divendres, 31 octubre de 2008

Errors que es publiquen. De castanyes parlem.

Les castanyes de Catalunya no són bones?

Voldria fer un petit escrit abans del Serial Pere Llofriu, altament recomanat.

Avui escoltava la SER (escolto la SER des de mai) i ha sortit un quiosquer parlant d'un tema típic d'aquestes dates, les castanyes. El bon quiosquer ha comentat que ell venia castanyes i boniatos i als de la ràdio els hi ha interessat. Seguidament li han demanat on comprava les castanyes. Evidentment, el quiosquer no venia castanyes de Catalunya perquè a ciutat és gairebé impossible adquirir-ne per causes que comentaré més endavant. No obstant això, la cosa ha anat més enllà i li han preguntat el motiu de comprar castanyes de fora i, seguidament, li han questionat si era pel fet que a Catalunya les castanyes no són bones. El quiosquer, amb tota la bona fe, ha contestat primer dubtant una estona i s'ha inclinat per afirmar allò que no tenia ni la més llunyana dea: "las castañas de aquí no son buenas" (Llavors ha estat el moment en que he apretat l'accelerador arribant fins als 140).

En realitat, el quiosquer no és capaç de trobar castanya de Catalunya perquè aquesta queda limitada en petits pobles (o no tant petits) on tradicionalment han plantat castanyers. En altres paraules, hi ha poca castanya catalana i aquesta queda entre el cercle dels que coneixen les bones propietats d'aquesta castanya. Així doncs, putser es podrà trobar castanya catalana preguntant-li a algú que tingui alguns castanyers o a alguna "fira de la castanya", celebrada en varies poblacions (Viladrau, Prades...). Tanmateix, en pobles on tradicionalment tenen castanyers, també és molt possible que la castanya que venguin sigui autòctona.
Hi ha comunitats autònomes on sí s'han creat un mercat de la castanya capaç inclús d'exportar, com és el cas de Galícia o, com ha dit ell, la regió de Cáceres. A Catalunya, el motiu pel qual no s'ha creat aquest mercat són varis i ara no els comentaré.
· Castanyes del Montseny · Foto de Carlos Pons ·
De totes maneres, si algú de vosaltres té la intenció d'esbrinar si el que deia el bon quiosquer era cert o falç, putser haurà d'esperar un any. Tot i això, probablement molts heu pogut anar algún dia a alguna fira de la castanya (Viladrau, Prades...), celebrades recentment. Si és així, m'agradaria que algú comentés si les castanyes que s'hi fan en aquestes fires són bones o no.
De ben segur el pròxim any valdrà més convidar als de la SER i al quiosquer.
· Castanyes de Prades · Foto de Festa Catalunya ·
En aquest mercat, on al final sembla que la cosa bona només sigui de fora, es fàcil veure coses curioses, com per exemple camions provinents del sud d'Espanya carregats de castanya i amb l'etiqueta "Castaña Gallega"... o és que putser Galícia té una base militar al sud d'Espanya?.
També és graciós veure com ens venen castanyes bordes quan, en realitat, amb una bona estratègia s'aconseguiria potenciar els empelts catalans (molts d'ells en alt risc de perdre's) ,productors de castanyes més dolces.

Segurament, entre el Halloween i que de castanyes només en menjem un cop a l'any, aquest acaba sent un problema sense importància. De totes maneres, una cosa està clara, tots preferim veure castanyers que no pas pins americans...

És curiós, miri per on es miri, tant la castanyada com els castanyers tenen un Americà que els hi fa la punyeta...
·

Harna Kachar: boscos, dones i violència



Benvolgudes amigues i amics


Organitzacions a la Índia s’han comunicat amb nosaltres per a sol·licitar el nostre suport a un grup de dones que foren brutalment atacades per la policia per defensar els seus drets.


El 24 de setembre, dones tribals i dalit de l’aldea d’Harna Kachar a la província de Uttar Pradesh, foren víctimes d’una sèrie d’atrocitats comeses per la policia i el Departament Forestal mentre defensaven els seus drets. Un grup de més de 300 persones integrants de la Policia, del Departament Forestal, Duanes i els sectors dominants de l’aldea participaren a l’atac, en el qual resultaren ferides més de 20 dones.


