dimarts, 31 de març del 2009

La mort del pi gros de Santa Maria del Camí


La mort d’un gegant


L’any 1947, em va contar l’amo vell de Can Moragues que un llamp va impactar a l’arbre. Una ferida llarga al llarg del tronc n’ha quedat com a testimoni. El mateix dia d’aquell any li va néixer una filla a l’amo. L’estimació que aquest home professava cap al pi era, a la vegada que senzilla, plena d’una veneració que contagiava. El tenia molt gelós, però sempre va permetre la visita de gent per la seva finca per tal d’admirar la gran capçada, com un temple, que formaven els cimals i les branques d’aquest arbre.


Durant molts anys els infants varen poder jugar sobre els llargs cimals que tocaven en terra, semblava que el pi ho feia aposta: des de molt amunt tombava rames i troncs per tal que la gent s’hi pogués engronsar o enfilar.


A mi m’hi va acompanyar un dia mon pare. Passar baix la seva capçada va ser talment com entrar baix una cova. Era una cova ampla, plena de llum, on a més de jo hi podien caber dues-centes persones més.


Quan per l’octubre del 2007 el cap de fibló que travessà el Raiguer, en va trencar part de la seva capçada, hom ja en va témer que s’acostava el pitjor. I així ha estat. Ara, avui, podem assegurar que aquest pi és mort. Cert que encara no ha perdut el darrer colorit verd de les seves fulles, però el groc avança implacable com a senyal de la mort propera.


Un estat semblant a la desolació és el que hem sentit els qui ens hi hem acostat i ho hem vist. Dins la conversa ha sortit a llum una crítica, ja no gens amagada, a la intervenció que fa anys va efectuar la Conselleria de Medi Ambient, llavors encara d’Agricultura si no vaig errat. Per voler fer un bé se li podaren part dels cimals i branques mortes que conservava al seu interior. El buit feu més vulnerable l’arbre, i així s’ha demostrat. Va desaparèixer la funció d’esmortiment a les empentes del vent que l’estructura compacte de les branques del pi provocaven. Les rames i troncs més alts i lliures es trencaren, potser, amb més facilitat que si encara hagués existit l’espessor propi del cos del pi. Tant de bo en poguem treure qualque ensenyança.


En aquest cas ara tant se val, el pi es mor, el pi és mort. I ara què n’hem de fer? Qualcú va parlar d’eliminar la vegetació que circumval·la els peus de la capçada, per tal d’admirar plenament l’estructura gegantina, monumental, del cos de l’arbre mort.


Jo deixaria tot el seu perímetre a mercè del temps. Que fos engolit per la vegetació jove i salvatge que el pi empararia i que els caminois baix la seva esplèndida altivesa fossin creats per les persones, infants i vells, que encara durant molts anys aniran a admirar-lo.


Joan Vicenç Lillo Colomar

Alaró a 30 de març de 2009.



diumenge, 29 de març del 2009

zona de repòs.2. puig Morisca



El puig de sa Morisca


Diuen que és un parc arqueològic, jo dic que és un jardí, preciós, i molt més valuós com a tal. De talaiots en tenim molts, i molt més valuosos històricament, més grossos, amb pedrasses enormes i més garrits. De jardins no n’hi ha gaire, com aquest. Aquí tenim una conjunció florística extraordinària i anormalment ubèrrima pel que sol esser la garriga mediterrània. Sembla que les espècies de floració més impactant s’hagin posat d’acord per rebentar en associació: una mena d’oenagé vegetal per recordar-nos a crits que ja som a la primavera i que l’hem d’aprofitar:

alegra’t, per favor, no siguis burru!
Ja s’ha dit que un jardí no precisa de plantes rares, sinó ben cuidades, i aquestes no ho poden estar pus, entre d’altres coses perquè cap tarambana no poda ni gestiona res: les plantes soletes rebenten de flors, i creixen el que han de créixer, ni un pam més ni un pam menys, ningú no les fitora per dir-les quin nyarro d’estructura han de tenir, ni si estaran millor espigades o planes... la majoria estan sadolles, rodones i llampants, i si alguna és esburbada, doncs és esburbada, i no passa res. Són elles i les seves flors.

