L'om mort de sa casa Damunt

Un poc de l'ànima de l'om de sa casa Damunt

No és encara ben be mort. Però no té salvació. He tengut plorera quan m'ho ha dit, sense fer-n'hi cas, el fill de sa casa d'Amunt. Hi he anat, a les dues del migdia. prop d'allà, l'omeda de son Ordines és tota morta. A devora del torrent en queden uns quants. Aquests de sa casa d'Amunt eren l'esperança. Un d'ells, esponerós, assolia, assoleix encara, els 75 cm. de diàmetre a 1'30m.

Què fer? Amb el ben entès que jo crec que ja no hi ha remei i que és qüestió de temps que no en quedi cap de viu, segurament el que ara cal és talar els morts i migmorts i no tocar gens els vius. En tallar cal netejar, esterilitzar l'espasa del motoret o altres eines que emprem per tallar. Allunyar els troncs i rames per eliminar-los aviat.

He contat tot això donant per fet que coneixeu el problema de mortalitat dels oms europeus l'Ulmus minor. L'afectació greu i virulenta d'un fong Ceratocystis ulmi, que provoca un embossament dels conductes de sava i ofega, mata, l'arbre en poc temps. Ja en vaig parlar als arbres d'Alaró.

M'ha vingut plorera. En acabar de fer les fotos n'he parlat amb l'amo de sa casa d'Amunt, que és qui les ha de tallar. Li he demanat que em guardi un piló per fer mànecs de ganivet. Així en certa manera li robaré un poc l'ànima.