La lluita per el bosc no ha cessat des de fa anys a aquesta zona, on la població tribal i dalit i altres sectors pobres, liderats per les dones, estan defensant els seus drets i exigint la devolució de la terra que el Departament Forestal els va llevar il·legalment després de la independència. La lluita s’ha intensificat més després de l’aprovació de la Llei de Drets sobre els Boscos de 2006.


Informació addicional sobre aquests tristos incidents està disponible en un article del Butlletí 135 del WRM a la següent direcció:


http://www.wrm.org.uy/boletin/135/India.html


A continuació adjuntam una carta model a ser enviada. Adjuntam la versió en anglès perquè envieu aquesta darrera.


Se sol·licita especialment el suport d’organitzacions treballant en temes d’aquest gènere.

Per a qui no puguin enviar la carta per fax, el WRM adjuntarà les adhesions fins el 4 de novembre i les enviarà per fax a les autoritats més avall indicades.


Però sol·licitam que per favor facin arribar el seu suport enviant la carta per correu electrònic a les direccions indicades a la carta.


Moltes gràcies des d’ara mateix.

L’equip del WRM



CARTA MODEL (més avall la traducció a l’anglès)


Governador

Mr. T.V Rajeshwar

Raj Bhavan

Lucknow

Uttar Pradesh, India


correu electrònic: hgovup@up.nic.in

cc: son@up.nic.in

spsbr@up.nic.in

ram69kumar@rediffmail.com

cmup@up.nic.in


Benvolgut senyor TV Rajeshwar,


Hem estat contactats per organitzacions locals de la seva zona. Mitjançant aquesta carta volem expressar la nostra profunda preocupació en relació a la brutal agressió comesa per la Policia i oficials del Departament Forestal a les dones tribals i dalit de l’aldea d’Harna Kachar, districte de Sonbhadra de Uttar Pradesh.


Li sol·licitam que urgentment consideri les següents demandes:


1.- Ha de realitzar-se una investigació judicial d’alt nivell, com va assegurar el Magistrat del Districte, Sr. Ajay Shukla.

2.- Tots els funcionaris que participaren en l’incident han de ser sancionats i suspesos.

3.- Els aldeans que instigaren la violència entre castes han de ser arrestats i jutjats en base a la Llei de Castes i Tribus Registrades, per violació de drets humans i violència contra les dones.

4.- Ha d’aplicar-se la Llei de drets dels boscos de 2006 respectant el seu esperit.

5.- Ha d’organitzar-se un diàleg d’alt nivell per a resoldre el problema de les terres en disputa a la regió de Kaimur.


Restam a l’espera de la seva resposta.

Cordialment



(VERSIÓ EN ANGLÈS PER A ENVIAR)


Governor

Mr. T.V Rajeshwar

Raj Bhavan

Lucknow

Uttar Pradesh, India


Email: hgovup@up.nic.in

cc: son@up.nic.in

spsbr@up.nic.in

ram69kumar@rediffmail.com

cmup@up.nic.in


Dear Mr T.V Rajeshwar,


We have been contacted by local organizations in your area. By means of this letter we would like to express our deep concern about the brutal aggression committed by the Police and Forest Department officials to the local tribal and dalit women of village Harna Kachar, Sonbhadra district of Uttar Pradesh.


We urgently request the Governor to address the following demands:


1. A high level judicial enquiry should be set up on this matter, in line with assurances made by District Magistrate Mr. Ajay Shukla.

2. All the officials in this incident should be punished and suspended.

3. The villagers who instigated this caste violence should also be arrested and cases of Scheduled Cast and Scheduled Tribe Act, human rights violation, women violence should be implicated.

4. The forest rights act 2006 act should be implemented in the right spirit.

5. A high level dialogue should take place to resolve the matter of land dispute in Kaimur region.


We look forward to your answer.

Sincerely,




dijous, 30 octubre de 2008

Protecquè contra l'excursionisme.4

Es Fangar

Camins públics tancats per fer construccions il·legals
i el batle que diu... eh?