Són elles, les senyores de la primavera, i si les deixen viure, per via natural ja ens faran un jardí que, per cert, no en puc recordar d’altre tan interessant a Calvià, municipi on s’ubica, però també tindríem feina per trobar una bellesa semblant als municipis veïns, inclosa Palma.
I, com deia, les protagonistes de tot això no són gardènies ni camèl·lies, sinó les nostres amigues de sempre, començant per l’íntima



estepa blanca (Cistus albidus)



acompanyada de les


espasetes (Gladiolus sp.)




ruda (Ruta chalepensis)





garlanda (Lavandula dentata)




i aquí amb la col.laboració especial de

mantell de la Verge (Fagonia cretica)



i malva de roca (Lavatera maritima)

Com a contrapunt verd tenim ginesta borda (Ephedra fragilis), i Witania frutescens, i d’amics arbres pins i ullastres. Això és el més cridaner, la llista completa, o si et vols entretenir cercant orquídies, vés a saber.


Pere Llofriu

Sota un cirerer

·

Sota un cirerer florit

Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.

Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.

I així vaig viure
amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.

Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.

Dius que és un somni,
només un somni,
pobre infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.

Joan Manuel Serrat
·
·
·
·
· Fotos: [ osfarmengol ] · [ hiytel ] · [ Miuet ] · [ Ignasi Casellas ] · [ kodachrome65 ] ·
·

...al tanto que mossega!

Podes bèsties a s'Albufereta

Foto: Manuel Suárez

Aquesta setmana un amic m’ha fet arribar aquesta foto d’unes podes que s’han dut a terme sobre uns tamarells Tamarix sp. a s’Albufereta, Pollença, prop de ca’n Quarassa. Una demostració més de feines fetes a grapades.

dissabte, 28 de març del 2009

Arbres tallats a Tarragona

Arbres pels alienígenes

A primera hora de la matinada els alienígenes s'abasteixen d'aliment al carrer Pere Partell... tallen arbres i els fan levitar fins al platet volador. Són vegetarians, per això són verds.

Us heu fixat en quants arbres tallats hi ha en aquest carrer?

Cèsar Llamborda
· Article publicat a Tarragona 2016 el 26.03.2009
i dedicat a Amics arbres · Arbres amics

·

Protecquè contra l'excursionisme.10.Homes valents

Capítol MDXLVII

Després de 10 o 15 anys de donar llauna amb la ruta de la pedra en sec, altres tantes inauguracions, i un o dos reportatges setmanals a les planes ecogrogues de propaganda institucional, fregant-nos pels morros que bé que ho fan...

Mentre els polítics continuen discutint sobre el sexe dels querubins, i de les querubines, freqüentment pel jutjat. Mentre els espavil·lats col·locats discuteixen la possible benignitat dels plans de gestionitis de paratges artificials, amb subvencions contra l’excursionisme...

Mentre els que que haurien d’obrir els camins, d’ofici, fan el contrari, ajudant els que burlen la llei...

Uns homes valents han llevat la barrera que barrava (quina barra!) el pas cap a Lluc i l’han duita al quilòmetre 0 de la comèdia de la pedra en sec:

Jau idò: per fer torrada
es dia des mig ambient
sa graella que hem trobada
just subaix de l’Empeltada
que impedia es pas de gent.

