbre. N’hi ha que vos diran que per captar energies còsmiques positives i alliberar-ne de negatives. Jo vos dic que si i que encara que sigui per mesurar el perímetre d’un arbre ja va bé.

Avui l’abraçada va per la Padrina Arbocera: aquest exemplar d’arbocera Arbutus unedo és probablement el més vell i potent de tota quanta arbocera hi ha dins Mallorca.
El cimal de l’ull principal està podrit i romput i un dels cimals laterals va ser tallar fa temps. Si ara encara és un exemplar impressionant, que devia fer quan estava sencera.

Rafel Mas, Búger 14 d’abril de 2009

El negoci dels transgènics

Contra els transgènics

No ho amagaré, la intenció d’aquesta carta és la d’una col·laboració personal per a la “Setmana de lluita contra els transgènics" i per a la sobirania alimentària”. La brevetat exigible en la mateixa en condicionarà l’explicació.

L’home blanc, encara, es creu en possessió de l’arbre de la ciència, no debades sempre ens han pintat a Deu d’aquest color de pell. Ningú no pot negar els avanços que per a la humanitat han significat els progressos científics de l’hemisferi nord-occidental. Ningú tampoc poc negar que els mateixos han posat al nostre planeta i a la humanitat sencera, al bord de l’abisme de l’extinció: nuclears, esgotaments dels recursos naturals, contaminació de les aigües, les terres i l’aire, atemptats continuats contra la fauna i flora salvatge, fam, militarisme, canvi climàtic.... i jo hi afegiria com a amenaça greu, present i futura, l’ús dels transgènics.

Espanya, sempre tan avançada en tot el que sigui aplanar el camí a les multinacionals àvides de lucre, també ho ha fet i amb escreix amb les d’aquest ram i per això és el país amb més hectàrees de cultiu transgènic d’Europa, especialment de blat de les índies. La modificació o manipulació genètica dota a unes plantes d’una toxicitat contra altres herbes o contra els insectes o produir altres canvis interessats. A més, el pol·len d’aquestes plantes transgèniques, lliure al vent, contamina genèticament els voltants del cultiu, siguin antròpics o silvestres. Sense que ningú hagi explicat què pot passar ni si es pot controlar. Tot plegat es tracta d’un gran negoci alimentari que condicionarà molt la llibertat dels agricultors i del consumidors a la vegada que posarà en perill al medi.

Per altra banda, mig mon es mor de fam i ens volen fer creure que el futur contra aquesta infàmia són els transgènics, gran mentida, el futur són les persones i les llavors que durant segles han sabut seleccionar i enriquir. Un treball genètic perquè les plantes siguin resistents i adaptades a un indret determinat. Sense enverinar-lo. És d’aquesta feina en genètica que s’ha d’aprendre i no la que interessa a unes poques multinacionals que només cerquen el benefici econòmic amb el suport d’estats poderosos, com Espanya.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró a 13 d'abril de 2009

Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària!

Per la sobirania alimentària, digues la teva!

Com ja sabeu, del 14 al 18 d’abril tindrà lloc a Barcelona la...

Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària!

Apart de venir i participar en les activitats de la setmana, animem a totes les cooperatives de consum ecològic, col·lectius afins, persones interessades i qualsevol que tingui una mínima inquietud pel futur de l’agricultura en aquest planeta, a que participin en aquesta campanya impulsant la nostra incidència en els mitjans de comunicació.

Una manera molt senzilla i efectiva de donar veu a les nostres reivindicacions són les cartes al director: una de les seccions més llegides dels diaris i per tant, un mitjà de difusió molt potent que arriba a persones de cercles molt extensos i llunyans als nostres i que posa en evidència el nostre desacord amb el model agroalimentari actual.

Des del Grup de Petroaliments us animem doncs a escriure als diaris fent saber que:

volem una agricultura lliure de transgènics, local i ecològica, en defensa de la sobirania alimentària.

A sota adjuntem instruccions i adreces e-mail per a que us deixeu emportar pel frenesí literari activista i envieu el que penseu als diaris.

Per la sobirania alimentària, digues la teva!

Més informació sobre la setmana de lluita als següents enllaços:

Cartell de la Setmana

Nota de Premsa

Revista del Grup de Petroaliments en col·laboració amb La Directa (8 pàgines pdf)

Vegeu també:

informaciosetmana@yahoo.es
www.transgenicsfora.org
www.edpac.org/petroaliments
www.noquierotransgenicos.wordpress.com

INSTRUCCIONS D’ÚS PER A ENVIAR CARTES ALS DIRECTORS DELS DIARIS:

àCal enviar-se la carta a un mateix, posant com a destinatari la teva mateixa adreça i col·locant les adreces del diari al "bcc" (blind carboncopy) que és una adreça en còpia oculta (el motiu d’això és evitar que els diaris puguin adonar-se que estàs enviant la carta massivament a molts diaris alhora i això faci que la desestimin). Potser no podreu posar totes les adreces de les cartes al director en castellà en un sol mail, perquè els programes de correu electrònic tenen un màxim. Proveu. a l’assumpte del missatge escriviu "Carta al Director"

àRecordeu que al final de les cartes al director cal posar: Nom i cognom, número del DNI, adreça postal i telèfon.

àLes cartes no han de superar les 15 o 20 línies (de fet, com més curtes millor).

ADRECES:

PUBLICACIONS EN CATALÀ

AVUI <bustia@avui.com>

El País Catalunya <opinionb@elpais.es>

20 minutos <noesven@20minutos.es>

Metro <cartas.bcn@metrospain.com>

El Punt <lectorgi@elpunt.com>, <mataro@elpunt.com>, <rubi@elpunt.com>, <tarragona@elpunt.com>, <valls@elpunt.com>, <reus@elpunt.com>, <tortosa@elpunt.com>, <perpinya@elpunt.com>, <badalona@elpunt.com>

El 9 Nou <direccio@vic.el9nou.com>, direccio@sbd.el9nou.com, redaccio@sbd.el9nou.com,

Regió 7 <regio7@regio7.com>

Diari de Terrassa <diariterrassa@cecot.es>

Diari de Sabadell <redaccio@diarisabadell.com>

Diari Tarragona <cartes@diaridetarragona.com>

Diari Segre <redaccio@diarisegre.com>

La Mañana <manyana@lleida.net>

El Triangle <redaccio@eltriangle.com>

Opinión <opinion@guia-expres.com>

Segundamano <josepribas@segundamano.es>

Illacrua <illacrua@pangea.org>

El Full <elfull@retemail.es>

L’opinió <lopinioasc@arrakis.es>

La Malla digital <sostenibilitat@lamalla.net>

El Far d'Hospitalet <elfar@el-far.com>

El Temps <eltemps@eltemps.net>

Diari de Barcelona <diari@diaridebarcelona.com>

Empordà <editorial@emporda.net>

Diari de Girona <diaridegirona@epi.es>

Massala <masala@ravalnet.org>

Ciutat Nord <ciutatnord@telefonica.net>

PUBLICACIONS EN CATALÀ O EN CASTELLA (depèn de cadascú):

El Periódico <cartalector@elperiodico.com> cartas@lavanguardia.es

Diario de Mallorca <cartas.diariodemallorca@epi.es>

Última Hora Mallorca <diario@ultimahora.es>

Menorca diari insular <redaccio@menorca.info>

El Mundo-El día de Baleares <eldia.cartas@el-mundo.es>,

Diari de Balears <master@diaridebalears.com>,

Diario de Ibiza" <diariodeibiza@epi.es>

Diari de Menorca <redaccion@menorca.info>

Última Hora Ibiza <ibiza@ultimahora.es>,

Última Hora Menorca <mao@ultimahora.es> <ciutadella@ultimahora.es>,

Las Provincias <cartas@lasprovincias.es>,

Ciudad de Alcoy <jvbotella@elperiodico.com>,

Información de Alicante" <informacion.opinion@epi.es>,

Mediterráneo <mediterraneo@elperiodico.com>,

Actual <cart.director@panorama-actual.com>

El Periódico de Torrevieja <torreguia@torreguia.es>

PUBLICACIONS EN CASTELLÀ:

El País <cartasdirector@elpais.es>,

El Mundo <cartas.director@el-mundo.es>,

ABC <cartas@abc.es>,

La Razón <cartas@larazon.es>,

El Mundo-Catalunya <catalunya@el-mundo.es>,

ABC-Catalunya <pplanas@abc.es>, info@tribuna.net, tribuna@teleline.es, pmanzanares@recoletos.es, <lne-dir@las.es>, <webmaster.co@elcomercio-sa.es>,

