dimecres, 28 de juny del 2006

Limantria dispar a Menorca


Propostes a la plaga que afecta als alzinars


Nota informativa 26/06/06

El GOB demana al Govern Balear que estigui atent a l'expansió d'una plaga que afecta els alzinars i ofereix els seus voluntaris per col·laborar en el seu seguiment i la instal·lació de trampes selectives per capturar les papallones, l'únic mètode sense efectes secundaris.

Aquestes setmanes estem observant l'expansió d'una plaga d'erugues que afecta diversos alzinars de Menorca provocant una forta defoliació als arbres. El causant d'aquesta situació és una eruga anomenada Lymantria dispar. Es tracta d'una plaga endèmica, és a dir, pròpia dels alzinars menorquins, a diferència de la processionària que és introduïda. És per açò que cíclicament apareixen episodis d'expansió d'aquesta espècie que es van regulant a través dels depredadors naturals, factors ambientals i paràsits associats. Fa uns 25 anys aquesta plaga va afectar seriosament els alzinars menorquins i el mateix funcionament del bosc la va dominar finalment.

En els darrers anys les campanyes de “neteja” dels boscos, eliminant el sotabosc per evitat incendis forestals, ha debilitat també els alzinars, eliminant reservoris de depredadors naturals de la plaga, com són diversos paràsits i depredadors naturals de les erugues. Hem de tenir també en compte que molts ocells i altres depredadors es beneficien els anys de plaga d'un aliment extra que representa la gran quantitat d'erugues i papallones presents al bosc.

Un problema afegit és que els alzinar menorquins es troben pràcticament al límit sud de la seva àrea de distribució i alguns arbres estan debilitats per l'augment de les temperatures dels darrers anys, fet que facilita l'expansió de diverses plagues (no només la Limantria) que afecten seriosament els alzinars. De fet, després d'una afectació d'una plaga o un incendi, el normal és que les alzines responguin amb força. És ben conegut que al sud d'Espanya, després del pas de la plaga les alzines i alzines sureres produeixen brots forts i aglans més grossos com a resposta.

Davant una expansió tan forta com la d'enguany, i un evident debilitament dels nostres alzinars, és ben justificat prendre mesures per intentar avaluar i limitar els efectes d'aquesta afectació, tot i que és una plaga que podríem anomenar “natural”. En aquests moments estan apareixen als alzinars milers de papallones mascles que intenten aparellar-se i el millor sistema són les trampes d'atracció sexual que poden limitar el nombre de reproductors però que difícilment són efectives en un any com aquest en que el nombre d'exemplars és molt alt. Es preveu que en el futur s'haurà d'intensificar aquest sistema de control, tal vegada no tan efectiu com els productes químics però totalment selectiu.

Les fumigacions amb productes químics o biològics als alzinars s'han de prendre amb molta precaució perquè poden afectar seriosament altres espècies, fins i tot, als seus propis depredadors naturals que conviuen en els alzinars al no ser selectius. En qualsevol cas, s'hauria d'actuar en els primers estadis i en plena primavera, època en la qual molts altres insectes apareixen al bosc, per aquest motiu els tractaments haurien de ser molt localitzats i realitzats manualment amb extrema precaució.

En la situació actual, és possible que algunes alzines morin si es produeix un estiu extremadament sec però destruir amb productes químics o biològics l'equilibri natural del bosc pot ser molt més greu encara.


http://www.gobmenorca.com/


Part Forana

El Govern decidirà en el mes de juliol si fumiga contra la Limantria dispar.

Segons informaren ahir des de la conselleria de Medi Ambient, els tècnics estan realitzant un seguiment de l’evolució de la plaga i l’eficàcia de les trampes. Al juliol o l'agost, depenent del resultat de l’estudi, es decidirà la conveniència o no de fumigar.

Diario de Mallorca 28 de juny de 2006.

1 comentari:

Anònim ha dit...

He estat intentant veure, mitjançant internet, la fotografia d'una eruga del til·ler, però, no he aconseguit trobar-la. El fet és que a casa en tinc un i, durant l'estiu veig unes erugues -a vegades verdes, a vegades marrons, d'una mida considerable: 1 cm de diàmetre x 5 o 6 de llargària... Penso que són d'un til·ler perquè les veig a prop, tot i que també hi ha un parell de moreres a poca distància.

No les he pogudes fotografiar, sinó uns n'enviaria una, de fotografia.

Us agrairé qualsevol informació sobre el tema.

Molt agraïda,

Maria Rosa Juan