dissabte, 4 abril de 2009

Els arbres mos donen vida

La festa de l’arbre

El padrí de Sa Marina era un gran aficionat a les gloses encara que ell no en va fer cap mai. Sabia que a mi m’agradava apuntar-les, així que quan ens veiem sempre feia un esforç per recordar-ne alguna. Mentre els altres xerràvem ell estava pensant, ho podia notar perquè se li movien els llavis, com si repassés mentalment el que tenia gravat a la memòria. Finalment se li il·luminava la cara i esperava impacient el moment per interrompre la conversa dient “que saps com diu?” , i a continuació recitava el que li havia vingut al cap, que solia ser una glosa, un coverbo o una poesia. La majoria de les que deia ja les havíem sentit cent vegades però de tant en tant n’hi sortia qualcuna de nova. Una vegada en va dir una que me va agradar molt perquè feia referència a la importància que tenen els arbres i a la necessitat de preservar-los. Deia així:

És Mallorca terra d’arbres
de bellesa sense igual
cuideu-los amb gelosia
que ningú els faci mal
els arbres mos donen vida
fruits i ombres perfellons [1]
i són la casa beneïda
dels ocells que hi fan nierons.

Segons me varen contar el padrí i la padrina aquesta cançó la cantaven per la festa de l’arbre, que es va celebrar durant uns anys a Santanyí. El dia de la festa els nins i les nines de l’escola amb els seus respectius mestres partien de Calonge per anar cap a la Vila i allà es trobaven amb els altres escolars del terme municipal. La padrina recordava com les nines duien una llaçada de paper al cap, de diferent color segons el poble d’on havien partit. La celebració consistia en una plantada d’arbres, un nin i una nina de cada poble aguantava l’arbre i el caminer feia el clot per sembrar-lo. Els padrins recordaven haver-hi assistit dues vegades, un any a la plaça Major i un any al cementiri municipal.

En el llibre Escola i poble de Miquel Barceló Grimalt [2] es parla de la celebració de la festa de l’arbre dins els actes organitzats per a la col·locació de la primera pedra de l’Escola Graduada de Santanyí, actualment C. P. Blai Bonet. En el llibre es reprodueix la crònica que va ser publicada en el diari “El Día” el 16 de febrer de 1926.

Segons aquest diari, dia 14 de febrer de 1926 varen tenir lloc tres actes aprofitant l’assistència del Governador Civil i d’altres autoritats: la benedicció de la bandera del Somatén [3], la Festa de l’Arbre i la inauguració del nou edifici de l’Escola Graduada.

La diada festiva va començar a l’Ajuntament amb la rebuda del Governador Civil, que va venir en automòbil des de Palma acompanyat del Delegat governatiu Don Cosme Parpal i de l’Inspector en cap de primera ensenyança, don Juan Capó. Seguidament es varen traslladar cap a davant el portal de l’església parroquial, on s’havia muntat una tribuna per a seure les autoritats i els convidats. Allà va tenir lloc la benedicció de la nova bandera de Somatén. A continuació van entrar tots a l’església, on es va entonar el Te-deum, i després varen anar a dinar a la casa del batlle, don Lorenzo Bonet.

A les tres de l’horabaixa a la Plaça es va tornar a organitzar la comitiva, que estava formada pels nins i nines de les escoles de Calonge, S’Alqueria Blanca, Es Llombarts, Sa Costa de Son Vidal i Santanyí: “Formaban una comitiva de cerca de 700 niños, ostentando cada escuela su bandera y colores distintivos que daban al conjunto un hermosísimo golpe de vista”. Darrera els nins hi anaven les autoritats, seguides de la banda de música, a més d’una gran multitud de gent del poble. Es varen dirigir cap al solar on s’havia de construir l’escola per beneir la primera pedra. Finalment varen tornar cap a la Plaça on es va celebrar la Festa de l’Arbre.

La descripció que fa el diari “Día” de la festa de l’arbre coincideix força amb la que me varen fer els meus padrins: “Este acto resultó muy simpático. El recinto fue ocupado por los 700 niños de las escuelas del término municipal, cuya enumeración hemos hecho más arriba. Se destacaron tres niños y niñas de cada Escuela los cuales procedieron a la siembra de los árboles que les habían sido previamente asignados. Se sembraron 50 plateros. Mientras tenía efecto este acto, los restantes niños, acompañados de la banda de música, ejecutaron el “Himno al Arbol” y el “Himno a la bandera””.