20 Minutos Sevilla <nosevendesevilla@20minutos.es>,

Diario Sur Digital <opinion@diariosur.es>,

La Opinión de Málaga <laopiniondemalaga.lectores@epi.es>,

Diario de Jerez <redaccion@diariodejerez.com>,

Cádiz Información <cadiz@publicacionesdelsur.net>,

Arcos Información <arcos@publicacionesdelsur.net>,

Barbate Información <barbate@publicacionesdelsur.net>,

Chiclana Información <chiclana@publicacionesdelsur.net>,

Baena Información <baena@publicacionesdelsur.net>,

Cabra Información <cordoba@publicacionesdelsur.net>,

Los Pedroches Información <pedroches@publicacionesdelsur.net>,

Priego Información <priego@publicacionesdelsur.net>,

Puente Genil Información <puentegenil@publicacionesdelsur.net>,

Costa Tropical Información <almunecar@publicacionesdelsur.net>,

Andujar Información <andujarinformacion@publicacionesdelsur.net>,

La Carolina Información <lacarolina@publicacionesdelsur.net>,

Ubeda Información <ubeda@publicacionesdelsur.net>,

Sierra de Cazorla Información <sierradecazorla@publicacionesdelsur.net>,

Antequera Información <antequera@publicacionesdelsur.net>,

Estepona Información <estepona@publicacionesdelsur.net>,

Torremolinos Información <malaga@publicacionesdelsur.net>,

Aljarafe Información <aljarafe@publicacionesdelsur.net>,

El Periódico de Sierra Sur <sierrasur@publicacionesdelsur.net>,

Triana-Los Remedios Información

<triana@publicacionesdelsur.net>,

Utrera Información <utrera@publicacionesdelsur.net>,

El Periódico de la Vega <ecija@publicacionesdelsur.net>,

Jerez Información <jerez@publicacionesdelsur.net>,

El Puerto Información <elpuerto@publicacionesdelsur.net>,

San Fernando Información <sanfernando@publicacionesdelsur.net>,

El Faro Información <elfaro@publicacionesdelsur.net>,

Diario de Córdoba <cordoba2@elperiodico.com>,

El Día de Córdoba <jmarques@eldiadecordoba.com>,

El Diario de Almería <redaccion@almeriadiario.com>,

La Opinión de Huelva <huelva@publicacionesdelsur.net>,

Huelva Información<redaccion@huelvainformacion.es>,

Ideal de Granada <cartasdirector@ideal.es>,

Granada Digital <redaccion@granadadigital.com>,

Diario de Jaén <diariojaen@diariojaen.es>,

El Heraldo de Aragón <titulares@heraldo.es>,

El Periódico de Aragón <eparagon@elperiodico.com>,

Aragón digital <cartasaldirector@aragondigital.es>,

Diario del Alto Aragón <cartas@diariodelaltoaragon.es>,

Diario de Teruel <redaccion@diariodeteruel.net>,

La Provincia<laprovincia@editorialprensacanaria.es>,

Canarias 7 <redaccion@canarias7.es>,

La Opinión-Tenerife <lectores@la-opinion.com>,

Diario de avisos <cartas@diariodeavisos.com>,

El Día <internet@eldia.es>,

La Voz <redaccion@lavozdelanzarote.com>,

Atlántico Canarias <info@atlanticocanarias.com>,

"Diario de Canarias" <tigzirin@diariodecanarias.com>,

Diario Montañés <cartas.dm@eldiariomontanes.es>,

Crónica de Cantabria <ceconomica@mundivia.es>,

La Cerca <lacerca@interbook.net>,

La Crónica <redaccion@lacronica.net>,

La Tribuna de Albacete <redaccion@latribunadealbacete.es>,

Lanza <info@lanzadigital.com>,

La Gaceta<opiniones@lagacetadesalamanca.com>,

El Adelanto <eladelanto@elperiodico.es>,

Tribuna de Salamanca <cartas.director@tribuna.net>,

El Norte de Castilla <redaccion.nc@nortecastilla.es>,

Diario de Burgos <digital@diariodeburgos.es>,

El Correo de Burgos <info@ecb-elmundo.com>,

Diario Palentino <dp_lectores@diariopalentino.es>,

Diario de León <cart.director@diariodeleon.com>,

El Adelantado <adelantado@eladelantado.com>,

ABC-Valladolid <valladolid@abc.es>,

20 minutos <nosevende@20minutos.es>,

La Opinión Pública <redaccion@laopinionpublica.com>,

Metro Directo <redaccion.mdr@metrospain.com>, <cartas.madrid@metrospain.com>, Madridiario <madridiario@madridiario.es>,

Estrella Digital <cdirector@estrelladigital.es>,

Gacetas Locales <redaccion@gacetaslocales.es>,

Periódico de Extremadura <epextremadura@elperiodico.com>, <epextremadura@elperiodico.es>,

Hoy <redaccion.hoy@hoy.es>,

Región Digital <regiondigital@regiondigital.com>,

La Voz de Galicia <cart.director@lavoz.es>,

El Ideal Gallego <elidealgallego@elidealgallego.com>,

La Opinión <cartasaldirector@laopinioncoruna.com>,

Diario de Ferrol <diariodeferrol@diariodeferrol.com>,

El Correo Gallego <info@elcorreogallego.es>,

El Faro de Vigo <redaccion@farodevigo.es>,

Diario de Arousa <diariodearousa@diariodearousa.com>,

El Progreso <elprogreso@elprogreso.es>,

La Región <webmaster@laregion.net>,

La Rioja <redaccion@larioja.com>,

El Telegrama de Melilla <redaccion@eltelegrama.com>,

La Verdad de Murcia <lectores@laverdad.es>,

La Opinión de Murcia <infoopi@sicon.net>,

El Faro de Murcia <admin@cibeles.net>,

El Diario de Navarra <ana.esparza@diariodenavarra.es>,

Diario de Noticias <cad@noticiasdenavarra.com>,

El Diario Vasco <redaccion@diariovasco.com>,

El Correo <cartas@diario-elcorreo.es>,

Deia <deiadigital@deia.com>,

La Voz de Asturias <vozredaccion@elperiodico.com>,

El Comercio <elcomercio@elcomercio-sa.es>,

La Voz de Avilés <lavozdeaviles@elcomercio-sa.es>,

La Nueva España pam@lne.es

Els quatre pins vers de Planícia

Els pinyoners de Planícia

Tots els anys en un bocí de soca

De vius i encara drets en queden tres. Però encara podem admirar els bocins de soca que resten del quart. Aquestes fotos són d'avui mateix. Fa un parell de dies en parlàrem d'aquests pins, ara aquí podeu, si voleu, contar les anelles que indiquen ben aproximadament l'edat de l'arbre. Jo entenc, potser vaig errat que a Mallorca els pins poden tenir dos creixements, a la tardor i a la primavera si aquesta és especialment plujosa. Així i tot deu ser possible diferenciar el tipus d'anella d'una estació a una altra? En Pere Llofriu ens indicava una edat d'uns 160 anys, el recompte d'anelles foren d'unes 167. Així doncs, podem determinar una edat aproximada. A vegades em deman, però, si a qualque agenda, llibre d'anotacions, quadern... que hi pogués haver a la possessió, hom no n'hagués fet referència a la plantada de certs arbres singulars a la finca. Avui em comentaven que aquests arbres les plantaven lluny de les cases per tal que poguessin atreure els llamps enfora d'aquelles. La veritat és que també podrien servir per fer bigues de llenyams o per la tafona.

Fotos i text: JV

L'"stevia", dolça revolució

“La industria farmacèutica controla als governs"

Josep Pàmies / Horticultor i activista

Josep Pàmies és un expert en la “stevia” (Stevia rebaudiana), una planta medicinal

Josep Pàmies és un horticultor català i activista contra els edulcorants químics i els transgènics que acaba d’impartir un curs de dos dies en el centre Bit d’Inca sobre les propietats terapèutiques i alimentàries de la planta denominada Stevia. L’acte, organitzat per Slow Food Illes Balears i Unió de Pagesos, ha despertat gran interès.

- Què és la “Stevia”?

