dijous, 27 de març del 2008

D’arbres amb històries

D’històries d’arbres

El Castanyer de les Nou Branques de Viladrau
Del programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio ens demanen si tenim informació d’històries d’arbres, d’arbres amb històries o llegendes, per explicar en el programa que emetran el dia de la plantada de 35 boscos que tindrà lloc el proper diumenge 30 de març.
El pebrer bord de l'Institut Italià de Cultura
Jo diria que tots els arbres tenen moltes històries, la majoria històries anònimes i uns quants històries conegudes. Històries d’amors i de desamors, històries tristes i històries alegres, històries on els protagonistes principals són les plantes i animals que acompanyen els arbres i també històries dels entorns urbans, històries i llegendes plenes de somnis i d’éssers fantàstics, històries de tota mena.
El Suro del Mas Perxés d’Agullana
A mi les històries que més m’agraden son les històries quasi anònimes, les dels arbres que ens donen ombra, ens refresquen quan fa calor i ens embelleixen l’entorn i esdevenen així uns companys que ens ajuden a arrelar al territori gairebé de la mateixa manera que ho fan ells, les dels arbres que fan companyia a la gent que cada dia els mira per contemplar-hi el pas de l’any, per veure si ja surten les fulles, si ja han florit, si ja acullen els ocells, les dels arbres del si no fos que donen ombra a les tertúlies de la gent gran, les dels arbres on al seu voltant festegen els enamorats, les dels arbres que al seu redós hi juga la mainada, les històries de les lluites ciutadanes per evitar que eliminin alguns arbres, i tantes i tantes històries. També hi ha les històries i les llegendes d’arbres que algú ha recollit o relatat i així esdevenen històries més famoses i conegudes.
El Roure del Giol
A ‘Amics arbres · Arbres amics’ hi ha explicades algunes d’aquestes històries. En els articles de ‘Els arbres d’Alaró’ del company Joan Vicenç Lillo, un dels tresors d’aquestes pàgines, hi ha moltes històries d’arbres, molts d’arbres amb històries. En els articles que hi ha als índexs de ’Arbres emblemàtics’ i ‘Històries d’arbres’ hi ha explicades algunes de les històries més conegudes.
Lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca
Aquestes son algunes de les històries d’arbres que es poden trobar en aquestes pàgines: La llegenda d'en Drau del Castanyer de les Nou Branques de Viladrau. La del pi de Mestres de Vilallonga del Camp en perill per la xarxa elèctrica. La del pebrer bord de l'Institut Italià de Cultura, on al final del franquisme es feia cua sota el pebrer per veure pel·lícules que el franquisme havia prohibit. La del ginjoler del carrer Arimon de Barcelona, salvat de la seva tala gràcies a la lluita veïnal. La del Roure del Giol, on Sant Antoni de Pàdua en un viatge va descansar a l’empara del gran roure del Giol i es van succeir grans miracles i meravelles. Del Lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca, on Sor Clara Andreu hi va fermar sa somera. De l’Alzina Bonica de Sant Llorenç del Munt, que durant els últims dies de l'any hi podem trobar instal·lat, un Pessebre Nadalenc. El Suro del Mas Perxés d’Agullana, que al mas va ésser residència forçada i temporal del president Companys, camí de l'exili, compartida amb el president basc Aguirre. L'arbre de la Plaça de Colera, un dels primers arbres de la llibertat, el va plantar, l'any 1898, el Sr. Pere Homs Guanter, alcalde del barri de Colera (Districte 2º del municipi de Portbou). La llegenda del Pi de les Tres Branques, símbol dels països catalans, on el rei Jaume hi va tenir un somni. Les tipuanes de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona i els lledoners de la plaça de Sant Agustí Vell, arbres que hom recorda quan van ser plantats.
L'arbre de la Plaça de Colera
Per acabar aquest escrit vull demanar a tothom que sàpiga alguna història d’arbres o conegui algun arbre amb històries, qualsevol mena d’història però sobretot d’aquestes histories personals i quasi anònimes, que ens les expliqui i envií a aquest correu electrònic, les anirem publicant aquí i les farem arribar a la gent que fan el programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio per si també les volen explicar.
El pi de Mestres de Vilallonga del Camp