Denuncia per una llicència d'obres concedida il.legalment a dins ANEI

Amics arbres, una de les entitats integrants de la Plataforma, ha presentat avui al registre general de l'Ajuntament de Manacor una nova denuncia contra els propietaris des Fangar, l'emblemàtica finca que a travers de diverses societats interposades ( Bonarms SA, Alkafrada SL, EORUS 2001 SL i altres) va adquirir fa uns anys el multimilionari alemany Peter Eisenmann.

Des de la compra de la finca per els alemanys, varen començar les presions per impedir el pas per els camins púbics que travessen i xapen la propietat, i el que segons els propietaris era un simple desig d'intimitat, vists els fets, cada vegada és mes clar que en el fons es tractava d'una estratègia perfectament estudiada per impedir que es poguesin veure la gran quantitat d'obres il.legals que s'estan fent a la finca. Amb l'actual situació, donades les nombroses irregularitats, ens demanam fins quan l'Ajuntament de Manacor restarà passiu davant infraccions urbanístiques dins zones protegides?

On son les ganes d'esbucar edificis il.legals que fa algun temps va manifestar a la premsa el regidor d'urbanisme?

Plataforma Pro Camins Públics i Oberts

Massa cabirols a l'Empordà?

Agullana
Mesures dràstiques contra els cabirols

Si la presència de cabirols segueix aquest ritme de creixement, la seva abundància en camps i muntanyes pot ser un problema. Emporda.info.

Les colles de caçadors s´han acostumat a veure un nou habitant que, juntament amb els porcs senglars, pobla les muntanyes de les Salines, el Bassegoda i l´Albera. Es tracta del cabirol, un mamífer de la família dels cèrvids i de banyes dretes la presència del qual augmenta temporada rere temporada.
Ara per ara, els cabirols es poden caçar des de principis de setembre i fins al 31 de juliol, tot i que de mitjan novembre a abril es fa una pausa.
Si la presència de cabirols segueix aquest ritme de creixement, la seva abundància en camps i muntanyes pot ser un problema, ja que aquests animals sobretot s´alimenten de brots tendres i poden fer malbé plantacions d´arbres joves.
Des de la Federació Territorial de Caça de Girona remarquen que l´expansió del cabirol és molt ràpida, ja que entren des de la banda francesa i penetren a l´Albera i les Salines. Una altra de les causes que ha fet que hi hagi més mamífers d´aquests a la comarca de l´Alt Empordà és la reintroducció que es va fer al Parc Natural del Cap de Creus entre els anys 1995 i 1998.
Armand Rivero, delegat comarcal de la Federació i membre dels caçadors de la colla d´Agullana, ha indicat que "a curt termini haurem de prendre mesures més dràstiques perquè hi hagi un control de la població de cabirols". Principalment, aquestes mesures passen per demanar més autoritzacions al Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb l´objectiu de poder fer més captures.
"Aquests animals no fan mal als conreus, però sí que ho fan a les plantacions d´arbres i a la reforestació de boscos. És normal que si hi ha més població de cabirol, també hi hagi més controls", explica Armand Rivero.
Les xifres de què disposa la Federació Territorial de Caça de Girona demostren l´augment de captures de cabirols per part de les societats federades. La temporada 2006/07 les societats altempordaneses van demanar al Departament de Medi Ambient 86 precintes (a cada animal capturat li correspon un precinte o una numeració) i se´n van autoritzar 56.
La Federació Territorial té constància que aquella temporada les societats federades van abatre 32 cabirols dels 56 que finalment podien matar. La campanya següent, els precintes sol?licitats van ser 168, se´n van autoritzar 92 i es té constància que en total les colles federades en van abatre 78.
Aquesta temporada les xifres encara s´han incrementat més. Els precintes sol?licitats al Departament de Medi Ambient són 170 i l´autorització per part de l´Administració catalana és de 137.
S´ha de tenir en compte que hi ha societats de caçadors que trameten directament les sol·licituds dels precintes al Departament de Medi Ambient sense passar per la Federació Territorial de Caça de Girona. Per tant, el nombre de cabirols capturats sempre serà superior als 137 precintes que Medi Ambient ha autoritzat per la temporada 2008/09.