Malauradament desconeixem que se’n va fer dels arbres plantats aleshores, que avui ja farien una bona ombra, i ja queden poques persones vives que puguin recordar haver assistit a la festa de l’arbre.
Però qui va decidir, a l’any 1926, organitzar aquesta activitat d’educació ambiental a Santanyí? Idò no va ser el mestre ni el batlle ni tampoc el capellà, sinó el rei Alfons XIII, que va obligar a tots els ajuntaments, amb un Reial Decret de l’any 1915, a celebrar anualment la Festa de l’Arbre. L’Ajuntament havia de convidar a tots els funcionaris, associacions i entitats, tant oficials com particulars, que residissin en el terme municipal. A més, estava obligat a incloure en els pressuposts municipals les despeses necessàries per a la celebració de la festa fins al punt que els governadors no aprovarien cap pressupost municipal sense que en ell figurés una partida, per petita que fos, destinada al fi indicat. Els secretaris dels Ajuntaments tenien l’obligació d’enviar al governador de la província, per duplicat, una memòria de la celebració de la festa de l’arbre, on havia de figurar la data de la celebració, el nombre d’arbres plantats, el nombre d’assistents, senyalant de manera especial els alumnes de les escoles, les persones que més es distingissin per la seva col·laboració i l’estat de les plantacions fetes en anys anteriors. Els governadors havien de redactar una memòria general de la província i enviar-la a la Direcció General d’Agricultura.

En aquest Reial Decret es posava de manifest que des de feia temps i, especialment a partir de l’any 1898, la major part de regions espanyoles celebraven la festa de l’arbre, que a la resta de països d’Europa constituïa un element poderós de progrés i oferia oportuna ocasió per a la propaganda dels avantatges que l’arbrat representava per a la riquesa nacional i dels beneficis que el seu desenvolupament representava per a la salut pública.

La moda de fer festes de l’arbre va començar als Estats Units, concretament a l’Estat de Nebraska. Allà hi varen anar a viure Julius Morton i la seva dona Caroline, que eren originaris de Michigan, on hi ha grans àrees forestals. A Nebraska es varen trobar amb grans planures sense cap arbre i varen decidir començar-ne a plantar a la seva pròpia terra. Anys més tard Morton, que era periodista de professió, va arribar a governador.Conscient de que la manca d’arbres i, per tant, de fusta per a la construcció de cases, feia que la gent no volgués anar a viure a Nebraska, Morton va organitzar una primera plantada d’arbres l’any 1872, que va anomenar Arbor Day. Per estimular la gent a participar es donaven premis a qui plantés més arbres i d’aquesta manera es varen arribar a plantar més d’un milió d’arbres en tot l’estat. L’èxit de la convocatòria va fer que altres estats dels voltants s’animessin i organitzessin festes semblants. L’any 1885 l’estat de Nebraska va proclamar l’Arbor Day com a dia de festa oficial i se li va donar un caire més educatiu, implicant als estudiants en la plantació dels arbres i en la cura posterior. Morton solia dir “altres festes commemoren el passat però l’Arbor Day és una aposta pel futur”.

L’enginyer forestal tarragoní Rafael Puig i Valls va descobrir la festa de l’Arbor Day en un viatge que va fer als Estats Units l’any 1893. Aquesta idea li va agradar tant que va fundar l’Associació d’Amics de la Festa de l’Arbre, que tenia per objectiu recuperar espais degradats per a l’ús lúdic i educatiu dels infants, i intervenir en el paisatge per potenciar la repoblació. El mes de març de 1899 varen celebrar la primera festa a Sant Joan de les Abadesses que va comptar amb la participació de tots els infants de la vila en etapa escolar i que tenia com a lema “el qui estima la natura, estima també el proïsme”. Aquesta festa es va estendre ràpidament per tot Catalunya i per la resta de l’Estat espanyol.

L’any 1904 hi va haver una crescuda important del riu Segura i molta terra va ser arrossegada cap al mar degut a la desforestació de les serres dels voltants. Això va fer que un grup d’enginyers forestals plantegessin la necessitat de fer repoblacions i de celebrar la Festa de l’Arbre per conscienciar a la població. Aquest mateix any va sortir un Reial Decret que recomanava la celebració de la festa de l’arbre, que es va convertir en obligatòria a partir de l’any 1915.

Gràcies a aquest moviment ambientalista en defensa dels arbres que hi va haver a finals del segle XIX i principis del XX es varen replantar boscos, alberedes i voreres de camins a molts d’indrets del món. Si bé a la península ibèrica ja hi havia precedents de festes de l’arbre molt més antigues. És el cas de Villanueva de la Sierra, a la província de Cáceres, on a l’any 1805 ja es va celebrar una festa de l’arbre. L’impulsor d’aquesta iniciativa va ser el capellà del poble, mossèn Ramón Vacas, que un dimarts de Carnaval va organitzar, juntament amb els nins de l’escola, una plantada d’arbres per a recuperar els puigs destruïts per la guerra contra les tropes de Napoleó. Per a l’ocasió va convocar a clergues, mestres, autoritats i a tot el poble i li va intentar donar un aire festiu. Aquesta festa es va continuar celebrant fins que va ser interrompuda per la guerra civil, l’any 1936. Durant la postguerra la festa de l’arbre es va conservar en la memòria dels habitants d’aquest poble i es va tornar a recuperar l’any 1972, després de rebre un reconeixement com a festa de l’arbre més antiga del món.