Pere Llofriu in Diario de Mallorca 27.03.09











divendres, 27 de març del 2009

Contempleu els cirerers florits d’Arenys

Passejada pels cirerers florits


La sortida és a les nou del matí, de dissabte 28 de març,
a la Plaça de l'Església


Arenys de Munt celebra l'arribada de la primavera amb la passejada pels pels cirerers florits. No cal inscripció prèvia, només ganes de caminar i gaudir dels paisatges de la rodalia de la vall de Sobirans. La cita és, a les nou del matí, de dissabte, a la Plaça de l'Església. La caminada coincideix amb el moment de màxima floració dels cirerers, fet que dóna un gran encant a tot el paisatge arenyenc.
Amb l'arribada de la primavera arriba també una de les cites amb més encant per descobrir el territori el patrimoni natural arenyenc. Es tracta de la Passejada pels cirerers florits que anualment organitza l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Aquest dissabte 28 de març hi ha una nova oportunitat de redescobrir aquest arbre tant característic d'Arenys de Munt, que té en la flòrida el seu primer moment àlgid i la recolecció de les cireres, pels volts de sant Joan, com a moment més esperat.
El punt de trobada i de reunió dels participants serà la Plaça de l'Església a partir de les 9 del matí. Donat que es tracta d'una sortida per descobrir un entorn natural, es recomana portar roba còmoda i esportiva. També és previst fer una aturada per esmorzar que els assistents s'han de portar. La passejada tindrà una durada aproximada de dues hores.
La floració dels cirerers és una festa molt esperada del costumari japonès i que també va estretament lligada a l'arribada de la primavera. La festa del Hanami, que així s'anomena al Japó, enguany ambé se celebrarà a les terres de l'Ebre, com explica aquest apunt de bloc, amb una festa molt semblant a la que es fa a Arenys de Munt.

· Article publicat a VilaWeb el 27.03.2009
· Foto de Montse Calopa.

·

USA: agrocombustibles a gran escala



Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:


L’administració del president Obama, ha de centrar les seves polítiques climàtiques i energètiques en la reducció del consum. En lloc d’això, està promovent l’expansió dels agrocombustibles a gran escala, cosa que ja és causa de destrucció de diversos ecosistemes, entre ells les darreres selves tropicals.


Organitzacions ambientals i socials dels Estats Units d’Amèrica (EUA) demanen que el govern d’Obama aturi el seu suport financer i polític a la producció d’agrocombustibles a gran escala, que es contradiu amb les seves intencions de detenir el canvi climàtic i amenaça amb causar més fam, violacions de drets fonamentals i degradació de sòls i aigua. En suport de les organitzacions locals, vostè pot firmar una carta dirigida al president Obama i la seva administració que trobarà a:


http://www.salvalaselva.org




Per favor, ajudi a difondre aquest missatge entre aquells que estiguin interessats. Moltes gràcies i rebin una salutació afectuosa.


Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva

www.salvalaselva.org
www.stop-agrocombustibles.nireblog.com

Berlin, Alemania
Tel.: +49 (0)30- 51736879




25 anys clamant...22. de cul


Poda de...
Entreforc mutilat
cul rebentat
(Señor, Señor, que cruz)




























De la poda de deformació que solen practicar als vivers
http://amicsarbres.blogspot.com/2009/01/aproximaci-al-perqu-de-tot-plegat3.html
el més degradant per al gremi és el costum de rebentar l’eix sistemàticament. En aquest cas ja s’arriba a l’aberració de vendre els arbres amb una ferida pràcticament incurable a l’entreforc. Això és que ja s’ha desgraciat irreversiblement l’arbre abans de que comenci sa vida pública.
No cal dir que aquest costum només és possible amb col·laboracionistes que fan de jardiners, o (i) responsables infiltrats al gremi, que compren i planten aquests arbres.





dijous, 26 de març del 2009

Escocells de Tarragona

Pedrots
El cèntric carrer Canyelles és el més "in" de la ciutat... Per facilitar la tasca als xoriços deixen al seu abast les rajoles que serveixen per petar els vidres dels aparadors, nocturnament.
·
Se'n va
Aquest invent de taponar el forat dels arbres amb una mena de grava compactada ha posat al descobert la utilitat de l'invent:
Crear llocs de treball creant coses inútils que duren poquetes setmanes.
·
Tocada de nassos
Un dia algú va pensar... Si podem un parell de fustots entre l'arbre i la rajola, quan l'arbre es faci gran petarà la rajola, aquesta caldrà canviar-la i així e sgenerarà moviment econòmic per a la ciutat.
Hi ho va encertar... les rajoles es trenquen justament ara que tanta falta fa la feina remunerada.
Llàstima que ningú va pensar que aquest invent de la fusta és una tocada de nassos per a l'arbre.
Cèsar Llamborda
·
· Publicat al bloc Tarragona 2016: Pedrots · Se'n va · Tocada de nassos
·

dimecres, 25 de març del 2009

L'Alzina de la Guàrdia Urbana de Lleida

Un testimoni viu de la Memòria històrica

Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de fer un estudi al voltant de la convivència d’un petit insecte i l’alzina de la guàrdia urbana de Lleida. Llavors vaig saber que l’alzina havia arribat a Lleida l’any 1940 de mans dels esclaus del franquisme sota la "Dirección General de Regiones Devastadas" procedent del Prepirineu lleidatà.
Quan la setmana passada, just quan començaven les obres de la Guàrdia urbana, vaig sentir a la radio que a Lleida obligarien els constructors a substituir per uns altres els arbres morts com a conseqüència de les obres em vaig esgarrifar pensant: han signat la llicència per a matar la nostra alzina.
Puc semblar catastrofista però als fets em remeto: no fa gaire s’han desfet dels plàtans dels Camps Elisis, que podien tenir galeries, malalties i un munt d’enemics però que han suportat estoicament les ventades d’aquest hivern. En cap país d’ Europa se’ls acudiria matar un arbre de l’edat dels plàtans dels Camps Elisis: farien mans i mànigues per a que sobrevisquessin.
Arribada una edat, els arbres ja no són només arbres, són patrimoni natural dels pobles i en el nostre cas és, a més, un testimoni viu de la Memòria històrica de la que tant se’n parla darrerament.
Faig una crida al consistori de Lleida perquè faci el possible, i l’impossible per què aquest monument viu de la ciutat no mori, ja van morir prou esclaus en el seu viatge cap a Lleida.

Carmen López Alonso. Lleida
·
En aquesta foto es pot veure com tenen el cedre del mateix recinte: sembla petit però té la mateixa alçada que l'alzina si fa no fa.
·

dimarts, 24 de març del 2009

Porreres: III Diada d'agricultura ecològica

.
Avís: Avui mateix (26) ens han comunicat que la DIADA ECOLÓGICA DE PORRERES DE DIUMENGE queda anulada per previsions de mal temps. Perdonau les molèsties.




III Diada d'Agricultura Ecològica


"Som el que sembram"


29 de març al monestir de Montision, Porreres



El programa de la diada és el següent:


De 10 a 17h


- Exposició i venda de productes ecològics

- Degustació d'aliments ecològics: vi, oli, mel, embotits, confitures, plats elaborats

- Tallers diversos: Sensorium (desperta els sentits), reconeixement de llavors, elaboració de maceracions pel control de plagues, aromes del vi, alternatives per endolçar la vida.


De 11.30 a 13h conferències


- Menjar és un acte agrícola

- Presentació del llibre "Estudio de la flora melífera, mieles y producción polínica de Mallorca"


A les 16.00h Representació de l'obra de teresetes "L'amo en pep t'introdueix a l'Agricultura ecològica"


No es permetrà la pujada de cotxes al monestir (excepte persones discapacitades).


S'habilitarà un aparcament.



Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA)

Centre BIT, despatx 20 B

C/ Selleters, 25 - Poligon can Matzarí

07300 Inca

Tel. 971 88 70 24 / 660 410 186

Fax 971 88 70 01