diumenge, 16 de març del 2008

Biocombustibles contra la terra



La tragèdia de la producció de biocombustibles a Amèrica


Els professors Miguel Altieri i Elizabeth Bravo han duit a terme una anàlisi molt acurada sobre la producció de biocombustibles. Aquests dos investigadors valoren que els biocombustibles han estat promoguts com una alternativa al petroli i com una opció bona per lluitar contra el canvi climàtic i facilitar una millora de l'agricultura, però que en canvi rigorosos estudis i anàlisis indiquen que la indústria dels biocombustibles a gran escala serà desastrosa pels pagesos, el medi ambient i els consumidors, en particular els més pobres.

L'etanol procedent del blat de les índies i de la soja constitueix el 99% de tots els biocombustibles emprats als EUA. La quantitat de blat de les índies conrat per fer etanol s'ha triplicat i ha passat de 18 milions de tones el 2001 a 55 milions el 2006. Els efectes sobre els preus mundials dels cereals han estat contundents. Però destinant tota la producció nord-americana de blat de les índies i soja als biocombustibles tan sols bastaria per cobrir el 12% de la demanda de benzina i el 6% de la de dièsel. Mantenir aquesta orientació significarà la dedicació de milers d'hectàrees a monocultius industrials de blat de les índies i soja, amb unes dràstiques conseqüències ambientals. L'erosió, els efectes de la manca de rotació dels conreus, la necessitat d'una major incorporació de pesticides i fertilitzants tendran efectes importants.

La major part de la soja estadounidenca és transgènica, produïda per Monsanto per a resistir el seu herbicida Roundup fet amb glifosat, un inhibidor dels aminoàcids. Aquesta situació està fent augmentar els problemes de maleses resistents i de pèrdua de vegetació autòctona. Els efectes sobre els sòls i la biodiversitat de l'ús massiu del glifosat poden ser greus.

Els EUA, com és lògic, no podran produir biomassa suficient per a satisfer la seva demanda energètica, per això els cultius energètics estan sent sembrats massivament en el sud del continent. Grans plantacions de canya de sucre, palma africana i soja estan substituint els boscos i els pasturatges del Brasil, Argentina, Colòmbia, Equador i Paraguai. El conreu de la soja ha provocat ja la desforestació de 40 milions d'hectàrees i les previsions, sols al Brasil, són d'una desforestació addicional de 60 milions d'hectàrees més. A Sudamèrica els fenòmens d'erosió i esgotament dels sòls són superiors als observats a l'oest mitjà nord-americà.

La concentració de nitrogen i fòsfor constatada en els rius sud-americans està directament vinculada a l'augment de la producció de soja, ara els biocombustibles estan iniciant un nou cicle d'expansió i devastació de les regions del Cerrado i l'Amazònia.

El Brasil va començar a produir canya de sucre per fer etanol el 1975 i n'és el principal productor del món (amb 3 milions d'hectàrees). L'acord entre l'administració Bush i el Brasil (els EUA són el principal importador d'etanol brasiler) pot dur a un extraordinari creixement de les plantacions de canya amb processos ràpids de desaparició dels boscos tropicals. Just partint de la previsió oficial que els biocombustibles desplacin en un 10% l'ús mundial de benzina en els pròxims 20 anys, s'haurà de quintuplicar el territori dedicat a la canya (de 6 a 30 milions d'hectàrees).

La producció d'etanol és summament intensiva energèticament (per conrar, fertilitzar, eliminar les herbes i recol·lectar el blat de les índies). Segons els estudiosos la producció d'etanol no implica un guany energètic net i requereix més energia fòssil el produir-lo que la que proporciona el seu ús. Segons Pimentel, produir 1 galó d'etanol precisa d'1,27 galons de petroli. Sense el suport subsidiador de l'administració aquesta producció no seria viable..

Altieri i Bravo, analitzen les implicacions dels biocombustibles en la seguretat alimentària, en l'expulsió dels agricultors i les comunitats indígenes de les seves terres, en els augments dels preus dels cereals i en la intensificació del canvi climàtic, per assenyalar que els ecosistemes on s'estan produint conreus energètics a gran escala s'estan degradant amb rapidesa i que aquesta activitat no és sostenible ambientalment i socialment ni ara ni en el futur.

Mateu Morro.

Diari de Balears