Altres pobles de la Península, i també de les illes Canàries, han recuperat la celebració de la festa de l’arbre o no l’han deixat de celebrar. En canvi, a les nostres contrades és desconeguda per a la majoria de gent, que ni tan sols n’ha sentit parlar.

Les festes de l’arbre que s’han celebrat al llarg de la història a diferents llocs tenen en comú el seu caràcter educatiu, amb una participació activa dels escolars, i l’exaltació de les virtuts dels arbres. Normalment s’han promogut després d’algun episodi que ha posat de manifest la manca de boscos i la importància que tenen per a la vida humana. Ara que el planeta s’escalfa per un excés d’emissions de CO2 es parla molt de la necessitat de frenar la desforestació i de crear noves zones boscoses. Pot ser si les festes de l’arbre haguessin tingut més èxit no ens trobaríem en aquesta situació. És per això que ara més que mai ens hem d’animar a plantar arbres i a cuidar els que ja tenim, així contribuirem a mitigar els efectes del canvi climàtic, protegirem el sòl de l’erosió i obtindrem un entorn més agradable per a viure.
[1] Segons el diccionari català – valencià – balear, a perfellons: en gran abundància (Manacor).

[2] Barceló Vidal, Miquel. Escola i poble. Ajuntament de Santanyí. Santanyí, 1996.

[3] El Somatén era una institució civil que va néixer a Catalunya durant l’Edat Mitjana com a grup de gent armada, no militar, que es reunia a toc de campana per a perseguir els malfactors o defensar-se de l’enemic. A l’any 1855 es va restituir com a cos armat d’ordre públic en l’àmbit rural amb l’objectiu de protegir als grans propietaris. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) aquest va intentar estendre la figura del Somatén a la resta d’Espanya, la seva funció principal era la salvaguarda de la justícia, l’ordre i la pau en front de qualsevol contingència revolucionària.

Maria Adrover Fiol
· Article publicat a la revista Dies i Coses número 129
·

8 comentaris:

Anònim ha dit...

ole ole! aquesta és sa meva cusina calongina! com s'ho ha currat no trobau?

Tià

Joan Vicenç ha dit...

Sa teva cusina de Calonge ho ha fet molt bé. Gràcies a aquest escrit he pogut conèixer la glosa que m'ha agradat molt, la paraula perfellons i també aquesta frase: "Qui estima la natura, estima també el proïsme".

Estaria be saber què se'n va fer dels plataners. Si varen tenir temps de ser fotografiats. Com així els varen llevar.

A pesar que ja ho sabem que avui tant bo de fer és canviar una farola o una paperera com un arbre. Aquesta manera de fer explica molt bé com, de quina manera avui estimam la natura, com, de quina manera estimam el proïsme.

Ens pensam que amb frases està tot dit i fet. El que "fem" avui amb els arbres és el que demostra del cert l'estimació que en tenim.

Per cert que a les nostres terres mediterrànies de primaveres més be seques i ventoses (llevat d'enguany i l'any passat, val a dir!), la festa de l'arbre es celebra el mes de març si no vaig errat, una importació més de la cultura centre europea o centre castellana que no te res a veure amb la nostra climatologia. Aquí la festa de l'arbre hauria de ser tot l'hivern, de novembre a gener com a molt, perquè les plantes tenguin temps d'arrelar i estar preparades per suportar el llarg, dur i sec estiu.

Gràcies per l'escrit, Maria i que no sigui el darrer, salut.

Anònim ha dit...

M’ha agradat molt aquest article. N’hauríeu de posar més com ara aquest que ens demostren que també hi ha molta gent que estima i ha estimat els arbres i amb qui es pot confiar.

Joan Bibiloni ha dit...

Un article excel.lent, María. M´ha agradat molt. Enhorabona i moltíssimes gràcies. Joan

Anònim ha dit...

un article fantàstic que agrada tant als amants de la natura com als de la història! enhorabona!!
Maria

salvador cañís ha dit...

Enhorabona per l'article.

És important l'apreciació d'en Joan Vicenç, a la mediterrània la festa hauria de ser tot d'una començat l'hivern.

El Morton Arboretum, és un referent mundial en investigació relacionada en arbres, fant moltes coses per l'arboricultura ornamental moderna i el seu Director en Gary Watson, és un crac hi ha publicat molta bibliografia, especialment els Landscape below ground, que ja porta el 3er. i que fan referència al que passa sota terra, les arrels i el creixement dels arbes

Maria Eulàlia ha dit...

Moltes gràcies, Maria, per fer-nos passar una estona realment agradable llegint el teu article; i també per mostrar-nos tantes coses de la festa de l'arbre, les gloses, ...

Enhorabona!

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'article, m'ha agradat molt.