- És una planta d’origen paraguaiana, de la qual Cristòfol Colom ja parlava. Té un gran poder edulcorant, natural, sense cap caloria. Es consumeix crua o seca i és una gran antidiabètica i molt bona per a la hipertensió, l’ansietat i la circulació.

- Quan vos vareu interessar per aquesta planta?

- Fa uns nou anys vaig descobrir la història d’una associació americana de pares de fills que havien mort, segons consideraven, per la ingesta d’aspartam, un edulcorant químic transgènic la patent de la qual pertany a la multinacional Monsanto. Aquests pares reivindicaven la legalització de la “Stevia” com alternativa als edulcorants químics artificials.

- Llavors vàreu començar a cultivar-la...

- Sí, i vaig començar a conèixer les seves propietats a través de llibres a internet. Volia saber si era veritat allò que es deia, perquè si era així, era una cosa revolucionària. Ara ja han passat 20.000 persones per a casa meva a cercar “stevia”. Hi ha milers de diabètics pràcticament curats, amb medicació controlada. La medicació química produeix una mala qualitat de vida, infarts, imputacions, cegueres... La combinació de la “stevia” amb medicaments ajuda a no augmentar les dosis d’aquests i contribueix a que el pàncrees torni a funcionar. Està demostrat científicament i, a pesar d’això, la planta segueix prohibida a Europa.

- Perquè està prohibida?

- Simplement perquè diuen que és un aliment nou a Europa i s’ha de sotmetre a unes investigacions científiques. La Organització Mundial de la Salut, el juliol de 2008, autoritzà la “stevia” a tot el món com una planta molt segura i amb molts avantatges per a diabètics i hipertensos. No obstant, l’Agència de Seguretat Alimentària europea no l’autoritza. Hi ha pressions molt fortes de la industria farmacèutica, que no vol que la planta entri en el mercat perquè provocaria un descens terrible en les vendes de medicaments químics. El negoci del sucre, controlat per quatre multinacionals, és terrible. Si es plantés “stevia” a 200.000 hectàrees a nivell mundial, una nimietat, es podria fabricar edulcorant per a tota la humanitat.

- Perquè creu que la industria farmacèutica no vol que aquesta planta es popularitzi?

- És la industria que controla el món. Crec que hi ha un muntatge per emmalaltir a la societat de forma crònica i puguin ser rendibles altres medicaments que ajudin a fer cròniques les malalties. A Catalunya tenim una persona extraordinària, una monja benedictina de Monserrat, doctora en Medicina i en Teologia, que ha escrit un llibre sobre els crims de la industria farmacèutica on acusa a quatre o cinc multinacionals de crims contra la humanitat. I a nivell polític és difícil que canviïn les coses perquè aquestes companyies controlen als governs.

- Hi ha multinacionals que s’han interessat per la “stevia”?

- La Coca-cola ja ha patentat la planta conjuntament amb Cargill, i també la Pepsi-cola. Cargill està realitzant la part de millora genètica de la planta perquè no produeixi cap sucre beneficiós per a la salut, només un sucre net i no perjudicial. Allò que és medicinal no els interessa per a res. D’aquí uns anys, i si no actuam, les llavors de la “stevia” seran transgèniques, només produiran el sucre que volen aquestes empreses.

- Llavors, quina alternativa té la gent al monopoli d’aquesta industria?

- La única via que ens queda és que la societat conegui la planta i crear nuclis de cultivadors d’”stevia” perquè s’estengui com una taca d’oli per tot. Si reproduïm mitjançant esqueixos, allò que és una gran sort perquè la planta ho permet, mai es contaminarà a través de la pol·linització de les flors.

- Com es pot aconseguir aquesta planta a Mallorca?

- Unió de Pagesos i l’associació Slow Food Balears tendran pagesos productors de la planta per a repartir-la. Jo ho he fet de forma gratuïta durant molts anys, ara ja és inviable perquè el cost és molt gran. A partir d’ara cobrarem qualque cosa, i una part serà per a finançar una associació que hem constituïda, la Dolça Revolució, que treballarà amb tot tipus de plantes cultivables en petits balcons de salut i oferirà informació sobre les propietats. La “Stevia” és un motiu per arribar a molta gent, perquè hi ha milions de diabètics en el país que podran comptar amb alternatives a la medicina oficial, que només aporta pal·liatius.

Joan Frau. Inca

Diario de Mallorca

· Josep Pàmies · Dolça revolució ·

Els transgènics són tòxics

Dr. Gilles-Eric Séralini, expert de la Comissió Europea en transgènics
"Els transgènics són tòxics per a la salut humana"

Tinc 49 anys. Vaig néixer a Algèria i visc a Caen (França), on sóc catedràtic de Biologia Molecular. Estic casat i tinc dos fills. Em preocupen el medi ambient i la salut a llarg termini, sóc especialista en toxicitat de varietats transgèniques i herbicides. Sóc cristià

És vostè un radical d'allò natural?
En absolut, però la meva professió és la recerca en biologia molecular, com es fan els organismes genèticament modificats (OGM) i quins efectes tenen en la salut quan els ingerim.

I?
Sabem que el càncer, les malalties hormonals, metabòliques, immunitàries, nervioses i reproductives estan relacionades amb els agents químics que contenen.

Quants tipus de transgènics hi ha?
Soja, blat de moro, cotó i colza. Les llavors porten incorporat el verí per als insectes. Les de blat de moro i soja contenen Roundup, el major herbicida del món.

Hi ha molts aliments que continguin soja o blat de moro?
Sí, tots els que contenen per exemple sucre de blat de moro (sodes, begudes de cola, pastisseria, salses, bombons, caramels, xocolata ...). I els animals que ens mengem que han estat alimentats amb blat de moro transgènic (pollastre, vaca, conill, porc, llet, ous ...).

En quina dosi són perillosos?
No ho sabem, perquè no s'han fet els tests adequats; només sabem que ens fan mal a llarg termini. En general, impedeixen que els òrgans i les cèl·lules funcionin bé.

Però s'han fet test amb rates.
Sí, però els resultats són confidencials.

Però què diu!
Anormal, oi? ... Cal demanar als governs d'Europa que facin públics aquests anàlisi, i, quan ho facin, molts debats ja no tindran sentit perquè seran evidents els efectes dels OGM. Jo sóc un dels quatre experts que han treballat per la Unió Europea en el conflicte que es debat en el marc de l'Organització Mundial del Comerç entre Estats Units i Europa per etiquetar els OGM.

Europa és reticent als OGM?
La UE ha demanat els resultats de les proves a les companyies per acceptar o no la comercialització d'aquests productes, però les companyies diuen que són confidencials, quan segons la llei de la UE haurien de ser públics. Ja hem guanyat algun judici contra Monsanto demostrant els efectes nocius dels OGM que vam poder analitzar.

Expliquim.
Per saber si els OGM són tòxics, es fan els mateixos test a tot el planeta; se'ls dóna a les rates dues dosis de blat de moro transgènic durant tres mesos i se'ls fan dues anàlisis de sang, a les cinc setmanes i als tres mesos. Els resultats van ser: augment de greix a la sang (del 20% al 40%), de sucre (10%), desajustos urinaris, problemes de ronyons i de fetge, precisament els òrgans de desintoxicació.

Sona fatal.
A Espanya hi ha 100.000 hectàrees dedicades al cultiu de blat de moro transgènic (quasi tot a Catalunya), és la porta d'entrada dels OGM a Europa.

Vostè també ha realitzat investigacions recentment.
Sí, sobre els efectes del Roundup (el major pesticida del món, utilitzat en tres quarts dels transgènics) en cèl·lules humanes: directament les mata.

Això és greu.
Els experts demanem dos anys de test sobre animals en laboratori, tal com es fa amb els medicaments; però llavors els OGM no són rendibles. Hi ha un gran combat polític i econòmic sobre aquest tema, i cal dir-li a la gent: no ens permeten veure aquests anàlisis de sang ni aconseguim fer el test més enllà de tres mesos. Això és un escàndol amagat per les grans companyies.

Tan poderoses són aquestes empreses que els governs no pot aturar?
És el major desafiament financer que mai ha existit. Hi ha quatre plantes que alimenten al món a nivell intensiu: soja, blat de moro, arròs i blat. Les companyies registren patents sobre les plantes d'aquests aliments gràcies als OGM. Qui tingui les patents i cobri royaltis cada vegada que algú les mengi o cultivi al planeta serà el rei del món; per això les grans empreses farmacèutiques han començat a fer OGM.

