Mataró destina una part del FEIL a plantar
un arbre monumental en un giratori
un arbre monumental en un giratori
Els tècnics treballen en la instal·lació de l'arbre. Foto: El Punt.Els serveis tècnics de l'Ajuntament de Mataró van començar ahir a instal·lar a la rotonda de les Hortes del Camí Ral un arbre ornamental de grans dimensions. Es tracta d'una planta monumental que pesa deu tones i que fa uns set metres d'alçada; prové de l'Argentina i té setanta anys. L'exemplar compartirà espai en aquest giratori de l'N-II amb un conjunt de palmeres també provinents de l'Argentina, anomenades Buties capitata, i un enjardinament de gespes i altres espècies vegetals de baix consum hídric i pedres de bosc, graves i triturat de poda. L'arbre monumental, segons especifiquen fonts del consistori, és de l'espècie Chorisia speciosa, «que fa flors espectaculars, d'aquí el seu nom de speciosa, que significa bella o magnífica». L'actuació la realitza l'empresa Jardineria Sala Dalmau per encàrrec de la secció de jardineria de l'Ajuntament i té un pressupost de 49.500 euros i un termini d'execució d'un mes i mig. El condicionament del giratori correspon a una de les 52 actuacions que el fons estatal d'interès local (FEIL) subvenciona a la capital del Maresme, amb un import global de 21 milions.
T.M. Mataró
· Article publicat a El Punt el 06.05.2009
· Més Informació:· Projectes del fons estatal d'inversió local a Mataró
· La Chorisia de les hortes
· L’Ajuntament instal·la un arbre singular de 10 tones i 7 metres d’alçada
·
Entrades
7 comentaris:
Cal que es plantin més arbres, m’agrada molt que plantin arbres, però això de gastar-se tants diners per a plantar un sol arbre, uns diners destinats a donar feina a la gent, crec que és una manera de malgastar aquests diners i una gran bestiesa.
En un escrit d’Amics arbres ja es deia que aquests diners del fons estatal d'interès local (FEIL) s’estan gastant molt malament.
No deixem de ser un país de nous rics on els manaires es pensen que els ciutadans encara tenim molta llana al clatell.
A Les Avellanes (Noguera) tenim arbres monumentals, en aquest cas autòctons i no replantats.. sinó més aviat supervivents!
Vegeu, si voleu l'entrada dedicada a l'alzina de Les Avellanes:
http://monestiravellanes.wordpress.com/2009/06/04/lalzina-monumental-de-les-avellanes/
Salut!
Estem instal·lats en la cultura de la queixa. Si gastem en arbres de mala qualitat i baix cost ens queixem (i amb raó) i si per fi algú es gasta la pasta en un arbre de bona qualitat, també ens queixem. Doncs què volem? Arbres baratets, com fins ara, o arbres que llueixin i puguin arribar a ser monumentals ..? Doncs això té un cost. Si hi ha crisi, el que ha de fer l'administració és gastar per que el diner circuli, i tan és que ho faci canviant fanals que posant arbres.
Penso que el consumisme provoca aquesta situació. Es vol tot al moment, bell i monumental de cop i pagant sembla que la pela pugui fer el miracle de gaudir d’un arbre en un lloc on el dia abans no hi havia res.
Entenc que una part de la jardineria sigui l’art de treballar amb plantes exòtiques, aclimatant-les a les nostres condicions amb una finalitat ornamental, però no a qualsevol preu.
No crec que l’expoli d’arbres - amb la degradació d’un hábitat i la pèrdua de biodiversitat que això comporta - sigui motiu per a justificar qualitat de l’arbrat o la circulació de diners en temps de “crisi”.
I parlant de qualitat ni el pa de terra de l’arbre la té ni la forma d’eslingar-lo és la correcta.
Si voleu veure arbres preciosos passeu per Les Draçanes de Barcelona. Davant el JBB hi ha una illa amb l’evidència de tot plegat: la lliço és impagable.
No es pot pasar per alt que tan la Chorisia com la Copernicia i Schinopsis pertanyen al Gran Chaco Americano, un ecosistema frágil. Gestionar el verd urbà sense tenir en compte la traça ecològica de les nostres actuacions demostra una ignorancia impròpia d’un professional.
Si actualmente certificacions com el FSC comencen a ser dubtoses, quina certesa pots tenir que un arbre de la llana de 70 anys sigui d’un viver ?
Haurem de repassar conceptes: sostenibilitat o chorisiabilitat ?
Bé, podríem parlar de la biodiversitat, de la degradació dels hàbitats, dels indígenes d'aquí i d'allà, i barrejar tantes xurres amb merines com vulguem, i aleshores podríem encetar tants debats que es faria difícil tenir arguments per a tots. El que aquí es parla és si és lícit que un ajuntament es gasti 8 milions (suposo que de pessetes) en un arbre, sigui Chorissia o sigui un albercoquer, de si volem arbrat d'una qualitat o no el volem, sobre si hem de fer una jardineria que es pugui veure en un plaç raonable o hem de planificar els jardins que veuran els nostres besnets. L'adduir que si la biodiversiat, que si l'hàbitat, que si l'extracció, etc, sense cap prova argumental és especular sense proves. Com podem saber si aquesta Chorissia ha estat arrebassada d'un lloc i per això s'ha hagut de desforestar 3Ha o per contra, s'havien de desforestar 3Ha i s'ha procurat salvar aquesta Chorissia i d'altres espècies que es consideraven de valor? Tot és especular amb hipòtesis, mentre que el que és cert és que l'ajuntament de Mataró s'ha gastat els diners en un model de jardineria i no en un altre, i la pregunta és: Volem aquest model? La resta és marejar la perdiu.
El arbre encara no ha tret ni una sola fulla, aixo es normal????
Té fulles ja l'arbre?
Potser en el moment de plantar-lo no en tenia per l'estrés de l'arrencament, el viatge etc.
Adam
Publica un comentari a l'entrada