El porc senglar
Paral·lelament, la densitat de porcs senglars a la comarca també està creixent. La temporada passada ja es va arribar a un nombre elevat de captures i les xifres que té enregistrades la Federació de Caça indiquen que enguany es pot superar el nombre d´exemplars morts l´hivern anterior. Segons els caçadors, actualment és molt possible que hi hagi més porcs a la banda francesa, però quan arribi el fred de l´hivern s´acabaran acostant a les munta­nyes de l´Alt Empordà, on trobaran més menjar. A tota la demarcació de Girona, el nombre de captures de senglars va arribar als 12.000 exemplars la temporada 2007/08.
Víctor Perxés .Emporda.info
· Article publicat a Emporda.info el 29.10.2008
·

dimecres, 29 octubre de 2008

Soja transgènica contra els pagesos


Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Els darrers dies hem distribuit missatges per a demanar-vos que signeu diferents accions de protesta per email en suport de diferents organitzacions a LLatinoamèrica. Contínuament ens estan fent crides desde grups locals que necessiten acompanyament internacional, i que els ajudem a pressionar les autoritats amb les nostres cartes. No deixeu de signar!

Organitzacions camperoles estan resistint en contra del començament de la temporada de soja transgènica a Paraguai. Reclamen l'accés a la terra, reforma agraria i que s'aturin les fumigacions amb pesticides que impacten sobre les seves comunitats. També amb el nou govern, molts campaments han estat destruits i hi ha hagut violència: dos líders han estat assassinats i centenars de pagesos han estat arrestats. Per favor, signau la carta per a protestar davant el govern i demanau-los que detenguin la violència.

Més informació i un model de carta per a signar a:

http://www.salvalaselva.org/

La carta es pot enviar automaticament des d'aqui a les autoritarts. Per favor, difoneu aquest missatge entre altres persones que puguin voler donar suport a aquesta acció amb la seva firma.

Moltes gràcies i rebeu una afectuosa salutació
Guadalupe Rodríguez Salva la Selva


www.salvalaselva.org

www.stop-agrocombustibles.nireblog.com


Oficina BerlinHasenheide, 5610967 Berlin, AlemaniaTel.: +49 (0)30- 51736879

Condemnats per defensar els arbres


Pla Caufec: Dues persones embargades i una tercera haurà de complir un arrest

Ahir es va celebrar un nou judici, mentre la Plataforma en contra del Pla Caufec es pregunta "I quan jutjaran als especuladors, corruptes i destructors?"
La condemna per l’acció de les 3 torres on tres persones van romandre tres dies en protesta pel pla caufec el maig de l’any 2007 avança en la seva execució. Dues persones ja van ser embargades i la tercera haurà de complir un arrest domiciliari de 10 dies properament. Ahir mateix se li ha notificat la resolució del jutjat num.1 per comunicar data i lloc de la localització permanent.
Ahir hi va haver un nou judici que ha acabat amb la petició fiscal de 10 dies a una quota de 6 euros per una falta de desobediència. L’acusada, l'Eulàlia, va afirmar al jutjat la seva insubmissió a la possible pena-multa. L’empresa que havia denunciat els fets (per recomanació dels Mossos d’Esquadra, tan educats ells…) no van aparèixer doncs en el judici es volia evidenciar la irregularitat d’aquella tala d’alzines i pins (sense permisos ni normes de seguretat).
L'Eulàlia es va encadenar una alzina el passat mes d’agost en protesta per la tala d’arbres que portava a terme la promotora immobiliària del pla Caufec a Esplugues de Llobregat. Tres persones més es van encadenar però només la veïna de Finestrelles va ser acusada de desobediència, danys i coaccions per romandre dues hores al peu d’un arbre fins que la policia va tallar les cadenes.
Aquell dia, tot i l’exagerada presència de policies, cap dels agents va fer res per a impedir que s’estigués treballant sense respectar moltes normes de seguretat legislades.

