divendres, 21 novembre de 2008

Indígenes





Txeroki




Txeroqui


Els txeroqui (en anglès: Cherokee, en idioma txeroqui: ah-ni-yv-wi-ja) són els indígenes d'Amèrica del Nord que habitaven el territori actual de l'est i sud-est dels Estats Units quan els europeus van contactar amb ells en el segle XVI. Amb posterioritat, la majoria dels txeroquis van ser forçats a traslladar-se a la Meseta Ozark. Els txeroquis eren un dels pobles que s'agrupaven en les Cinc Tribus Civilitzades.





Iniciant-se aproximadament al mateix temps que la Guerra d'Independència d'Estats Units, (a la fi del 1700) les violacions repetides dels tractats per part dels colons blancs van empènyer a alguns txeroquis a deixar la seva nació. Aquests recents dissidents es mourien a través del Riu Misisipi a les àrees que més tard serien els estats de Arkansas i Missouri. Els seus assentaments van ser establerts sobre St. Francis i White River cap a 1800. Finalment a causa del gran nombre de txeroquis en aquestes àrees el govern nord-americà va establir una reserva localitzada a Arkansas, amb frontera des del nord del Riu Arkansas fins a la riba sud del White River. Molts d'aquests dissidents es van fer coneguts, com Txickamauga. Liderats pel cap Dragging Canoe, els Txickamauga van fer aliances amb els Shawnee i van atacar per sorpresa assentaments de colons. Uns altres líders txeroquis que van viure a Arkansas van ser The Bowl, Sequoyah, Spring Frog i The Dutch.


A la fi de 1820, el Territori d’Arkansas tenia planejat l'annexió del sòl txeroqui de Arkansas. Una delegació dels txeroquis de Arkansas es van dirigir a Washington, D. de C., i van ser forçats a signar un tractat de desocupació de la Reserva. Aquests tenia dues opcions: cooperar amb el govern dels Estats Units i traslladar-se al Territori Indi (posteriorment Oklahoma), o desafiar al govern nord-americà i rebutjar deixar l'àrea de la Reserva de Arkansas. Al voltant de 1828, la tribu es divideix, uns anant al Territori Indi i uns altres desobeint al govern i quedant-se a la Reserva de Arkansas. Els que es van quedar a la Reserva van pressionar al Govern des de principis del 1900 per a ser considerats una tribu federal Txeroqui. El Govern nord-americà ha ignorat la seva sol·licitud. Una vegada que els Txeroquis van arribar al Territori Indi (ara Oklahoma), la tensió va pujar i la suspensió del Deute de Sang Txeroqui va ser ignorada. El 22 de juny de 1839, després de l'ajornament d'una assemblea tribal, alguns destacats signants del Treaty of New Echota van ser assassinats, incloent al redactor del Deute de Sang, el comandant Ridge, amb John Ridge i Elias Boudinot. Això va provocar 15 anys de guerra civil entre txeroquis. Un dels insignes supervivents va ser Stand Watie, el qual va arribar a ser general Confederat durant la Guerra de Secessió. Els Txeroquis van ser una de les Cinc Tribus Civilitzades, que va ultimar tractats i van ser reconeguts pels Estats Confederats d'Amèrica




El 1848 un grup de txeroquis va partir en una expedició cap a Califòrnia buscant terres per a nous assentaments. L'expedició va seguir el Riu Arkansas contra corrent a les Muntanyes Rocoses en el Colorado actual, després van seguir per la base de les muntanyes cap al nord en el Wyoming actual, abans de donar la volta cap a l'oest. La ruta es va conèixer com la Senda Txeroqui. El grup, que va emprendre la prospecció d'or a Califòrnia, va tornar de nou per la mateixa ruta a l'any següent, advertint sediments d'or en els subafluents de South Platte. La troballa va passar desapercebuda durant una dècada, però amb el temps va arribar a ser un dels principals recursos a la Febre de l'or de Colorado de 1859. Altres txeroquis a la zona occidental de Carolina del Nord van servir com a part de la Thomas' Legion, una unitat d'aproximadament 1.100 homes, tant Txeroquis com d'origen blanc, lluitant principalment a Virginia, on el seu historial combatent era excepcional. La Thomas' Legion va ser l'última de les unitats Confederades en rendir-se a Carolina del Nord, a Waynesville, el 9 de maig de 1865 .