Quina por.
Les vuit grans companyies farmacèutiques són les vuit grans companyies de pesticides i d'OGM. Monsanto té el 80% de la biotecnologia del món.

I per què ho permeten els governs?
Fa quinze anys, tots els governs dels països industrialitzats van apostar en el desenvolupament de la indústria de la biotecnologia, on s'ha invertit molts diners públics. Els governs saben que hi ha problemes amb els OGM, però si aconsegueixen i publiquen els resultats de les anàlisis, resultarà que tot el que s’ha autoritzat fins al moment ha estat un error de greus conseqüències.

... Cosa que enfonsaria qualsevol govern.
Exacte. Tot i així, mai un OGM ha estat autoritzat pels ministres de Medi Ambient d'Europa.

Per què els científics no pressionen?
Ni tan sols un de cada 10.000 té accés a les dades. Jo fa nou anys que llegeixo tots els informes europeus i americans de controls sanitaris d'OGM, i els únics que fan tests són les pròpies companyies.

Vostè els fa.
Pocs, són caríssims. S'hauria d'exigir a les companyies que les anàlisis les realitzessin universitats públiques en comptes de les empreses privades a sou de les companyies.

Informació secreta

Ha vingut convidat per la plataforma Som lo que Sembrem i diu que urgeix pressionar els governs a que exigeixin a les companyies productores de transgènics que es facin públics els estudis dels efectes que aquests aliments tenen en la salut: "No és possible alimentar el món amb un producte que només s'ha provat tres mesos en rates i els anàlisis de sang són secrets ".
Té autoritat o és un boig d'allò natural? ...
Presideix el consell científic del Comité de Recherche et d´Information Indépendantes sur le Génie Génétique (Criigen). Durant nou anys va treballar per al Govern francès avaluant els efectes dels transgènics en la salut. Ara ho fa per la Comissió Europea.

Ima Sanchís - 08.04.2009

· Article publicat a La Vanguardia el 08.04.2009

·

Son Bosc: "Mentiras y gordas"

Medi Ambient dubta de la validesa de l’informe de Son Bosc

El GOB demana “responsabilitats” a Grimalt per “ocultar informació”

J. Frau. Inca. Fonts de la conselleria de Medi Ambient qüestionaren ahir la validesa com informe del document signat el juliol de 2008 per dos agents mediambientals de la Conselleria on s’alerta sobre els efectes negatius que el projecte de camp de golf podria provocar als hàbitats naturals i a la flora considerats com a prioritaris de la finca de Son Bosc, en el municipi de Muro.

Les fonts del departament de Miquel Àngel Grimalt asseguraren que és “fals” que la Conselleria “hagi ignorat” l’informe, que “entrà per registre d’entrada i segueix el conducte administratiu correcte, com en el cas d’altres informes existents referents al mateix cas” de Son Bosc.

Al mateix temps, també qualificaren de “fals” que el botànic Llorenç Gil Vives sigui “assessor” de la direcció general de Biodiversitat de la pròpia Conselleria. Segons informava ahir aquest diari, Llorenç Gil participà a la inspecció de Son Bosc que els agents mediambientals realitzaren abans d’elaborar el document.

Medi Ambient reiterà que “ningú de la Conselleria encarregà als agents aquest informe, encara no se sap si es pot considerar un informe”. A pesar que els agents poden actuar per iniciativa pròpia, les fonts expressaren que “no és habitual” que això passi.

Per altra banda, el GOB va demanar ahir “responsabilitats” a Medi Ambient per “ocultar informació que podria qüestionar el golf de Son Bosc” i explicà que la Conselleria “no contestà” a les preguntes que el GOB formulà en dues ocasions sobre si el departament tenia constància d’hàbitats naturals importants a Son Bosc.

Diario de Mallorca

10 d'abril de 2009

Sortida

És moment de fer les fotos...

Els cirerers del Montnegre ja fa uns quants dies que estan així. Els castanyers començen a treure el cap

Últimament només em trobo aquests bonys. Hiperplàsia? Agalles?

i aquesta és d'un altre dia. El roure de Santa Maria del Montnegre

dissabte no que us mullareu

Suposo que és l'escurçó pirinenc, si bé on visc n'abunden, jo n'he vist ben pocs. Si creieu que és un altre digueu-ho per si un altre dia la puc apartar o no del camí.

Eliminen el Pi Bessó de la Rabassada

La Generalitat ha talat el Pi Bessó
mentre netejava la Rabassada

El Servei de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha tallat el Pi Bessó de la Rabassada, un pi centenari al terme de Sant Cugat del Vallès, mentre netejava la Rabassada de les branques i pins caiguts en el temporal del passat gener, tot i que aquest arbre estava en bones condicions i no s’havia malmès gens per la ventada.
El Pi Bessó, un pi pinyoner, era un arbre amb valor natural i històric per a Sant Cugat, la seva contornada i per Catalunya, que formava part del catàleg patrimonial de Sant Cugat, tenia prop de 150 anys i era un testimoni històric de la comarca, ja que al peu del pi havien tingut lloc molts afusellaments durant i després de la Guerra Civil. Situat al quilòmetre 7,9 de la carretera de la Rabassada, al seu costat hi ha un monòlit de la ciutat de Rubí en homenatge a diversos ciutadans que van ser executats allà.
Aquesta lamentable actuació de la Generalitat es va fer sense previ avís a l’Ajuntament de Sant Cugat i sense tenir en compte l’important valor natural i simbòlic d’aquest pi.
Abans aquesta carretera de la Rabassada depenia de la Diputació de Barcelona i a l’any 2006 la Generalitat se’n va fer càrrec. La Diputació de Barcelona quant havia de fer alguna actuació avisava l'Ajuntament explicant les accions que farien, la Generalitat va avisar que actuaria sobre els arbres malmesos, però aquest no era el cas del Pi Bessó.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha admès haver tallat el pi sabent que el seu estat era bo, va dir que desconeixien que l'arbre formés part del catàleg patrimonial de la ciutat i ha explicat que les raons d’aquesta tala van ser que la situació del pi posava en perill la circulació viària.
L'Ajuntament de Sant Cugat ha demanat explicacions a la Generalitat i denunciat els fets davant els mitjans de comunicació, amb l'objectiu que una cosa com aquesta no torni a passar mai més.

Les dades:
Pi Bessó
Altura: 15 metres
Amplada de la capçada: 13,5 metres
Perímetre de la soca: 3,2 metres
Perímetre del tronc a un metre de terra: 2,2 metres
Situació: Carretera de la Rabassada, km 7,9

Molt malament i molt lamentable aquesta actuació de la Generalitat i molt malament aquesta falta de comunicació amb l’ajuntament afectat i també amb els altres Departaments de la Generalitat. Costa ben poc comunicar-se i preguntar als Ajuntaments quan es fa qualsevol cosa als seu municipis, però accions com aquesta demostren que no hi ha voluntat per fer-ho, ni confiança ni lleialtat entre les institucions. I tampoc s’entén la falta de coordinació a dintre mateix de la Generalitat, a unes conselleries se’ls encomana preservar el medi natural i la memòria històrica, en aquest cas gestionades per Iniciativa, i un altre conselleria, en mans dels socialistes, elimina aquest patrimoni en un tres i no res.
Ara mateix que acaben de revisar el pacte de govern, als ciutadans sempre ens quedarà el dubte si això només ha estat un descuit, un acte lamentable i fortuït o està fet amb tota mala fe i és fruit d’aquesta mena de “guerreta” que de tant en tant i de manera més o menys soterrada s’estan fent entre elles les diverses forces polítiques que governen la Generalitat.
Igual que l'Ajuntament de Sant Cugat, demanem tota mena d’explicacions a la Generalitat i demanem que es prenguin les mesures adequades per tal que coses com aquesta no tornin a passar mai més.

·

Google Scholar

El món de la informació

Internet s'ha caracteritzat per ser un cúmul d'informació disponible per a tothom. Com totes les revolucions, això ha portat avantatges i desavantatges. El desavantatge més important és la informació modificada, errònia, trucada, subjectiva etc... que tothom cola pel buscador. Un altre mal de cap és la necessitat de ser un expert per buscar segons quins temes i per trobar just allò que buscaves. Per exemple, si vols saber alguna cosa del "medi ambient" et sortiran empreses, projectes d'escoles, fòrums, blocs, vikipèdia etc...

Si un està realment interessat per un tema, el més lògic és que consulti un llibre que hi ha a la biblioteca. No sé si us haurà passat a vosaltres però m'he trobat vegades que no sempre hi ha just aquell tema que m'interessa. Per exemple, buscant el màxim d'informació sobre una malaltia forestal només em vaig trobar el mateix resum de 10 línies en tots els llibres que vaig buscar. Aquest mateix tema el vaig buscar per internet i a tot arreu hi havia el mateix error greu, la "mala informació" per internet es contagia molt fàcilment. El recurs de cercar-ho en anglès ajuda molt però a vegades tampoc hi ha res, sobretot si busques d'un tema concret del país, per exemple "biodiversitat endèmica al Massís dels Ports".

Per sort, la informació no s'acaba en els llibres, sinó que hi ha un món apart que molts desconeixem, la ciència. Hi ha força llibres que es construeixen a partir de petits articles científics o sobretot, el què s'anomenen "reviews".

Els articles científics extreuen conclusions sobre un fenòmen/relació/tema molt concret (p.ex. hem observat que el picot garçer gros prefereix viure en arbres amb diàmetres superiors als 30 cm.), les discussions també acostumen a ser d'allò més emocionants tot i que cal ser molt crític. Per altra banda, els reviews són resums d'un tema concret que ha estat profundament investigat i del qual cal fer un recull i una relació de tota la informació i posar-la en un únic article. Un review acostuma a ser un estudi de totes (o gairebé totes) les publicacions d'un tema concret (p.ex. un review del picot garser gros reuniria la seva biologia, la susceptibilitat, l'hàbitat etc...) i per tant es podria assimilar a un petit llibre.
El problema de tot plegat és que la ciència val i mou diners. En primer lloc, hi ha empreses que estan molt interessades en investigar per crear patents. Un exemple d'això seria la investigació de les algues per captar CO2, la cosa s'està investigant però ningú en diu els resultats o els diu a mitges. En segón lloc, la majoria d'articles científics valen una morterada de diners. Per exemple, si aneu a un servidor d'articles científics (Scopus o Isi web of knowledge p.ex.) no hi podreu cercar res perquè s'ha de pagar una morterada. Aquests servidors estan reservats a personal investigador i, per sort, últimament també en moltes universitats.

La nova era

És evident que no anavem per bon camí. Moltes vegades hem pogut comprovar com la "mala informació" es contagia d'un lloc a un altre, de la vikipèdia al bloc del company, del bloc del company a la pàgina personal, de la pàgina personal a la opinió general, i de la opinió general a la crisi.... Tot plegat perquè la bona informació és de pagament.

Sembla que Google està revolucionant l'era de la informació. Increïblement està comprant, adquirint (no sé ben bé que fa...) ciència. Tot va començar quan cercant informació sobre determinats temes em vaig començar a trobar articles de revistes interessants. Sorprenentment em vaig descarregar gratuïtament articles de revistes com "ecology and epidemiology", "forest ecology and management" etc... Llavors m'ho van explicar.

El responsable de tot plegat és Google Scholar.

Què ofereix Google Scholar?

·Estudis que han passat un peer review, és a dir, estudis que han estat revisats per persones expertes del mateix àmbit.

·Estudis i articles científics de prestigioses revistes, des de la Science fins a congressos.

·Llibres, fragments de llibres o guies. Cal dir però que molts llibres estan incomplerts ja que la publicació del llibre pel Google Scholar depèn de l'autorització de l'autor. Normalment l'autor només autoritza una part de la publicació.

·Permet estar a la última en Ciència ja que té un filtre per només buscar només els articles recents.

Quins problemes té Google Scholar?

·És força recent i encara no ofereix molts dels llibres i estudis publicats

·La majoria de llibres no estan complerts

·Algunes llibres o guies del buscador no es poden consultar

·Alguns articles s'han de demanar o directament Google Scholar encara no els ha comprat.

Exemple de Google Scholar:

Cercant per "Mallorca" el primer que em surt és:

·"LOS SABINARES DE LAS ISLAS PITIUSAS. JUNIPERUS FOREST IN PITIUSAS
ISLANDS"

Cercant per "poda de formación" em surt:

La poda de los árboles ornamentales: Del por qué al Cómo. Surt una part d'aquest llibre.

Cercant per "arbres monumentals de Mallorca" m'he trobat un llibre del company Pere Llofriu:

·Monuments de vida. Per cert Pere, no me'l deixa obrir...

Encuriosit per veure més feina del Pere, he introduït "Pere llofriu" al buscador:

·Banyalbufar, plantes i arbres monumentals
·Les plantes de jardí a les balears
·Caminant per Mallorca...

Sembla ser que aquest servidor va tirant endavant i va incorporant de mica en mica més informació. El què cal saber és si això serà un problema per a llibreries. De totes maneres, que els llibres estiguin incomplerts i que només es puguin consultar una part per internet pot afavorir que la gent els compri i, a més, que facin una bona compra. Per altra banda, també cal saber si les revistes científiques en surtiran beneficiades o perjudicades, de totes maneres, tinc entès que els investigadors no cobren res per publicar sinó que publicant obtenen més i millors projectes i finançament, ja sigui de l'estat o bé de la universitat o altres ajudes a la recerca.

Vicenç Ochoa i els arbres

Arbres, cercles i ombres

Vicenç Ochoa presenta a Toulouse la mostra Monde d’ombres,
una crítica als “poders ocults” que mouen el món.

A l’exposició, les obres de gran format tenen arbres
i plantes al centre, acompanyades d’alguna frase.

Qui té a les mans el destí del món? Qui decideix el nostre futur, sense que nosaltres en siguem conscients? Qui guia les nostres vides tant o més que nosaltres mateixos? Aquest angoixant dubte és el fil conductor de la darrera exposició del mallorquí Vicenç Ochoa, Monde d’ombres, que s’ha inaugurat aquesta setmana a la galeria Concha de Nazelle de Toulouse, a França. El pintor, nascut a Alcúdia el 1963, es proposa fer reflexionar sobre "els poders ocults que mouen els fils del món i els nostres destins. I jo no sé quins són!", adverteix. I atenció, perquè aquest "món que viu a l’ombra" no és pas el dels polítics, ni molt menys: "En realitat es tracta de gent poderosa; els altres no fan res més que posar la cara i fer la feina bruta". Ochoa enfoca d’una manera subtil i suggerent el dilema que plantegen els seus quadres: per respondre a uns dubtes tan inquietants, fa servir colors vius, alegres. Precisament, decantant-se per aquesta gamma de colors, mostra "com, malgrat tot, no deix de tenir optimisme".

Arbres i geometria

La "càrrega irònica sobre la política, la societat i l’economia" es plasma a través de dos tipus d’elements. Per un costat, vegetació i, per l’altre, formes geomètriques. Els arbres i plantes són els protaginistes de les obres de gran format i evoquen les creences més antigues de la humanitat, ja que "han estat referents per a moltes civilitzacions". Com ens recorda al catàleg de la mostra, els arbres també són un dels signes "més fonamentals d’innombrables tradicions esotèriques". Per Ochoa, la seva presència es relaciona amb la vida del cosmos: una vida inesgotable. A més, són una "icona" ecològica. Per altra banda, la resta de quadres estan dominats per ratlles, cercles i rectangles que s’entrellacen. Representen "arestes que ens limiten, són les fronteres que ens marcam". Alguns dels quadres van acompanyats de frases en francès, amb missatges més o menys ocults: des de la protagonista "fraternitat de les cendres" fins als "necessaris diàlegs en la frontera" i les "converses al vent’ amb les quals de vegades ens queixam".

Quatre dels petits quadres, de 16x16 centímetres,
presents a la mostra.

La mostra ha estat pensada especialment per la galeria Concha de Nazelle. Una sèrie de quadres petits, de just 16x16 centímentres, estan col·locats ben junts, com en forma de mosaic. Monde d’ombres és la primera mostra individual d’Ochoa al país gal, després d’haver-hi estat present en format col·lectiu. Així mateix, ha exposat a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Cuba. Amb tot, la majoria de les exposicions han estat a Mallorca i a la Península. Al llarg de la trajectòria ha estat constant la voluntat d’ampliar el camp de visió i viatjar arreu per aprendre. Així, manifestà "la necessitat d’allunyar-se de l’Illa per veure les coses d’una altra manera". De fet, els avions foren el centre d’algunes de les obres, en què incidí en la figura del viatger i en la visió mundana. Ara, això es veu reflectit en el substrat de les noves pintures.

Dijous, a la inauguració de l’exposició a Toulouse, hi assistiren "bastants amics de Mallorca", familiars i amics, com l’escriptor de Patxi Ermosurie, autor del text del catàleg de la mostra. El basc es refereix a Ochoa com un home que, tot i ser "criat en la seva pròpia llengua i amb els seus costums mil·lenaris, és recorrent el món i capejant les seves ombres com s’ha anat forjant".

Arnau Busquets

· Article publicat a Diari de Balears el 06/04/2009 [arxiu pdf 164Kb]

·

Per camins públics i oberts

“Llevarem les barreres de Pollença tantes vegades com faci falta”

La plataforma Pro Camins Públics i Oberts avisa Francina Armengol que, “si el Consell no fa complir la normativa als propietaris, tornaran a l’Empeltada de manera imminent”

Una dotzena de membres de la plataforma Pro Camins Públics i Oberts avisaren ahir la president del Consell de Mallorca, Francina Armengol, que, "si no es fa complir la normativa", tornaran a endur-se "la barrera de la carretera Vella de Pollença al seu pas per la finca de l’Empeltada". "Llevarem aquesta barrera tantes vegades com faci falta. Encara no tenim data, però podria ser de manera imminent", digué Bernat Fiol, portaveu de la plataforma, després que Armengol hagués rebut el grup a la seu del Consell. "Està comprovat –explicà Fiol– que aquest camí és ben públic i les institucions no hi haurien de posar emperons.

De fet, era l’antiga carretera que anava de Pollença a Lluc, que fou construïda per l’antiga Diputació Provincial de Balears el 1917. La institució que presideix Armengol n’és hereva, de la Diputació. Per tant, no hi ha motiu perquè no es faci complir la normativa". Tanmateix, segons informà el mateix Fiol, Armengol els digué que "d’aquí a 15 dies el Consell tindrà un informe jurídic que permetrà prendre-hi una determinació". "Per part nostra, 15 dies els podem esperar. Però no ho farem durant molt més temps. Per nosaltres, dues setmanes és un termini imminent. Així ho hem fet saber a Armengol i ella ens ha fet la mitja rialla", explicà el portaveu de la plataforma Pro Camins Públics i Oberts.

Una altra qüestió important pels integrants de la plataforma és que "el Consell hauria d’instar aquells municipis que encara no tenen catàlegs de camins a redactar-ne". Segons Fiol, "allò que no es pot consentir són casos com el del camí Vell de Planícia, una finca que ja és patrimoni públic, però que la barrera del camí esmentat estarà tancada tots els dies llevat dels cap de setmana". "Els casos de camins públics tancats són tan abundants que només comptant els de Manacor i les de Pollença són més d’una vuitentena", indicà Fiol. Segons el seu parer, un altre cas que no té justificació és el del camí que va de Mancor de la Vall a la possessió d’Almallutx, dins el terme d’Escorca. "Aquest tirany passa per dins la finca dels Tossals Verds, que és pública i té un refugi de muntanya. Dins quin cap cap que, d’una part es fomenti l’excursionisme i, d’altra, es barri el pas a tot aquell que hi vol accedir?", es preguntà Fiol.

Antoni Mateu

Diari de Balears

Fotos: JV

L'arbrada Mallorca d'un temps

L’illa dels arbres

En la segona meitat dels anys cinquanta del segle XX, el tret més definidor de Mallorca encara era el món agrari, en opinió del geògraf francès Pierre Deffontaines (Bouvines 1894-París 1974). Aquest autor, amb l’historiador Marcel Durliat, publicà el 1958 (però amb copyright del 1957 i esmentant dades econòmiques del 1955) una obra extraordinàriament interessant titulada Espagne. Catalogne. Baléares. Levant, editada per Arthaud a Bellegarde. La part més geogràfica té un valor afegit en el cas de Mallorca, ja que descriu una realitat just en el moment en què es produïa el canvi de model i es passava d’una societat agrària i industrial a una societat plenament de serveis amb un pes enorme del turisme.

De fet, Deffontaines encara centra la seva descripció en el paisatge agrari, si bé pren nota de les transformacions que ja es començaven a fer notar. Per ell, Mallorca és l’illa dels arbres, sobretot de les oliveres a la muntanya i els ametllers en el pla. Però també dels garrovers, figueres, albercoquers i cítrics. Com tants d’altres autors roman entusiasmat pel "pintoresquisme" de les oliveres i la monumentalitat de les marjades, però constata que és un món en plena crisi. En una traducció literal "els arbres són tots molt vells, no es renoven els olivars" i l’oli mallorquí "no aguanta la competència dels nous països productors". Encara pitjor, l’alça dels preus de la fusta incitava els propietaris a tallar molts d’arbres. D’altra banda, molts de marges s’havien esboldregat, però cada vegada hi havia menys margers.

En aquell moment, a més, l’olivera era substituïda pel garrover, que tenia molta més sortida. També es trobaven en decadència les hortes de les valls de la serra de Tramuntana, excepte la de Banyalbufar, especialitzada en el conreu de la domàtiga. En el Pla i el Migjorn, hi predominen els ametllers. Es tractava d’un conreu relativament recent i en ple progrés. Hi havia 6.700.000 ametllers, molts dels quals eren joves. L’ametlla encara constituïa el producte d’exportació més important de Mallorca i podia competir amb èxit amb l’ametlla d’Alacant i d’Àsia Menor. Els principals compradors exteriors eren els Estats Units, Cuba (la del dictador Batista), Gran Bretanya i els països nòrdics. El 1955, hi havia 70 tallers d’encetar ametlles i sis fàbriques de torró.

Potser perquè mai no es va dedicar a tomar ametlles, Pierre Deffontaines trobà extraordinàriament hermosos els camps mallorquins el mes de febrer, per exemple, "quan les amandeurs en fleur neigent sur le vert tendre des blés". El geògraf francès recomanava passejar per la plana de Palma, pels petits camins que segueixen els canals d’irrigació, ja que, si bé s’hi trobava una bellesa menys espectacular que la de la serra Nord, enlloc no es "respira un aire més mediterrani".

Si bé més localitzats, també tenien una certa importància els albercoquers (Porreres, Llucmajor), que donaven vida a 71 tallers de transformació de la fruita; les figueres i el conreu de les tàperes. La Mallorca agrícola es completava amb les hortes de les planes de Palma i sa Pobla. De la primera, aleshores en ple auge, ens informa de la multiplicació de pous que perforaven els "rics mallorquins", que aprofitaven després per vendre l’aigua als petits propietaris dels voltants. Pel que fa a sa Pobla, li cridà l’atenció el creixement, d’altra banda efímer, del conreu de l’arròs. Aleshores, Mallorca produïa, si fa no fa, l’arròs que consumia. És ben probable que el món agrari mallorquí visqués en els anys cinquanta un dels seus millors moments, un veritable cant de cigne, ja que el seu eclipsi era imminent.

Antoni Marimon

Diari de Balears

Protesti contra els transgènics a Espanya

Espanya, transgènica i perillosa

Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Els transgènics són un experiment a gran escala ple d’efectes imprevists i no desitjats. Les consumidores i consumidors tenim el dret i la responsabilitat de conèixer i decidir com i on es produeixen els nostres aliments i apostar per un model d’agricultura sostenible i segur.

Molts països els han prohibit, però Espanya segueix facilitant la seva expansió, posant en perill la nostra salut i el nostre medi ambient afavorint els interessos d’una grapada de multinacionals. A més, Espanya és la porta d’entrada dels transgènics de molts països, especialment europeus.

Organitzacions ambientals i socials a Espanya s’estan preparant per a una setmana de protestes contra els transgènics. Mostri el seu suport enviant una carta a les autoritats competents.

Trobarà informació completa i un model de carta que es pot enviar automaticament a:

http://www.salvalaselva.org

Ajudi’ns a difondre aquest missatge. Moltes gràcies i rebeu una afectuosa salutació,

Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva

www.salvalaselva.org
Berlin, Alemanya
Tel.: +49 (0)30- 51736879

Xiprers dels camins

·
Xiprer

Com els gran rèptils extints,
dret en la desemparança
aboca tota la llum dels dies
damunt el brogit dels viatgers.