· Article publicat a Llibertat.cat el 28.10.2008 ·
·

dimarts, 28 octubre de 2008

Hi ha poca justícia ambiental

El fiscal de delictes ecològics censura amb duresa a les administracions

De les 83 diligències obertes l'any passat només tres van ser d'ofici

El fiscal coordinador de medi ambient i urbanisme de Catalunya, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha censurat amb durs qualificatius la total passivitat de totes les administracions públiques en la persecució d'aquests delictes. La memòria de l'any 2007 al·ludeix a una situació que s'arrossega des de fa temps, però el to utilitzat aquesta ocasió denota l’afartament pel comportament dels poders públics, als quals acusa de mirar cap a un altre banda.
En aquest sentit, el fiscal afirma: "és preocupant i molt coneguda l'existència de nombroses activitats industrials que generen contaminació atmosfèrica, abocaments d'aigües residuals sense depurar a lleres públiques, utilització fraudulenta de depuradores d'aigües residuals urbanes, abocaments il·legals de purins o existència d'abocadors il·legals de residus tòxics", que coneixen les administracions i que no denuncien, tot i sabent que aquestes instal·lacions estan en situació d'il·legalitat administrativa.
El fiscal afirma que no dubta de la professionalitat dels funcionaris i insinua la responsabilitat política. En aquest sentit, precisa que aquesta actitud "lamentablement sembla persistir" amb CiU o amb l'esquerra en el poder i recorda que porta 18 anys reunint amb els representants del Departament de Medi Ambient de la Generalitat perquè canviïn la seva actitud i res d'això ha succeït. A tall d'exemple, el fiscal recorda que l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Agència Catalana de Residus Urbans únicament van presentar una denúncia cadascuna davant la fiscalia durant 2007 i va ser arxivada a l'instant perquè no constituïa delicte. Igualment, dels gairebé 1.000 ajuntaments que hi ha a Catalunya, només un va presentar una denúncia l'any passat i també va ser arxivada. A més, el fiscal es sorprèn que no s'hagi presentat ni una denúncia per "comprovats delictes contra l'ordenació del territori amb incidència ambiental". Amb tot, la direcció general de Medi Natural és, una vegada més, la "honorable excepció" a aquesta passivitat del poder, diu el fiscal. Des de 2003 han ocupat aquest càrrec Ramon Luque i Joan Pellisé, els dos d'Esquerra Unida i Alternativa. L'actual directora és Núria Bonaventura.

La memòria tampoc reflecteix una intensa activitat investigadora dels tres fiscals especialitzats. I és que de les 83 diligències que es varen incoar l'any passat només tres van ser d'ofici. O sigui, per iniciativa del fiscal. No apareix, per exemple, cap menció a la memòria a les fuites nuclears soferts a la central nuclear d'Ascó el novembre de 2007.
La majoria de les diligències (60) es van obrir per atestat policial i d'elles, 50 van ser dels agents rurals dependents de la direcció general de Medi Natural. Altres 17 denúncies van ser presentades per associacions o particulars.
Pere Ríos. Barcelona
El País. 24/10/2008
· Article publicat a El País del 24/10/2008
·

Coahuayana


Coahuayana, lloc on abunden els arbres i les carabasses

Benvolgudes amigues i amics de la Selva Tropical


L’empresa minera italo-argentina TERNIUM, planeja impactar sobre prop de dues mil hectàrees de selva tropical en el municipi Coahuayana, estat de Michoacan, al sud-occident de Mèxic per explotar una mina de ferro. Entre altres impactes, les aigües d’aquest municipi de 15.000 habitants es veuran greument amenaçades. El riu el Saucito ja ha estat afectat, així com la muntanya i la selva.



Per els avanços del procés, les comunitats ens informen que és molt important cridar ara mateix l’atenció de les autoritats locals i nacionals. Donau-los suport signant una carta dirigida a les autoritats perquè declarin una Zona de Conservació Ecològica Municipal. Trobareu un model de carta que es pot enviar automàticament a:



Difoneu aquest missatge entre tota aquella gent que pugui voler participar d’aquesta protesta.

Moltes gràcies i rebeu un afectuosa salutació.


Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva
www.salvalaselva.org

Oficina Berlin
Hasenheide, 56
10967 Berlin, Alemania
Tel.: +49 (0)30- 51736879




dilluns, 27 octubre de 2008

Clytocibe geotropa i una mosca sense ales

Si voleu podeu comentar aquestes fotografies, especialment pel que fa a aquesta espècie de bolet, Clytocibe geotropa passat per aigua, si l'heu trobat, si l'heu tastat... És curiós com l'any passat ja el vaig trobar al mateix lloc, gairebé amb la mateixa estesa, no record ara ben be quin mes. Llavors però la forma era diferent, tenien més mamella, potser només és degut a que fa dos o tres dies hi va plour molt a ....

Però també seria interessant esbrinar la identificació d'aquesta mosca. Quan la vaig tocar no va volar, només va caminar i no la vaig molestar més. Després, mirant les fotos, crec observar que no te ales.

El parc de Saint Cloud


Crònica des de Saint Cloud // Elianne Ros


El bosc dels esquirols vermells

El parc de Saint Cloud

Més enllà del Bois de Boulogne, al turó de Saint Cloud, s'estén un gran parc d'arbres centenaris envoltat d'un frondós bosc habitat per uns curiosos esquirols vermells. A la tardor --una de les millors èpoques per visitar París-- val la pena sortir del típic itinerari de la Tulleries o els Jardins de Luxemburg per disfrutar de l'espectacle que ofereix la naturalesa en aquest lloc, desconegut fins i tot per a molts parisencs de tota la vida.
Quan el cel encara ofereix dies clars i temperatures practicables, només s'ha de saltar a la línia 10 del metro o agafar a Saint Lazare un rodalies fins a Saint Cloud. En menys de mitja hora et plantes en un dels grans pulmons de la metròpolis. Un parc nacional de 460 hectàrees prenyat d'història, tan a prop i tan lluny del soroll urbà. Aquí el temps es desaccelera. I els ulls es meravellen davant l'extensa gamma de vermells, taronges, grocs, verds i torrats que cobreixen els arbres en aquesta època.
A primera vista pot semblar un típic jardí francès. Però no ens hem de deixar enganyar per aquesta primera impressió. Els arbustos retallats i alineats i les grans fonts de pedra són l'únic vestigi de l'antic palau de Saint Cloud. Amb una magnífica vista sobre el Sena i París, l'edifici construït al segle XVI va ser cremat per les flames el 1870, víctima de la guerra franco-prussiana. Abans havia viscut grans dies de glòria. Comprat el 1785 per Maria Antonieta, es va erigir en residència reial durant llargs períodes. També va ser aquest l'escenari en què Napoleó Bonaparte va perpetrar el cop d'Estat del 18 de Brumari.
El 1823, Lluís XVIII hi va crear un espai privat per als seus nebots --batejat amb el nom de jardí de Trocadéro-- que avui és una autèntica joia botànica d'estil anglès. Una majestuosa grua solitària es posa sovint a la riba del petit llac artificial, sobre el qual pengen les branques d'un enorme avet. L'au ha decidit veure passar el temps des d'aquell lloc tranquil. Després de venir a reproduir-se a la primavera, les seves companyes les oques salvatges sobrevolen el jardí en formació militar abans d'iniciar el llarg viatge que les portarà cap al sud.
Però ella es queda. Regna tot l'any a Trocadéro envoltada de múltiples espècies d'ocells i els simpàtics esquirols. De vegades se'ls veu travessar el camí fent petits saltets, lleugers com la ploma pèl-roja que semblen portar al lloc de la cua. Quan pugen pels gruixuts troncs, el soroll dels humans els espanta i es queden paralitzats com si fossin estàtues. Estan enfeinats acaparant provisions per passar l'hivern als seus caus. No han d'anar gaire lluny. El terra està cobert de fulles multicolors i de castanyes, perillosos projectils si cauen de les branques més altes dels poderosos marroniers, nom que reben aquí els castanyers.
Són l'emblema de la regió. Al parc de Saint Cloud cobreixen bona part de la zona boscosa, que s'estén fins a les portes de Versalles. Un antic domini de caça on es respira l'olor de bolets i fullatge humit de la tardor a tan sols tres quilòmetres de París. Un luxe.
Elianne Ros
· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 26.10.2008
·
·
· Fotos: · [ Nicknolt ] · [ Brunocarmelo ] · [ HappyA ] · [ HotelsParisRiveGauche-AlainB ] ·
· [ HotelsParisRiveGauche-AlainB ] · [ Nicknolt ] · [ Giulia ] ·

·

diumenge, 26 octubre de 2008

Palmeres vestides

Washingtònies sense "plomar"

A ses Jonqueres Veres, Sa Pobla.


Rafel Mas, Búger 26 d'octubre MMVIII

La contranotícia.3


Els arbres mai no necessiten poda

[Nivell 3 (ESO aprox.)]
Adesiara apareixen notícies, freqüentment queixes dels ciutadans que, sens dubte amb bona voluntat, s’avancen als serveis públics i adverteixen que “tal arbre necessita poda”.
Tractant-se quasi sempre d’arbres presumptament ornamentals, la poda seria un luxe: una operació que, en el millor dels casos podria ajudar als arbres a presentar-se, davant nosaltres “amb més bona cara”. Fixem-nos però que els arbres no demanen res, som nosaltres que insistim, anau a saber per què.
És evident però que la realitat crua i quotidiana ens esclafa i, quasi sempre aquests arbres ornamenten poc, la poda és realitza sempre per causes alienes a la fisiologia de l’arbre, fins i tot sembla que hi hagi un complot per a que “el millor dels casos” sigui una entelèquia, els solen podar en el pitjor dels casos i, en conseqüència, els arbres dels carrers se’ns presenten fets un eccehomo. A partir d’aquesta realitat tan evident, ara i aquí, i en 20 línies (per si teníem pocs problemes) l’únic que podem dir és que els arbres, en rigor, mai no necessiten poda.
En cas de litigi “mai” vol dir vol dir en cap cas. Fixem-nos que els arbres han viscut milions d’anys sense nosaltres. Nosaltres sense ells no duraríem gaire. Per poc que analitzen un d’aquests casos pel quals hom demana poda, no és un problema de l’arbre, sinó dels homínids.
Fixem-nos que fins i tot quan exigim unes peres com el puny i amb lluentor metàl·lica, i per això deim que l’arbre necessita poda, és incorrecte. El botiguer, o el client més exigent, necessiten poda. A l’arbre no li feim cap favor, ben al contrari, l’exhaurim a curt termini, fent-li fer tanta pera. Ara pensau que podem fer amb els oms, que tanmateix no en faran cap, de pera.
La poda no fa miracles ni res que s’hi pugui confondre: quan es lleva una branca ens quedam sense: així de clar. Ara per ara, encara, més poda vol dir més nyarro, més ferides obertes i, resumint, complicar tots els problemes que ja teníem, acurçar i complicar la vida dels arbres fins que els haurem de llevar, com ja s’està fent amb molts d’arbres de les avingudes i eixampla, els més “vells” dels quals no arriben a un quart de sa vida (o supervivència llastimosa) potencial. mentre exhaureixen el subsòl.
En rigor, doncs, no és correcte dir “ens comuniquen que tal arbre necessita poda” sinó que hauríem de dir “un que necessita poda diu que tal arbre...” vés a saber.

divendres, 24 octubre de 2008

El nom dels arbres

Els arbres, ja no tenen nom?

