dissabte, 13 octubre de 2007

Grans amics

És difícil trobar bons amics, més encara deixar-los i impossible d’oblidar-los.

I si et pares a pensar, estas envoltat d’amics que, a més, són els que conscient o inconscientment t’ajuden a seguir endavant.

Els meus primers amics sense carn ni ossos;
·No és que estigués molt relacionat amb el món rural, no he crescut a pagès però em passava hores en aquests entorns bé perquè força amics meus si són pagesos o bé perquè el joc preferit amb els amics era fer les típiques “cabanyes”, suposo que com tots els que més o menys ens hem criat en un poble. A més, la gran persona que em va cuid
ar de petit m’havia mostrat i ensenyat el món vegetal, una col·lecció de plantes que cuidava diàriament i que van despertar en mi un gran interès i curiositat ja de ben petit. El que més curiositat em despertava era el fet d’haver-les de regar o el fet que perdéssin la fulla.... en fi.
Ja de més gran, no en tenia prou perquè, com de petit, veia moltes coses però poques les podia explicar ni entendre, és per això que vaig decidir que el que
m’agradava era això i que estava decidit a aprofundir el tema i a endinsar-m’hi, encara que signifiqués anar a estudiar a Lleida.


Poder parlar amb amics d'amics sense carn ni ossos;
Al manejar internet, buscava sovint llocs on parléssin de qualsevol cosa relacionada amb els boscos, la natura, els ecosistemes etc..., em vaig recorrer més de la meitat dels blocs en català sense resultats massa satisfactoris, fins que un dia vaig descobrir
Amics arbres · Arbres amics. Des d’aleshores, visitava sovint el bloc per veure les noves publicacions, realment era un lloc de visita obligada; escrits molt interessants i d’allò més variats.
Quan menys m’ho esperava i en època d’exàmens em van fer una proposta. Al penúltim dia d’abril, en Joan Vicenç, que m’aportava diàriament punts de vista més que interessants però sobretot aquell estat espiritual que si tothom el tingués tant arrelat, probablement les coses aniríen millor, m’oferia entrar al bloc que visitava tant sovint.
Ja formava part de l’equip, el bon tracte amb el que vaig ser rebut m’havia animat a escriure. Al principi tenía força incertesa, tots els escrits que havia llegit a amicsarbres, amb coneixements molt ben fundamentats, tenien una vessant força pedagògica i espiritual i jo en aquest sentit sempre he mostrat tenir pèssimes qualitats. En tot moment, he notat que sempre han confiat en les meves aportacions, tots tenim punts de vista diferenciats (al principi em feia certa por), però a mi això m’ha enriquit molt, m’ha obert la ment i he après coses noves perquè al cap i a la fi la diversitat enriqueix.


He intentat i intentaré encara més pel futur, parlar de tot allò relacionat amb la ciència forestal, des del màxim de punts de vista possibles; Protectors, productors, socials... i intentar introduïr al màxim ciències i temàtiques tant desconegudes per la societat com la silvicultura i les activitats silvícoles, la gestió de la fauna i flora del païs, els plans de conservació, la caça, la pesca, les activitats lúdiques, els pastoralisme, plagues i malalties de les forests etc... amb totes les parts implicades; propietat, indústria, ecologistes, gestors, govern i societat, sempre, i això és inevitable, posant dosis d’opinió pròpies.
Sobretot busco una cosa; Apendre! soc conscient que encara em manquen moltes coses per saber, i també sé que molta gent sap molt però que evidentment, el primer que s’els ocurreix no és venir-m’ho a explicar, és per això que escrivint al bloc de ben segur que molts poden aportar opinions, punts de vista i coneixements nous, que valen mol
t.
Haig d’agraïr profundament a en Francesc, a més d’obrir-me les portes i rebre’m magníficament al bloc, m’ha mostrat punts de vista que m’han fet mirar més enllà i ser més crític. La seva bona gestió del bloc ens ha permès de continuar sobre rodes amb el bloc, el servei de consultes via correu i el gran equip que s’ha forjat ha estat gràcies a ell i a la seva manera de ser. Endavant per les noves incorporacions, Josep i Josep Enric. Pel Joan Vicenç, que ja us n’he parlat ;), sense ell no hagués estat possible.

Pel Rafel, que de ben segur que ens té preparat un escrit com els que he pogut llegir en anteriors publicacions i per la Susana que tant aviat com pugui tornarà a la càrrega. També vull destacar les aportacions de la Zel i els comentaris dels que molt sobint ens visiten. Tots molt bona gent.

De ben segur que algún dia podrem fer una quedada (amb festa inclosa), on podrien venir també els que comenten o visiten el bloc.

Endavant!

P.D.= Espero no haver enviat a dormir a ningú


4 comentaris:

Chestnut ha dit...

Joan Vicenç, espero que no t'hagi importat que et copies una mica el model ;P

Joan Vicenç ha dit...

Ets enmig d'una zona cremada, no és vera? Immersos en l'absurd existencialista. Quina sort no questionar la natura. Trobar-s'hi com a part aliada. Respectuosament com una vegada que, mort de set, vaig arribar a una font d'aigua baix una cúpula de pedres sense fang. Per sobre la pica una aranya hi havia construit la seva teranyina. Amb la punta dels dits vaig agafar un fil que em va permetre doblegar la teranyina per tal de tenir espai on poder arribar a l'aigua. Després la vaig tornar deixar al seu lloc

Chestnut ha dit...

Doncs aquí tenia una estació d'esquí a la dreta (La molina crec que era), amb els arbres i boscos de pi negre més guapos que mai he vist. Era un dia de visita a aquests boscos, ens vem ficar enmitg dels pins i pel costat anaven passant esquiadors sense veure'ns. era curiós. La foto encarada a la Molina era molt més bonica però en volia una en que es veigués l'acció de la pastura i dels focs reiteratius. Aquesta muntanya estava completament pelada perque hi havia un pastor que es resistia a marxar i continuava amb les pràctiques, segurament abusives.
Abans,gairebé totes les muntanyes d'aquesta zona de la cerdanya, estaven com la del meu darrera; pastura + foc, plenes de faixes... fins i tot un entès em va dir que aquí hi havien cultivat fins a un 1.800 m.

Si la orientació de la muntanya ho hagués permès i la foto s'hagués tirat al nord (Ara, al nord-est) per tal de veure millor la plana, es veurien les 2ones residències dels que no tenen massa escrúpols, molts pobles de per qui són autèntics pobles fantasma a determinades èpoques de l'any, com si una guerra els hagués fet fugir, si vens a l'hivern miraculosament s'omplen totes amb els audis o mercedes esperant davant de casa.

Ja t'ho dic Joan Vicenç; ets un exemple a seguir.
Si tothom fos com tu, els meus estudis no servirien de massa res. L'avantatge segurament és que el problema estaria resolt.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Son les 2:30 de la matinada, estic desvetllat, i t'asseguro que amb aquest escrit no has estat capaç d'envia'm a dormir.

Un escrit molt bonic, que comparteixo ideològicament.

Segueix així perquè en aquest món fa falta més gent compromessa per una causa tan noble com és la natura i l'ecologia.