El Dawes Act de 1887 va anul·lar els assentaments agrícoles de les seves terres. Baix la Curtis Act de 1898, tribunals i sistemes governamentals txeroquis van ser suprimits pel govern federal nord-americà. Aquestes i altres accions van ser ideades per a acabar amb la sobirania tribal i preparar el terreny per a la incorporació de Oklahoma com estat el 1907. El govern Federal va designar a caps de la Nació Txeroqui, sovint amb el temps just per a signar solament els tractats. No obstant això, la Nació Txeroqui va reconèixer la necessitat de lideratge i una convenció general va ser convocada en 1938 per a triar a un Cap. Escollirien a J. B. Milam com líder principal, i com a gest de bona voluntat Franklin Delano Roosevelt va confirmar l'elecció el 1941. W. W. Keeler va ser designat cap el 1949, però com el Govern Federal va adoptar la política d'autodeterminació, la Nació Txeroqui va ser capaç de reconstruir el seu govern i W. W. Keeler va ser triat cap pel poble, per mitjà d'un Acte del Congrés signat pel president Nixon. Keeler, qui era també el President de Phillips Petroleum va ser succeït per Ross Swimmer, Wilma Mankiller, Joe Byrd i Txad Smith que és actualment el cap de la Nació (2005).


La United Keetoowah va prendre un camí diferent de la Nació Txeroqui i va rebre el reconeixement federal després de l’Indian Reorganization Act de 1934. Aquests descendeixen dels "Vells Colons", txeroquis que van partir de l'oest abans de l’escissió.


La llengua cherokee (o tsalagi) és una llengua indígena d'Amèrica del Nord de la família de la llengua iroquesa, amb la que presenta divergències importants, és la llengua pròpia del poble indi que habitava al sud dels Apalatxes (part dels actuals estats de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennesse i Alabama), als Estats Units.


Com la majoria de llengües ameríndies, el cherokee és un idioma polisintètic; és a dir, com en el cas de l'alemany, aglutina diferents morfemes formant paraules que poden arribar a ser molt llargues.



Sil.labari cherokee


El cherokee s'escriu amb un siŀlabari (igual que altres idiomes com el japonès). El siŀlabari cherokee fou inventat oer Sequoyah (també anomenat George Guess). En aquest sistema, cada símbol representa una síŀlaba i no pas un fonema com en els alfabets occidentals. Sequoyah havia vist l'anglès escrit però no sabia lleguir-lo, per això alguns símbols s'assemblen als de l'alfabet llatí, però els sons no corresponen.

(La "v" d'aquest gràfic correspon a una vocal nasalitzada.)





Garikoitz Aspiazu eta Leire Lopez espetxeratu egin dituzte

Garikoitz Aspiazu eta Leire Lopez atzo eraman zituzten Parisen Laurence Le Vert epailearen aurrera eta hark espetxeratzeko agindu zuen.

PARIS-. Amnistiaren aldeko mugimenduak azaldu duenez, Garikoitz Aspiazu eta Leire Lopezek ez zuten Laurence Le Vert epailearen aurrean deklaratu nahi izan eta hark bi euskal herritarrak espetxeratzeko agindu zuen.

Bilbotarra La Santen kartzeleratu zuten eta beasaindarra, berriz, Fresnesen.




Aspiazuren aurka bi sumario daude irekita. Alde batetik, "gaizkile talde"ko kide izatea egozten zaio atxiloketa unean armak eta dokumentazio faltsua zeramatzalako. Bestetik, Capbreton-eko tiroketaren sumarioan agertzen da baina ez parte hartzaile bezala. Alegia, epaitegi frantsesen arabera santutxuarrak z zuen parte-hartze zuzena izan Capbreton-eko gertaeretan eta ez dago auzi horretan inputatua.

Leire Lopezi, aldiz, sumario bat ireki diote, "gaizkile talde"ko kide izatea egotzita.

Bestalde, amnistiaren aldeko mugimenduak esan duenez, bi atxilotuek gezurtatu egin dute haxixa aurkitu zietenik eta sumarioetan ere ez da hori ageri. "Rubalcabak asmatu duen gezur handi bat da", salatu du.




Gezurrak agerian

Amnistiaren aldeko mugimenduaren iritziz, "piskanaka agerian geratzen ari da operazio honen atzean dauden interes politiko argiak. Gezurrak asmatuz, operazio mediatiko handi bati bidea irekitzen saiatu da Rubalcaba, inongo sumariotan agertzen ez diren akusazioak baieztatuz", adierazi du.

Barne Ministerio espainolaren bulegoetan atxiloketa hauen harira "gidoi oso bat asmatu" dutela salatu du, eta "egunez egun etorri zaizkigu gezurrez beteriko kapitulu berriak".

Horretarako, Perez Rubalcabak komunikabide espainol handien laguntza izan duela nabarmendu du, "objetibotasunari muzin egin eta haren bozgorailu bihurtu direlarik".

Gainera, "benetan tamalgarritzat" jo du Euskal Herriko "kazetari ugari gidoi honetan bete-betean sartu izana, informazio iturri fidagarririk izan ez eta Madrildik gidaturiko espektakulu mediatiko honetan bete-betean parte hartu baitute".






Informació extreta de: