L'any 2003 vaig anar amb la meva família a un poble de Navarra, a prop d'Itoiz, a Lakabe. Aquest petit poble de més de mil anys d'antiguitat va ser abandonat a finals dels anys seixanta. Joves de la terra el varen rehabilitar i hi varen viure i treballar i tenir fills i filles. La realitat d'aquells dies viscuts es convertiren en el somni d'una vida sana en comunitat. Ara a Lakabe han quedat malferits i ens demanen ajuda. Si fins al 15 de juliol teniu temps de localitzar aquest poble perdut a les muntanyes de Nafarroa i hi voleu anar a donar una ma, estic segur que en sortireu vosaltres també beneficiats. Si no hi podeu anar, vos deman personalment que els doneu suport econòmic mitjançant les dades bancàries que trobareu més avall. Gràcies. JV.
LAKABE
EDERRENA -aquesta casa gran i tan acollidora de Lakabe (Nafarroa) ha quedat calcinada pel foc. Aquesta és una crida solidària a totes les persones, que com nosaltres estimam LAKABE (els seus habitants i el seu espai). Allà hem compartit treball, riures, acció no-violenta, vida alternativa, concerts, tallers i cursos, festes i balls, i molt, molt amor. En aquest moment necessita la nostra ajuda material per a recompondre's d'alguna manera. Amb EDERRENA se n'ha anat la història escrita i fotogràfica, els llibres, els documents, l'art, les comunicacions (telèfon i internet) i tots aquests petits i grans objectes que s'havien anat guardant des de fa 28 anys.
Estimada amiga. Estimat amic. Duc molts dies torbant-me a escriure't. Casa Ederrena, la meva casa i la dels meus fills i filla, la de Silvie i la de moltes altres persones, s'ha cremada totalment amb tota dintre. no només les nostres coses personals i quotidianes. també tot el relacionat amb els arxius del poble, tots els papers de l'associació lakabe, del consell, del poble. els nostres comptes i part de la nostra economia, els nostres quaderns, les nostres actes, els nostres treballs personals i de grup...l'espai en el qual ens reuníem i des de la qual tornaven a descobrir Lakabe cada setmana. També se n'ha anat la part mes important de llibres, revistes i documents, hi ha molts llibres repartits per les cases però el gruix estava aquí, també part de la biblioteca infantil, juvenil. totes les fotos, s'han salvat els álbums dels primers anys, però la resta.....la formatgeria amb les seves provisions per a l'hivern, la gairebé totalitat de llavors d'hort, la fontaneria, els quadres del meu aita, les escultures del meu germà i la casa en si, tota ella que s'ha quedat amb tres parets obertes a l'infinit. La part sud que ha caigut i tots els interiors també. això va succeir l' 1 de maig i fins a avui no he pogut escriure sobre això. Ara que ha passat un poc de temps, ara que puc mirar el fet sense sentir que se'm xapa el cor de dolor, m'assec a contar-lo perquè ho sapigueu i per a dir-te que el teu telèfon i la teva adreça postal, també se n'han anat. Seria bo que ens ho reexpedissis perquè refem l'agenda. També si tens fotos, vídeos, articles o qualsevol cosa de lakabe que ens manis una còpia per a refer a trossos part dels arxius i records dels anys anteriors encara que siguem conscients que comencem una nova etapa. No ens quedarem llepant el nostre dolor. Però volem en part recuperar algunes imatges. hem decidit refer la casa, mes bella i confortable del que era. I hem convocat 6 setmanes de auzolan ( treball comunitari) des del 2 de juny al 15 de juliol. (si decideixes venir avisa 948392002) necessitem mans per a desenrunar milers de tones de pedres...així estan les coses. Moments difícils i no obstant això se sent també la llibertat de no tenir res...i estant aquí, calmant el cor i donant confiança al que s'ha d'esdevenir, que segur serà bell i increïblement magnific.
Un petó amiga, amic, des de Lakabe fins aviat. Mabel
Volguts tots i totes: No se si coneixeu Lakabe, una ecoaldea a les muntanyes de Navarra, que va sorgir a partir de la iniciativa d'un grup de gent que va estar implicada en la lluita per la vall de Itoiz i que va decidir intentar viure d'una altra manera i, més endavant, obrir el poble i compartir les seves experiències amb els altres. No sé si coneixeu Ederrena, la casa de Mabel, la primera casa que es va construir en aquest poble abandonat i que amb els anys es va convertir en el centre de tantes coses. Ederrena era un espai d'acollida, de diàleg, convivència i experimentació. El cas és que, en un d'aquests successos que mai surten en els mitjans de comunicació, Ederrena, el cor de Lakabe, ha desaparagut sota el foc. Us envio el cartell que ha preparat la gent de Lakabe demanant la nostra ajuda, amb la idea de posar-lo en els llocs que considereu adequats. Gràcies per la vostra col·laboració
Més info: noticiasdenavarra , diagonalperiodico . euskalherriaindymedia .
Demanem col·laboració econòmica al numero de compte: 3035 0058 31 0581005544 , a nom de ASOCIACION LAKABE.
Estimada amiga. Estimat amic. Duc molts dies torbant-me a escriure't. Casa Ederrena, la meva casa i la dels meus fills i filla, la de Silvie i la de moltes altres persones, s'ha cremada totalment amb tota dintre. no només les nostres coses personals i quotidianes. també tot el relacionat amb els arxius del poble, tots els papers de l'associació lakabe, del consell, del poble. els nostres comptes i part de la nostra economia, els nostres quaderns, les nostres actes, els nostres treballs personals i de grup...l'espai en el qual ens reuníem i des de la qual tornaven a descobrir Lakabe cada setmana. També se n'ha anat la part mes important de llibres, revistes i documents, hi ha molts llibres repartits per les cases però el gruix estava aquí, també part de la biblioteca infantil, juvenil. totes les fotos, s'han salvat els álbums dels primers anys, però la resta.....la formatgeria amb les seves provisions per a l'hivern, la gairebé totalitat de llavors d'hort, la fontaneria, els quadres del meu aita, les escultures del meu germà i la casa en si, tota ella que s'ha quedat amb tres parets obertes a l'infinit. La part sud que ha caigut i tots els interiors també. això va succeir l' 1 de maig i fins a avui no he pogut escriure sobre això. Ara que ha passat un poc de temps, ara que puc mirar el fet sense sentir que se'm xapa el cor de dolor, m'assec a contar-lo perquè ho sapigueu i per a dir-te que el teu telèfon i la teva adreça postal, també se n'han anat. Seria bo que ens ho reexpedissis perquè refem l'agenda. També si tens fotos, vídeos, articles o qualsevol cosa de lakabe que ens manis una còpia per a refer a trossos part dels arxius i records dels anys anteriors encara que siguem conscients que comencem una nova etapa. No ens quedarem llepant el nostre dolor. Però volem en part recuperar algunes imatges. hem decidit refer la casa, mes bella i confortable del que era. I hem convocat 6 setmanes de auzolan ( treball comunitari) des del 2 de juny al 15 de juliol. (si decideixes venir avisa 948392002) necessitem mans per a desenrunar milers de tones de pedres...així estan les coses. Moments difícils i no obstant això se sent també la llibertat de no tenir res...i estant aquí, calmant el cor i donant confiança al que s'ha d'esdevenir, que segur serà bell i increïblement magnific.
Un petó amiga, amic, des de Lakabe fins aviat. Mabel
Volguts tots i totes: No se si coneixeu Lakabe, una ecoaldea a les muntanyes de Navarra, que va sorgir a partir de la iniciativa d'un grup de gent que va estar implicada en la lluita per la vall de Itoiz i que va decidir intentar viure d'una altra manera i, més endavant, obrir el poble i compartir les seves experiències amb els altres. No sé si coneixeu Ederrena, la casa de Mabel, la primera casa que es va construir en aquest poble abandonat i que amb els anys es va convertir en el centre de tantes coses. Ederrena era un espai d'acollida, de diàleg, convivència i experimentació. El cas és que, en un d'aquests successos que mai surten en els mitjans de comunicació, Ederrena, el cor de Lakabe, ha desaparagut sota el foc. Us envio el cartell que ha preparat la gent de Lakabe demanant la nostra ajuda, amb la idea de posar-lo en els llocs que considereu adequats. Gràcies per la vostra col·laboració
Més info: noticiasdenavarra , diagonalperiodico . euskalherriaindymedia .
Entrades
2 comentaris:
la fantasía es nuestro mejor capital
Muchas felicidades! Preciosas fotos
Con todo mis respetos, me gusto muchísimo su blog, mi mas sincera enhorabuena.
Reciba un afectuoso saludo.
M´he permés la llibertat d´enviar aquest enllaç al meu blog,per col.laborar d´alguna manera a la difussió de la vostra crida Solidària.Ho reenviaré a tantes persones com em sigui possible.
Salutacions ben cordials.
Publica un comentari a l'entrada