Escalpel feridor enfonsa
amb mi els seus talls a la terra,
al zenit exacte del cel
dissecciona les arrels de l'ombra.

Traspua miratges d'eternitat,
essències de pluja i de fang
sobre els petits déus vanitosos.

De la mentida em parla amb la veu neta.
Vers els vèrtexs del temps neixen
del xiprer, els camins...

[Del llibre Els contorns del xiprer]

Ricard Garcia
(Sant Llorenç d'Hortons, 1962)
Castells de cartes
·
·
Al final del camí...

Al final del camí
el xiprer:
l’ombra allargada
la mort anunciada
l’hora arribada
el darrer pas
el darrer sospir
el camí
la pols
la fi...

Lluís Subirana
(Esparreguera (Baix Llobregat),15 de març de 1938)
Bloc de Lluís Subirana
·
·
· Fotos: Francesc Mas ·
·

L'arbre de Gamboas, a la fi!

On “Codony” està la informació???!!!!

Quan un cerca informació sobre qualsevol tema a la “Uep” (World WideWeb), de vegades pot quedar estorat per l’immensa quantitat d’entrades que mostra mestre Google. No va ser el cas quan vaig voler cercar informació sobre una casta de codonyer Cydonia oblonga que tenim a casa, gairebé no vaig trobar res sobre aquesta subvarietat.

A mon pare li va regalar una companya andalusa dient-li que era un arbre de Gamboas. No va donar més explicacions, ni tan sols si era comestible. L’arbre va anar creixent i va donar fruits, uns fruits enormes, de pell llisa i molt olorosa. Eren tan macos que ens decidirem a provar-los. Els pelàrem, els tallàrem en llesques i els bollírem en aigua, sucre, pell de llimona i canyella en rama i el resultat va ser un codonyat bastant consistent i molt fi.

La varietat lusitànica de codonyer o Membrillero de Portugal té una subvarietat: La Gamboa. Aquesta és molt cultivada a Andalusia degut a la suavitat de la seva carn. La seva pell és llisa i sense pèls, quan és madura torna groga i sua un oli molt olorós. Els fruits agafen una mida considerable, uns 30 centímetres de llarg, són com a petits melons. A nosaltres no se’ns corcaven mai. Les flors són de color rosat intens, diferents a les flors de la varietat que coneixem, que les té de color blanc.

Vos contaré una intimitat: Idò resulta que fa uns 9 anys vaig regalar un d’aquests fruits de codony portuguès a una al·lota, intentant festejar-la, tal ment com si li estàs regalant un manat de flors. Ella va acceptar el fruit, el va olorar amb els ulls aclucats (per no interferir amb altres sentits o per l’emoció del moment), i els olis que arribaren a la seva pituïtària feren botar la xispa necessària dins del seu cervell. Altres dues al·lotes foren testimoni de la feta, només ella se’n va dur els honors. Ahir ho recordàrem amb un somriure còmplice.

Ara el nostre arbre està en mal estat, malalt i just-just floreix. En un intent desesperat per evitar la pèrdua total d’aquesta varietat l’any passat, un amic i jo, férem un empelt a l’anglesa sobre un codonyer de la varietat local. La veritat és que no sabia si funcionaria, no tenia clar que estéssim empeltant codonyer sobre codonyer. De moment és la seva segona primavera i pareix que la cosa va bé.

Rafel Mas, Búger 9 de març de 2009

No al pla de carreteres de Mallorca

No al Pla Director Sectorial

de Carreteres del Consell de Mallorca

UN PLA INACCEPTABLE PER CONTINUÏSTA, OBSOLET I DEPREDADOR QUE AFAVOREIX DESCARADAMENT EL CREIXEMENT I L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA.

El Pla de Carreteres preveu 73 actuacions en la primera fase (2009-2016) i 47 en la segona fase (2017-2024). En definitiva, la modificació del Pla de carreteres planteja actuacions sobre 560,05km

11,2: de vies de nou traçat

451,95: amplicacions, duplicacions de calçada (autovies) i condicionaments

96,9: rondes, variants o accessos a poblacions (de nou traçat)

El Pla compta amb 4 programes diferents: el programa de construcció, dotat amb 676.050.000€; el Programa de conservació i explotació, dotat amb 1.069.718.000€; el Programa de seguretat vial, amb 24.000.000€ i el Programa d’actuacions especials, dotat amb 118.000.000€.

En total, el Pla, en aquesta primera fase, està avaluat en 1.878.768.000€ dels quals 384.780.000€. són aportats pel Ministeri de Foment a través del Conveni de carreteres, 262.140.000€ pel Govern de les Illes Balears i 1.189.764.667€ pel Consell de Mallorca. Altres aportacions menors són les que fan la Conselleria de Medi Ambient i la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori en el Programa d’actuacions especials (foment del transport públic: carrils bus-VAO, parades d’autobús; connectors paisatgístics locals i altres actuacions de millora ambiental; protecció i promoció del patrimoni històric viari, etc.)

Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de Mallorca. Amb aquesta revisió del PDS de Carreteres senzillament veim la continuïtat del model viari que plantejat ja pel primer PDS de Carreteres aprovat al 98.

Per a més informació i participació:

De com crucificar un arbre

No és bo per als arbres estar-se
a la vora de la gent, no...

I si no us ho creieu, mireu aquestes fotos d'un arbre (tell, crec) del pati del restaurant del santuari de santa Maria de Montgrony, terme de Gombrèn, al Ripollès, en plena exaltació de la natura; molts d'excursionistes visiten aquest indret al llarg de l'any. Per a l'amo (o concessionari del negoci, vés a saber...) un arbre d'edat respectable com aquest només és un tros de fusta posada dreta que li serveix de columna per clavar-li, ben barroerament, un tub de cables de corrent elèctric i el fanal corresponent. Veient això, no caldrà que us parli de l'esporga, oi?
De pòtols n'hi ha per tot arreu!

Joan Catalan i Barceló

·

Els pins vers de Planícia

La caiguda d'un gegant

Fa uns mesos amb el temporal de vent que va fer, va caure un dels 4 pins germans de la finca de Planícia. La edat d'aquests pins vers Pinus pinea encara no ha estat determinada. L'alçada dels pins és d'aproximadament 27,55 metres. Segons els tècnics, cada trossada d'un metre del tronc del pi caigut pesava aproximadament 1000 kilograms!!. Fa ecasos anys un company i amic, agent de medi ambient, en va proposar la seva catalogació com a arbres singulars.

Rafel Mas, Búger 4 d'abril MMIX

Protecquè contra l'excursionisme.12. portes al camp

Portes al camp

Sembla esser que els del continent no entenen ni pruna d’això de tancar camins. Per si els pot servir de consol, els indígenes tampoc no ho entenem.

Jo crec que no ho entén ningú, perquè no ho pot entendre ningú, perquè no té cap lògica. Només es pot explicar a partir la psiquiatria de masses, interessos inconfessables, hipocresia com a pauta de comportament habitual. Esquizofrènia: d’això que tenim el cor a l’esquerra, la butxaca a la dreta, votaríem els Simpson, i l’índex de polítics imputats per càpita més elevat del món conegut.

Sobretot els darrers 17 anys, a partir de la recuperació de la crisi dels 90’s, la vertadera indústria de Mallorca és l’especulació de la terra, fins al punt que un jove “moda” ja mai no es pot comprar un pis, com no sigui amb hipoteca vitalícia.

La vida tradicional de la Serra ja no existeix. Ja no hi ha possessions (masies), segons circumstàncies s’hauran reconvertit en vivendes normals de gent que viu d’una altra cosa, ruïnes, xaletarros, agroturismes (que també tanquen), o quelcom semblant. Una minoria encara poden sobreviure de manera semblant a l’antiga, probablement parcialment, i freqüentment amb subvencions pel que digui un paper de la PAC (política agrària comunitària), això tan pot consistir en sembrar arbres com en arrabassar-los, fins que no vas a cercar el paper no ho saps... i si queden uns quants duros, també tancam. Això és per entretenir la finca mentre esperam un maletí suculent, que normalment només pot portar el representant d’una empresa instrumental, per tenir actius atípics diversificats i mals de trobar en les redades judicials, o algú que vulgui fer un xaletarro, obra il·legal o especular d’una altra manera. El pagès només pot esser el darrer mohicà d’una cultura en extinció. Ningú no pot comprar una finca per llaurar.

Els llocs més estratègics de voltants del poble, pseudourbanitzacions, carreteres, paisatges privilegiats... és el més preuat per a fer mansions o especulacions i aquí sobretot els excursionistes no fan més que nosa.

De formes de tancar hi ha tota la gamma imaginable, des d’un rètol patètic fins a filferrada a tres i més metres d’altura. De Sóller a Can Prohom, uns 5 quilòmetres de la famosa ruta de pedra en sec, tot és un corredor així (has de pixar enmig del camí, i millor si ja hi vas cagat). Primerament depèn del pressupost, i les ganes d’emprenyar que tengui el propietari. Es pot tancar només el recinte de ses cases o tota la finca de moltíssimes quarterades. Si es tracta de que no passi ningú, lògicament el camí és el més estratègic. El més econòmic és el que feia el de Son Macip: Posar un canot amb leismaniosi ben enmig del camí.

El que no ha canviat, des de Bearn (o des de Roma), és la connivència dels poderosos amb els polítics cagarel·los.

L’esquerra mai no ha arribat a governar amb seguretat suficient per aplicar un suposat programa seu. La dreta no sol davallar vots ni dins la presó, i sempre han tingut ajuda de capellans, caçadors, hotelers i banquers... El partit més semblant a Convergència i Unió, si pogués, ens obligaria a urbanitzar els cossiols (tests), apart d’esser els qui han emmerdat tot això del camí vell de Lluc.

I si un altre ho sap explicar millor, encantat...

Per defecte:
Pere Llofriu

Els arbres mos donen vida

La festa de l’arbre

El padrí de Sa Marina era un gran aficionat a les gloses encara que ell no en va fer cap mai. Sabia que a mi m’agradava apuntar-les, així que quan ens veiem sempre feia un esforç per recordar-ne alguna. Mentre els altres xerràvem ell estava pensant, ho podia notar perquè se li movien els llavis, com si repassés mentalment el que tenia gravat a la memòria. Finalment se li il·luminava la cara i esperava impacient el moment per interrompre la conversa dient “que saps com diu?” , i a continuació recitava el que li havia vingut al cap, que solia ser una glosa, un coverbo o una poesia. La majoria de les que deia ja les havíem sentit cent vegades però de tant en tant n’hi sortia qualcuna de nova. Una vegada en va dir una que me va agradar molt perquè feia referència a la importància que tenen els arbres i a la necessitat de preservar-los. Deia així:

És Mallorca terra d’arbres
de bellesa sense igual
cuideu-los amb gelosia
que ningú els faci mal
els arbres mos donen vida
fruits i ombres perfellons [1]
i són la casa beneïda
dels ocells que hi fan nierons.

Segons me varen contar el padrí i la padrina aquesta cançó la cantaven per la festa de l’arbre, que es va celebrar durant uns anys a Santanyí. El dia de la festa els nins i les nines de l’escola amb els seus respectius mestres partien de Calonge per anar cap a la Vila i allà es trobaven amb els altres escolars del terme municipal. La padrina recordava com les nines duien una llaçada de paper al cap, de diferent color segons el poble d’on havien partit. La celebració consistia en una plantada d’arbres, un nin i una nina de cada poble aguantava l’arbre i el caminer feia el clot per sembrar-lo. Els padrins recordaven haver-hi assistit dues vegades, un any a la plaça Major i un any al cementiri municipal.

En el llibre Escola i poble de Miquel Barceló Grimalt [2] es parla de la celebració de la festa de l’arbre dins els actes organitzats per a la col·locació de la primera pedra de l’Escola Graduada de Santanyí, actualment C. P. Blai Bonet. En el llibre es reprodueix la crònica que va ser publicada en el diari “El Día” el 16 de febrer de 1926.

Segons aquest diari, dia 14 de febrer de 1926 varen tenir lloc tres actes aprofitant l’assistència del Governador Civil i d’altres autoritats: la benedicció de la bandera del Somatén [3], la Festa de l’Arbre i la inauguració del nou edifici de l’Escola Graduada.

La diada festiva va començar a l’Ajuntament amb la rebuda del Governador Civil, que va venir en automòbil des de Palma acompanyat del Delegat governatiu Don Cosme Parpal i de l’Inspector en cap de primera ensenyança, don Juan Capó. Seguidament es varen traslladar cap a davant el portal de l’església parroquial, on s’havia muntat una tribuna per a seure les autoritats i els convidats. Allà va tenir lloc la benedicció de la nova bandera de Somatén. A continuació van entrar tots a l’església, on es va entonar el Te-deum, i després varen anar a dinar a la casa del batlle, don Lorenzo Bonet.

A les tres de l’horabaixa a la Plaça es va tornar a organitzar la comitiva, que estava formada pels nins i nines de les escoles de Calonge, S’Alqueria Blanca, Es Llombarts, Sa Costa de Son Vidal i Santanyí: “Formaban una comitiva de cerca de 700 niños, ostentando cada escuela su bandera y colores distintivos que daban al conjunto un hermosísimo golpe de vista”. Darrera els nins hi anaven les autoritats, seguides de la banda de música, a més d’una gran multitud de gent del poble. Es varen dirigir cap al solar on s’havia de construir l’escola per beneir la primera pedra. Finalment varen tornar cap a la Plaça on es va celebrar la Festa de l’Arbre.

La descripció que fa el diari “Día” de la festa de l’arbre coincideix força amb la que me varen fer els meus padrins: “Este acto resultó muy simpático. El recinto fue ocupado por los 700 niños de las escuelas del término municipal, cuya enumeración hemos hecho más arriba. Se destacaron tres niños y niñas de cada Escuela los cuales procedieron a la siembra de los árboles que les habían sido previamente asignados. Se sembraron 50 plateros. Mientras tenía efecto este acto, los restantes niños, acompañados de la banda de música, ejecutaron el “Himno al Arbol” y el “Himno a la bandera””.

Malauradament desconeixem que se’n va fer dels arbres plantats aleshores, que avui ja farien una bona ombra, i ja queden poques persones vives que puguin recordar haver assistit a la festa de l’arbre.

Però qui va decidir, a l’any 1926, organitzar aquesta activitat d’educació ambiental a Santanyí? Idò no va ser el mestre ni el batlle ni tampoc el capellà, sinó el rei Alfons XIII, que va obligar a tots els ajuntaments, amb un Reial Decret de l’any 1915, a celebrar anualment la Festa de l’Arbre. L’Ajuntament havia de convidar a tots els funcionaris, associacions i entitats, tant oficials com particulars, que residissin en el terme municipal. A més, estava obligat a incloure en els pressuposts municipals les despeses necessàries per a la celebració de la festa fins al punt que els governadors no aprovarien cap pressupost municipal sense que en ell figurés una partida, per petita que fos, destinada al fi indicat. Els secretaris dels Ajuntaments tenien l’obligació d’enviar al governador de la província, per duplicat, una memòria de la celebració de la festa de l’arbre, on havia de figurar la data de la celebració, el nombre d’arbres plantats, el nombre d’assistents, senyalant de manera especial els alumnes de les escoles, les persones que més es distingissin per la seva col·laboració i l’estat de les plantacions fetes en anys anteriors. Els governadors havien de redactar una memòria general de la província i enviar-la a la Direcció General d’Agricultura.

En aquest Reial Decret es posava de manifest que des de feia temps i, especialment a partir de l’any 1898, la major part de regions espanyoles celebraven la festa de l’arbre, que a la resta de països d’Europa constituïa un element poderós de progrés i oferia oportuna ocasió per a la propaganda dels avantatges que l’arbrat representava per a la riquesa nacional i dels beneficis que el seu desenvolupament representava per a la salut pública.

La moda de fer festes de l’arbre va començar als Estats Units, concretament a l’Estat de Nebraska. Allà hi varen anar a viure Julius Morton i la seva dona Caroline, que eren originaris de Michigan, on hi ha grans àrees forestals. A Nebraska es varen trobar amb grans planures sense cap arbre i varen decidir començar-ne a plantar a la seva pròpia terra. Anys més tard Morton, que era periodista de professió, va arribar a governador.Conscient de que la manca d’arbres i, per tant, de fusta per a la construcció de cases, feia que la gent no volgués anar a viure a Nebraska, Morton va organitzar una primera plantada d’arbres l’any 1872, que va anomenar Arbor Day.