dijous, 18 octubre de 2007

El preciós trèmol

El trèmol i l'astròleg

• El problema és que necessitem tots
aquests fotons que s'escapen espai enllà •

El trèmol és un arbre preciós, de la família de les betulàcies em sembla. És, si no m'equivoco, el bedoll verd. Hi ha el blanc, característic del solei de la muntanya mitja, dels boscos boreals del Canadà, de Sibèria i de la Patagònia nord, i el verd, que l'acompanya, fent tremolar totes les fulles de revers blanquinós i pubescent quan l'acaricia la més mínima brisa. També poblaven la plana europea i l'americana. Encara se'n veuen imponents vestigis entre l'asfalt. Són arbres molt útils alhora que estètics: per citar-ne només uns quants usos, les seves gemmes, que surten enmig de l'hivern, són comestibles i segreguen una melassa que alimenta molt, providencial quan es té moltíssima gana.
La seva escorça admet múltiples usos, des del medicinal fins a la construcció de canoes, passant per la confecció de pissarres i taulells d'anuncis per les comunitats endoecològiques precolombines. És un arbre molt pintat per l'escola flamenca.
Hi ha molts astròlegs i moltes astrologies. En una, no sé si la maia o la inca, el meu déu protector és el de la foscor. La veritat és que m'agrada la fosca i la penombra, són acollidores i relaxants. Fa uns anys que comentàvem amb el meu fill gran la intensa coloració verda dels prats. Un color fosforescent, com el que agafa el decorat quan el sol es lleva o es pon. En dèiem el verd atòmic, una manera singular de dir-ho, certament.
Ara que s'ha demostrat que rebem un quinze o vint per cent menys de llum que fa vint anys entenc aquesta estranya coloració: és el meu déu que em protegeix de morir rostit pel canvi climàtic. El problema és que necessitem tots aquests fotons que s'escapen espai enllà. Els necessitem per a l'evaporació.
Per provocar una bona època de pluges, com les d'abans, potser haurem de demanar als russos que ens deixin aquesta nova potent bomba no radioactiva. En tirem unes quantes al mar i a esperar que plogui... aigua amb sardines a la brasa.
Hi ha també l'astrologia celta, basada en els arbres. Segons quin dia has nascut, el teu arbre pot ser un roure, una figuera, un trèmol, fins a dotze. Jo sóc bastant celta. Em sento celta. A part que mon pare va fumar aquest tabac molts anys, quan un paquet valia tres cèntims, un duro, la meva ètnia és celta, bretona, al cinquanta per cent.
El català també té indubtablement un percentatge de genètica celta. El meu arbre és el trèmol, per això li tinc un afecte especial. Per això l'altre dia em comparava a una fulla de trèmol. Un error tipogràfic va imprimir trèbol.
Jo no és que tingui res contra el trèbol, tot al contrari, però mira, prefereixo ser molt més una fulla de trèmol que de trèfola. Sóc més gran, tinc el verd i tinc el blanc. Sóc peluda, d'un borrissol suau i agradable. Ballo amb la brisa i el sol. Canto a la vida i a la fulla del trèbol allà baix, entre la gespa.
Jordi Porter. Historiador i geògraf.
El Periòdic d'Andorra. 15.10.2007
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra el 15.10.2007
·
·
· [ fturmog ] · [ Jordi's ] · [ Jordi's ] ·
·