Els arbres són els grans desconeguts del paisatge urbà. Llevat d'uns quants d'inconfusibles, com ara el plàtan d'ombra —l'espècie dominant a Barcelona—, l'olivera, els pins —que comprenen moltes espècies— i les palmeres —que també comprenen moltes espècies i que en realitat no són arbres—, la gent no acostuma a conèixer els noms de molts arbres que veu cada dia pels carrers de la seva ciutat, vila o poble. Especialment a la ciutat, no sol haver-hi una cultura botànica arrelada, tot i la proximitat física amb la vegetació urbana.
Quan vaig estudiar biologia, els meus companys i companyes que venien de pagès o que vivien en poblacions petites, podien anomenar, amb el nom popular, moltes més plantes que la gent que havíem viscut sempre a ciutat. Poder dir d'un arbre que és un pollancre, un roure, un bedoll, un om, una noguera, un pebrer bord, una mèlia, un pi negre, un tamariu, una robínia, un ginjoler, un auró o un freixe és enriquir la pròpia cultura. Malauradament, aquest aspecte de la cultura és poc apreciat i escasseja bastant.

L'any 1999, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar una campanya anomenada "Els arbres tenen nom", que venia a pal·liar aquesta mancança de cultura botànica. Tenia com a finalitat fer conèixer a la ciutadania el nom dels arbres que poblen els carrers de Barcelona. El primer arbre "amb nom" va ser el que dóna nom a la plaça del Pi, un record del paisatge de la Barcino romana, quan allò era una pineda que s'estenia fins al cim del monts Tabor (on hi ha el Centre Excursionista de Catalunya i les restes del gran temple romà de la ciutat).

Al peu d'aquell pi, encastada a terra, es va posar una placa verda on hi havia el nom científic (llatí) de l'arbre, també en català i castellà, una indicació de la zona geogràfica d'on és originària l'espècie i una silueta de la fulla. Després d'aquesta primera placa, van ser moltes les que van anar apareixent per la Ciutat. Vaig pensar que a poc a poc tothom arribaria a poder saber el nom dels arbres que creixien en el seu carrer o els que trobaven camí del treball, del mercat, de l'escola o en el parc on duien a jugar la mainada. Però després d'uns pocs anys en què les plaques es van anar multiplicant, ja no n'he tornat a veure cap de nova. Prop de casa meva han canviat l'arbrat d'alguns carrers, i han plantat també arbres en nous jardins públics, però cap d'aquestes actuacions urbanes ha anat acompanyada de la col·locació d'una placa verda al terra amb el nom de l'espècie.

Amb els anys he anat oblidant els noms de moltes plantes i arbres que sabia reconèixer després dels dos cursos de botànica de la carrera de biologia. Em torno a sentir una mica —per no dir bastant— analfabeta botànica. Sobretot m'incomoda el fet de saber el nom científic al qual corresponen molts noms populars i no ser capaç de reconèixer l'espècie si me la trobo al davant. Fa algun temps vaig anar a fer una passejada botànica per Collcerola, organitzada per l'Ajuntament. Hauria d'esbrinar si es continuen fent. Va ser un bon exercici que em convindria repetir.

Com a botànica frustrada, va ser un plaer descobrir el bloc Amics arbres - Arbres amics, que tinc en la llista de blocs recomanats i que llegeixo sovint. En la seva capçalera diu: "Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, ... i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics." M'està ajudant a retornar, sinó "el nom de cada cosa", sí el d'unes quantes en l'univers dels arbres.

Mercè Piqueras. La lectora corrent

tipuana

taxodi

plàtan

pitospòrum

Penan


















Benvolgudes amigues i amics de la selva,

les empreses de fusta Samling i Interhill amenacen la vida de les i els indígenes penan que viuen a Borneo. Les empreses destrueixen amb la tala del bosc no només el sosteniment de la vida dels penan, sinó que a més, els treballadors gats ataquen sexualment les dones a les comunitats, i fins i tot les nines i joves. Però les denúncies de les penan davant els responsables dels campaments maderers i davant la policia local han restat fins ara sense efecte.

Les organitzacions socials de Malàisia i el Fons Bruno Manser, de Suissa, han fet públic aquest cas, i demanen a les autoritats competens de Malàisia que prenguin mesures immediates per aclarir els casos i prevenir futures agressions per a protegir les dones.

Ajudau-nos a pressionar a les autoritats signant una carta de protesta al govern malaisi mitjançant la nostra web:


Difoneu aquesta acció entre qui puguin voler donar suport amb la seva signatura.

Moltes gràcies i una salutació atenta per a tots vosaltres.

Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva