Amb la vènia...

De plagues, i altres bitxos

Amics dels arbres, arbres amics, bloggers, bloggeresses, comentaristes i visitants tots... amb la vènia.

Això de les plagues... em sembla primerament un problema de fruiteria (o si ho voleu més snob, d’hortofruticultura, però, com s’allarga, això).

Vull dir que si vas a comprar pomes, per exemple, i n’hi ha unes quantes que tenen un cuc... tenim un problema. Si més no el botiguer té un problema. Probablement tindrà cares de pomes agres dels clients i així el negoci no rutlla.

Quan jo era nin ficàvem un bastó per treure el cuc i ja et podies menjar la poma. Ara, però, això és políticament incorrecte. No vull ni pensar... imaginau-vos, un pare divorciat que fa menjar una poma d’aquestes al seu fill... com li contin a la ex, perd la pàtria potestat ipso facto.

Però un bosc primari funciona d’una altra manera. Serà perquè allà no hi ha botigues, o serà per casualitat, però allà els cucs mengen la fruita in situ, vull dir de l’arbre, que d’altra banda és com és més gustosa. Pensem en els caquis, per exemple. Els caquis es mengen a l’arbre... no hi ha color (vull dir gust).

Però tornant al bosc primari: un ocellet es menja el cuc, un ocellot es menja l’ocellet, i així successivament fins a la famosa “x” del vèrtex piramidal ecològic que, torna a esser una incògnita, però generalment ja s’atribueix a l’Homo sapiens. Així és la vida.

En els estats sobreurbanitzats, que ho són tots els del nostre entorn, ja seria a l’ “Homo urbanitas” que, com a “x”, és un desastre, i així ho tenim, que entre les cabres político-mallorquines i els senglars per Lleida, aquí tothom va a la seva bolla i està tot descontroladíssim... no fa gaire que eren feres horribles o misantropes i ara et venen a menjar dins el plat. A aquests animals els pots fer moixonies amb una ma i pegar-los una martellada amb l’altra. Diuen que si ets capaç de fer això et donen un trofeu de primera. El pots posar a la taula del menjador, per exemple, i així el podràs fregar pels morros als convidats.

El cas de les cabres político-mallorquines, en realitat és una síndrome psicosocial, ja que no és fauna autòctona, ni tan sol salvatge, sinó que es tracta d’un animal domèstic, però ruïnós de totes-totes, aleshores, per continuar vivint “des cuento” les deixam arrasar a l’ample, fins i tot en les reserves d’endemismes: qui resisteix guanya.

Aquests dies, a la premsa s’ha entrevistat al president de l’associació de caçadors de Montuïri, qui diu que ja són 250 socis i no n’hi caben pus, a part cal afegir els pagesos de facto que, per se, ja són socis d’honor. Es tracta d'un poble de 2.200 habitants i l’extensió és de 41 km2, i com ja vos estau imaginant tots, això no és precisament un bosc prepirinenc, si no més aviat un canemàs de casetons i casetel·los, camins tancats com per tot i filferrada que sembla subvencionada. Som doncs davant una altra síndrome psicosocial: deu esser una qüestió de “prestigi” tenir una escopeta a cada família, darrera la porta, perquè escampades i en marxa alhora, pareixeria l’Apocalipsi. Des del punt de vista de qualsevol animal, els caçadors de Montuïri serien una plaga, en canvi els polítics perden el cul per convidar-los a sopar, ja que es tracta, i amb escreix, del col·lectiu més gros susceptible d’esser embaucat. És més, quan comanda la dreta carcamal, la majoria de subvencions que, per vergonya, han d'anar a associacions den defensa de la natura, es desvien cap als caçadors. No cal dir que, Montuïri, a més d'una passada de poble, és un exemple aleatori, a Lloseta hi ha més escopetes i el territori és encara molt més petit. Aleshores, altra vegada un concepte, ara el de “plaga”, és més polític que natural. És com allò dels moros i cristians, o corsaris i pirates... com ho conten per Algèria o per Neopàtria? ¿I allò de les plagues d’Egipte, com ho conten, els egipcis?
I és que a l’altra part de la balança tenebrosa aquesta tenim el càstig de Déu, que per cert, quan era nin, també me’n donaven per pa i per sal. I, per cert, també, ara que he repassat un tros de la Bíblia, he redescobert que no és apta per a nins. És més, per a la mentalitat actual, també seria políticament incorrecta.

Les plagues bíbliques, per exemple, que són les plagues per antonomàsia... Déu n’hi do. Pareix esser que els egipcis d’aquell temps eren gent molt dolenta, fins al punt que ja tenien esclaus molts milers d’anys abans d’abolir-ne l’esclavitud. Bé, d’esclaus en tenia tothom que podia, però el pitjor de tot és que, justament, els egipcis aquells la varen pifiar esclavitzant la tribu que no tocava i Déu els va castigar, precisament, amb les 10 plagues que passarien a la història com a exemple de no-se-què.

Ara hem estat nosaltres, els dolents, que hem anat a Egipte, i on fes falta, a robar palmeres. I sabeu per a què? aferreu-vos: per plomar-les. Idò. Si és que aquí, en realitat tampoc no volem ni palmeres, sinó plomalls, com si volguéssim fer pessigolles als pterodàctils.

Doncs ha estat un error bíblic, o en llenguatge més modern, set errors de TBO, per exemple:
1. Les palmeres no són arbres.
2. ¿Qui t’ha enviat a Egipte a robar palmeres?
3. Les palmeres no s’han inventat per posar coloringos als desgavells urbanístics.
4. Les palmeres no fan ombra.
5. Les palmeres no es poden podar, perquè no tenen branques.
6. “I si jo vull tallar fassos verds i li vull dir podar...?” Tu pots dir missa, i si a sobre et paguen, no ho deixis perdre; ara: cap vegetal no et necessita per a què li vagis a llevar matèria verda, això és una altra pel·lícula.
7. Si posam una planta per fer planta, i hom la poda sense poder-la podar. I tot plegat per deixar un nyap: ¿què fem? ¿què volem? ¿a on anem? ¿per a què vivim?

Em sabria greu que, per explicar-ho malament, com estic fent (és que són d’equilibri difícil, aquests discursos), algú interpretés que a mi m’agrada que hi hagi plagues. Doncs no. Ho exposo d’aquesta manera per a què es vegi, amb les palmeres com a pretext, que de vegades no és possible fer les coses pitjor. Un accident, en principi és una cosa estranya, atípica i que probablement no ens tocarà a nosaltres. Ara, si anem sempre al límit i fent pam i pipa a tots els riscos potencials... ens ha de tocar per força, el pròxim accident.

Doncs ja ens ha tocat, l’accident, plaga o càstig de les palmeres i, per si algú en tenia dubtes, tenim els periodistes com a aliats i altaveus; fins i tot per iniciativa de l’Administració s’estan repartint cartells grossos de color llampant. Doncs això: ja tenim palmeres per tot, la plaga corresponent i els cartells que en fan propaganda... i ara què? S’ha aturat tothom de talar fassos verds? aturaran algun dia les podes idiotes? és un tema controlable? ¿Creieu de debò que alguna autoritat es mullarà ferm per això, o com més merder més excuses per enxufar gent del partit? D’on surt, tanta palmera? S’ha aturat l’espoli d’oasis africans? Té certificat d’origen ecològic, el que s’està espoliant? quin futur espera, a tant de palmerum? L’ “eco-pardaleria” del litoral mediterrani, s’acabarà de compondre amb més palmeres per anar plomant? Hi ha més preguntes sense resposta? Doncs fora.

Les cuques dels pins [i acabo, senyories] també van a la seva bolla, passen olímpicament de feromones i se’n fan trons dels trons. Però sobretot toquen els dellons, però ben tocats, fins i tot irritant urticàriament, per causes i conseqüències antròpiques que, com deia, serien inexistents en un bosc primari.

Una altra cuca que toca els nassos és una la galeruquel·la, amiga dels oms de carrer (Ulmus pumila). Aquesta cuqueta el que fa és menjar-se les fulles un parell de setmanes abans de caure, és a dir que el “mal” que naturalment produeix és que l’arbre, en lloc de quedar defoliat a mitjans desembre, per exemple, hi quedarà a finals de novembre. No cal dir que li fa molt més mal la poda idiota. Però tant se val, no s’enten això de compartir la ciutat amb els bitxos, per petits que siguin: sempre acaba sortint aquella boja que s’escridassa... fins que li van a flitar.

D’això... ja n’havíem parlat, de palmeres i morruts: 21.2.8, 31.12.7, 29.11.7, 18.4.7, 5.3.7, 31.1.7, 5.1.7, 3.11.6, 18.10.6... de cuques: 25.2.8, 4.2.8, 6.11.7, 28.10.7, 26.10.7... de cabres político-mallorquines 7.3.8, 4.2.8, 6.11.7, 28.10.7, 26.10.7, ... senglars a l’ample 14.1.8.

En qualsevol cas, si fas comptes continuar grufant en això de les plagues: “knosce te ipsum...” Burru.

Prega.

Plega.

Plaga.

Pere.